Gegants de Badalona
Els gegants de Badalona són quatre parelles de gegants de la ciutat que porta la Colla de Geganters de Badalona. Representen personatges d'èpoques diferents i vinculats a la ciutat. Surten per les Festes de Maig, el Corpus, la Festa Major i esporàdicament en altres actes que es fan arreu de la ciutat. A més, sovint volten pel país visitant viles i ciutats acompanyats de moltes altres parelles de gegants d'arreu del territori.[1]
N'Anastasi i na Maria modifica
 Els gegants el 2012 | |
| Any | 1858 |
|---|---|
| Constructor | Desconegut |
| Alçada | Anastasi - 3,82 m Maria - 3,76 m |
| Pes | Anastasi - 80 kg Maria - 70 kg |
| Propietari | Ajuntament de Badalona |
N'Anastasi i na Maria són els gegants vells de Badalona. És la parella més antiga de la vila, amb més de 150 anys d'història.[2]
Daten de l'any 1858, quan la Confraria de Sant Anastasi els comprà per 254 duros per tal de fer-los sortir per la festivitat del copatró Sant Anastasi, pel Corpus i per la Festa Major d'Agost de Badalona. Els acompanyaven una comparsa de capgrossos allà on anaven. Sortiren sense interrupció fins al 1880, quan a causa pel seu mal estat ho deixaren de fer. L'any 1894 la comissió de festes de l'ajuntament els adquirí i els restaurà per tal que tornessin a participar en les festes.[3]
No va ser fins al 1946 quan, a causa del seu aspecte deteriorat i el pes de gairebé 100 quilos a causa del guix i les fustes que s'havien fet servir per restaurar-los, varen ser desats i substituïts per una altra parella de gegants.[3]
L'any 1981, es retrobà la parella al dipòsit municipal i un any després es traslladaren a la masia de Can Miravitges. Amb el pas dels anys s'havien deteriorat molt, i es van portar al taller de Josep i Jordi Grau, de Terrassa, que en va reaprofitar els caps per a aconseguir una reproducció tan fidedigna com li fou possible, però els cossos es van haver de reconstruir del tot. Finalment, van ser estrenats durant les Festes de Maig del 1985.[3]
Malauradament, un any després varen patir un incendi a les dependències municipals on s'havien guardat just després d'haver participat en les festes. Es van haver de recompondre els cossos, les cares i les mans; però per sort havien quedat parts dels gegants poc malmeses, així que poc després pogueren tornar a sortir al carrer amb l'aspecte que tenen avui en dia.[3]
El 10 de maig de l'any 2000 van canviar de vestits i el 2009 foren proclamats el setè tresor material i cultural de Badalona.[4]
En Jeroni i na Badamar modifica
 Els gegants al Badagegants 2012 | |
| Any | 1946 |
|---|---|
| Constructor | Taller El Ingenio (Barcelona) |
| Alçada | Jeroni - 3,60 m Badamar - 3,54 m |
| Pes | Jeroni - 49 kg Badamar - 46 kg |
| Propietari | Ajuntament de Badalona |
Coneguts com els «gegants reis» o «del Corpus». Fou la parella de gegants que substituí a l'Anastasi i na Maria l'any 1946 a causa del seu mal estat, encarregats per l'Ajuntament de Badalona el 1945.[3]
Foren comprats al taller barceloní "El Ingenio" i sortiren pels carrers de Badalona pel Corpus i la Festa Major fins als anys 60, moment en què a causa del deteriorament tot i els canvis de vestit que havien fet, es decidí retirar-los.
L'any 1996 la Colla de Geganters de Badalona decidí recuperar-los i foren estrenats pel mes de maig, construïts per l'escultor Jordi Grau Martí. Des de llavors han anat sortint any rere any i han representat Badalona a l'exterior, a Maó, Lilla, Tolosa, Sibiu, entre d'altres.
Foren batejats com a Jeroni, amb motiu del monestir del segle xv que hi ha a les muntanyes de Badalona, al peu de la Serralada de Marina, anomenat Sant Jeroni de la Murtra, i Badamar, reflectint la relació de la ciutat de Badalona amb la mar. Popularment, però, també se'ls coneix com a "gegants reis" o "gegants del Corpus".
L'any 2021 van celebrar el seu 75è aniversari. Per celebrar-ho van ser restaurats i el seu vestuari i els complements van ser renovats i estrenats durant les Festes de Maig, durant l'acte Va de Gegants, celebrat al Parc de Can Solei, en substitució del tradicional Badagegants, a causa de la pandèmia de COVID-19.[5][6]
Ell fa 3,60 m (més 20 cm de corona) d'alçada i pesa 49 kg. En canvi, ella fa 3,54 m (més 22 cm de corona) i pesa 46 kg.
En Ferrer de Gualbes i n'Elionor de Santcliment modifica
 Els gegants al Badagegants 2012. | |
| Any | 1970 |
|---|---|
| Constructor | Desconegut |
| Alçada | Ferrer - 3,51 m Elionor - 3,46 m |
| Pes | Ferrer - 49 kg Elionor - 46 kg |
| Propietari | Ajuntament de Badalona |
Coneguts com els "gegants valencians" degut al fet que l'ajuntament badaloní de principis dels anys 70 els comprà a València, són una parella de gegants ben curiosa perquè sortiren al carrer tan sols 10 anys. El seu cos, fet de bímet a l'estil "fallero", no aguantà massa temps el pes dels caps de guix i l'estat dels gegants es deteriorà molt ràpidament.
A finals dels anys 80 foren trobats al magatzem municipal i, ràpidament, la Colla de Geganters de Badalona es mogué per tal de recuperar-los. Es va fer una rèplica dels caps i tant els cossos com la resta dels gegants es construïren de nou a càrrec de Jordi Grau Martí.
El 10 de maig de 1991 van ser presentats i batejats com a Ferrer de Gualbes i Elionor de Santcliment. Els seus noms fan referència als antics senyors de Badalona, ella de la família Santcliment, i ell un Gualbes, que va aportar el seu blasó heràldic a l'escut de la ciutat.[7]
L'any 2021 van celebrar el seu 50è aniversari. Per celebrar-ho van ser restaurats i el seu vestuari i els complements van ser renovats i estrenats durant les Festes de Maig, durant l'acte Va de Gegants, celebrat al Parc de Can Solei, en substitució del tradicional Badagegants, a causa de la pandèmia de COVID-19.[5][6]
Ell fa 3,51 m (més 7 cm de corona) d'alçada i pesa 49 kg; mentre que ella fa 3,46 m (més 7 cm de corona) i pesa 46 kg.
En Ripal i na Brunel·la del Mar modifica
 A Can Canyadó, a la Festa Medieval de 2012. | |
| Any | 1982 |
|---|---|
| Constructor | Jordi Liñán |
| Alçada | Ripal - 3,88 m Brunel·la - 3,62 m |
| Pes | Ripal - 56 kg Brunel·la - 60 kg |
| Propietari | Ajuntament de Badalona |
En Ripal i na Brunel·la del Mar representen: ell, un pirata sarraí que feia incursions a les costes; ella, una pubilla catalana vestida com al segle xvi.[8]
La parella la feu construir l'Ajuntament de Badalona després de tres anys sense que sortissin l'antiga parella, que havia quedat en mal estat.[9] La construcció va ser encarregada a l'escultor i escenògraf Jordi Liñán, aquesta parella data de 1982. Van presentats el 23 d'abril durant la fira del llibre de Sant Jordi a la plaça de la Vila, i batejats el 2 de maig pels nens de la ciutat, en companyia dels gegants del Pi de Barcelona i el drac de Terrassa com a padrins.[9]
El 1984 canviaven el seu abillament per un molt més treballat que l'original, ambientats en l'època i els personatges, i el tornaven a canviar el 1988, en ser restaurats per Jordi Grau.[8][9]
Inicialment, va ser la brigada municipal l'encarregada de tenir-ne cura i fer-los ballar, fins al 1985, quan es recuperen els gegants més antics, Anastasi i Maria, i es duen a restaurar; les figueres van ser víctimes d'un incendi i, per això, es va decidir crear la Colla de Geganters de Badalona, que va tenir com a primers gegants a en Ripal i na Brunel·la del Mar. Al llarg de la seva història, han guanyat un premi en el concurs de balls de gegants de Catalunya, celebrat a Móra d'Ebre l'any 1994.[8]
És l'única parella de gegants de Badalona que ha sortit ininterrompudament des de la seva construcció.[9]
L'any 2017, dins de la mostra de balls del Badagegants, s'anuncia que a partir del maig de 2018 les figures ja no ballaran pels carrers i places pel seu mal estat.
En el marc del Badagegants 2018, dins l'acte “Gegants, on sou?” s'estrenen unes rèpliques dels gegants originals. Les còpies es realitzen durant l'any 2017 al taller El Drac Petit de Terrassa i agafaran el relleu als gegants originals que ja no ballaran més.
Referències modifica
- ↑ «'Va de Gegants i Capgrossos' amb la 'Colla de Geganters de Badalona'. Trobada i taller». Arxivat de l'original el 2016-10-01. [Consulta: 28 setembre 2016].
- ↑ Membrives, Marta «L'Anastasi i la Maria celebren 150 anys envoltats de gegants centenaris». El Punt Avui, 01-05-2009 [Consulta: 19 maig 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Barrios Pagès, Ezequiel «150 anys dels gegants Anastasi i Maria». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 20, pàg. 61-74.
- ↑ «Els 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona». Capital de la Cultura Catalana & Bureau Internacional de Capitals Culturals, 2010. [Consulta: 19 maig 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Hidalgo, Rubén «Dues parelles de gegants celebren 75 i 50 anys d’història». Diari de Badalona, 06-05-2021.
- ↑ 6,0 6,1 Redacció «Els quatre gegants reis de Badalona canviaran de vestits l’any 2021». L'Independent de Badalona, 05-05-2020.
- ↑ «Badalona». Agrupació de Colles Geganteres de Badalona. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Redacció «30 anys dels gegants Ripal i Brunel·la del Mar». Badanotis, 20-04-2012 [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Rodríguez Ballester, Oriol «XXXè aniversari dels gegants Ripal i Brunel·la del Mar». Tot Badalona, Montgat i Tiana, 25-02-2012 [Consulta: 28 maig 2014].
