Giscó (general)

general

Giscó (Gisco, Γίσκων) fou un general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon cap al final de la Primera Guerra Púnica, lloc en què va succeir a Himilcó.

Plantilla:Infotaula personaGiscó
Nom original(grc) Giscón Γέσκων Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mortc. 239 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, oficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHamílcar, Hasdrúbal Modifica el valor a Wikidata

Després de la pau (241 aC) Amílcar Barca va portar les seves forces des de Erix a Lilibèon i li va entregar el comandament a Giscó que les havia de portar a Cartago. Per evitar conflictes els va voler portar a poc a poc per rebre la paga i ser llicenciats, però el senat cartaginès va voler que tots anessin d'una vegada i els va diferir la paga.

Això va provocar el motí dels soldats, la majoria mercenaris, que va portar a una guerra civil coneguda com la Guerra dels mercenaris. Els amotinats, uns 20.000, van ocupar Tunis a uns 15 km de Cartago i el senat cartaginès va enviar a parlamentar a Giscó, que havia d'oferir tot el que demanaven, però les concessions van arribar tard, car els líders de la revolta van témer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes.

Els cap rebels eren Espendi i Mató que foren nomenats generals. Quan Giscó després de negociar va dir que no acceptava noves demandes i que retirava algunes de les ja acordades, Giscó fou agafat i empresonat.[1][2] Els mercenaris revoltats es van aliar als nadius africans númides i van iniciar la guerra contra Cartago. Amilcar Barca va fer la guerra amb eficàcia; en una reunió dels rebels, per consolidar la seva autoritat, Espendi i Mató van aconseguir que l'assemblea, a proposta del gal Autàrit (Autarius), declares la pena de mort per tots els presoners. La sentencia fou executada i entre els morts hi va haver Giscó. En total foren executats 700 presoners.

Referències

modifica
  1. (anglès) Polibi, Les històries 1:70.1-71.7
  2. (anglès) Polibi, Les històries 1:88.7