El guambià, namuy wam , nam trik o mogüez és una llengua indígena parlat pel poble misak (també anomenats guambians) al departament del Cauca a Colòmbia. El parentiu més estret d'aquesta llengua es dóna amb la llengua totoró, parlades en el municipi de tal nom, i amb la llengua coconuco.[1] És parlada per 20.782 individus.[2]

Infotaula de llenguaGuambià
namuy wam Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius20.782 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aDepartament del Cauca i Huila Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament del Cauca Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Guambiano.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües barbacoanes
Llengües coconuques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3gum Modifica el valor a Wikidata
Glottologguam1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuegum Modifica el valor a Wikidata
UNESCO599 Modifica el valor a Wikidata
IETFgum Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2697 Modifica el valor a Wikidata

FonologiaModifica

Té cinc fonemes vocàlics i 17 consonàntics, entre els quals es destaquen com a peculiaritat, les consonants retroflexes.[3]

VocalsModifica

Anteriors Centrals Posteriors
Altes i u
Mitjanes e ø
Baixes a

ConsonantsModifica

El següent quadre dóna els fonemes (signe AFI) i l'ortografia comuna usada per a aquests fonemes:

labial alveolar retroflexa palatal velar
oclusives sordes p
p
t
t
k
k
africades ʦ
ts
ʈʂ
ʨ
ç
nasals m
m
n
n
ɲ
ñ
fricatives s
s
ʂ
š
ç
ŝ
laterals l
l
ʎ
ly
vibrants r
r
aproximant j
y
w
w

El grup de consonants sordes p, t, ts, tš, ç, k es realitzen com a sonores b, d, dz, dζ [ɖʐ], J [ɟ], g [ɡ], després d'una nasal o una alveolar; i a més les del grup p, tš, k, es realitzen com a fricatives sonores β, ζ [ʐ], γ [ɣ], entre vocals i al final de la paraula; o com fricaticas f, š, x, al final de la paraula. Les retroflexes ʂ, ʈʂ són apicals. La consonant k es palataliza abans de i (ky / ç). La consonant n sona m abans de p o b.

El "Parenostre" en guambiàModifica

és una mostra del sincretisme producte de la colonització ,a partir d'allí, els Misak s'han plantejat recuperar les seves tradicions a través de diferents mecanismes que van connectats per la seva consigna de "recuperar la terra, per a recuperar-ho tot"

Ñimpe Tiuspa waminchip pѳntrappe, ѳyah chintrikai:
Namui Mѳskai srѳmpalasrѳ wapik,
ñui munchipe tapikweintѳ tarѳmara,
newan tap intik kѳntrun.
Ñi aship karup pasraipe pirau latrѳpitchap amѳ,
srѳmpalasrѳ latawei yu piraukucha,
Ñi maik maramtiik kѳpen,
treekwei marik kѳntrai.
Kualѳmmѳrik nam mamik maik palapikwan mѳi tranѳp,
namui kaik mariilan ulѳ paimѳ,
pesannatruntrik chip,
nam namun kaik marѳpelan ulѳ paimѳ,
pesannawa kѳtrѳmisrѳp lataitѳwei.
Chikѳpen namun kekѳtrѳsrkѳntraptiik pѳntrѳpene,
truwane namun ampashmѳtruntrik.
Masken tru kaikweinukkutrimpe tarѳmartra.
Kakente, tru aship karup waipa,
marampurap mariipa, purѳ nuik,
purѳ tapiipape manakatik Ñuin kѳn chip.[4]

Mateo 6:9-13

ReferènciesModifica

  1. Curnow et Liddicoat, 1998, pp. 404-405.
  2. (castellà) Diagnóstico de la situación del pueblo indígena Guambiano PDF, a www.derechoshumanos.gov.co
  3. Curnow et Liddicoat, 1998, p. 386.
  4. El Nuevo Testamento en el idioma guambiano de Colombia. Primera. Bogotá, Colombia: Asociación Editorial Buena Semilla, 2000, p. 16. 

BibliografiaModifica

  • Pachón, Ximena "Guambía" 1987: Introducción a la Colombia Amerindia: 235-248. Instituto Colombiano de Antropología; Bogotá. ISBN 958-612-051-1
  • Vásquez de Ruiz, Beatriz 1988: La predicación en Guambiano; CCELA, Universidad de Los Andes, Bogotá. ISSN 0120-9507
  • (anglès) Curnow, Timothy Jowan; et Liddicoat, Anthony J., The Barbacoan Languages of Colombia and Ecuador, Anthropological Linguistics, 40:3, pp. 384-408, 1998.

Enllaços externsModifica