Freaks

pel·lícula de 1932 dirigida per Tod Browning
(S'ha redirigit des de: Freaks (pel·lícula de 1932))

Freaks és una pel·lícula de l'any 1932 dirigida per Tod Browning i protagonitzada per Wallace Ford i Olga Baclanova.[1]

Infotaula de pel·lículaFreaks
Freaks, La Monstrueuse Parade i La parada de los monstruos Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTod Browning Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióTod Browning, Harry Rapf, Dwain Esper i Irving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
GuióTod Robbins, Al Boasberg, Willis Goldbeck, Edgar Allan Woolf, Charles MacArthur i Leon Gordon Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMerritt B. Gerstad Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBasil Wrangell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1932 Modifica el valor a Wikidata
Durada64 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
francès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSpurs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, pel·lícula amb salt enrere, thriller i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0022913 Filmaffinity: 970488 Allocine: 340 Rottentomatoes: m/freaks Letterboxd: freaks Allmovie: v18519 TCM: 163 TV.com: movies/freaks AFI: 3996 Archive.org: freaks-1932-colorized-movie-720p-hd TMDB.org: 136 Modifica el valor a Wikidata
Cartell promocional de la pel·lícula mostrant l'actriu Olga Baclanova (1949)
Johnny Eck i Angelo Rossitto en una escena del film
Josephine Joseph, l'hermafrodita

Argument modifica

Els nans Hans (Harry Earles) i Frieda (Daisy Earles) formen part d'un espectacle ambulant en què actuen la dona barbuda (Olga Roderick), el tors vivent (Prince Randian), l'hermafrodita (Josephine Joseph), les germanes siameses Hilton (Daisy i Violet Hilton) i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. Hans se sent atret per la bella i perversa trapezista Cleopatra (Olga Baclanova), que el deixa fer per a poder robar-li uns diners que acaba d'heretar. Cleopatra i el seu còmplice Hèrcules (Henry Victor) intenten enverinar el nan.[1]

Context històric i artístic modifica

Emmascarada darrere una història d'amor i venjança, aquesta pel·lícula és una oda a l'anomalia i a la malformació física, suggerida per l'antiga creença de la maledicció divina de la fatalitat. En són protagonistes nans, esguerrats, contrafets i deficients, éssers alguna vegada anomenats monstruosos i maleïts com a transmissors de desgràcies i infortunis. Equidistant entre el melodrama d'escola expressionista i el cinema fantàstic sorgit en una època estigmatitzada per la Gran Depressió de l'any 1929, aquest film és una commovedora faula de terror, crueltat i tragèdia, la qual es veu sovint carregada de sentimentalisme i alleugerida amb ruixats d'humor grotesc i macabre. Però és en la seua aparença de malson i en la rara poètica de l'aberració on sorgeix una xocant visió romàntica de la diferència i és llavors quan l'obra estableix una idiosincràcia estètica i una moral pròpia. Les criatures disformes i microcefàliques que apareixen en pantalla són reals (es guanyaven la vida al circ Barnum) i això amplia el caràcter inaudit d'un film ara venerat, però que en el seu moment fou acusat d'obscè, immoral, explotador i de mal gust. De fet, el públic el va refusar i seria repudiat pel cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, el qual va ordenar reduir el metratge original (se'n van tallar 26 minuts, mai més recuperats) per a després malvendre els drets d'exhibició a una cadena d'autocines i side-shows. Confrontant la bellesa amb la deformitat i la benevolença amb la perversió, Tod Browning acaba assenyalant que els en aparença més normals poden ésser en realitat els més dolents i sinistres.[1]

Pudents i fastigosos monstres!

—La trapezista Cleopatra / Olga Baclanova.[1]

La pel·lícula conté seqüències de poderosa força estètica i expressiva, imatges que captivarien posteriors generacions de cinèfils i cineastes, un d'ells David Lynch. Rodada uns mesos després d'haver dirigit Bela Lugosi en Dràcula (1931), Freaks seria una de les darreres pel·lícules que realitzés l'insomne i alcohòlic Tod Browning, qui en la seua joventut havia treballat d'acròbata i contorsionista de circ.[1]

Repartiment modifica

  • Wallace Ford (Phroso)
  • Leila Hyams (Venus)
  • Olga Baclanova (Cleopatra)
  • Rosco Ates (Roscoe)
  • Henry Victor (Hercules)
  • Rose Dione (Madame Tetrallini)
  • Harry Earles (Hans)
  • Daisy Earles (Frieda)
  • Daisy and Violet Hilton (les germanes siameses)
  • Schlitzie (ell mateix)
  • Josephine Joseph (l'hermafrodita)
  • Johnny Eck (mig noi)
  • Frances O'Connor (dona sense braços)
  • Peter Robinson (l'esquelet humà)
  • JOlga Roderick (la dona barbuda)
  • [Koo Koo (ell mateix)
  • Prince Randian (el tors vivent)
  • Martha Morris (dona d'Angeleno)
  • Elvira Snow i Jenny Lee Snow (Pinhead Pip)
  • Elizabeth Green (noia ocell)
  • Angelo Rossitto (Angeleno)
  • Edward Brophy i Matt McHugh (els Rollo Brothers)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 42.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freaks