Ga (llengua)

El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana. Segons el joshuaproject, la lengua ga és parlada per quatre grups humans: els adan, adangbes; els ga, amines; els ga, amines, gains; i els ga-adangme-krobos; la majoria d'aquests a Ghana, excepte els ga, amina, gains, que viuen a Togo i els ga-adangme-krobos que viuen al Benín.[1] Hi ha entre 600.000 (ethnologue, 2004[2]) i 846.000 parlants de ga.[2]

Infotaula de llenguaGa
Ga modifica
Altres nomsAccra, Acra, Amina, Gain
Tipusllengua i llengua viva modifica
Parlants
principalment a Accra
Parlants nadius745.000 modifica (2013 modifica)
Parlat aGhana, Benín, Togo
Autòcton deAdans i Regió del Gran Accra modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües Ga–Dangme modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Codis
ISO 639-2gaa modifica
ISO 639-3gaa modifica
SILgaa
Glottologgaaa1244 modifica
Ethnologue.comgaa modifica
ASCL9218 modifica
IETFgaa modifica

Família lingüísticaModifica

El ga és una llengua que està juntament amb l'adangme en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[3]

EtnònimModifica

El nom del poble ga en la seva llengua és el de gamei. Un home ga es diu ganyo i un infant ga es diu ganyobi.[2]

Geolingüística i pobles veïnsModifica

Segons l'ethnologue, el ga és la llengua majoritària de la ciutat d'Accra i els seus voltants.[2] Segons el joshuaproject, el ga també el parlen minories a la Regió Volta, a Togo i a Benín.[1]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori ga està situat a la ciutat d'Accra i els seus voltants. Al sud limiten amb l'oceà Atlàntic, a l'oest limiten amb els àkans i els awutus; al nord limiten amb els àkans i els lartehs; i a l'est limiten amb els dangmes.[4]

GramàticaModifica

El ga s'escriu en alfabet llatí que està compost de 26 lletres. Té 7 vocals i 19 consonants:

Aa Bb Dd Ee Ɛɛ Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ŋŋ Oo Ɔɔ Pp Rr Ss Tt Uu Vv Ww Yy Zz

Vocals (Vaoli)Modifica

Les vocals del ga són invariables. Cada vocal pot tenir tres llargades diferents i s'escriu repetint la vocal. Per exemple: a, aa, aaa.

Monotons
Anterior Central Posterior
oral nasal oral nasal oral nasal
Tancada i ĩ     u ũ
Semitancada e       o  
Semioberta ɛ ɛ̃     ɔ ɔ̃
Oberta     a ã    

Consonants (Kɔnsonanti)Modifica

Les consonants es pronuncien de manera similar al francès, amb l'excepció de les lletres que no existeixen a l'alfabet llatí, sobretot la lletra ŋ, que es pronuncia ng.

El ga té 31 consonants:

Fonemes consonants
  Labial Dental Postalveolar
and palatal
Velar Labial-
velar
Glotal
Plana Labialitzada Plana Lab.v Plain Lab.
Nasal m n ɲ   ŋ   ŋ͡m  
Oclusiva p b t d tʃʷ dʒʷ k ɡ ɡʷ k͡p ɡ͡b  
Fricativa f v s z ʃ   ʃʷ               h
Aproximant   l j ɥ     w  
  • [ŋʷ] és un al·lòfon de /w/ que succeix abans de les nasals i que està representada amb un dígraf propi en l'escriptura.
  • /l/ es podria realitzar com [r] quan està entre una consonant i una vocal
  • /j/ té un al·lòfon [ɲ] abans de les vocals nasals

Dígrafs i trígrafs (Haaji Agbɛɛmɔ)Modifica

Existeixen 11 dígrafs i dos trígrafs. Les combinacions de lletres que es pronuncien amb un únic so són:

  • Gb gb - /ɡb/
  • Gw gw - /ɡʷ/
  • Hw hw - /hʷ/
  • Jw jw - /d͡ʒʷ/
  • Kp kp - /kp/
  • Kw kw - /kʷ/
  • Ny ny - /ɲ/
  • Ŋm ŋm - /ŋm/
  • Ŋw ŋw - [ŋʷ] (un al·lòfon més rar que un fonema)
  • Sh sh - /ʃ/
  • Ts ts - /t͡ʃ/
  • Shw shw - /ʃʷ/
  • Tsw tsw - /t͡ʃʷ/

NumeralsModifica

1 – ékòmé 21 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ékòmé
2 – éɲɔ̀ 22 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɲɔ̀
3 – étɛ̃ 23 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ étɛ̃
4 – éɟwɛ̀ 24 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɟwɛ̀
5 – énùmɔ̃ 25 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ énùmɔ̃
6 – ék͡pàa 26 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ék͡pàa
7 – k͡pàwo 27 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàwo
8 – k͡pàaɲɔ̃ 28 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃
9 – nɛ̀ɛhṹ 29 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ
10 – ɲɔ̀ŋmá 30 – ɲɔ̀ŋmá - !í étɛ̃
11 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ékòmé 40 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɟwɛ̀
12 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɲɔ̀ 50 – ɲɔ̀ŋmá - !í énùmɔ̃
13 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ étɛ̃ 60 – ɲɔ̀ŋmá - !í ék͡pàa
14 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɟwɛ̀ 70 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàwo
15 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ énùmɔ̃ 80 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàaɲɔ̃
16 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ék͡pàa 90 – ɲɔ̀ŋmá - !í nɛ̀ɛhṹ
17 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàwo 100 – òhá, pl. -ì
18 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃ 200 – òhá -!í éɲɔ̀
19 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ 1000 – àkpé, pl. -ì
20 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɲɔ̀ 2000 – àkpé -!í éɲɔ̀

El Ga té un sistema decimal. No és segur si els numerals 7 i 8 són etimològicament derivats de 6+1 i 6+2, respectivament.

Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaModifica

El ga és una llengua educacional (EGIDS 4). És una llengua reconeguda des de les lleis de la Costa d'Or de 1951 i una llengua vernacular segons l'ordenança número 44. És una llengua gaudeix d'un ús vigorós, està estandarditzada, té literatura i s'utilitza en l'ensenyament.[5] Entre el 30 i el 60% dels dangmes han estat alfabetitzats en llengua dangme i entre el 75 i el 100% l'aprenen com a segona llengua. Els anys 1866 i 1997 s'hi va traduir la Bíblia. Els ga també parlen l'anglès, llengua oficial de Ghana. El ga s'ensenya en escoles d'educació primària i secundària. Els nawdms utilitzen el ga com a segona llengua.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Language: Ga». joshuaproject. [Consulta: 12 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ga, a language of Ghana».
  3. «Ga-Dangme». ethnologue. [Consulta: 11 octubre 2015].
  4. «Mapa lingüístic de Ghana. El ga és el número 65». ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].
  5. «Dangme in the language cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].

BibliografiaModifica

  • Mary Esther Kropp Dakubu, Parlons Ga. Langue et culture d'Accra (Ghana), L'Harmattan, Paris, 2006, 158 p. ISBN 2296017134
  • (anglès) Mary Esther Kropp Dakubu, Gã-English dictionary with English-Gã index, Black Mask Ltd, Accra, Ghana, 2009 (2Plantilla:E sense paràmetre éd.), 295 p. ISBN 978-9988-83850-8

Enllaços externsModifica

Prova Wikipedia en ga (llengua) a Wikimedia Incubator.