Lindbergita
La lindbergita és un mineral de la classe dels compostos orgànics, que pertany al grup de la humboldtina. Va ser descoberta l'any 2001 a Boca Rica, Minas Gerais, Brasil i rep el seu nom en honor de Marie Louise Lindberg-Smith (1918–2005) del Servei Geològic dels Estats Units que va descriure per primera vegada diverses espècies de minerals.
 Lindbergita | |
|---|---|
 Recobriment blanc de lindbergita sobre una matriu de frondelita de Boca Rica, Minas Gerais, Brasil | |
| Fórmula química | Mn2+(C₂O₄)·2H₂O |
| Epònim | Marie Louise Lindberg  |
| Localitat tipus | Boca Rica, Sapucaia do Norte, Galiléia, vall del riu Doce, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/A.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,995Å; b = 5,632Å; c = 9,967Å; β = 128,34° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | de blanc a blanc grisenc |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,1 g/cm³ (mesurada); 2,356 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,424 nβ = 1,550 nγ = 1,650 |
| Birefringència | δ = 0,226 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 77° |
| Dispersió òptica | no detectada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-029 |
| Any d'aprovació | 2001 |
| Símbol | Ldb |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La lindbergita és un oxalat dihidratat de manganès de fórmula química Mn2+(C₂O₄)·2H₂O. És l'anàleg mineral amb manganès de la humboldtina. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És de color blanc a blanc grisenc i la seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lindbergita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, glushinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.
Formació i jaciments modifica
La lindbergita ha estat trobada en molts indrets del món, a Alemanya, Àustria, Botsuana, el Brasil, el Canadà, els Estats Units, Hongria, Itàlia, el Regne Unit, la República Txeca i Rússia.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Lindbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].