Gorgoneion

A l'antiga Grècia, el gorgoneion (en grec: Γοργόνειον) originalment era un amulet apotropaic que induïa horror en mostrar el cap de la Gorgona. Estava relacionat amb les deïtats de Zeus i Atenea, es diu que tots dos haurien portat una arracada amb aquest motiu. També era una ègida reial popular, tal com es mostra per exemple en el mosaic d'Alexandre i el camafeu Gonzaga.

Panell de fusta d'una porta que ha de protegir a la casa d'hostes indesitjats (Thomas Regnaudin, ca. 1660)

Evolució

Homer es refereix a la Gorgona en quatre casos, i cada vegada només fa esment al seu cap, com si la criatura no tingués cos. Jane Ellen Harrison esmenta que la "Medusa és un cap sense res més ... una màscara a la qual posteriorment se li va adossar un cos". Fins al segle v aC, el cap realitzat amb unes faccions molt lletges, amb una llengua que es projecta, ullals de senglar, galtes poderoses, els globus oculars mirant fixament qui l'observa i serps retorçant-se al seu voltant.

La mirada directa frontal, "evidentment mirant més enllà del seu context iconogràfic i desafiant directament l'observador", era molt inusual en l'art grec antic. En algunes ocasions se li adossava una barba sota el mentó (probablement en representació de rastres de sang), el que li donava l'aparença d'una deïtat orgiàstica emparentada amb Dionís.

Les representacions que decoren els escuts de guerrers en vasos grecs del segle V eren molt menys grotesques i amenaçadores. En aquesta època, la Gorgona havia perdut els seus ullals i les serps eren bastant estilitzades. La peça hel·lenística coneguda com la Medusa Rondanini il·lustra la transformació eventual en una dona bella.

Ús

Gorgoneion home. Tondo d'una tassa grega antiga d'Àtica en ceràmica de figures negres, de finals del segle vi aC (Cabinet des medailles de la Bibliothèque Nationale de France)

El gorgoneion apareix per primera vegada en l'art grec a començaments del segle viii aC. Una de les primeres representacions és en una estatera d'electre descoberta durant excavacions realitzades a Parium. Altres exemples són de començaments del segle viii aC, i es van trobar en Tirint. Si ens remuntem en el temps, hi ha una imatge similar al palau de Cnossos, datada al segle xv aC. Marija Gimbutas argumenta que "la Gorgona es remunta, almenys, al 6000 aC, tal com s'observa en una màscara ceràmica de la cultura de Sesklo".

Al segle vi, els gorgoneion d'un tipus "de màscara de lleó" eren molt freqüents en els temples grecs, especialment a la zona de Corint i la seva àrea d'influència. A Sicília era usual posar gorgoneion als frontons dels edificis, i probablement un dels més antics que s'han conservat sigui el del temple d'Apol·lo de Siracusa. Cap al 500 aC, van deixar-se d'utilitzar per decorar edificis monumentals, tot i que van perdurar en els antefixes d'estructures més petites al llarg del segle següent.

A més del seu ús en temples, es troben imatges de la Gorgona en vestits, plats, armes, i monedes en una àmplia regió de la Mediterrània, des d'Etrúria fins a les costes del mar Negre. Es van encunyar monedes amb la figura de la Gorgona en 37 ciutats; la seva imatge és la segona pel que fa a la seva ubiqüitat numismàtica només sobrepassada per alguns déus olímpics. Pel que fa a paviments de mosaic, el gorgoneion era en general ubicat a la rodalia del portal d'accés, com si estigués protegint la llar davant l'accés d'intrusos hostils. En kilns d'Àtica, el gorgoneion sobre la porta del kiln protegia de possibles accidents. Junt amb a la Triscele, el Gorgoneion forma part del símbol de Sicília, la Trinàcria, des de l'antiguitat

Galeria

• 

  La Medusa Rondanini, de marbre

• 

  Gorgona Medusa (130) en el museu romanogermànic de Colònia

• 

  Mosaic en un paviment romà de Palència

• 

  Cap de Gorgona en un Dracma de plata encunyat a Atenes, c. 520 aC

• 

  La Trinàcria, símbol de Sicília

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorgoneion

• Archäologischer Anzeiger. Archäologischer Anzeiger, Issues 1-2. W. de Gruyter, 1991. 
• Gimbutas, Marija. The Living Goddesses. University of California Press, 2001. ISBN 0520229150. 
• Harrison, Jane Ellen. Prolegomena to the Study of Greek Religion. Princeton University Press, 1991. ISBN 0691015147. 
• Marconi, Clemente. Temple Decoration and Cultural Identity in the Archaic Greek World. Cambridge University Press, 2007. ISBN 052185797X. 
• Ogden, Daniel. Perseus. Routledge, 2008. ISBN 0415427258. 
• Potts, Albert A. The World's Eye. University of Kentucky, 1982. ISBN 0813113873. 
• Vassilika, Eleni. Greek and Roman Art in the Fitzwilliam Museum. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0521625572.