Futbol a la República d'Irlanda

(S'ha redirigit des de: Futbol a Irlanda)

El futbol (en anglès: Association football, football o, per diferenciar-lo d'altres esports, soccer) és l'esport per equips amb més participació en la República d'Irlanda.[1] També és el tercer esport amb més espectadors, amb un total del 16% d'assistència en esdeveniments esportius, només per darrere del futbol gaèlic (34%) i el hurling (23%).[2]

Linfield la temporada 1921-22.
Partit de futbol a Kilkenny.

El cos administratiu principal d'aquest esport és l'Associació de Futbol d'Irlanda, que gestiona la selecció irlandesa i la League of Ireland, la primera divisió d'aquest esport al país. El terme "football", a Irlanda, s'utilitza indistintament per referir-se al futbol, al futbol gaèlic i al rugbi. Pels espectadors irlandesos, el futbol anglès és molt més popular que la lliga domèstica, amb una mitjana de 120.000 irlandesos desplaçant-se al Regne Unit per veure partits cada any. Els alumnes de les escoles irlandeses sovint porten samarretes d'equips de la lliga anglesa.

Als seus inicis, el futbol es concentrava a la capital del país, Dublín, i a la seva àrea metropolitana.[3] Gradualment, però, aquest esport es va anar escampant per tot el país, fins al punt que, actualment, hi ha equips en tots els Comtats d'Irlanda. Avui dia, la mitjana d'espectadors als partits de lliga és de 2.000 assistents.[4] La majoria dels millors jugadors del país es traslladen a lligues més competitives, especialment a la Premier League anglesa, motiu pel qual bona part dels aficionats locals segueixen equips d'aquesta lliga.[5]

L'esport es disputa a tots els nivells al país. La millor actuació de la selecció nacional en una Copa del Món es va produir en l'edició de 1990, en la que Irlanda va arribar als quarts de final.[6]

Història

modifica

El futbol, que inicialment es practicava a l'Ulster s'expandí per la resta de l'illa a la dècada de 1880. La Leinster Football Association es fundà el 1892. El 1921 es formà la Football Association of Ireland (FAI) a Dublín. El 1923 fou reconeguda per la FIFA[7] amb el nom de Football Association of the Irish Free State (FAIFS).

Competicions

modifica
Competicions desaparegudes

Principals estadis i clubs

modifica
 
Aviva Stadium.
 
Tallaght Stadium.
 
Tolka Park.
Estadi Capacitat Equip
Aviva Stadium 51.700 Irlanda
Tallaght Stadium 5.947 Shamrock Rovers
Dalymount Park 7.955 Bohemians
Tolka Park 9.680 Shelbourne
Turners Cross 7.485 Cork City
Oriel Park 6.000 Dundalk
Eamonn Deacy Park 5.000 Galway United
Markets Field 3.200 Limerick F.C.
Waterford Regional Sports Centre 3.125 Waterford United
Finn Park 4.000 Finn Harps
Carlisle Grounds 3.250 Bray Wanderers
Lissywoollen 3.000 Athlone Town
Richmond Park 5.500 St Patrick's Athletic
The Showgrounds 5.500 Sligo Rovers
United Park 2.000 Drogheda United
Ferrycarrig Park 3.000 Wexford Youths
City Calling Stadium 4.500 Longford Town
Stradbrook Road 2.000 Cabinteely F.C.
UCD Bowl 3.000 U.C.D.

Futbolistes destacats

modifica

Fonts: [8][9][10][11][12][13]

Referències

modifica
  1. «Social and Economic Value of Sport in Ireland». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 5 febrer 2009].
  2. «The Social Significance of Sport». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 27 novembre 2006].
  3. «(Republic of) Ireland League Tables». RSSSF.com. Arxivat de l'original el 21 febrer 2008. [Consulta: 26 gener 2008].
  4. «Attendances – Eircom Premier League 2007». European-Football-Statistics.co.uk. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 26 gener 2008].
  5. «United Irishmen: Manchester United's Irish Connection». Chris Moore. [Consulta: 26 gener 2008].
  6. «World Cup 1990 – Match Schedule». PlanetWorldCup.com. [Consulta: 26 gener 2008].
  7. Byrne, Peter. Football Association of Ireland: 75 years. Dublin: Sportsworld, 1996, p. 22. ISBN 1-900110-06-7. 
  8. «Jimmy Magee's all-time best Republic of Ireland XI». rte.ie. [Consulta: 24 març 2018].
  9. «Republic of Ireland». Football Classic Teams. Arxivat de l'original el 2018-09-13. [Consulta: 24 març 2018].
  10. «Irish Hall of Fame». FAI. [Consulta: 24 març 2018].
  11. «Irish Hall of Fame 1». FAI. [Consulta: 24 març 2018].
  12. «Irish Hall of Fame 2». FAI. [Consulta: 24 març 2018].
  13. «Irish Hall of Fame 3». FAI. [Consulta: 24 març 2018].