Galeàs I Visconti

Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, (? 1277 - Pèscia 1328) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1322 i 1327.

Infotaula de personaGaleàs I Visconti
Vite de i dodeci, Galeacius primus cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1277 Modifica el valor a Wikidata
Desio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1328 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Podestà di Treviso (it) Tradueix
1310 – 1311 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCapitano del popolo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaVisconti Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu d'Este (1268-1334) (1300 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAssó Visconti Modifica el valor a Wikidata
ParesMateu I Visconti Modifica el valor a Wikidata i Bonacossa Borri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMarco I Visconti (en) Tradueix, Esteve Visconti, Joan Visconti i Lluc Visconti Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the House of Visconti (1277).svg Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 21 de gener de 1277 en una ubicació indeterminada sent fill del senyor Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Era nét per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Joan Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 24 de juny de 1300 amb Beatriu d'Este, filla d'Opizzo II d'Este. D'aquesta unió nasqueren:

Tingué una filla il·legítima, Caterina, que es casà amb Alaone Spinola.

Senyor de MilàModifica

El 1298 fou nomenat potestat de Novara, càrrec que va exercir fins al 1299. El 1301 la família Visconti foren obligats a abandonar la ciutat de Milà, i es van exiliar a la cort dels Este i Bonacolsi durant set anys. El 1322 Galeàs fou nomenat "capità del poble", títol atorgat en aquella ocasió al senyor de Milà, però fou forçat a abandonar la ciutat per una revolta incitada pel seu cosí Lodrisio Visconti, tot i que pogué retornar-hi al cap de poc.

Amb el suport de l'emperador Lluís IV de Baviera va aconseguir derrotar a Vaprio d'Adda l'exèrcit enviat contra ell pel papa Joan XXII, però el 5 de juliol de 1327 fou deposat del seu càrrec després de ser acusat de traïció per part del seu germà Marc Visconti i la ciutat fou ocupada per les tropes imperials. Després de ser empresonat a Monza fou alliberat el març de 1328, i es refugià a la cort del gibel·lí Castruccio Castracani de la ciutat de Pescia, on morí el 6 d'agost del mateix any.


Precedit per:
Mateu I Visconti
Senyor de Milà
1322 – 1327
Succeït per:
Assó Visconti