Gilbert de Tournai
Gilbert de Tournai (c. 1200 - † 1280) fou un frare franciscà francès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1200  |
| Mort | 1284 (Gregorià) (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sermó |
| Ocupació | escriptor, monjo, predicador |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Biografia modifica
Estudià i ensenyà a París. Pren l'hàbit franciscà el 1240, participa en la Sisena Croada i acompanya potser Sant Lluís el 1248. Torna a París el 1260 per ensenyar-hi. Fou un autor molt ben considerat, proper a Sant Bonaventura, a qui acompanya al Concili de Lió II, i escriu una Col·lecció d'escàndols de l'Església adreçada al papa Gregori X. En aquesta obra es mostra adversari dels templers i dels hospitalaris, i suggereix unificar-los en una sola institució. Ataca la negligència dels cristians cap a Terra Santa, i apel·la a una nova croada, però purificada dels vicis anteriors. Mor el 1280 deixant una gran obra teològica, didàctica i històrica.
Obra literària modifica
Per demanda de Lluís IX, Gilbert compon un cert nombre de cartes destinades a l'educació del seu fill Felip III. Aquest conjunt de cartes, l'última de les quals s'envia a Lluís IX el 1259, forma l'Eruditio regum et principum (Educació dels reis i dels prínceps). L'obra pertany al gènere dels espills de prínceps, i té sobretot ensenyaments religiosos i morals.[1] S'inspira en una carta de Plutarc titulada Institució de Trajà i del Speculum doctrinale de Vincent de Beauvais.[2] Joan de Salisbury també li és una font important, atès que diversos passatges del llibre són còpies literals del Policraticus.[3] El llibre s'estructura sobre quatre qualitats fonamentals d'un sobirà: la reverència a Déu i a l'Església, preocupar-se d'un mateix, la disciplina dels seus oficials i la protecció dels seus súbdits.[3] Els reis bíblics (Salomó, David, Ezequies, Josies) i els emperadors cristians (Constantí I el Gran, Teodosi I, Justinià I i Flavi Valeri Lleó) són citats com a exemple.[4] El príncep ha de llegir les Escriptures, i no deixar-se emportar per la caça o els jocs d'atzar.[2] Ha de ser mestre d'ell mateix, de les seves despeses, de la seva vida sexual, tenint només una sola dona. Vetllant pel seu poble, ha de corregir-ne els defectes, controlar els oficials i obeir les lleis de l'Església.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Gérard Sivéry, Philippe III le Hardi, Fayard, 2003. Plantilla:Lire en ligne
- ↑ 2,0 2,1 Alphonse de Poorter, Le traité Eruditio regum et principum de Guibert de Tournai, Louvain, 1914. Plantilla:Lire en ligne
- ↑ 3,0 3,1 Frédérique Lachaud, Lydwine Scordia, Le Prince au miroir de la littérature politique de l'Antiquité aux Lumières, 2007, p. 109 ; 165. Plantilla:Lire en ligne
- ↑ BNF. « Tous les Savoirs du Monde : L'Occident chrétien. » Plantilla:Lire en ligne