Garsa blava ibèrica
La garsa blava ibèrica (Cyanopica cooki),[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae que habita a la Península Ibèrica, des del sud-oest fins al centre.[2] Amb tot recentment s'ha detectat alguna colònia al País Valencià.[3]
Cyanopica cooki  | |
|---|---|
_(cropped).jpg) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 6 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22732302 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Cyanopica |
| Espècie | Cyanopica cooki Bonaparte, 1850 |
.svg){kind=icon}
Taxonomia
modificaÉs una de les dues espècies pertanyents al gènere Cyanopica (de Cyano = blau i pica = garsa, és a dir, garsa blava). L'altra espècie pertanyent a aquest gènere és la garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus), en la qual anteriorment s'incloïa com a subespècie la garsa blava ibèrica.[4][5] És a dir, abans es consideraven aquests dos taxons coespecífics, tot i la distància de 9.000km que els separava.[6] Però anàlisis genètiques recents mostren que es tracta de dues espècies diferents.[7]
La presència en llocs tan distants geogràficament (península Ibèrica i extrem orient) de dues espècies tan properes en la taxonomia (garsa blava ibèrica i garsa blava asiàtica, respectivament) continua sent un misteri pel qual encara no hi ha una explicació definitiva. Una de les teories més esteses suposava que alguns exemplars van arribar a la Europa en el s. XVI a través dels intercanvis comercials que els mariners portuguesos mantenien amb l'extrem orient. No obstant això, els recents descobriments de restes fòssils de garses blaves a Gibraltar, datades en més de 40.000 anys, així com les anàlisis genètiques realitzades, descobrint importants diferències entre ambdues poblacions, han refutat aquesta teoria.[8][9] La teoria més acceptada actualment és la de la separació d'ambdues poblacions després d'alguna de les últimes glaciacions viscudes a Euràsia.[9]
La garsa blava ibèrica es tracta d'una espècie monotípica, per la qual cosa no es reconeixen subespècies de la mateixa.
Descripció
modificaÉs un còrvid petit d'entre 31-35 cm. Em termes d'aspecte resulta pràcticament indistingible del seu parent asiàtic, amb l'excepció que, a diferència d'aquest, no posseeix la punta de les plomes de la cua de color blanc.[9] Es caracteritza per una cua llarga en relació al cos i les seves ales curtes. El cap és negre, la gola blanca, el cos lleonat i les ales i la cua blaves. Les potes són negres, igual que el bec.
Distribució i habitat
modificaHabita en boscos mediterranis, deveses i horts en el sud-oest i centre de la península ibèrica, tant a Espanya com a Portugal.
Al País Valencià hi està present com a mínim des del 2004 a la zona de Torrevella (Baix Segura). El 2014, aquesta població d'origen desconegut era de 25 ocells.[10]
Habita els boscos d'alzines i sureres. També se la troba amb freqüència en camps d'oliveres, pinedes, horts i eucaliptus, incloent parcs i jardins a les poblacions més cap al centre peninsular.
Comportament i ecologia
modifica
Les garses blaves ibèriques volen en grups sorollosos cercant menjar amb el reclam habitual: gruiií. Aquests grups poden tenir una base familiar o agrupacions majors, formant estols de fins a 70 aus. Els grups més grans es congreguen després de la temporada de reproducció i durant els mesos d’hivern.
La seva dieta és principalment insectívora, menjant invertebrats i les seves larves, Ambtot, és complementada amb glans i pinyons, especialment a la tardor.[11] En menor mesura també s'alimenta de fruits tous i mores, bé com restes de menjar proporcionades per humans en parcs i ciutats.
És durant els mesos d'abril i maig que aquesta espècie comença el seu període reproductiu.[12] Normalment fa nius en colònies obertes, amb un sol niu a cada arbre.[12] La posta és de 6 a 8 ous que s’incuben durant 15 dies,[13] tasca aquesta duta a terme exclusivament per les femelles, mentre els mascles s'encarreguen de l'alimentació.[13]
Referències
modifica- ↑ «garsa blava ibèrica». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ Madge, Steve; Burn, Hilary. Crows and jays : a guide to the crows, jays and magpies of the world (en anglès). A&C Black, 1994, p. 24, 111. ISBN 0-7136-3999-7.
- ↑ Tirado, M. «La família Corvidae». Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura [Castelló de la Plana], núm. 9, 10-2019, pàg. 1-2. ISSN: 1697-2694.
- ↑ «LC: Azure-winged Magpie Cyanopica cyanus» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ BirdLife International. «Cyanopica cyanus». Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades de la UICN 2014.3, 2012. Arxivat de l'original el 2019-05-28. [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ Handbook of the Birds of the World vol 12, p. 598.
- ↑ Kryukov, A.; Iwasa, M. A.; Kakizawa, R.; Suzuki, H.; Pinsker, W.; Haring, E. «Synchronic east-west divergence in azure-winged magpies (Cyanopica cyanus) and magpies (Pica pica)». Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 42, 4, 11-2004, pàg. 342–351. DOI: 10.1111/j.1439-0469.2004.00287.x.
- ↑ «Rabilargo Ibérico. Cyanopica cooki Bonaparte, 1850» (en castellà). Avibase. [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «El cuento del rabilargo (Vídeo)» (en castellà). CROPTV-TVE-LIC China, 2015. [Consulta: 23 gener 2020].
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 258. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ Sauer, Frieder. Aves Terrestres (en portuguès). 2a edició. Lisboa: Circulo dos Leitores, 1982, p. 269 (O Mundo da Natureza).
- ↑ 12,0 12,1 Alonso, J.A.; Muñoz-Pulido, R.; Bautista, L.M.; Alonso, J.C. «Nest-site selection and nesting success in the azure-winged magpies Cyanopica cyana in central Spain». Bird Study, 38, 1991, pàg. 45–51. DOI: 10.1080/00063659109477066.
- ↑ 13,0 13,1 Muñoz-Pulido, R.; Bautista, L.M.; Alonso, J.C.; Alonso, J.A. «Breeding success of azure-winged magpies Cyanopica cyana in central Spain». Bird Study, 37, 1990, pàg. 111–114. DOI: 10.1080/00063659009477046.
Enllaços externs
modifica
- Rabilargo ibérico (Cyanopica cooki) : xeno-canto (xeno-canto.org) (en castellà)
- Pega-azul Cyanopica cooki: (Aves de Portugal) Arxivat 2021-07-24 a Wayback Machine. (en portuguès)
- Iberian Azure-winged Magpie Cyanopica cooki BirdLife International (en anglès)