Fumarell carablanc

ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs

El fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Infotaula d'ésser viuFumarell carablanc modifica
Chlidonias hybrida modifica
Chlidonias hybrida 2 (Marek Szczepanek).jpg
Exemplars adults. modifica
Whiskeredtern65.jpg
Il·lustració d'un fumarell carablanc (circa 1905).
Dades
Pes90 g (pes d'adult)
78 g (pes d'adult) modifica
Envergadura67 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22694764 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereChlidonias
EspècieChlidonias hybrida modifica
(Pallas, 1811)
Subespècies
Distribució
ChlidoniasHybridaIUCN2019 3.png
modifica
Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc.
Parella de fumarells carablancs al seu niu.
Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern.
Fumarell carablanc en vol fotografiat a l'estat indi d'Haryana.
Estol de fumarells carablancs fotografiats a l'estat indi de Kerala.
Fumarell carablanc pescant a l'estat de Kerala.

MorfologiaModifica

  • Fa 24 cm de llargària.
  • És d'aspecte una mica més massís que els xatracs.
  • Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat.
  • A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre.
  • Té la cua menys forcada que els xatracs i, més aviat, escotada.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals (tant macròfits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.

Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.

AlimentacióModifica

Sobre les aigües somes caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades.[1]

Distribució geogràficaModifica

Viu a les 3/4 parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs suïssos, etc.).

CostumsModifica

Les poblacions tropicals són sedentàries, però les europees i asiàtiques hivernen a Àfrica i a l'Àsia meridional, respectivament.

És migrador estival freqüent als Països Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià).

Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa.[2]

ObservacionsModifica

A causa de la seua preferència pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.

ReferènciesModifica

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 120-121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 59. ISBN 843150434X.

Enllaços externsModifica