Giovanni Battista della Porta

Giovanni Battista della Porta, més conegut com a Giambattista della Porta (Vico Equense 1538- Nàpols, 1615) fou un erudit i astrònom italià autor de nombrosos descobriments experimentals com ara la cambra obscura i la "llanterna màgica" (també atribuïda al jesuïta Athanasius Kircher), així com les primeres i rudimentàries idees o propostes sobre com construir un telescopi, el fantasma de Pepper o fins i tot una màquina de vapor.

Infotaula de personaGiovanni Battista della Porta

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Giovanni Battista Della Porta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1535 Modifica el valor a Wikidata
Vico Equense (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1615 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAlquímia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócriptògraf, dramaturg, astròleg, filòsof, metge, inventor, físic, químic, matemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsDonato Antonio Altomare Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 24859

Giammbattista della Porta va dedicar la majoria de la seva vida a l'àmbit científic. El seu llibre més significant es va titular Magiae Naturalis (Màgia Natural), publicat per primer cop l'any 1558. En aquest tractava diferents matèries que havia estat estudiant com: òptica, ocultisme, astrologia, alquímia, matemàtiques, meteorologia i filosofia natural. També es coneixia Giovanni Battista della Porta com a "el professor dels secrets".

Infantesa modifica

Giambattista della Porta va néixer a Vico Equense, a prop de Nàpols. Della Porta va tenir un germà gran anomenat Gian Vincenzo i un germà petit anomenat Gian Ferrante.[1]

Des de petit va rebre una formació molt privilegiada, fruit de la passió per aprendre del seu pare, Nardo Antonio della Porta, que en el seu cercle d'amistats s'envoltava de figures importants, filòsofs, matemàtics, poetes i músics de renom. Tots aquests influenciaren als seus fills, convertint-se en una font de coneixement que impulsà a della Porta a iniciar-se a l'estudi en diversos àmbits.

Tots els germans, a més de tenir un potencial sorprenent per les ciències i les matemàtiques, estaven interessats en les formes d'art. Tot i que cap d'ells tenia un gran talent en l'àmbit musical, tots tres van ser acceptats a la Escola de Pitàgora, una acadèmia nacionalment reconeguda a la que només entraven els millors músics. Aparentment amb el seu sorprenent potencial intel·lectual n'hi havia prou perquè tres matemàtics daltònids entressin a una escola per músics privilegiats.

Durant la seva infantesa i adolescència, els tres germans van ser educats per esdevenir homes de classe alta. Van ser ensenyats a cantar, ballar, muntar a cavall, a participar i competir en jocs i competicions i a vestir bé mentre duien a terme totes aquestes activitats de classe alta. Tos tres fills van adoptar aquest model de vida i van rodejar-se, almenys durant les primeres etapes de les seves vides, de cercles noble.

Va ser enmig d'aquesta riquesa quan de Giambattista della Porta va emergir un desig de conèixer més a fons el coneixement de l'època, així com la necessitat d'agrupar-lo i extreure'n conclusions a través de l'escriptura, convertint-lo amb un dels autors que més va contribuir a la formació del pensament científic modern de l'època de la Contrareforma.[2]

Obres [3] modifica

 
Phytognomonica, 1588
  • Magia Naturalis (1558)
  • Claudii Ptolemaei magnae constructionis liber primus (1588)
  • De furtivis Literarum Notis (1563) On secret codes and cryptography
  • Villa (1583–92) Agricultural encyclopaedia
  • De humana physiognomonia libri IIII (1586) On physiognomy
  • Phytognomonica (1588) On plant physiognomy
  • De refractione optices (1589) On Optics
  • Villae, 3 volums (1592)
  • Della fisionomia dell'uomo Libri sei (1596)
  • Elementorum curvilineorum libri duo (1601)
  • Pneumaticorum libri tres (1601)
  • Ars reminiscendi (1602)
  • Coelestis Physiogranonia (1603) pub. Naples
  • De distillatione (1608)
  • De munitione libri tres (1608)
  • De aeris transmutanionbus (1609) On meteorology
  • Elementorum curvilineorum libri tres (1610)
  • De Miracoli & Maravigliosi Effetti dalla Natura prodotti (1665)

Àmbit científic modifica

L'any 1563, della Porta va publicar De Furtivis Literarum Notis, una obra que tractava sobre criptografia i on explicava la primera xifra de substitució diagràfica coneguda.

Della Porta va tenir alguns problemes amb l'inquisició, i, tot i que ell mai va ser empresonat, alguns dels seus amics no van tenir la mateixa fortuna. És per aquesta raó que va inventar un sistema que li permetia comunicar-se amb ells a través de missatges ocults dins d'ous durs. Hi escrivia amb pigments vegetals, i, en ser porosa la closca de l'ou, la tinta hi penetrava. Posteriorment coïa l'ou de manera que la tinta que quedava a l'exterior s'esborrava i els guardes no podien detectar res fora de l'habitual.

També va desmentir un mite molt propagat a l'època, el de que els imans perden capacitat magnètica si els frotes amb all. Va atacar aquesta suposició de forma impresa i posteriorment va ser confirmada experimentalment per Thomas Browne, entre d'altres. A més, és considerat com un dels pioners en microbiologia, tal com demostra l'obra Phytognomonica, on elabora llistes d'espècies vegetals segons la seva ubicació geogràfica i on s'explica l'observació d'espores i fongs.[4]

Della Porta va fundar una de les primeres societats científiques, al voltant de l'any 1580, i la va anomenar "Academia Secrotum Naturae". També van ser coneguts com a Otiosi, i el seu objectiu era estuidar i descobrir els secrets de la natura. Per ingressar s'havia d'haver fet prèviament algun descobriment en l'àmbit científic. Finalment aquesta associació es va dissoldre per ser sospitosa d'haver tractat amb l'ocult i el propi Della Porta va visitar Roma per sol·licitud del papa Pau V. Malgrat aquest incident no va perdre la seva vinvulació amb l'església i va convertir-se en membre dels jesuïtes.[5]

Àmbit Tecnològic modifica

Giovanni Battista Della Porta va idear la manera de crear una càmera fosca on es pogués asseure un grup d'espectadors perquè contemplessin una escena desenvolupada fora del recinte. Llastimosament el públic es va horroritzar en veure els actors invertits i Della Porta va ser acusat de bruixeria. Temps més tard, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir major nitidesa i lluminositat. A partir d'aquest avanç diversos científics es van dedicar a perfeccionar-la.

Aquesta aportació va ser fonamental per al desenvolupament de la fotografia, ja que va marcar el principi del que avui coneixem com l'objectiu de la càmera, el qual permet la captura d'imatges a diferents distàncies i angles obtenint resultats nítids i lluminosos. També va ajudar a comprendre el funcionament de l'ull humà i de quina manera aquest capta la llum i les imatges.[6][7]

Della Porta va fer alguns descobriments previs al telescopi, però va ser superat pels ràpids progressos en aquest àmbit que van succeir posteriorment, portats a terme per personatges cèlebres científics com Johannes Kepler i Galileo Galilei. La seva obra "Del telescopio" va quedar inacabada degut a la seva mort, però va ser trobada en un manuscrit original inèdit de l'Academia Nacional dels Lincei. En ella va treballar durant quatre anys (1911 - 1914) i va ser, segons va dir ell mateix "la més difícil i àrdua empresa de quantes havia emprès".[8]

Àmbit teatral modifica

Della Porta també va contribuir en l'esfera teatral, amb 17 obres conservades d'un total de 21 o 23, d'entre les que es troben 14 comèdies, una tragicomèdia, una tragèdia i un drama litúrgic.[9]

L'Academia Secretorum Naturae modifica

Della Porta va ser el fundador d'una societat científica anomenada Academia Secretorum Naturae (Accademia dei Segreti). Fundada abans de 1580, va ser una de les primeres societats científiques europees, i ell seu objectiu era estudiar "els secrets de la natura". Per això, tots els aspirants a membre de la societat havien de demostrar que havien fet un nou descobriment en el camp de les ciències naturals[10]

Més endavant, al 1610, della Porta va passar a ser membre d'una altra societat científica pionera, la Accademia Nazionale dei Lincei.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista della Porta
  1. Error en el títol o la url.«».
  2. «Giambattista della Porta».
  3. «Giambattista della Porta - Apartat Obres» (en inglès). [Consulta: 21 octubre 2016].
  4. Wootton, David. Garlic and Magnets. History Today Vol. 66/1, Gener, 2016, p. 38. 
  5. Cesi, Federico. COMMITTEE FOR THE NATIONAL IV CENTENNIAL OF THE FOUNDATION ACADEMY OF LINCEI. 
  6. «Giambattista della Porta». Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 1r novembre 2016].
  7. «DE LA VISION NATURAL A LA MONOFOCALIDAD FOTOGRAFICA». Arxivat de l'original el 2016-11-06. [Consulta: 1r novembre 2016].
  8. «Giambattista della Porta» (en castellà).
  9. Clubb, Louise. Giambattista Della Porta, Dramatist, 1965, p. 69, 300, 301. 
  10. Matthews, Jeff. «della Porta, Giambattista». www.naplesldm.com. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 28 novembre 2016].

Vegeu també modifica