Guilhem dels Baus

noble provençal del segle XIII i trobador

Guilhem I dels Baus (c. 1155 - juny de 1218) fou un important noble provençal, 2n príncep d'Aurenja (des del 1182 fins a la seva mort) i trobador en llengua occitana. Era originari de la Valclusa.[1]

Infotaula de personaGuilhem dels Baus
Blason Ecu Famille Orsini Del Balzo ancien 3D.svg
Escut dels Baus-Aurenja Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Guilhèm dei Bauç Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1176 Modifica el valor a Wikidata
Mort1218 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSenyoria dels Baus Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmengarde de Sabran, Dame de Mévouillon (en) Tradueix (1190 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillaume II des Baux-OrangeRaymond I des Baux (en) TradueixTiburge de Baux (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesBertran I dels Baus Modifica el valor a Wikidata  i Tibors de Sarenom Modifica el valor a Wikidata
GermansHugues III des Baux Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Guilhem era fill de Bertrand dels Baus (6è senyor dels Baus i 1r príncep d'Orange, i un dels majors mecenes de trobadors) i de Tibors de Montpeller, princesa d'Aurenja i una de les germanes de Raimbaut d'Aurenga, tots dos reconeguts trobadors. El 8 de gener de 1215, quan l'emperador Frederic II va intentar fer efectiu el seu poder al Regne de Borgonya, va concedir a Guilhem dels Baus des de Metz tot el "Regne d'Arle i Viena".

Durant la Croada albigesa Guilhem dels Baus va prendre partit a favor del papa i de Simó de Montfort contra el comte de Tolosa i marquès de Provença Ramon VI. L'estiu de 1216 va ser fet presoner a Avinyó. Alliberat poc després, i amb el suport del papa Honori III, va prendre part en el setge d'aquesta ciutat, on va ser capturat el juny de 1218 i escorxat viu.[2] [3] Els fills de Guilhem continuaran reclamant el Regne d'Arle fins al 23 d'agost de 1257, quan Ramon I va cedir tots els seus drets al comte de Provença, el rei Carles I d'Anjou.

Mecenes i trobadorModifica

Segons el que ens explica la seva vida, Guilhem era un mecenes, home de lletres i trobador, que va mantenir contactes habituals amb d'altres trobadors. Va heretar el seu amor per la poesia lírica dels seus pares, també mecenes i trobadors. Del seu corpus poètic es conserven dos intercanvis de coblas i un sirventès:

  • una cobla, Be m meraveill de vos, En Raimbaut[4] (209,1),[5] en resposta al Tuich me pregon, Engles, qe vos don sauts (392.31) de Raimbaut de Vaqueiras[6]
  • una cobla, Liautatz ses tricharia[4] (209,3), en resposta a la Physica et astronomia (457.30) d'Uc de Saint Circ
  • un sirventès, En Gui, un tort mi menassatz[4] en resposta a un altre sirventès, Seigneiras e cavals armatz,[7] (192.4 = 209.2) escrit contra ell per Gui de Cavalhonː

En Gui, a tort mi menassatz

e faitz hi que desmezuratz,

quar m’anatz troban ochaison;

qu’ieu vos dic, si Dieus mi perdon,

qu’anc per mi no fotz encaussatz,

ni vencutz, ni desbaratatz,

ni fui al vensemen d'Usson[8]

ReferènciesModifica

  1. «Guilhem del Baus {PC 209}» (en anglès). Trobar. [Consulta: 14 març 2020].
  2. de La Curne de Sainte-Palaye, 1774, p. 58.
  3. Roquebert, 1986, p. 190.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Guilhem dels Baus» (en francès). troubadours.byu.edu. [Consulta: 14 març 2020].
  5. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  6. «Tuich me pregon, Engles, qe vos don saut» (en anglès). Trobar. [Consulta: 15 març 2020].
  7. L'únic Sirventès que ens ha arribat de Gui de Cavalhon.
  8. «Gui de Cavaillon · Guillem del Bautz» (en italià). Rialto - Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana. [Consulta: 14 març 2020].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica