Guerra civil de Myanmar
 |
La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[1]
| |||
| Tipus | guerra civil  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | conflicte armat birmà | ||
| Interval de temps | 5 maig 2021 - | ||
| Estat | Myanmar | ||
| Causa | cop d'estat a Myanmar de 2021 | ||
| Format per | |||
_townships_map.svg)
Antecedents
modificaL'1 de febrer de 2021 un cop d'estat del Tatmadaw va fer caure el govern d'Aung San Suu Kyi. La nova junta militar fa arrestar el president de Birmània, Win Myint i Aung San Suu Kyi. Tot seguit el general Min Aung Hlaing és nomenat en cap del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) i s'inicien manifestacions massives i actes de violència de les minories per a fer caure la junta militar.[2]
El 16 d'abril Min Ko Naing va anunciar la formació del Govern d'Unitat Nacional, amb membres de les minories ètniques en càrrecs importants declarant que Aung San Suu Kyi i Win Myint mantindrien els càrrecs i demanant a la comunitat internacional que reconegués el seu govern sobre el CAE.[3] Durant tot l'abril, els enfrontaments informals amb els manifestants es van intensificar.
La guerra civil
modificaLa guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[4] El Govern d'Unitat Nacional a l'exili i les principals organitzacions ètniques armades van repudiar la constitució de 2008 i van demanar, en canvi, un estat federal democràtic.[5] A més de comprometre aquesta aliança rebel, la junta també lluita amb altres forces anti-junta en àrees sota el seu control.[6]
Referències
modifica- ↑ «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
- ↑ 324. «Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi», 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Opponents of Myanmar's junta set up national unity government» (en anglès). France 24, 16-04-2021. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
- ↑ «Myanmar's political future remains cloudy as the junta wobbles». East Asia Forum, 05-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Yaacob, Rahman. «Commentary: Myanmar's military stares at defeat as rebel forces go on the offensive» (en anglès). CNA, 06-12-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 3 juny 2024].