Friedrich Karl Johannes Thiele
Friedrich Karl Johannes Thiele (1865-1918) va ser un químic alemany. Fou professor en diverses universitats.
 Johannes Thiele cap a 1890  | |
| Nom original | (de) Johannes Thiele |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 maig 1865 Racibórz (Polònia) |
| Mort | 17 abril 1918 (52 anys) Estrasburg (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Formació | Universitat de Halle |
| Director de tesi | Jacob Volhard |
| Es coneix per | Tub de Thiele |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Lloc de treball | Múnic |
| Ocupació | Química Orgànica |
| Organització | Universitat de Múnic Universitat d'Estrasburg |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Heinrich Otto Wieland Jakob Meisenheimer Hermann Staudinger Sir Robert H. Pickard |
Va desenvolupar tècniques de laboratori relacionades amb l'aïllament de compostos orgànics. El 1917 descriu un dispositiu per a la determinació precisa dels punts de fusió anomenat des de llavors tub de Thiele en honor seu.[1]
Thiele va néixer a Ratibor, Prússia, ara Racibórz, Polònia.[2] Va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Breslau, però més tard va estudiar Química, rebent el seu doctorat a la Universitat de Halle en 1890. Va ser professor a la Universitat de Múnic des de 1893 fins a 1902, data en què va ser nomenat professor de Química a la Universitat d'Estrasburg.[3]
Va desenvolupar la preparació de glioxal bis(guanilhidrazona).[4]
Després de la proposta de Kekulé per a l'estructura del benzè en 1865, va suggerir una "hipòtesi de valència parcial", que es referia als dobles i triples enllaços carboni-carboni amb la que explicava la seva reactivitat en particular. En 1899 això el va portar a la predicció de la ressonància existent en el benzè i va proposar una estructura de ressonància, mitjançant l'ús d'un cercle trencat per representar els enllaços parcials.[5] Més endavant aquest problema es va resoldre per complet amb l'arribada de la teoria quàntica.
L'any 1899, Thiele va ser cap de Química Orgànica de l'Acadèmia de Ciències de Baviera a Múnic. Amb el seu soci Otto Holzinger, va sintetitzar un nucli iminodibencilic: dos anells de benzè units entre si per un àtom de nitrogen i un pont d'etilè.[6]
Va descobrir la condensació de cetones i aldehids amb ciclopentadiè com una ruta per obtenir fulvens. També va descobrir que aquestes espècies de colors intensos estaven relacionades amb derivats isomèrics del benzè.[7]
Segons un dels seus estudiants Heinrich Otto Wieland (Premi Nobel de Química l'any 1927), Thiele tenia una especial aversió a la química de productes naturals.[8]
Referències modifica
- ↑ Thiele, J Zeitschrift für Angewandte Chemie, 31, (49), 1918, pàg. 117 - 118. DOI: 10.1002/ange.19180314901.
- ↑ Straus, F «Obituary: Johannes Thiele (1865-1918)». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 60, (6), 1927, pàg. A75 - A132. DOI: 10.1002/cber.19270600633.
- ↑ Thiele, Friedrich Karl Johannes. Oxford: Oxford University Press, 1999. ISBN 9780192800862.
- ↑ Freedlander, B. L.; French, F. A «Carcinostatic Action of Polycarbonyl Compounds and Their Derivatives II. Glyoxal Bis(Guanylhydrazone) and Derivatives». Cancer Research, 18, (3), 1958, pàg. 360 - 363.
- ↑ Thiele, J «Zur Kenntnis der ungesättigten Verbindungen" (On our knowledge of unsaturated compounds)». Justus Liebig’s Annalen der Chemie, 306, 1899, pàg. 87 - 142.
- ↑ Shorter, E. A historical dictionary of psychiatry. New York (NY): Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-517668-5.
- ↑ Thiele, J «Ueber Ketonreactionen bei dem Cyclopentadiën». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 33, (1), 1900, pàg. 666 - 673. DOI: 10.1002/cber.190003301113.
- ↑ «Friedrich Karl Johannes Thiele». A: Bynum E. W. F; Porter, R. (Eds.). The Oxford Dictionary of Scientific Quotations. Oxford: Oxford University Press, 2006. ISBN 9780198614432.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Karl Johannes Thiele |