Glutamina

compost químic

La glutamina (abreujat Gln o Q) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.[1][2]

Infotaula de compost químicGlutamina
Substància químicacompost químic, medicament, aminoàcid, L-aminoàcid, aminoàcid proteïnogen, conditionally essential amino acids (en) Tradueix i classe d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular146,069 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₁₀N₂O₃ Modifica el valor a Wikidata
Nom sistemàtic de la IUPACÀcid (2S)-2-amino-4-carbamoil-butanoic
L-glutamine-skeletal.png
SMILES canònic
Model 2D
C(CC(=O)N)C(C(=O)O)N Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

N[C@@H](CCC(N)=O)C(O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

Es tracta d'un aminoàcid no essencial, que vol dir que l'organisme el pot sintetitzar a partir d'altres aminoàcids presents en les proteïnes o en els aliments, de manera que no són d'ingesta obligatòria. Químicament és un aminoàcid polar i no es considera hidròfob. A la sang humana, la glutamina és l'aminoàcid lliure més abundant.[3]

En certes ocasions, com l'estrès, traumes o infeccions, pot ser considerat com a aminoàcid no essencial.[4][5]

Es troba en aliments amb alt contingut proteic; els làctics, carns i fruits secs tenen un alt contingut en glutamina.

A l'ARNm, codifica com a CAA o CAG.

La glutamina juntament amb la prolina forma part majoritària de la molècula del gluten.

ReferènciesModifica

  1. «glutamina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 juny 2022].
  2. «Glutamine» (en anglès). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 26 juny 2022].
  3. Brosnan, John T. «Interorgan Amino Acid Transport and its Regulation». The Journal of Nutrition, 133, 6, 01-06-2003, pàg. 2068S–2072S. DOI: 10.1093/jn/133.6.2068S. ISSN: 0022-3166.
  4. Food and Nutrition Board of the Institute of Medicine. «Protein and Amino Acids». A: Dietary Reference Intakes: The Essential Guide to Nutrient Requirements (en anglès). National Academies Press, 2006, p. 147. ISBN 978-0-309-10091-5. 
  5. Lacey, Janet M.; Wilmore, Douglas W. «Is Glutamine a Conditionally Essential Amino Acid?». Nutrition Reviews, 48, 8, 01-08-1990, pàg. 297–309. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1990.tb02967.x. ISSN: 0029-6643.



Principals famíles bioquímiques
Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens
Anàlegs d'àcids nucleics:Els 20 aminoàcids proteïnògens o comuns.Anàlegs d'àcids nucleics :
Àcid aspàrtic | Àcid glutàmic | Alanina | Arginina | Asparagina | Cisteïna | Fenilalanina* | Glutamina | Glicina | Histidina | Isoleucina* | Leucina* | Lisina* | Metionina* | Prolina | Serina | Treonina* | Triptòfan* | Tirosina | Valina*
Aminoàcids postranscripcionals
Cistina | Hidroxiprolina | Selenocisteïna

Els 8 aminoàcids essencials pels humans estan marcats amb un asterisc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glutamina