Hermann Staudinger (Worms, Alemanya, 23 de març de 1881 - Friburg de Brisgòvia 1965) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1953.

Infotaula de personaHermann Staudinger
Hermann Staudinger.jpg
Biografia
Naixement23 març 1881
Worms (Alemanya)
Mort8 setembre 1965 (84 anys)
Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle
ETH Zürich
Activitat
Director de tesiDaniel Vorländer
Camp de treballQuímica física
OcupacióQuímic, enginyer i professor d'universitat
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia
Institut Tecnològic de Karlsruhe
ETH Zürich
Obra
Estudiant doctoralLavoslav Ružička
Localització dels arxius
Família
CònjugeMagda Staudinger
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un professor de filosofia de Darmstadt va estudiar química a la Universitat de Halle, on es va doctorar el 1903. El 1907 fou nomenat professor de química a la Universitat d'Estrasburg, per passar posteriorment per l'Escola Superior Tècnica de Karlsruhe el 1908, de Zuric el 1912, i de Friburg de Brisgòvia el 1926.

El 1934 el filòsof Martin Heidegger, rector de la Universitat de Friburg, es va assabentar que Staudinger havia sol·licitat la ciutadania suïssa durant la Primera Guerra Mundial per la qual cosa el va denunciar davant el Ministeri d'Educació local com un pacifista ocult. El ministeri li va sol·licitar la renúncia, cosa que Staudinger va acceptar i per la qual cosa el tema va ser oblidat davant l'escàndol internacional que pogués haver suscitat.

Staudinger va morir el 8 de setembre de 1965 a la seva residència de Friburg de Brisgòvia, situada a l'estat de Baden-Württemberg.

Recerca científicaModifica

Staudinger inicià la seva recerca científica estudiant els polímers. Al maig de 1922 publica un article a la revista Helvetica Chimica Acta on encunyà el terme macromolècula i assentà les bases de la polimerització. Finalment l'any 1926 va exposar la seva hipòtesi sobre els polímers, enunciant que aquests són una llarga cadena d'unitats petites unides per enllaços covalents.

Des de 1935 va ampliar el seu estudi de les solucions de polímers als polièsters i les fibres artificials, cosa que li va permetre descobrir la relació que vincula la viscositat i el pes molecular.

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus descobriments en el camp de la química macromolecular.[1]

Obres publicadesModifica

  • 1912: Die Ketene
  • 1932: Die hochmolekularen organischen Verbindungen
  • 1939: Organischqualitative Analyse
  • 1947: Makromolekulare Chemie und Biologie

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Staudinger