Frits Selling

Pilot de motocròs neerlandès
(S'ha redirigit des de: Fritz Selling)

Frits Selling, sovint escrit erròniament Fritz Selling (Amsterdam, 30 de març de 193230 de març de 2016[1][2]) fou un pilot de motocròs i enduro neerlandès de renom internacional durant les dècades del 1950 i 1960. Fou quatre vegades Campió dels Països Baixos de motocròs i set d'enduro.[2][3] En aquesta segona modalitat, va aconseguir deu medalles d'or als Sis Dies Internacionals (ISDT) i va formar part de l'equip estatal que guanyà el Vas de Plata als ISDT de 1956. Els seus èxits li valgueren nombroses reconeixements públics, entre ells tres Copes Hans de Beaufort (1957, 1961 i 1962), el màxim guardó possible dins l'esport del motociclisme als Països Baixos. També rebé el Guardó Reial de la Reina Beatriu i fou nomenat Membre de l'Orde d'Orange-Nassau (2001).[1]

Infotaula de personaFrits Selling
Motorcross te Amsterdam bij de Sloterplas, F Selling i actie, Bestanddeelnr 910-7056.jpg
Frits Selling amb la Greeves en una cursa a Amsterdam el 1959 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1932 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsThe Flying Dutchman ("L'holandès volador")
NacionalitatPaïsos Baixos Països Baixos
Activitat
OcupacióMotociclista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 - 1966
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Debut1950, a 18 anys
Equips Eysink, BSA, Greeves, Ariel, Velocette
Participà en
Títols estatals en Motocròs
C. Països Baixos4 (175cc: 1954, 250cc: 1960, 1962)
Palmarès en altres disciplines
Enduro
C. Països Baixos7 (1956, 1958, 1961, 1962, 1966-1968)
ISDT10 medalles d'or
• Guanyador del Vas (1956)
Família
ParentsGermà petit de Rob Selling
Premis
• 3 Copes Hans de Beaufort (1957, 1961, 1962)
• Guardó Reial de la Reina Beatriu
• Membre de l'Orde d'Orange-Nassau (2001)
• etc.

El seu germà gran, Rob Selling, fou també un reconegut pilot de motocròs i guanyà dos Campionats dels Països Baixos d'aquesta modalitat.

Resum biogràficModifica

 
Amb el núm. 33, al GP dels Països Baixos de 1962, a Bergharen

El seu pare, Henk Selling, regentava des del 1947 una botiga i taller de motocicletes al carrer Kromme Mijdrechtstraat d'Amsterdam, prop de l'Amstel,[3][1] on Frits va aprendre a muntar i desmuntar completament una moto.[3] El 1950, a 18 anys, va disputar la seva primera cursa com a júnior a la cilindrada dels 125cc, amb una Eysink. A finals del 1951 el varen promocionar a la categoria Sènior gràcies als seus bons resultats al campionat d'aquella temporada (dos segons llocs i dos de tercers), que li valgueren la segona plaça final. El 1952 començà a treballar de conductor auxiliar per al diari Het Parool, transportant material al porta-paquets del seu escúter i lliurant-hi queviures a la ciutat. Cap al 1954, als 22 anys, va conèixer la seva futura dona, Corrie, en una escola de dansa de la plaça Mercatorplein d'Amsterdam.[3]

Als ISDT de 1956, celebrats a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya), al costat de Bennie Jansema, Priem Rozenberg i Ton Witberg formà part de l'equip dels Països Baixos que guanyà el vas de Plata. Selling debutà al Campionat d'Europa de motocròs de 250cc el 1961, l'any abans que aquest campionat esdevingués mundial, i hi acabà novè amb una Greeves anglesa. Fou durant aquella època quan se'l començà a conèixer com a The Flying Dutchman ("L'holandès volador").[3] El 1962, gràcies als seus èxits esportius i el seus grans coneixements de mecànica, Greeves el contractà com a mecànic i pilot oficial i el 1963, el seu pare esdevingué importador de la marca als Països Baixos.[1] A Greeves, Frits Selling va compartir equip amb els seus compatriotes Simon Schram i Rudi Boom.[3]

Selling competí al Campionat dels Països Baixos de motocròs i al mundial fins al 1966, tot i que, després, seguí participant regularment en curses de motocròs fins als setanta anys.[1] Durant la seva carrera, que abastà dècades d'activitat, només va tenir un accident destacable: es va fracturar l'espatlla durant una cursa a Finlàndia.[3]

Un cop abandonades les competicions definitivament, Selling continuà treballant al taller familiar per al seu germà Rob, qui es va fer càrrec del negoci en faltar el pare. No fou fins als setanta-cinc anys, quan li varen diagnosticar Parkinson, que Frits Selling va deixar per sempre el món de la motocicleta.[3]

PalmarèsModifica

Font:[1][4]

Resultats al Campionat del Món de motocròs
Any Motocicleta 250cc
1961[a 1]  Greeves
1962 Greeves 12è
1963 Greeves 12è
1964 Greeves 23è
1965 Greeves 12è
Notes
  1. Fins al 1961 inclòs no existia el Campionat del Món de 250 cc, ans el Campionat d'Europa (conegut també com a Coup d'Europe)

GuardonsModifica

Font:[1]

  • Tres vegades guanyador de la Copa Hans de Beaufort (1957, 1961, 1962)
  • Medalla d'or i diamants de la NSF, Nederlandse Sport Federatie (1964)
  • Medalla d'argent de la KNMV, Koninklijke Nederlandse Motorrijders Vereniging (1968)
  • Certificat de Mèrit Oficial de la KNMV (1968)
  • Guanyador de la "Copa Hans de Beaufort del segle XX" (2000)
  • Guardó Reial de la Reina Beatriu (Koninklijk Onderscheiden namens Hare Majesteit Koningin Beatrix), atorgat pel batlle d'Amsterdam Job Cohen
  • Membre de l'Orde d'Orange-Nassau (2001)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frits Selling
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «De Frits Selling story,» (en neerlandès). motocrossadvies.nl, 2016. [Consulta: 6 juliol 2020].
  2. 2,0 2,1 «Frits Selling overleden» (en neerlandès). knmv.nl. KNMV, 31-03-2016. [Consulta: 6 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Paauwe, Christiaan «Frits Selling (1932-2016): Flying Dutchman op een motorfiets» (en neerlandès). Het Parool, 12-04-2016 [Consulta: 6 juliol 2020].
  4. «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].