Genaro Lahuerta López
Genaro Lahuerta López (València, 8 de febrer de 1905 - València, 10 de febrer de 1985)[1] va ser un pintor valencià, destacat retratista que va formar part del grup pictòric Los Ibéricos.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Genaro Lahuerta López 8 febrer 1905 València |
| Mort | 10 febrer 1985 (80 anys) València |
| Sepultura | Cementeri General de València |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  País Valencià |
| Formació professional | Escola de Belles arts de Sant Carles de València |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Art | Pintura |
Premis Medalla al Mèrit de les Belles Arts | |
 | |
Va començar els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis de València i en 1919 es va matricular a l'Escola de Belles arts de Sant Carles de la mateixa ciutat. Acabats els seus estudis va començar a treballar com a il·lustrador per a algunes revistes de l'època i a fer classes de pintura. En 1928 va fer la seua primera exposició en la Sala Blava de València i a l'any següent en la Sala Parés de Barcelona. En 1932, en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrid, va aconseguir la Tercera Medalla per un retrat de l'escriptor Max Aub. Gràcies a una beca que li va ser concedida en 1932, va viatjar per diversos països europeus cercant temes per a les seues pintures. En 1943 va aconseguir la Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrid. Cinc anys després aconseguiria la Primera Medalla en la mateixa exposició. En 1953 la Direcció General de Places Africanes li va concedir una beca perquè pintés el Sàhara Espanyol. De desembre de 1954 a gener de 1955 va realitzar una exposició a l'Ateneu Mercantil de València[2]
El mes d'abril de l'any 1962 va realitzar una exposició a la Galeria Estil de la ciutat de València.[3] El 1963 va participar en l'exposició titulada 8 pintores internacionales, celebrada també a la Galeria Estil de València els mesos de juny a setembre[4]
Al llarg de la seva vida, va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, Sant Jordi de Barcelona, Reial Acadèmia de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla i de Sant Fernando de Madrid.
A més de nombroses distincions, l'Acadèmia de les Arts, Ciències i Lletres de París li va concedir la seva Medalla d'Or i a Espanya el Ministeri d'Educació i Ciència li va atorgar la Medalla al Mèrit de les Belles arts. En 1987, dos anys després de la seva mort, la Diputació Provincial de València li va dedicar una exposició retrospectiva de la seva obra. A València té un carrer al seu nom. El 2008 se li va fer una altra exposició retrospectiva al Museu de Belles Arts Gravina d'Alacant.[5]
Referències modifica
- ↑ Obituari a El País 11 febrer 1985
- ↑ Fullet de l'exposició localitzat en la biblioteca del MUVIM amb signatura: A.R. C.001/015, amb textos de Eugeni d'Ors i Azorín entre d'altres.
- ↑ Fullet de l'exposició localitzat a la biblioteca del MUVIM amb signatura: A.R. C.001/077
- ↑ Fullet de l'exposició localitzat a la biblioteca del MUVIM amb signatura: A.R. C.001/090
- ↑ Genaro Lahuerta. El paisatge especial. València: Generalitat Valenciana, 2008 [Consulta: 19 gener 2016].
Bibliografia modifica
- Genaro Lahuerta. El paisatge essencial. Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2008.
- Historia y Crítica de las Exposiciones Nacionales de BB.AA. Ed. García-Rama. Bernardino de Pantorba. ISBN 8430021418
- Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del Siglo XX. Ed. Forum Artis. VV.AA. 1992/2002. ISBN 8488836007
- Diccionario Crítico del Arte Español Contemporaneo. Ed. IEE Madrid 1973. A.M. Campoy. ISBN 8425602319