Freaks (pel·lícula de 1932)
Freaks és una pel·lícula de l'any 1932 dirigida per Tod Browning i protagonitzada per Wallace Ford i Olga Baclanova.[1]
Freaks, La Monstrueuse Parade i La parada de los monstruos | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Tod Browning |
Protagonistes | Wallace Ford Leila Hyams Olga Baclanova Roscoe Ates Harry Earles Rose Dione Daisy et Violet Hilton Prince Randian Schlitzie Josephine Joseph Johnny Eck Henry Victor Daisy Earles Frances O'Connor Angelo Rossitto Albert Conti Edward Brophy Mathilde Comont Michael Visaroff Koo-Koo the Bird Girl Peter Robinson Daisy Hilton Violet Hilton Louise Beavers Sidney Bracey The Doll Family (en) |
Producció | Tod Browning, Harry Rapf, Dwain Esper i Irving G. Thalberg |
Guió | Tod Robbins, Al Boasberg, Willis Goldbeck, Edgar Allan Woolf, Charles MacArthur i Leon Gordon |
Fotografia | Merritt B. Gerstad |
Muntatge | Basil Wrangell |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1932 |
Durada | 64 min |
Idioma original | anglès francès alemany |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Spurs (en) |
Gènere | cinema de terror, pel·lícula amb salt enrere, thriller i drama |
Argument
modificaEls nans Hans (Harry Earles) i Frieda (Daisy Earles) formen part d'un espectacle ambulant en què actuen la dona barbuda (Olga Roderick), el tors vivent (Prince Randian), l'hermafrodita (Josephine Joseph), les germanes siameses Hilton (Daisy i Violet Hilton) i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. Hans se sent atret per la bella i perversa trapezista Cleopatra (Olga Baclanova), que el deixa fer per a poder robar-li uns diners que acaba d'heretar. Cleopatra i el seu còmplice Hèrcules (Henry Victor) intenten enverinar el nan.[1]
Context històric i artístic
modificaEmmascarada darrere una història d'amor i venjança, aquesta pel·lícula és una oda a l'anomalia i a la malformació física, suggerida per l'antiga creença de la maledicció divina de la fatalitat. En són protagonistes nans, esguerrats, contrafets i deficients, éssers alguna vegada anomenats monstruosos i maleïts com a transmissors de desgràcies i infortunis. Equidistant entre el melodrama d'escola expressionista i el cinema fantàstic sorgit en una època estigmatitzada per la Gran Depressió de l'any 1929, aquest film és una commovedora faula de terror, crueltat i tragèdia, la qual es veu sovint carregada de sentimentalisme i alleugerida amb ruixats d'humor grotesc i macabre. Però és en la seua aparença de malson i en la rara poètica de l'aberració on sorgeix una xocant visió romàntica de la diferència i és llavors quan l'obra estableix una idiosincràcia estètica i una moral pròpia. Les criatures disformes i microcefàliques que apareixen en pantalla són reals (es guanyaven la vida al circ Barnum) i això amplia el caràcter inaudit d'un film ara venerat, però que en el seu moment fou acusat d'obscè, immoral, explotador i de mal gust. De fet, el públic el va refusar i seria repudiat pel cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, el qual va ordenar reduir el metratge original (se'n van tallar 26 minuts, mai més recuperats) per a després malvendre els drets d'exhibició a una cadena d'autocines i side-shows. Confrontant la bellesa amb la deformitat i la benevolença amb la perversió, Tod Browning acaba assenyalant que els en aparença més normals poden ésser en realitat els més dolents i sinistres.[1]
Pudents i fastigosos monstres!
La pel·lícula conté seqüències de poderosa força estètica i expressiva, imatges que captivarien posteriors generacions de cinèfils i cineastes, un d'ells David Lynch. Rodada uns mesos després d'haver dirigit Bela Lugosi en Dràcula (1931), Freaks seria una de les darreres pel·lícules que realitzés l'insomne i alcohòlic Tod Browning, qui en la seua joventut havia treballat d'acròbata i contorsionista de circ.[1]
Repartiment
modifica- Wallace Ford (Phroso)
- Leila Hyams (Venus)
- Olga Baclanova (Cleopatra)
- Rosco Ates (Roscoe)
- Henry Victor (Hercules)
- Rose Dione (Madame Tetrallini)
- Harry Earles (Hans)
- Daisy Earles (Frieda)
- Daisy and Violet Hilton (les germanes siameses)
- Schlitzie (ell mateix)
- Josephine Joseph (l'hermafrodita)
- Johnny Eck (mig noi)
- Frances O'Connor (dona sense braços)
- Peter Robinson (l'esquelet humà)
- JOlga Roderick (la dona barbuda)
- [Koo Koo (ell mateix)
- Prince Randian (el tors vivent)
- Martha Morris (dona d'Angeleno)
- Elvira Snow i Jenny Lee Snow (Pinhead Pip)
- Elizabeth Green (noia ocell)
- Angelo Rossitto (Angeleno)
- Edward Brophy i Matt McHugh (els Rollo Brothers)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 42.
Bibliografia
modifica- Casas, Quim, 1998. Extraños en un tren: La parada de los monstruos. ISBN 8487270506.
- Smith, Angela M., 2011. Hideous Progeny: Disability, Eugenics, and Classic Horror Cinema. Nova York: Columbia University Press. ISBN 9780231157179.
- Solaz Frasquet, Lucía. Guía para ver y analizar: La parada de los monstruos. València: Edicions Culturals Valencianes. ISBN 8476426933.
- Vieira, Mark A., 2003. Hollywood Horror: From Gothic to Cosmic. Nova York: Harry N. Abrams, Inc. ISBN 0810945355.