Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione

Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione (alemany: Johann Castillon) (Castiglion Fiorentino, 15 de gener de 1708 - Berlín, 11 d'octubre de 1791) (normalment conegut com a Jean de Castillon o Johann Castillon) fou un matemàtic d'origen italià del segle xviii conegut pel seu treball sobre la cardioide.

Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione

Portada del seu comentari (1771) a l'obra del Baró d'Holbach.
Nom original	(de) Johann Castillon (fr) Jean de Castillon
Biografia
Naixement	(it) Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini 15 gener 1708 Castiglion Fiorentino (Gran Ducat de Toscana)
Mort	11 octubre 1791 (83 anys) Berlín (Regne de Prússia)
Rector de la Universitat de Utrecht
1758 – 1759 ← Christianus Henricus Trotz – Willem van Irhoven →
Dades personals
Altres noms	J Castillioneus
Formació	Universitat de Pisa - dret, matemàtiques (–1729)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, astronomia, dret i filosofia
Lloc de treball	Berlín Utrecht Berna Lausana Bolonya Göttingen Haarlem Londres Pisa
Ocupació	matemàtic, astrònom, jurista, traductor, professor d'universitat, filòsof
Ocupador	Acadèmia Prussiana de les Ciències (1787–1791) Observatori de Berlín (1765–) Universitat d'Utrecht. Facultat de Filosofia (1751–1763) , promoció Universitat de Lausana (1744–1751)
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències (1763–) Royal Society (1745–) Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya
Professors	Johann Horthemels
Alumnes	Jan Egeling
Obra
Obres destacables Problema de Cramer-Castillon
Premis
(1745)  Membre de la Royal Society

Vida

Castillon era fill d'una família aristocràtica de la Toscana. Va estudiar jurisprudència a la Universitat de Pisa, on es va graduar el 1729. Els anys següents es va dedicar a fer traduccions a l'italià i al francès d'obres angleses, sobre tot de Newton.

El 1736 va marxar a Suïssa, aparentment fugint de la Inquisició i de la vergonya que les seves idees podien portar a la seva família. Per aquest mateix motiu va abandonar el seu cognom, Salvemini, pel de Castillon, el poble originari de la seva família: Castiglion Fiorentino.

El 1737 va ser director de l'escola humanística de Vevey. Encara que podia semblar que era ateu, el 1744 es va convertir al calvinisme, tot i que les seves idees religioses no van ser mai del tot clares. Entre 1744 i 1751 dona classes a Lausana i Berna.

El 1751 ocupà una posició a la universitat d'Utrecht on es doctor+a en matemàtiques el 1754. A partir de 1755 va ser professor ordinari de matemàtiques i d'astronomia en aquesta universitat de la que tres anys més tard en seria el rector.

El 1763 es traslladà a Berlín. cridat per Frederic el Gran qui li va oferir el lloc de professor de matemàtiques de l'escola d'Artilleria. L'any següent també ingressà a la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, secció de la qual serà director a partir de 1787 en dimitir Lagrange i càrrec que ocuparà fins a la seva mort el 1791.

També va ser nomenat astrònom reial i membre de les acadèmies de Bolonya, Mannheim, Pàdua i Praga.

Construcció de la cardioide,$(x^{2}+y^{2}-ax)^{2}=a^{2}(x^{2}+y^{2})\,$.

Obra

Durant la seva època suïssa, va publicar dos articles matemàtics als Philosophical Transactions sota el nom de J. Castilloneus: De curva cardioide, de figura sua sic dicta (1741) i De polynomia (1742). També va editar una traducció d'una selecció de les obres de Newton en tres volums (1744) i la correspondència entre Leibniz i Johann Bernoulli (1745).

Les obres per les que va ser més conegut són, però, de caràcter filosòfic: Un comentari al Discours sur l'origine de l'inégalité parmi les hommes de Jean-Jacques Rousseau (Amsterdam, 1756) i Observations sur le livre intitulé Système de la nature, una crítica del llibre del baró d'Holbach (Berlín, 1771).

A partir de 1763 va publicar diversos articles a les Memòries de l'Acadèmia de Ciències de Berlín sobre matemàtiques i astronomia. Entre ells, el 1776, va publicar la solució geomètrica del problema de Cramer-Castillon.

Bibliografia

• Curran, Mark. Atheism, Religion and Enlightenment in Pre-revolutionary Europe (en anglès). The Boydell Press, 2012. ISBN 978-0-86193-316-7. 
• Knobloch, Eberhard. «Mathematics at the Prussian Academy of Sciences 1700–1810». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en anglès). Birkhäuser, 1998, p. 1-8. ISBN 978-3-7643-5943-0. 
• Laursen, John Christian «Cicero in the Prussian Academy: Castillon's translation of the Academica» (en anglès). History of European Ideas, Vol. 23, Num. 2-4, 1997, pàg. 117-126. DOI: 10.1016/S0191-6599(97)00014-4. ISSN: 0191-6599.
• Laursen, John Christian «Hacia una versión equilibrada del cristianismo en los estudios sobre Ilustración y Republicanismo» (en castellà). Ariadna histórica, Vol. 2, 2013, pàg. 15-32. ISSN: 2255-0968.
• Lifschitz, Avi. Language and Enlightenment: The Berlin Debates of the Eighteenth Century (en anglès). Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-966166-4. 
• Milighetti, Maria Chiara «Per un archivio della corrispondenza degli scienzati italiani» (en italià). Nuncius, Vol. 18, Num. 2, 2003, pàg. 603-617. DOI: 10.1163/182539103X00080. ISSN: 0394-7394.
• Tortarolo, Edoardo. «Giovanni Salvemini di Castiglione: uguaglianza e giusnaturalismo arminiano». A: Giulia Cantarutti, Stefano Ferrari (eds.). Illuminismo e protestantesimo (en italià). Franco Angeli, 2010, p. 71-86. ISBN 9788856829327. 
• Wanner, Gerhard «The Cramer-Castillon problem and Urquhart's `most elementary´ theorem». Elemente der Mathematik, Vol. 61, 2006, pàg. 58-64. DOI: 10.4171/EM/33. ISSN: 0013-6018.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Calinger, Ronald S. «Castillon, Johann (Giovanni Francesco Melchiore Salvemini)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 gener 2015].
• Weisstein, Eric W. «Cardioid» (en anglès). Mathworld-Wolfram, 2024. [Consulta: / desembre 2024].