Guerra de Burgúndia
La guerra Burgúndia dels anys 523 i 524 va ser un enfrontament militar entre els francs, d'una banda, i els burgundis, a l'altra banda, els orígens dels quals —a més de l'ambició d'expansió dels francs— es poden trobar sobretot a les controvèrsies internes a la mateixa família reial burgúndia.
 | |
| Tipus | guerra  |
|---|---|
| Data | 523 – 524 |
| Participants | Regne dels Francs i Borgonya |
Antecedents
modificaClotilde de Borgonya, la segona esposa de Clodoveu I i mare dels seus successors, Clodomir, Khildebert I i Clotari I, estava desitjós durant llarg temps de venjar al seu pare, Khilperic II de Burgúndia. L'any 493, Khilperic havia estat assassinat pel seu germà Gundobald, que a més va ofegar a la seva esposa, Caretena, i va exiliar a les seves dues filles, Crona i Clotilde. Crona es va convertir en monja i Clotilde va haver de fugir amb el seu oncle, Godegisil. Quan el rei franc Clodoveu I va demanar la seva mà en matrimoni, Gundobald no el va poder rebutjar.
Clodoveu i Godegisil es van aliar contra Gundobald en una llarga guerra civil, que va durar força anys i que va finalitzar el 500 amb la derrota de Gundebald a Dijon davant de Clodoveu. Tot i això, l'any següent, Gundebald va aconseguir refer-se i reconquerir el regne, prometent-li també un tribut anual a Clodoveu. A continuació, va assassinar Godegisil a Vienne i el va reemplaçar pel seu fill Segimon.[1] Gundebald va regnar només fins a la seva mort el 516. Va fer la pau amb els francs, es va convertir al catolicisme i va morir pacíficament, sent succeït pel seu fill Segimon.
Història
modificaLa guerra comença l'any 523, a instàncies de Clotilde de Borgonya, que veu arribat el moment de recuperar els regnes del seu pare i oncle, quan el fill de Segimon, Sigeric, va ser assassinat pel seu propi pare per eliminar-lo de la successió real. Segimon, llavors ja vidu, havia tingut aquest fill amb la seva dona ostrogoda, filla de Teodoric el Gran: l'aliança entre els burgundis i els ostrogots estava en crisi.
Els tres fills de Clodoveu —el seu mig germà Teodoric I no es va unir a la contesa, potser per estar casat amb una filla de Segimon— van organitzar una expedició contra els burgundis, derrotant al rei Segimon i apoderant-se del seu regne. Un cop acabada l'expedició i l'infractor i la seva família captius, els tres germans van tornar als seus regnes, deixant una guarnició al lloc.
No obstant això, el germà de Segimon, Gundemar III, va tornar triomfalment a Burgúndia al capdavant de les tropes enviades pel seu aliat i parent, Teodoric el Gran. Allí, va fer massacrar la guarnició que havien deixat els francs.
Clodomir, que havia tornat a Orleans, la capital del seu regne, va fer llavors matar Segimon i els seus dos fills: Gisald i Gondebaud, l'1 de maig de 524.[2] Després, al capdavant de les tropes franques, es va embarcar en una segona expedició contra els burgundis i els seus aliats ostrogots. Durant aquesta segona expedició, el 25 de juny d'aquest mateix any, Clodomir va perdre la vida a la batalla de Vézeronce. Els seus tres fills van ser recollits per la seva mare, fins que es va casar amb Clotari I, que els va fer matar, quedant viu sol Clodoald, perquè va fugir. Aquest, millor conegut amb el nom de Saint Cloud, es va fer abat de Nogent preferint renunciar a la seva cabellera, símbol de la reialesa, abans que a la vida.
Els francs es van retirar de Burgúndia en aquell moment i van donar per finalitzada temporalment la lluita. Després de la mort de Teodoric, a l'agost de 526, els francs es van tornar contra els burgundis, de 526 a 532, quan aquests finalment van perdre la batalla d'Autun i també, i per sempre, la seva independència política.
Referències
modifica- ↑ Gregori de Tors, Histoire des francs, libre III :
« Que je n’aie pas à me repentir, mes très chers enfants, de vous avoir nourris avec tendresse ; soyez, je vous prie, indignés de mon injure, et mettez l’habileté de vos soins à venger la mort de mon père et de ma mère. » - ↑ Histoire de la Bourgogne, p. 95. Aquesta és la pregunta que l'autor es fa sense poder donar la resposta. L'autor no s'adhereix estrictament a la versió informada per Gregori de Tors de la venjança de la reina Clotilde per l'assassinat dels seus pares per part del seu oncle Gondebaud. (Gondebaud, l'autor o responsable del crim, va morir l'any 516). « il ne faudrait pas mes très chers, que je me repente de vous avoir nourris tendrement, manifestez, je vous prie, de l'indignation pour l'outrage que j'ai subi, et vengez la mort de mon père et de ma mère avec une sagace ténacité » És en aquests termes que Gregori de Tours relata l'episodi de l'origen de la conquesta del regne borgonyó. Gregori de Tors, Historia Francorum, Llibre III, paràgrafs VI i XI, traducció de Robert Latouche, Les classiques de l'histoire de France au Moyen Âge, volum 27, p. 146-147 i 152, en La Bourgogne au Moyen Âge, Académie de Dijon, Centre régional de recherche et de documentation pédagogique, Dijon, 1972, p. 17.
Bibliografia
modifica- Gregori de Tors, Historia Francorum, Llibre III, paràgrafs VI i XI, traducció de Robert Latouche, Les classiques de l'histoire de France au Moyen Âge, volum 27, p. 146-147 i 152. (francès)