Gawain Jones (11 de desembre de 1987) és un jugador d'escacs anglès, que té el títol de Gran Mestre des de 2007. Està casat amb la Mestre Internacional Femení Sue Maroroa.[1]

Plantilla:Infotaula personaGawain Jones
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Keighley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscacs Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójugador d'escacs, escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre FIDE (2004)
Mestre Internacional d'escacs (2004)
Gran Mestre Internacional (2007) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.709 (2019)<
Identificador FIDE409561 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgawainjones.co.uk Modifica el valor a Wikidata
FIDE: 409561 ChessGames: 23376 365Chess: Gawain_C_Jones Chess.com: gawain-jones OlimpBase homes: yc6kyo6d
Facebook: gmgawain X: GMGawain Twitch: verdenotte Modifica el valor a Wikidata

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2665 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) d'Anglaterra,[2] i el 73è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2709 punts, a la llista del juny de 2019.[3]

Resultats destacats en competició

modifica

El juny de 2013 fou campió del Torneig de Hastings amb 7½ de 9 després de derrotar a Daniel Alsina a la darrera partida.[4]

L'abril de 2016 fou campió de l'Obert de Dubai amb 7½ punts de 9, els mateixos punts que Vladímir Akopian però amb millor desempat.[5]

Del 30 de maig al 10 de juny de 2017, va prendre part en el Campionat d'Europa individual on va fer 7½ punts d'11 (+6–3=2), un punt per sota de Maksim Matlakov, Baadur Jobava i Vladímir Fedosséiev. Matlakov guanyà el torneig en el desempat.[6] Amb aquest resultat li donà dret a participar el setembre a Tbilisi en la Copa del Món de 2017, on fou derrotat per Jorge Cori per ½ a 1½ a la primera ronda.[7]

El novembre de 2017 fou per segon cop campió de la Gran Bretanya en derrotar a Luke McShane en els play-off després que en el torneig juntament amb David Howell i Craig Hanley empatessin amb 7 punts.[8]

El març de 2019, fou membre de l'equip anglès que va quedar segon al Campionat del món per equips a Astana.[9]

Participació en olimpíades d'escacs

modifica

Jones ha participat, representant Anglaterra, en quatre Olimpíades d'escacs entre els anys 2008 i 2014, amb un resultat de (+9 =21 –8),[10] per un 51,3% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2010 en puntuar 6 de 8 (+4 =4 -0), amb el 75,0% de la puntuació, amb una performance de 2647.

Referències

modifica
  1. «Nota biogràfica de Gawain Jones» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 22 novembre 2017].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Anglaterra"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 27 desembre 2021].
  3. «FIDE». [Consulta: 27 desembre 2021].
  4. «Gawain Jones wins 88th Hastings Masters». chessbase.com. [Consulta: 22 novembre 2017]. (anglès)
  5. «GM Gawain Jones is double champion at the 18th Dubai Open Chess Tournament». chessdom.com. [Consulta: 21 abril 2016].
  6. «European Individual Chess Championship 2017». Chess Results. [Consulta: 22 novembre 2017].
  7. «Arbre d'emparellaments». [Consulta: 22 novembre 2017].
  8. «Gawain Jones wins the British». [Consulta: 22 novembre 2017]. (anglès)
  9. Crowther, Mark. «FIDE World Team Championship 2019» (en anglès). The Week In Chess, 14-03-2019. [Consulta: 2 maig 2021].
  10. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.


Títols
Precedit per:
Michael Adams
Campió de la Gran Bretanya
2012
Succeït per:
David Howell
Precedit per:
Michael Adams
Campió de la Gran Bretanya
2017
Succeït per:
regnant