Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione

matemàtic italià

Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione (normalment conegut com a Jean o Johann de Castillon) (Castiglion Fiorentino, Gran Ducat de Toscana, avui Itàlia,[1] 1708[2] - Berlín, 1791) fou un matemàtic d'origen italià del segle XVIII conegut pel seu treball sobre la cardioide.

Infotaula de personaGiovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione
Jean de Castillon.png
Portada del seu comentari a l'obra del Baron d'Holbach Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Castillon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1708 Modifica el valor a Wikidata
Castiglion Fiorentino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1791 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Rector of Utrecht University (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Utrecht
Universitat de Pisa
Conegut perEstudi de la cardioide
Problema de Cramer-Castillon
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
Filosofia
OrganitzacióUniversitat d'Utrecht
Acadèmia de Ciències de Berlín
Membre de
ProfessorsJohannes Horthemels (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJan Egeling
Premis

VidaModifica

Castillon era fill d'una família aristocràtica de la Toscana. Va estudiar jurisprudència a la Universitat de Pisa, on es va graduar el 1729. Els anys següents es va dedicar a fer traduccions a l'italià d'obres angleses.

El 1736 va marxar a Suïssa, aparentment fugint de la Inquisició i de la vergonya que les seves idees podien portar a la seva família.[3] Per aquest mateix motiu va abandonar el seu cognom, Salvemini, per de Castillon, el poble originari de la seva família: Castiglion Fiorentino.

El 1737 va ser director de l'escola humanística de Vevey. Encara que podia semblar que era ateu, el 1744 es va convertir al calvinisme, tot i que les seves idees religioses no van ser mai del tot clares.[4] Entre 1744 i 1751 dona classes a Lausana i Berna.

El 1751 ocupa una posició a la universitat d'Utrecht on es doctora en matemàtiques el 1754. A partir de 1755 serà professor ordinari de matemàtiques i d'astronomia en aquesta universitat de la que tres anys més tard en serà el rector.[5]

El 1763 es trasllada a Berlín. cridat per Frederic el Gran qui li ofereix el lloc de professor de matemàtiques de l'escola d'Artilleria. L'any següent també ingressa a la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, secció de la que serà director a partir de 1787 en dimitir Lagrange i càrrec que ocuparà fins a la seva mort.

També va ser nomenat astrònom reial i membre de les acadèmies de Bolonya, Mannheim, Pàdua i Praga.

ObraModifica

Durant la seva època suïssa, va publicar dos articles matemàtics als Philosophical Transactions sota el nom de J. Castilloneus: De curva cardioide, de figura sua sic dicta (1741) i De polynomia (1742).[6] També va editar una traducció d'una selecció de les obres de Newton en tres volums (1744) i la correspondència entre Leibniz i Johann Bernoulli (1745).

Les obres per les que va ser més conegut són, però, de caràcter filosòfic: Un comentari al Discours sur l'origine de l'inégalité parmi les hommes de Jean-Jacques Rousseau (Amsterdam, 1756)[7] i Observations sur le livre intitulé Système de la nature, una crítica del llibre del baron d'Holbach (Berlín, 1771).[8]

A partir de 1763 va publicar diversos articles a les Memòries de l'Acadèmia de Ciències de Berlín sobre matemàtiques i astronomia.[9] Entre ells, el 1776, va publicar la solució geomètrica del problema de Cramer-Castillon.[10]

ReferènciesModifica

  1. Tortarolo 2010, p. 71, diu que va ser a Florència.
  2. Data en la que coincideixen els registres d'autoritat i el Deutsche Biographie, però el Dictionary of Scientific Biography i el MacTutor History of Mathematics diuen que va ser el 1704 i Tortarolo 2010, p. 71, diu que va ser el 1709.
  3. Laursen 1997, p. 117-126, Tortarolo 2010, p. 73
  4. Tortarolo 2010, p. 76-8
  5. Tortarolo 2010, p. 74
  6. O'Connor i Robertson, MacTutor archive.
  7. Tortarolo 2010, p. 78 i següents
  8. Laursen 2013, p. 22
  9. Calinger, Dictionary of Scientific Biography.
  10. Wanner 2006, p. 58-59

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica