Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida. L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu.

Guerra romano-sassànida del 602-628

Guerres romano-sassànides
Pintura anacrònica de la batalla de Nínive (627) entre l'exèrcit d'Heracli i els perses comandats per Cosroes II. Fresc de Piero della Francesca, ca. 1452.
Tipus	guerra
Data	ca. 602 - ca. 628
Lloc	Mesopotàmia
Resultat	Victòria romana d'Orient Fracàs de la invasió sassànida de l'Imperi Romà d'Orient Reversió a l'statu quo ante bellum amb la retirada dels sassànides de tots els territoris ocupats i el retorn de la Vera Creu als romans d'Orient Exhauriment dels dos imperis Vulnerabilitat dels dos imperis a l'expansió de l'islam
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Kaganat Turc Occidental Gassànides Imperi Sassànida Àvars (amb els seus aliats eslaus) Ibèria sassànida Rebels jueus i samaritans (ca. 614) Làkhmides
Comandants
Focas Filípic Germà † Lleonci Domentzíol Prisc Heracli Nicetes Teodor Bo T'ong Che-hu Xahrbaraz (a partir del 626) Cardarigan (a partir del 626) Cosroes II † Xahrbaraz (602-626) Xahín Cardarigan (602-626) Xaraplakan Pseudo-Teodosi Esteve I d'Ibèria † Rozbihan † Kagan àvar de nom desconegut Datoyean Dzuan Veh † Aixtat Yeztayar Senitam Cosroes Vahram-Arxuixa V (PDG) Benjamí de Tiberíades

Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar l'statu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren.

El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Bibliografia

• De Libera, A. La filosofia medieval. Universitat de València, 2007. ISBN 9788437065595. 
• Pourshariati, P. Decline and fall of the Sasanian empire: the Sasanian-Parthian confederacy and the Arab conquest of Iran (en anglès). Bloomsbury Academic, 2008. ISBN 978-1845116453. 
• Ruiz-Domènec, J. E.; Hernández de la Fuente, D.; García, J. C. «Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk» (en neerlandès). National Geographic, 2022.