Gabriel Urralburu Tainta

(S'ha redirigit des de: Gabriel Urralburu)

Gabriel Urralburu Tainta (Ezkaroze, Navarra, 6 de novembre de 1950) és un polític socialista navarrès, ex sacerdot i advocat. Va ser president del Govern de Navarra entre 1984 i 1991.

Infotaula de personaGabriel Urralburu Tainta
Gabriel Urralburu (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gabriel Urralburu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ezkaroze (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Escudo del gobierno de Navarra.svg President del Govern de Navarra
15 maig 1984 – 19 octubre 1991
← Jaime Ignacio del Burgo TajaduraJuan Cruz Alli Aranguren →
Escudo de Navarra (oficial).svg Diputat al Parlament de Navarra
8 maig 1983 – 28 maig 1995
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
15 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Navarra

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
2 juliol 1977 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Navarra
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
2 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Navarra

Dades personals
FormacióUniversitat Nacional d'Educació a Distància Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic, polític i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de Navarra
Partit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Ciències Teològiques i Morales. Va ser ordenat sacerdot i va exercir fins a la seva secularització en 1984. Membre dels grups de cristians de base oposats al franquisme, de la mà de Víctor Manuel Arbeloa Muru va ingressar en el PSOE en 1973 i va dirigir el procés de reorganització del partit en Navarra. En les primeres eleccions generals espanyoles de 1977, va encapçalar la llista del PSOE a Navarra i va obtenir l'escó de Diputat del Congrés, i fou reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1979. Va encapçalar la llista del PSOE en les eleccions al Parlament de Navarra de 1979, obtenint 15 escons, sent la segona força política del Parlament de Navarra.[1]

Entre 1980 i 1982 va formar part de la comissió que va negociar amb l'Estat, l'Amillorament del Fur de Navarra. El juny de 1982, en el Congrés Constituent del Partit Socialista de Navarra PSN-PSOE, va ser escollit el primer Secretari General de la nova organització després de la separació de l'Agrupació Socialista de Navarra del Partit Socialista d'Euskadi, apostant de manera definitiva els socialistes navarresos per Navarra com a Comunitat Foral pròpia i diferenciada en el si de l'Estat Espanyol.

A les eleccions al Parlament de Navarra de 1983 va encapçalar novament la llista del PSN-PSOE i fou el candidat d'aquest partit a la Presidència del Govern de Navarra, càrrec que va ocupar des de maig de 1984 a octubre de 1987, i va repetir en la legislatura 1987-1991. En 1991, a pesar d'assolir 19 escons (la major representació del PSN-PSOE fins al moment), va passar a l'oposició del nou Govern de Navarra de Juan Cruz Alli Aranguren (Unió del Poble Navarrès) llista que va aconseguir 20 escons al comparèixer per primera vegada tot l'espectre de la dreta navarresa unit en una sola llista.

Va seguir com líder de l'oposició fins que el juny de 1994, i després de descobrir-se i publicar-se presumptes dades d'enriquiment il·lícit (el "Cas Urralburu") que inicialment va negar, va renunciar a la seva reelecció com a secretari general del PSN-PSOE, cedint el testimoni a Javier Otano Cid, President del Parlament de Navarra, fins llavors sotssecretari general del PSN-PSOE. En actualitat aquesta completament retirat de l'activitat pública. Llicenciat en Dret per la UNED, exerceix d'advocat a Madrid.

El "Cas Urralburu"Modifica

També conegut com la "trama navarresa del Cas Roldán". Descobert a l'abril de 1994 pel rotatiu El Mundo. L'Audiència Provincial de Navarra el va jutjar pel cobrament de comissions milionàries a empreses constructores en l'adjudicació d'obres públiques. Per aquest cas, en 1998 Gabriel Urralburu va ser condemnat, juntament amb Antonio Aragón Elizalde, ex conseller d'Obres Públiques (1987-1991), les seves respectives esposes, l'exdirector de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, i el testaferro Jorge Esparza a 11 anys de presó i 780 milions de pessetes de multa (600 per suborn i 180 per frau), encara que al març de 2001 el Tribunal Suprem d'Espanya va rebaixar la pena a 4 anys a l'entendre que eren incompatibles els delictes de suborn i frau fiscal.

Al desembre de 2001 va arribar el tercer grau i a l'agost de 2003 se li va concedir la llibertat condicional.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Francisco Zamora Aznar. Urralburu: corrupción al servicio del Estado Txalaparta Argitaletxea, S.L. Tafalla, 1996


Càrrecs públics
Precedit per:
Jaime Ignacio del Burgo
President de Navarra
 

19831991
Succeït per:
Juan Cruz Alli Aranguren