Giovanni Battista Venturi
Giovanni Battista Venturi (1746 - 1822) fou un físic italià. Va descobrir l'efecte Venturi del qual pren el seu epònim. Va ser l'epònim també de la trompa d'aigua,[1] bomba aspiradora suau, i el tub Venturi, instrument per a mesurar cabal hidràulic.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1746 Bibbiano (Itàlia) |
| Mort | 24 abril 1822 (76 anys) Reggio de l’Emília (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | físic |
| Ocupador | Universitat de Mòdena |
| Membre de | |
BiografiaModifica
Va néixer a Bibbiano, Itàlia i va ser contemporani de personatges com Leonhard Euler i de Daniel Bernoulli. Va ser alumne de Lazzaro Spallanzani i ordenat sacerdot el 1769. En aquest mateix any és nomenat com a professor de lògica al seminari de Reggio Emilia. El 1774 es va convertir en professor de geometria i filosofia a la Universitat de Mòdena, on el 1776 es va convertir en professor de física.
Venturi va ser el primer que va mostrar la importància de Leonardo da Vinci com a científic, i compilar i va publicar molts dels manuscrits i cartes de Galileu.
Va morir a Reggio Emilia, Itàlia en 1822.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Venturi |