Gabriel Arias-Salgado y de Cubas

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Gabriel Arias-Salgado)

Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Madrid 3 de març de 1904 - 26 de juliol de 1962) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del General Franco.

Infotaula de personaGabriel Arias-Salgado y de Cubas
Gabriel Arias-Salgado durante una visita a Berlín, en 1943.jpg
Nom original(es) Gabriel Arias-Salgado
Biografia
Naixement3 març 1904
Madrid
Mort26 juliol 1962 (58 anys)
calle de Hermosilla (Comunitat de Madrid)
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Informació i Turisme 

juliol 1951 – 10 juliol 1962
← sense valor – Manuel Fraga Iribarne →
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador a les Corts franquistes 

1943 – 1962
  Governador civil de Salamanca 

27 agost 1938 – 9 maig 1941
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Recuerdo
Activitat
OcupacióPolític
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS
Família
FillsRafael Arias-Salgado Montalvo
Fernando Arias-Salgado y Montalvo
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar en el Col·legi Nuestra Señora del Recuerdo de Chamartín i es va graduar en Llengües Clàssiques i Humanitats. En 1937, en la Guerra Civil espanyola va passar a la zona nacional, on va ser director del periòdic Libertad. Després de la guerra va ser nomenat Governador civil de Salamanca. Per la seva condició d'especialista en Filosofia, Humanitats i Llengües Clàssiques,[1] va ocupar posteriorment els càrrecs de Sotssecretari d'Educació Popular[2] i simultàniament Delegat Nacional de Premsa i Propaganda de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1941-1946). Procurador en Corts nat per la seva condició de Consejero Nacional durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[3]

Des de 1951 fins a 1962 fou ministre del recentment creat Ministeri d'Informació i Turisme, càrrec des del qual va fundar l'Escola Oficial de Turisme i el NO-DO. El seu mandat es caracteritzà per imposar una fèrria censura prèvia als mitjans de comunicació.[4][5] En 1962 va ser destituït pel tractament que va fer que donés la premsa al IV Congrés del Moviment Europeu, anomenat pejorativament "Contuberni de Munic",[6] la qual cosa va atreure sobre el franquisme forts crítiques arreu d'Europa.

Va morir als 15 dies del seu cessament, esdevingut l'11 de juliol de 1962.

Pare del també polític Rafael Arias-Salgado i del diplomàtic Fernando Arias-Salgado.

ObresModifica

  • "Doctrina y política de la información, defensa del respecte a la jerarquia

ReferènciesModifica

  1. Diario de Burgos, Arias-Salgado, vicesecretario de Educación Popular, 6 de setembre, de 1941
  2. Nomenament.BOE (6-9-1941)
  3. Apartat b), article 2º de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles. Decret de 23 de novembre de 1942 pel qual es modifica la composició del Consell Nacional de FET y de las JONS i es nomenen els membres de l'III Consell Nacional
  4. Gabriel Arias Salgado a artehistoria.com
  5. Gabriel Arias Salgado a mcn.biografias
  6. Don Manuel a laregion.es


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Ministeri d'Informació i Turisme
 

1951- 1962
Succeït per:
Manuel Fraga Iribarne