Germà I de Constantinoble

Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) fou un patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Germà I de Constantinoble
Patriarch Germanus I of Constantinople.jpg
Icona a l'església de Studenica (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΓερμανός Α΄
634 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort733 Modifica el valor a Wikidata (98/99 anys)
Constantinoble
Lloc d'enterramentSant Salvador de Cora (Istanbul) 
Patriarca de Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme calcedoni Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot i escriptor Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització787 , Nicea nomenat per Concili de Nicea II
Festivitat12 de maig
IconografiaCom a bisbe romà d'Orient

BiografiaModifica

 
Germà I troba la icona de Maria Liddskaja.

Germà fou fill d'un patrici romà d'Orient de nom Justinià executat per ordre de Constantí IV (668-685). Germà fou castrat per ordre del mateix emperador per les queixes per la mort del seu pare. Va seguir la vida religiosa i fou bisbe de Cízic. El 715 fou nomenat patriarca de Constantinoble i dos anys després va negociar l'abdicació de Teodosi III en favor de Lleó III Isàuric.

Amb aquest emperador va tenir un conflicte sobre l'ús de les imatges en el culte. Germà va batejar Constantí, fill de Lleó III, i l'infant va embrutar l'aigua sagrada amb una inoportuna defecació (de la que li va venir el seu renom de Coprònim) i el patriarca va profetitzar que coses diabòliques esdevindrien a l'Església i la religió sota aquest príncep.

Germà es va oposar a la iconoclàstia que afavoria Lleó que finalment el va fer deposar el 730 i el va succeir Anastasi, oposat a les imatges. Retirat a la residència familiar, hi va morir el 740.

ObresModifica

 
Església de Cora, lloc d'enterrament de Germà I.

Es conserven alguns dels seus llibres:

  • 1. Περὶ τῶν ἁγίων οἰκουμενικῶν συνόδων: πόσαι εἰσι, καὶ πότε καὶ σιὰ τί συνηθροίσθησαν: Sobre els concilis general, quants foren, quan van ser, i perquè foren reunits
  • 2. Epistolae. Tres cartes dirigides a diferents bisbes
  • 3. Homiliae,
  • 4. Un treball esmentat per Foci, avui perdut, contra la corrupció dels escrits de Gregori Nazianzè
  • 5. Comentaris sobre els escrits del Pseudo-Dionís l'Areopagita.

VeneracióModifica

Sebollit a l'església del monestir de Sant Salvador de Cora, fou anatemitzat al concili dels iconoclastes a Constantinoble el 754, però més tard, amb la caiguda de la tendència iconoclasta, fou reverenciat i considerat "confessor". El Segon Concili de Nicea de 787 l'inclogué entre els sants. Considerat sant per les esglésies catòliques i ortodoxes, la seva festa se celebra el 12 de maig.


Precedit per:
Joan VI
Patriarca de Constantinoble
715-730
Succeït per:
Anastasi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germà I de Constantinoble