Guerra civil de Myanmar
La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[1]
| |||
| Tipus | guerra civil  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | conflicte armat birmà | ||
| Interval de temps | 5 maig 2021 - | ||
| Estat | Myanmar | ||
| Causa | cop d'estat a Myanmar de 2021 | ||
| Format per | |||
_townships_map.svg)
Antecedents
modificaL'1 de febrer de 2021 un cop d'estat del Tatmadaw va fer caure el govern d'Aung San Suu Kyi. La nova junta militar fa arrestar el president de Birmània, Win Myint i Aung San Suu Kyi. Tot seguit el general Min Aung Hlaing és nomenat en cap del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) i s'inicien manifestacions massives i actes de violència de les minories per a fer caure la junta militar.[2]
El 16 d'abril Min Ko Naing va anunciar la formació del Govern d'Unitat Nacional, amb membres de les minories ètniques en càrrecs importants declarant que Aung San Suu Kyi i Win Myint mantindrien els càrrecs i demanant a la comunitat internacional que reconegués el seu govern sobre el CAE.[3] Duwa Lashi La va ser nomenat vicepresident i president en funcions després d'una reunió entre el Comitè de Representació de Pyidaungsu Hluttaw (CRPH) i l'Equip de Coordinació Interina Política de Kachin (KPICT). Durant tot l'abril, els enfrontaments informals amb els manifestants es van intensificar.
La guerra civil
modificaPrimers combats
modificaLa guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[1] El Govern d'Unitat Nacional a l'exili i les principals organitzacions ètniques armades van repudiar la constitució de 2008 i van demanar, en canvi, un estat federal democràtic.[4] A més de comprometre aquesta aliança rebel, la junta també lluita amb altres forces anti-junta en àrees sota el seu control.[5]
El Govern d'Unitat Nacional va declarar la formació d'un braç armat, la Força de Defensa del Poble (PDF), el 5 de maig de 2021, una data que sovint es cita com l'inici de la guerra civil. El PDF es va formar per protegir els seus partidaris dels atacs del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) i com a primer pas cap a un Exèrcit de la Unió Federal.[6] El PDF es va enfrontar amb el Tatmadaw a la ciutat de Muse el 23 de maig, i va matar almenys 13 membres de les forces de seguretat de Myanmar.[7]
El 26 d'abril, la batalla de Mindat es va convertir en un dels primers conflictes a gran escala des del cop d'estat del 2021.[8] La Força de Defensa de Xinland (CDF) va començar la resistència armada a Mindat, l'estat de Xin i el CAE va declarar la llei marcial.[9] La batalla va durar quatre dies, va matar 30 soldats del CAE i va deixar Mindat abandonada, ja que més de 10.000 persones van fugir de la zona.
El 21 de maig de 2021 va començar la batalla de Demoso a Kayah entre el Tatmadaw i els grups independentistes Karen aliats amb la PDF, que va acabar el 15 de juny amb un alto el foc entre les dues parts.[10] A principis de juny, els combats van esclatar al districte de Myawaddy, on l'exèrcit i les Forces de la Guàrdia Fronterera Karen van lluitar contra una força Karen i PDF que va causar la mort de desenes de tropes del CAE. Els rebels també van capturar i destrucció de diversos llocs avançats del Tatmadaw prop de Loikaw.[11] A finals de maig, el Tatmadaw va utilitzar artilleria i helicòpters per atacar posicions PDF a Loikaw i Demoso. El 30 de maig, l'Exèrcit de la Independència Katxin (KIA) es va unir al PDF en una batalla contra les tropes del CAE a Katha, matant vuit soldats del CAE. Els combats també van sorgir a altres municipis de l'estat de Kachin, com Putao, Hpakant i Momauk.
Declaració de guerra
modificaEl 7 de setembre de 2021, el Govern d'Unitat Nacional (GUN) va declarar l'estat d'emergència a tot el país i va llançar el que van anomenar la "guerra defensiva del poble" contra el Consell Administratiu de l'Estat (CAE).[12] La declaració de guerra va augmentar el nombre d'escaramusses i enfrontaments entre milícies de la Força de Defensa del Poble (PDF), les organitzacions ètniques armades i el CAE a tot el país. Segons el GUN el setembre de 2021, més de 1.700 soldats del CAE havien mort i 630 havien resultat ferits en combats durant els tres mesos anteriors.[13] Diversos enfrontaments importants van tenir lloc de setembre a octubre a Xin, Sagaing, la Magwe, Kayah i Shan. A l'octubre almenys 406 informants de la junta havien mort i 285 ferits des de l'1 de febrer en atacs dirigits de les forces de resistència.[14]
Extensió de la resistència
modifica
A finals del 2021, els enfrontaments armats directes van donar pas a bombardeigs, artefactes explosius i mines terrestres. La Força de Defensa del Poble (PDF) amb suport de les comunitats locals va atacar objectius governamentals com comissaries de policia, llocs avançats i empreses militars, organitzant-se millor a mesura que s'apoderava d'armes, rebien entrenament i comunicacions amb l'ajuda del Govern d'Unitat Nacional (GUN) i les organitzacions ètniques armades aliats. La guerra civil va superar el llindar crític al final de l'estació seca del 2022 quan el sentiment revolucionari s'havia convertit en una àmplia resistència social i armada més que el Consell Administratiu de l'Estat (CAE) ja no podia reprimir.[15] Segons la Unió Nacional Karen, uns 2.200 soldats i milicians del CAE van morir durant la primera meitat de 2022.[16]
La intensitat dels combats va disminuir durant la temporada dels monsons. Les forces de resistència es van veure avantatges per la pluja, ja que el CAE no va poder dur a terme atacs aeris tan fàcilment. Al juny de 2022, els grups de resistència tenien el control del 40-50% del país. l'Exèrcit Arakan (AA) afirmava administrar la major part de l'estat d'Arakan amb un govern independent. El Front Nacional Xin (CNF) i la Força de Defensa de Xinland (CDF) van fer plans per establir un nou govern. L'Exèrcit de la Independència Katxin (KIA) i l'estat de Wa, una regió neutral de facto independent de Myanmar, van ampliar i consolidar els territoris controlats. No obstant això, l'exèrcit de Myanmar va mantenir un estricte control de gairebé totes les ciutats de Myanmar i la majoria dels recursos naturals del país, incloses les importants mines de jade. Durant aquest temps, el PDF tampoc van poder anar més enllà de les tàctiques de guerrilla rural.[17]
Escalat del conflicte
modificaA mitjans d'octubre de 2022, després que el Consell Administratiu de l'Estat (CAE) va incendiar almenys 20 pobles a les regions de Sagaing i Magwe com a part d'una estratègia d'atacar civils per afeblir els moviments antirègim, que no aconseguien capturar poblacions petites,[18] el Govern d'Unitat Nacional (GUN) va emetre una declaració demanant la victòria de la Revolució de Primavera a finals de 2023. La crida a l'acció va ser seguida d'un augment dels combats de les forces de resistència a les zones urbanes i al sud-est de Myanmar, on la Força de Defensa de les Nacionalitats Karenni (KNDF) va atacar Kawkareik però les forces rebels es haver de retirar cap a l'est pels atacs aeris i de llança-coet del CAE, com ja havia passat a la batalla de Loikaw del juliol de 2022, impedint que forces ben armades la de resistència prenguessin zones urbanes. La ofensiva fou provocada per les eleccions planificades pel CAE per a l'agost amb les què el règim pretenia la seva legitimació internacional.[18] Els elements de base del PDF es van organitzar millor el 2022 amb el comandament del GUN i de la cooperació amb diverses organitzacions ètniques armades, especialment l'Exèrcit de la Independència Katxin (KIA).
Terra cremada
modificaEn novembre de 2022, la disminució de la capacitat del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) per lluitar sobre el terreny i l'esdeveniment de l'estació seca va permetre un major ús de la Força Aèria de Myanmar per debilitar la capacitat de les forces de resistència per mantenir posicions estratègiques i llocs avançats. Els bombardejos aeris, les incursions d'helicòpters i els atacs d'artilleria es van dur a terme quan les forces terrestres del CAE patien pèrdues substancials i s'havien de retirar, i al nord de Myanmar posteriorment s'aplicava la tàctica de terra cremada.[19]
Estancament
modificaDesprés de mesos de renovades hostilitats a l'estat d'Arakan, el 26 de novembre de 2022, l'Exèrcit Arakan (AA) i el Consell Administratiu de l'Estat (CAE) van acordar un alto el foc temporal per raons humanitàries, en contraposició a la pressió internacional, que entrà en vigor el 27 de novembre, negociat per Yōhei Sasakawa de la Fundació Nippon. Portaveus del CAE van dir que aquest era el primer pas cap a un alto el foc permanent amb l'EA.[20]
El 30 de novembre, l'exèrcit va llançar un gran assalt amb 500 soldats i armes pesades contra una base de l'Exèrcit de l'Aliança Nacional Democràtica de Myanmar prop de Chinshwehaw a la frontera xinesa, fins al 2 de desembre que l'exèrcit es va haver de retirar.[21]
La Força de Defensa de les Nacionalitats Karenni (KNDF) va afirmar el gener de 2023 que 1.692 soldats del règim i 211 combatents de la resistència havien mort des del cop d'estat del 2021, 293 civils havien estat assassinats pel règim i 126 civils desplaçats van morir mentre fugien de les seves cases a Kayah i Shan el 2022.
En febrer de 2023, el CAE va admetre que no controlava almenys 132 dels 330 municipis de Myanmar, i va establir la llei marcial en almenys 44 municipis.[22] Segons l'ONU, en març de 2023 al nord-oest i sud-est de Myanmar es combatia en 14 fronts diferents, i uns 3.000 civils havien mort des del cop d'estat, un 30% d'ells va morir sota custòdia de les forces de seguretat.[19] El 23 de febrer, 14 dels 50 municipis sotmesos a la llei marcial per activitat guerrillera estaven situats a la regió de Sagaing.[23]
L'exèrcit va continuar la seva campanya al nord de l'estat de Shan contra l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Ta'ang (TNLA) i el 7 de desembre de 2022 va llançar una ofensiva terrestre sobre el TNLA a la batalla de Namhsan utilitzant bombes aèries, i després de sis dies de combat, el TNLA va capturar quatre pobles controlats pel CAE, que es va retirar el 17 de desembre.[24]
A finals de febrer de 2023, les tropes de l'exèrcit de Myanmar van llançar una ofensiva militar a la regió de Sagaing, on es troba Tadaing, per intimidar i reprimir la resistència local, cremant i assaltant pobles, executant vilatans i expulsant milers de persones de les seves cases.[25]
Combats durant el monsó de 2023
modificaA finals de juny de 2023, una força combinada de la Força de Defensa del Poble (PDF) i L'Exèrcit Karenni d'Alliberament Nacional (KNLA) va prendre el control de l'autopista 8 a l'estat de Mon, instal·lant punts de control i arrestant el personal del CAE. També al juny, el grup de resistència Ye Belu, amb seu a Ye Township, va llançar successius atacs de guerrilla contra el CAE, provocant el trencament de l'administració al municipi de Ye, que va tancar les oficines d'administració de Lamaing, Khawzar i Ye.[26]
El 13 de juny de 2023, el Front Nacional d'Alliberament del Poble Karenni (KNPLF), una escissió de l'Exèrcit Karenni (KA) de 1978 i que havia acordar un alto el foc amb el govern en 1989 a l'estat de Kayah i s'havia convertit en una força de la Guàrdia Fronterera el 2009 i , va desertar obertament, unint-se a la revolta i va començar a atacar posicions militars birmanes, unint forces amb KA, KNDF, KNLA i PDF,[27] i apoderant-se dels llocs avançats de la junta a la batalla de Mese en la que les forces combinades van prendre el control del municipi de Mese a l'estat de Kayah oriental. Més tard al juliol, les forces i els aliats de la KNLA van capturar la base de la junta al turó Lat Khat Taung prenent gran quantitat d'armes, municions i aparells de comunicació.[28]
A principis de juliol de 2023, el CAE va llançar una ofensiva amb 1.500 soldats contra la seu del Exèrcit de la Independència Katxin (KIA) a Laiza que va ser repel·lida pel KIA amb l'ajuda de l'AA i altres aliats,[22]
El 10 d'agost de 2023, les forces del CAE es van enfrontar amb una coalició de diversos grups rebels a Thandaung, prop de Naypyidaw, que volien capturar el quarter general de la 606a Divisió d'Infanteria Lleugera.[29] El 15 de setembre de 2023, membres de la Força de Defensa de del Thandaung Nord (NTDF), juntament amb la unitat de drons Lethal Prop, van atacar la base militar d'Aye Lar prop de l'aeroport internacional de Naypyidaw amb 2 bombes improvisades, el primer atac de dron documentat per part de forces de resistència contra una base aèria.[30]
El setembre de 2023, Duwa Lashi La, un dels líders de l'oposició, va afirmar que després de milers d'enfrontaments les forces de resistència havien pres el control efectiu del 60% de Myanmar, més de 100 llocs avançats i unes 14.000 desercions militars.[31]
Operació 1027 i concurrents
modifica
En octubre de 2023, L'Aliança de les Tres Germandats, la coalició formada per l'Exèrcit Arakan (AA), Myanmar National Democratic Alliance Army (MNDAA), l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Ta'ang (TNLA), van llançar l'Operació 1027, una sèrie d'atacs simultanis contra diversos objectius al nord de l'estat Shan contra les forces guvernamentals al llarg de la frontera amb la Xina.[32] L'Aliança de la Germandat, després de la seva decisiva victòria a la batalla de Laukkai va prendre amb èxit el control de l'estratègicament important Zona Autoadministrada de Kokang, i provocant ofensives rebels fora de l'estat Shan i arreu del país, com l'ofensiva de Arakan a l'estat d'Arakan, l'Operació 1107, en la que els rebels van augmentar el control de Kayah fins al 80%, i l'Operació 1111 a l'estat de Kayah i altres ofensives a la regió de Sagaing i l'estat de Xin. Les forces de resistència de tot el país van capturar desenes de ciutats, i l'Aliança de la Germandat va afirmar el 28 de novembre de 2023 haver capturat més de 220 posicions de la junta. El govern civil exiliat de Myanmar, el Govern d'Unitat Nacional, va declarar el seu suport a l'ofensiva militar, i el seu braç armat el PDF, va participar en operacions militars contra les forces del règim.
Després de la caiguda de Laukkai la junta es va enfrontar a greus amenaces per part de l'Aliança de les Tres Germandats, la guerra s'ha convertit en un paisatge més multipolar amb les zones frontereres ocupades per poderosos grups anti-junta amb implicacions importants per a les relacions exteriors de Myanmar. Els grups que no formaven part de l'aliança es van aprofitar de la situació, però es van mantenir restringits tant per les relacions tenses com per la limitada coordinació.[33]
A principis de març, l'Exèrcit de la Independència Katxin (KIA) va llençar una ofensiva a l'estat de Kachin, coneguda extraoficialment com a Operació 0307 per capturar bases de la junta que poguessin amenaçar Laiza, la seu de la KIA, capturant Sadung i més de 90 posicions SAC al llarg de la carretera Myitkyina-Bhamo.[34]
A finals de març de 2024, les forces rebels al sud-est de Myanmar van capturar Demoso[35] i Papun,[36] augmentant fins a vuit el nombre de ciutats capturades per les forces anti-junta, i una novena ciutat, Matupi, va ser capturada per la resistència de Xin a mitjans de juny de 2024.[37] A finals de juny de 2024, l'Aliança de les Tres Germandats va reiniciar l'Operació 1027 després d'afirmar que les forces de Tatmadaw havien trencat l'alto el foc, capturant la desena ciutat, Kyaukme, a finals de mes.[38]
El 17 de juliol, dues ciutats més van ser capturades per l'Aliança de la Germandat, Thandwe i Mongmit, augmentant el nombre a dotze.[39] El 3 d'agost, el MNDAA com a part d'un esforç més ampli de l'Aliança de les Tres Germandats i altres grups de resistència va capturar Lashio, la ciutat més gran del nord de l'estat Shan, així com la seu del Comandament del Nord-est del SAC.[40]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
- ↑ 324. «Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi», 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Opponents of Myanmar's junta set up national unity government» (en anglès). France 24, 16-04-2021. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Myanmar's political future remains cloudy as the junta wobbles». East Asia Forum, 05-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Yaacob, Rahman. «Commentary: Myanmar's military stares at defeat as rebel forces go on the offensive» (en anglès). CNA, 06-12-2023. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Strangio, Sebastian. «Can Myanmar’s New ‘People’s Defense Force’ Succeed?» (en anglès). The Diplomat, 06-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Can Myanmar’s New ‘People’s Defense Force’ Succeed?» (en anglès). The Guardian, 24-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Head, Jonathan. «Myanmar: The small embattled town that stood up to the army» (en anglès). BBC, 22-05-2021. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Who are the Chinland Defense Force (CDF), Chin Myanmar» (en anglès). Myanmar Speaks, 01-05-2021. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «ဒီးမော့ဆို၌ အမည်မသိအလောင်းများ ပြန့်ကြဲနေရာ ဒေသခံများ သဂြိုဟ်ပေးနေရ» (en birmà). Irrawaddy, 17-06-2021. [Consulta: 27 juliol 2024].
- ↑ Quinley, Caleb. «'Fighting spirit’: How Myanmar’s resistance is taking new ground» (en anglès). al Jazzeera, 26-03-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ Ratcliffe, Rebecca «Myanmar opposition announces 'defensive war' against junta». The Guardian [Yangon], 07-09-2021.
- ↑ «Over 1700 Junta Soldiers Killed in Past Three Months, Civilian Government Says». The Irrawaddy, 14-09-2021.
- ↑ «Hundreds Of Myanmar Junta Informants Killed Or Wounded». The Irrawaddy, 07-10-2021. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
- ↑ Arnold, Matthew. «Revolution and the Escalating Collapse of Myanmar's junta» (en anglès). The Irrawaddy, 13-11-2023. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2023. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ «2,200 Myanmar Junta Soldiers Killed Since January: KNU». The Irrawaddy, 06-07-2022. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ Tharoor, Ishaan. «Myanmar’s junta can’t win the civil war it started» (en anglès). The Washington Post, 21-07-2022. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ 18,0 18,1 Davis, Anthony. «Myanmar’s NUG going for broke before its time» (en anglès). Asia Times, 04-11-2022. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ 19,0 19,1 «Myanmar: Tatmadaw army’s ‘scorched earth’ policy in spotlight» (en anglès). United Nations, 03-03-2023. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Myanmar Military and Arakan Army Agree Temporary Truce in Rakhine State» (en anglès). The Irrawaddy, 28-11-2022. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ Hangyu Lee. «Regional Overview: East Asia Pacific 26 November-2 December 2022» (en anglès). Armed Conflict Location and Event Data, 07-12-2022. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ 22,0 22,1 Kyaw Hsan Hlaing, Naing Lin. «Myanmar» (en anglès). The Diplomat, 30-10-2023. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ «Myanmar Junta Extends Martial Law in Resistance Stronghold Sagaing Region» (en anglès americà). The Irrawaddy, 23-02-2023. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «Myanmar Junta Calls Ta’ang Army Battle a ‘Misunderstanding’» (en anglès). The Irrawaddy, 19-12-2022. [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ Maung Shwe Wah. «In Myanmar's heartland, new horrors from a junta struggling for control» (en anglès). Myanmar NOW, 11-03-2023. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «ရေး၊ လမိုင်းနှင့် ခေါဇာမြို့က စစ်ကောင်စီ ဌာနဆိုင်ရာရုံးများ ပိတ်လိုက်ရ» (en birmà). The Irrawady, 27-06-2023. [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ J., Esther. «Karenni BGF battalions confirm role in recent raids on junta outposts» (en anglès). Myanmar Now, 23-06-2023. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Myanmar Junta Suffers Heavy Casualties, Defections in Battle for Karen Hilltop» (en anglès). The Irrawady, 15-08-2023. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «တော်လှန်ရေးအင်အားစုတွေရဲ့ နေပြည်တော်အိပ်မက်» (en birmà). BBC, 25-08-2023. [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ «Naypyitaw Junta Airbase Hit by Myanmar Resistance Drone Strike» (en anglès). The Irrawady, 18-09-2023. [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ «Myanmar resistance leader claims majority control over territory in the country» (en anglès). The Star, 29-09-2023. [Consulta: 31 agost 2024].
- ↑ Abuza, Zachary. «Operation 1027 poses rare challenge to Myanmar junta» (en anglès). Radio Free Asia, 23-10-2023. [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ Michaels, Morgan. «Myanmar's regime shrinks further towards the centre» (en anglès). International Institute for Strategic Studies, 01-03-2024.
- ↑ Hein Htoo Zan. «Myanmar’s Military is Being Cornered in Kachin State, Ethnic Army Says». The Irrawaddy, 14-05-2024. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ «Myanmar's Junta is Nearing Its End in The Thai Border State of Karenni». The Irrawaddy, 25-03-2024.
- ↑ «KNLA Claims Seizure of Karen Town While Myanmar Junta Celebrates». The Irrawaddy, 28-03-2024.
- ↑ «Operation Chin Brotherhood Sees Swift Success Against Myanmar Junta Troops». The Irrawaddy, 15-06-2024.
- ↑ «Op. 1027 Update: TNLA Captures Seven Myanmar Junta Bases, Two Battalion HQs». The Irrawaddy, 01-07-2024.
- ↑ «Myanmar's Military Facing Another Defeat in Major Town in Northern Shan State». The Irrawaddy, 17-07-2024.
- ↑ «MNDAA Claims Seizure of Myanmar Junta Command Headquarters». The Irrawady, 03-08-2024.
