Galeàs I Visconti
Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, (? 1277 - Pèscia 1328) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1322 i 1327.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1277 Desio (Itàlia) |
| Mort | 6 agost 1328 (51 anys) Brescia (Itàlia) |
Podestà di Treviso (it)  | |
| 1310 – 1311 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Capitano del popolo (en) |
| Família | |
| Família | Visconti |
| Cònjuge | Beatriu d'Este (1268-1334) (1300 (Gregorià)–) |
| Fills | Assó Visconti |
| Pares | Mateu I Visconti i Bonacossa Borri (en) |
| Germans | Marco I Visconti (en) , Esteve Visconti, Joan Visconti i Lluc Visconti |
.svg) | |
Orígens familiarsModifica
Va néixer el 21 de gener de 1277 en una ubicació indeterminada sent fill del senyor Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Era nét per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Joan Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.
Núpcies i descendentsModifica
Es casà el 24 de juny de 1300 amb Beatriu d'Este, filla d'Opizzo II d'Este. D'aquesta unió nasqueren:
- Assó Visconti (1302-1339), senyor de Milà
- Ricarda Visconti (?-1361), casada el 1329 amb Tomàs II de Saluzzo
Tingué una filla il·legítima, Caterina, que es casà amb Alaone Spinola.
Senyor de MilàModifica
El 1298 fou nomenat potestat de Novara, càrrec que va exercir fins al 1299. El 1301 la família Visconti foren obligats a abandonar la ciutat de Milà, i es van exiliar a la cort dels Este i Bonacolsi durant set anys. El 1322 Galeàs fou nomenat "capità del poble", títol atorgat en aquella ocasió al senyor de Milà, però fou forçat a abandonar la ciutat per una revolta incitada pel seu cosí Lodrisio Visconti, tot i que pogué retornar-hi al cap de poc.
Amb el suport de l'emperador Lluís IV de Baviera va aconseguir derrotar a Vaprio d'Adda l'exèrcit enviat contra ell pel papa Joan XXII, però el 5 de juliol de 1327 fou deposat del seu càrrec després de ser acusat de traïció per part del seu germà Marc Visconti i la ciutat fou ocupada per les tropes imperials. Després de ser empresonat a Monza fou alliberat el març de 1328, i es refugià a la cort del gibel·lí Castruccio Castracani de la ciutat de Pescia, on morí el 6 d'agost del mateix any.
| Precedit per: Mateu I Visconti |
Senyor de Milà 1322 – 1327 |
Succeït per: Assó Visconti |