Glutamina

Glutamina
Substància química	compost químic, medicament, aminoàcid, L-aminoàcid, aminoàcid proteïnogen, conditionally essential amino acids (en) i classe d'entitat química
Massa molecular	146,069 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, Arabidopsis thaliana, Candida albicans, Chlamydomonas reinhardtii, Daphnia pulex, Escherichia coli, trèmol, Staphylococcus aureus, Thalassiosira pseudonana, Trypanosoma brucei, all, pruenga de jardí, Cycas rumphii, Cycas circinalis, flammulina, Ginkgo biloba, guixera, Neptunea antiqua, figuera de moro, Passiflora incarnata, Pinus densiflora, pi ponderosa, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Stangeria eriopus, Thymus transcaucasicus, valeriana vera, Streptomyces, Conillets, castanyer, bufera, Aeromonas veronii, Quetsche, Prunus angustifolia, Euglena gracilis, Lotus japonicus i Caenorhabditis elegans
Estructura química
Fórmula química	C₅H₁₀N₂O₃
Nom sistemàtic de la IUPAC	Àcid (2S)-2-amino-4-carbamoil-butanoic
SMILES canònic	Model 2D; C(CC(=O)N)C(C(=O)O)N
SMILES isomèric	; N[C@@H](CCC(N)=O)C(O)=O
Identificador InChI	Model 3D

La glutamina (abreujat Gln o Q) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.^[1]^[2]

Es tracta d'un aminoàcid no essencial, que vol dir que l'organisme el pot sintetitzar a partir d'altres aminoàcids presents en les proteïnes o en els aliments, de manera que no són d'ingesta obligatòria. Químicament és un aminoàcid polar i no es considera hidròfob. A la sang humana, la glutamina és l'aminoàcid lliure més abundant.^[3]

En certes ocasions, com l'estrès, traumes o infeccions, pot ser considerat com a aminoàcid no essencial.^[4]^[5]

Es troba en aliments amb alt contingut proteic; els làctics, carns i fruits secs tenen un alt contingut en glutamina.

A l'ARNm, codifica com a CAA o CAG.

La glutamina juntament amb la prolina forma part majoritària de la molècula del gluten.

ReferènciesModifica

↑ «glutamina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 juny 2022].
↑ «Glutamine» (en anglès). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 26 juny 2022].
↑ Brosnan, John T. «Interorgan Amino Acid Transport and its Regulation». The Journal of Nutrition, 133, 6, 01-06-2003, pàg. 2068S–2072S. DOI: 10.1093/jn/133.6.2068S. ISSN: 0022-3166.
↑ Food and Nutrition Board of the Institute of Medicine. «Protein and Amino Acids». A: Dietary Reference Intakes: The Essential Guide to Nutrient Requirements (en anglès). National Academies Press, 2006, p. 147. ISBN 978-0-309-10091-5.
↑ Lacey, Janet M.; Wilmore, Douglas W. «Is Glutamine a Conditionally Essential Amino Acid?». Nutrition Reviews, 48, 8, 01-08-1990, pàg. 297–309. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1990.tb02967.x. ISSN: 0029-6643.

Principals famíles bioquímiques
Àcids nucleics \| Alcaloides \| Aminoàcids \| Carbohidrats \| Carotenoides \| Cofactors enzimàtics \| Esteroides \| Flavonoides \| Glicòsids \| Lípids \| Pèptids \| Policètids \| Tetrapirrols \| Terpens
Anàlegs d'àcids nucleics:	Els 20 aminoàcids proteïnògens o comuns.	Anàlegs d'àcids nucleics :
Àcid aspàrtic \| Àcid glutàmic \| Alanina \| Arginina \| Asparagina \| Cisteïna \| Fenilalanina* \| Glutamina \| Glicina \| Histidina \| Isoleucina* \| Leucina* \| Lisina* \| Metionina* \| Prolina \| Serina \| Treonina* \| Triptòfan* \| Tirosina \| Valina*
Aminoàcids postranscripcionals
Cistina \| Hidroxiprolina \| Selenocisteïna Els 8 aminoàcids essencials pels humans estan marcats amb un asterisc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glutamina

[1] «glutamina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 juny 2022].

[2] «Glutamine» (en anglès). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 26 juny 2022].

[3] Brosnan, John T. «Interorgan Amino Acid Transport and its Regulation». The Journal of Nutrition, 133, 6, 01-06-2003, pàg. 2068S–2072S. DOI: 10.1093/jn/133.6.2068S. ISSN: 0022-3166.

[4] Food and Nutrition Board of the Institute of Medicine. «Protein and Amino Acids». A: Dietary Reference Intakes: The Essential Guide to Nutrient Requirements (en anglès). National Academies Press, 2006, p. 147. ISBN 978-0-309-10091-5.

[5] Lacey, Janet M.; Wilmore, Douglas W. «Is Glutamine a Conditionally Essential Amino Acid?». Nutrition Reviews, 48, 8, 01-08-1990, pàg. 297–309. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1990.tb02967.x. ISSN: 0029-6643.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]