Obre el menú principal

Gabriel Elorriaga Fernández

polític espanyol

Gabriel Elorriaga Fernández (Ferrol, 1930) és un advocat gallec establit a Castelló de la Plana. Pare de Gabriel Elorriaga Pisarik.

Infotaula de personaGabriel Elorriaga Fernández
Gabriel Elorriaga Fernández.jpg
Biografia
Naixement 1930
Ferrol
Coat of Arms of Santa Cruz de Tenerife Province.svg  Governador civil de Santa Cruz de Tenerife
24 de novembre de 1969 – 11 de juny de 1971
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 9 de gener de 1996
← -
- →
Circumscripció Castelló
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Castelló
3 de març de 1996 – 31 d'agost de 2008
← -
- →
Activitat
Ocupació Advocat
Partit Alianza Popular
Família
Cònjuge María del Coro Pisarik Villar
Fills Beatriz Elorriaga Pisarik
Gabriel Elorriaga Pisarik
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Llicenciat en dret i en periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, de jove va estar relacionat amb el Frente de Juventudes i amb el Sindicato Español Universitario (SEU). Va col·laborar amb els sectors que van intentar introduir cert pluralisme. A causa d'això va ser una de les set persones empresonades amb motiu de les revoltes estudiantils de 1956, en les quals van confluir, per primera vegada en el règim franquista, els desitjos d'aperturisme d'un grup de joves de diferent tendència política (Javier Pradera, Enrique Múgica, Ramón Tamames i Fernando Sánchez Dragó, entre altres).

Després d'abandonar la presó va ocupar diferents càrrecs. Va ser responsable de publicacions de l'Instituto de Estudios Políticos, Cap del gabinet Tècnic del Ministre d'Informació i Turisme (amb Manuel Fraga, 1962-1969), fundà la revista Familia Española i fou nomenat governador civil de Santa Cruz de Tenerife (1969-1971). En la dècada de 1970 fou membre del Consell Nacional de Premsa i del Consell Assessor de Programació de RTVE.[1] Durant la Transició Espanyola fou membre de Reforma Democràtica i un dels membres fundadors d'Aliança Popular,

Fou elegit diputat pel Partit Popular a la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989 i 1993. Fou Vicepresident Segon de la Comissió de Defensa i de la Comissió Mixta per a l'Estudi del Problema de la Droga del Congrés dels Diputats (1990-1993)[2]

Fou escollit senador a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004. Fou membre de la Diputació Permanent del Senat.[3]

ObresModifica

  • La vocación política (inicialment publicat en 1962),
  • Información y política (1964)
  • Democracia fuerte (1975)
  • El camino de la concordia: de la cárcel al parlamento (Debate, 2007)
  • Sed de Dios (Península, 2012)

ReferènciesModifica

  1. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.187. ISBN 9788495484802. 
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats, IV Legislatura
  3. Fitxa del Senat


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Nicolás García
Governador civil de Santa Cruz de Tenerife
 

1969-1971
Succeït per:
Antonio del Valle Menéndez