Glushinskita

mineral orgànic

La glushinskita és un mineral de la classe dels compostos orgànics, que pertany al grup de la humboldtina. Va ser descoberta l'any 1960 als dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia i rep el seu nom en honor al rus Petr Ivanovich Glushinskii, mineralogista del carbó, de l'Institut de Geologia Àrtica i Antàrtica de Sant Petersburg.[2]

Infotaula de mineralGlushinskita
Fórmula químicaMg(C2O4)·2H2O
Localitat tipusDipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Districte de Bulun, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriacompostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.10.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.10.AB.10
Nickel-Strunz 8a ed.IX/A.01
Dana50.1.3.2
Heys31.1.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,67Å; b = 5,4Å; c = 9,98Å; β = 129,45°
Colorblanc, incolor
Duresa2
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,365 nβ = 1,530 nγ = 1,595
Birefringènciaδ = 0,230
Dispersió òpticar < v feble
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Codi IMAIMA1985-Q
Any d'aprovació1960
Referències[1][2][3]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La glushinskita és un oxalat dihidratat de magnesi de fórmula química Mg(C2O4)·2H2O. És l'anàleg mineral amb magnesi de la humboldtina. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls granulars, en forma de piràmides distorsionades, de fins a 5 μm, amb cares corbes i estriades.[3] És de color blanc o incolor i la seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glushinskita pertany a "10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats" juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddellita, whewellita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Formació i jacimentsModifica

La glushinskita es forma com petits filons en les vetes de carbó marró impregnades amb àcid acètic naturals (Dipòsit Chai-Tumus, Rússia); per mitjà de la reacció entre els minerals rincs en magnesi i l'àcid oxàlic secretat pels liquens incrustats (Molí de Johnston, Escòcia); a les plantes del desert (conca del llac Huleh, Israel).[3]

La glushinskita ha estat trobada a Gründenwald, Baden-Württemberg, a Alemanya; a la cova Gcwihaba, Distrecte del Nord-Oest, a Botsuana; a les muntanyes Gila Bend, Arizona, al molí de Johnston, Buchan Grampian, a Escòcia; als Estats Units i a l'indret on va ser descoberta, els dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: whewellita, weddellita, calcita, dolomita, stepanovita, zhemchuzhnikovita, crisòtil i quars.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Glushinskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Glunshinskita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 1r novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Glushinskita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r novembre 2016].