Germans Maristes de les Escoles
Els Germans Maristes de les Escoles (en llatí Institutum Fratrum Maristarum a Scholis) són un institut religiós masculí de dret pontifici. Els membres d'aquesta congregació laica, també anomenats Germanets de Maria (pel primer nom de la congregació: Institutum Parvulorum Fratrum Mariae), posposen al seu nom les sigles F.M.S. o P.F.M. L'objectiu de la congregació és l'educació cristiana i l'ensenyament (primari i secundari) dels joves. També organitzen convivències i residències per a estudiants i, en terres on tenen missions, orfenats. A 31 de desembre de 2005, la congregació tenia 751 cases i 4.262 religiosos.[1] Són presents a la majoria d'estats de l'Europa occidental i central i a Romania, a tots els estats d'Amèrica, en molts d'Àfrica, Àsia i Oceania.[2] No s'han de confondre amb els Pares Maristes de la Societat de Maria, orde religiós fundat un any abans.
 Emblema del Germans Maristes | |
| Tipus | Congregació religiosa laica |
|---|---|
| Nom oficial | Institut dels Germans Maristes de les Escoles |
| Nom oficial llatí | Institutum Fratres Maristae a Scholis, Institutum Parvulorum Fratrum Mariae (primer nom) |
| Sigles | F.M.S., P.F.M. |
| Altres noms | Germanets de Maria (primer nom), Maristes, Petits Germans de Maria |
| Hàbit | Hàbit de prevere negre amb pitet blanc emmidonat, amb cinyell de llana i crucifix al coll |
| Lema | Ad Jesum per Mariam (Tot a Jesús per Maria, tot a Maria per Jesús), Formar bons cristians i ciutadans honrats |
| Objectiu | Educació religiosa i intel·lectual de nens i joves, especialment els més pobres |
| Fundació | 2 de gener de 1817, La Valla-en-Gier (França, prop de Lió) per Sant Marcel·lí Champagnat |
| Aprovat per | Pius IX, en gener de 1863 |
| Constitucions | Regles (1852); constitucions (1863), aprovades per Pius IX |
| Patrons | Mare de Déu, Sant Marcel·lí Champagnat |
| Branques i reformes | Neix com a branca dels Pares Maristes (1816) |
| Primera fundació | Escola de Marlhes, novembre de 1818 |
| Fundacions destacades | Hermitage de Notre-Dame (Saint-Chamond), casa mare; Austràlia (1877), Mèxic (1914), Alemanya (1937), Grècia (1916), Egipte (1941), Xina (1906), Zaire (1964), Ruanda (1994). |
| Fundacions a terres de parla catalana | Girona (1887), Barcelona (Sant Andreu, 1898), Badalona, Igualada, Rubí, Lleida, Mataró, Guardamar (casa provincial província Mediterrània), Alacant, València, Algemesí |
| Persones destacades | Beats màrtirs de la Guerra d'Espanya, Germà Walfrid, Servando Mayor García |
| Lloc web | http://www.champagnat.org |
Història modifica
La congregació va néixer a La Valla-en-Gier, prop de Lió, el 2 de gener de 1817, per obra de Marcel·lí Champagnat, jove sacerdot francès que va observar la gran ignorància en matèria de religió i la falta d'educació elemental dels joves al medi rural, encara més greus llavors per la supressió de molts ordes i instituts religiosos que havia tingut durant la Revolució Francesa. El pare Champagnat va iniciar una intensa obra educativa per a posar-hi remei. Mesos abans, el 23 de juliol de 1816 ja havia donat origen, amb altres companys de seminari dirigits per Jean-Claude Colin, a la Societat de Maria o dels Pares Maristes, que volia lluitar contra l'indiferentisme religiós imperant.
Enviat a La Valla-en-Gier, va obrir-hi una escola i, dintre de l'espiritualitat de la Societat de Maria, va iniciar, amb dos aspirants a mestre, una nova congregació d'ensenyament, a la que donà el nom de Germans Maristes de les Escoles tot i que preferia el de Germanets de Maria. Segons ell, la congregació no havia de fer "publicitat" de la seva obra, sinó fer "el bé sense soroll". El 1824 va iniciar-se la construcció de l'Hermitage de Saint-Chamond, que esdevé seu general de l'institut i que fou cedit a la branca clerical de la família marista i als Germans Maristes.
Van tenir el primer reconeixement papal fou en 1836 i va obtenir el decretum laudis el 9 de desembre de 1859 i va ser aprovada el 9 de gener de 1863. Les constitucions van ésser aprovades el 27 de maig de 1903.
En 1858 van traslladar-se a Saint-Genis-Laval, a Lió. La primera filial fora de França fou la d'Anglaterra el 1852 i el 1858 a Bèlgica i, a partir de 1867 a estats fora d'Europa.
Notes modifica
- ↑ Dades estadístiques de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1500.
- ↑ «Mapa de la difusió dels Germans Maristes, 2010». Arxivat de l'original el 2009-10-01. [Consulta: 10 juliol 2010].
Bibliografia modifica
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans Maristes de les Escoles |
-
Directors del col·legi brasiler de Varginha, amb l'hàbit de l'orde -
Saint-Chamond, seu general de l'orde -
Expansió de l'orde al món
