Obre el menú principal

Guillermo Vilas

tennista professional argentí

Guillermo Apolinario Vilas (Buenos Aires, 17 d'agost de 1952) és un tennista argentí retirat conegut amb el sobrenom de Willy. Durant la seva trajectòria de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, va guanyar quatre títols de Grand Slam en categoria individual, tots excepte Wimbledon. L'any 1977 aconseguí el rècord de tornejos guanyats en un any, junt al de victòries consecutives, però tot i dominar la temporada no va poder superar a Jimmy Connors en el rànquing mundial ATP i es va quedar en segona posició. Va entrar al Saló de la Fama de Tennis l'any 1991. Dins de la pista va destacar per la seva capacitat d'adaptació a totes les superfícies a més de tenir un físic privilegiat.

Infotaula de personaGuillermo Vilas
Vilas-1975.jpg
Guillermo Vilas (1975)
Biografia
Naixement Guillermo Apolinario Vilas
17 d'agost de 1952 (1952-08-17) (67 anys)
Buenos Aires (Argentina)
Residència Montecarlo (Mònaco)
Nacionalitat Argentina Argentina
Alçada 1,80 m
Pes 75 kg
Lateralitat Esquerrà (revés a una mà)
Activitat
Ocupació Tennista i poeta
Activitat 1969 – 1992
Patrimoni net estimat US$ 4.923.882
Esport tennis
Mà de joc esquerrà
Entrenador principal Ion Țiriac
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 949–291
Tennis dobles 225–156
Hall of fame HOF (1991)
ATP Info ATP
Trajectòria
Durada Equip Competició
1970-1973 Argentina Davis Cup team Tradueix
1975-1984 Argentina Davis Cup team Tradueix
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1978, 1979)
Roland Garros G (1977)
Wimbledon QF (1975, 1976)
US Open G (1977)
Altres torneigs
Copa Masters G (1974)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

CarreraModifica

Va créixer al Mar de la Plata i va jugar el primer torneig l'any 1969. Malgrat jugar bé en qualsevol tipus de superfície, és considerat un especialista sobre terra batuda. Estigué dins els deu millors tennistes entre els anys 1974 i 1982. Va guanyar quatre títols de Grand Slam: el Roland Garros i el US Open l'any 1977 sobre terra batuda, i dues edicions consecutives de l'Open d'Austràlia (1978 i 1979) disputades sobre gespa. Addicionalment, fou finalista en tres Roland Garros (1975, 1978 i 1982) i un a Austràlia (gener 1977).

L'any 1977 fou el millor de la seva trajectòria després de guanyar dos Grand Slams i vèncer en 16 dels 31 torneigs que va disputar en el circuit masculí.[1] Descomptant el Tennis Masters Cup, cal destacar que va guanyar 72 dels darrers 73 partits disputats durant l'any 1977. Malgrat els èxits aconseguits durant l'any 1977, mai va superar a Jimmy Connors en la primera posició del rànquing mundial.

Actualment encara manté el rècord de 46 partits guanyats consecutivament independentment de la superfície i també el de set torneigs guanyats consecutivament l'any 1977: Kitzbühel (terra batuda), Washington (terra batuda), Louisville (dura), South Orange (dura), Columbus (dura), US Open (terra batuda) i Paris (terra batuda). També va establir la marca de 53 partits consecutius guanyats sobre terra batuda, però aquest rècord el va batre Rafael Nadal l'any 2006, que la va estendre a 81 victòries. Ambdues marques es van establir l'octubre de 1977 quan va perdre davant Ilie Năstase en la final de Aix-en-Provence. En aquest partit, Vilas es va retirar en senyal de protesta perquè Nastase estava utilitzant una raqueta amb el cordatge tipus "espagueti", que posteriorment fou prohibit per l'ATP. Finalment va vèncer un total de 130 partits i va aconseguir 16 títols, establint així els rècords de més victòries i títols en un any. Actualment continua essent l'únic tennista en guanyar títols en cinc continents diferents en un any, tots excepte Oceania.

Amb l'ajuda del seu compatriota José Luis Clerc, van portar a l'Argentina a la seva primera final de la Copa Davis l'any 1981, però van perdre davant els Estats Units. Malgrat que tots dos eren grans tennistes, les contínues desavinences entre ells van evitar que Argentina pogués aconseguir més èxits.

Vilas es va retirar del circuit ATP l'any 1989 però va continuar jugant en el circuit ATP Challenger Series fins al 1992.[4] Un any abans fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.[2] El seu èxit va provocar un augment de la popularitat del tennis al seu país i a Llatinoamèrica. Per exemple, els tennistes Guillermo Cañas i Guillermo Coria s'anomenen així en el seu honor.

Grand SlamsModifica

Individual: 8 (4-4)Modifica

Campió (4)Modifica

Any Torneig Oponent Resultat
1977 Roland Garros   Brian Gottfried 6−0, 6−3, 6−0
1977 US Open   Jimmy Connors 2−6, 6−3, 7−6(4), 6−0
1978 Open d'Austràlia   John Marks 6−4, 6−4, 3−6, 6−3
1979 Open d'Austràlia (2)   John Sadri 7−6(4), 6−3, 6−2

Finalista (4)Modifica

Any Torneig Oponent Resultat
1975 Roland Garros   Björn Borg 6−2, 6−3, 6−4
1977 (gen) Open d'Austràlia   Roscoe Tanner 6−3, 6−3, 6−3
1978 Roland Garros (2)   Björn Borg 6−1, 6−1, 6−3
1982 Roland Garros (3)   Mats Wilander 1−6, 7−6(6), 6−0, 6−4

Títols: 84 (68-16-0)Modifica

Individuals ATP (62)Modifica

Llegenda
Grand Slam (4)
Tennis Masters Cup (1)
ATP Tour (57)
Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 2 de desembre de 1973 Buenos Aires II, Argentina Terra batuda   Björn Borg 3−6, 6−7, 6−4, 6−6, retirada
2. 21 de juliol de 1974 Gstaad, Suïssa Terra batuda   Manuel Orantes 6−1, 6−2
3. 28 de juliol de 1974 Hilversum, Països Baixos Terra batuda   Barry Phillips-Moore 6−4, 6−2, 1−6, 6−3
4. 11 d'agost de 1974 Louisville, EUA Terra batuda   Jaime Fillol 6−4, 7−5
5. 18 d'agost de 1974 Toronto, Canadà Dura   Manuel Orantes 6−4, 6−2, 6−3
6. 3 de novembre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda   Raúl Ramírez 6−0, 6−3, 6−1
7. 1 de desembre de 1974 Buenos Aires II (2) Terra batuda   Manuel Orantes 6−3, 0−6, 7−5, 6−2
8. 15 de desembre de 1974 Tennis Masters Cup, Melbourne, Austràlia Gespa   Ilie Nastase 7−6, 6−2, 3−6, 6−4
9. 11 de maig de 1975 Munic, Alemanya Occidental Terra batuda   Karl Meiler 2−6, 6−0, 6−2, 6−3
10. 20 de juliol de 1975 Hilversum (2) Terra batuda   Zeljko Franulovic 6−4, 6−7, 6−2, 6−3
11. 27 de juliol de 1975 Washington DC, EUA Terra batuda   Harold Solomon 6−1, 6−3
12. 10 d'agost de 1975 Louisville (2) Terra batuda   Ilie Nastase 6−4, 6−3
13. 16 de novembre de 1975 Buenos Aires II (3) Terra batuda   Adriano Panatta 6−1, 6−4, 6−4
14. 22 de febrer de 1976 St. Louis WCT, EUA Moqueta   Vijay Amritraj 4−6, 6−0, 6−4
15. 29 de febrer de 1976 Fort Worth WCT, EUA Dura   Phil Dent 6−7(4), 6−1, 6−1
16. 18 d'abril de 1976 Montecarlo WCT, Mònaco Terra batuda   Wojtek Fibak 6−1, 6−1, 6−4
17. 22 d'agost de 1976 Toronto (2) Dura   Wojtek Fibak 6−4, 7−6, 6−2
18. 21 de novembre de 1976 Sao Paulo, Brasil Moqueta   José Higueras 6−3, 6−0
19. 28 de novembre de 1976 Buenos Aires II (4) Terra batuda   Jaime Fillol 6−2, 6−2, 6−3
20. 13 de febrer de 1977 Springfield, EUA Moqueta   Stan Smith 3−6, 6−0, 6−3, 6−2
21. 17 d'abril de 1977 Buenos Aires I, Argentina Terra batuda   Wojtek Fibak 6−4, 6−3, 6−0
22. 24 d'abril de 1977 Virginia Beach, EUA Dura   Ilie Nastase 6−2, 4−6, 6−2
23. 5 de juny de 1977 Roland Garros, París, França Terra batuda   Brian Gottfried 6−0, 6−3, 6−0
24. 17 de juliol de 1977 Kitzbühel, Àustria Terra batuda   Jan Kodes 5−7, 6−2, 4−6, 6−3, 6−2
25. 24 de juliol de 1977 Washington DC (2) Terra batuda   Brian Gottfried 6−4, 7−5
26. 31 de juliol de 1977 Louisville (3) Dura   Eddie Dibbs 1−6, 6−0, 6−1
27. 7 d'agost de 1977 Nova Jersey, EUA Dura   Roscoe Tanner 6−4, 6−1
28. 14 d'agost de 1977 Columbus, Ohio, EUA Dura   Brian Gottfried 6−2, 6−1
29. 11 de setembre de 1977 US Open, Nova York, EUA Terra batuda   Jimmy Connors 2−6, 6−3, 7−6, 6−0
30. 25 de setembre de 1977 París, França Terra batuda   Christophe Roger-Vasselin 6−2, 6−1, 7−6
31. 9 d'octubre de 1977 Teheran (2) Terra batuda   Eddie Dibbs 6−2, 6−4, 1−6, 6−1
32. 13 de novembre de 1977 Bogotà, Colòmbia Terra batuda   José Higueras 6−1, 6−2, 6−3
33. 20 de novembre de 1977 Santiago, Xile Terra batuda   Jaime Fillol 6−0, 2−6, 6−4
34. 27 de novembre de 1977 Buenos Aires II (5) Terra batuda   Jaime Fillol 6−2, 7−5, 3−6, 6−3
35. 4 de desembre de 1977 Johannesburg WCT, Sud-àfrica Dura   Buster Mottram 7−6, 6−3, 6−4
36. 21 de maig de 1978 Hamburg, Alemanya Occidental Terra batuda   Wojtek Fibak 6−2, 6−4, 6−2
37. 28 de maig de 1978 Munic (2) Terra batuda   Buster Mottram 6−1, 6−3, 6−3
38. 16 de juliol de 1978 Gstaad (2) Terra batuda   José Luis Clerc 6−3, 7−6, 6−4
39. 6 d'agost de 1978 South Orange (2) Terra batuda   José Luis Clerc 6−1, 6−3
40. 1 d'octubre de 1978 Aix-En-Provence, França Terra batuda   José Luis Clerc 6−3, 6−0, 6−3
41. 29 d'octubre de 1978 Basilea, Suïssa Moqueta   John McEnroe 6−3, 5−7, 7−5, 6−4
42. 7 de gener de 1979 Obert d'Austràlia, Melbourne, Austràlia Gespa   John Marks 6−4, 6−4, 3−6, 6−3
43. 14 de gener de 1979 Hobart, Austràlia Gespa   Mark Edmondson 6−4, 6−4
44. 22 de juliol de 1979 Washington DC (3) Terra batuda   Victor Pecci 7−6, 7−6
45. 25 de novembre de 1979 Buenos Aires II (6) Terra batuda   José Luis Clerc 6−1, 6−2, 6−2
46. 6 de gener de 1980 Obert d'Austràlia (2) Gespa   John Sadri 7−6, 6−3, 6−2
47. 25 de maig de 1980 Roma, Itàlia Terra batuda   Yannick Noah 6−0, 6−4, 6−4
48. 27 de juliol de 1980 Kitzbühel (2) Terra batuda   Ivan Lendl 6−3, 6−2, 6−2
49. 14 de setembre de 1980 Palerm, Itàlia Terra batuda   Paul McNamee 6−4, 6−0, 6−0
50. 8 de febrer de 1981 Mar del Plata, Argentina Terra batuda   Victor Pecci 2−6, 6−3, 2−1, retirada
51. 15 de març de 1981 El Caire, Egipte Terra batuda   Peter Elter 6−2, 6−3
52. 12 d'abril de 1981 Houston, Texas, EUA Terra batuda   Sammy Giammalva 6−2, 6−3
53. 7 de febrer de 1982 Buenos Aires, Argentina Terra batuda   Alejandro Ganzábal 6−2, 6−4
54. 21 de març de 1982 Rotterdam, Països Baixos Moqueta   Jimmy Connors 0−6, 6−2, 6−4
55. 28 de març de 1982 Milà, Itàlia Moqueta   Jimmy Connors 6−3, 6−3
56. 11 d'abril de 1982 Montecarlo (2) Terra batuda   Ivan Lendl 6−1, 7−6, 6−3
57. 2 de maig de 1982 Madrid, Espanya Terra batuda   Ivan Lendl 6−7, 4−6, 6−0, 6−3, 6−3
58. 18 de juliol de 1982 Boston, Massachusetts, EUA Terra batuda   Mel Purcell 6−4, 6−0
59. 25 de juliol de 1982 Kitzbühel (3) Terra batuda   Marcs Hocevar 7−6, 6−1
60. 13 de febrer de 1983 Richmond WCT, EUA Moqueta   Steve Denton 6−3, 7−5, 6−4
61. 27 de febrer de 1983 Delray Beach WCT, EUA Terra batuda   Pavel Slozil 6−1, 6−4, 6−0
62. 24 de juliol de 1983 Kitzbühel (4) Terra batuda   Henri Leconte 7−6, 4−6, 6−4

Finalista (40)Modifica

Vilas també va arribar a la final dels tornejos de Johannesburg (1977) i Montecarlo TMS (1981), però les finals no es van disputar i el títol quedà vacant.

Individuals no ATP (6)Modifica

Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 12 de març de 1972 Buenos Aires I, Argentina Terra batuda   Héctor Romani 6–2, 6–4, 6–2
2. 10 de març de 1974 Buenos Aires I Terra batuda   Julián Ganzabal 7–6, 4–6, 6–3, 6–3
3. 20 d'abril de 1975 Buenos Aires I Terra batuda   Clark Graebner 6–2, 6–1, 6–4
4. 28 d'agost de 1977 Rye, Westchester Country Club, EUA Terra batuda   Ilie Năstase 6–2, 6–0
5. 28 d'octubre de 1977 Caracas, The Super Tennis 77 Tournament, Veneçuela Terra batuda   Ilie Năstase 6–2, 6–2
1. 25 de juliol de 1979 Aix-en-Provence, França Dura   Ilie Năstase 6–4, 6–4

Dobles (16)Modifica

Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Resultat
1. 1973 Buenos Aires III, Argentina Terra batuda   Ricardo Cano   Patricio Cornejo
  Iván Molina
7−6, 6−3
2. 28 de juliol de 1974 Hilversum, Països Baixos Terra batuda
3. 18 d'agost de 1974 Toronto, Canadà Dura   Manuel Orantes   Jürgen Fassbender
  Hans-Jürgen Pohmann
6−4, 5−7, 7−6
4. 3 de novembre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda
5. 1 de desembre de 1974 Buenos Aires II, Argentina Terra batuda   Manuel Orantes   Clark Graebner
  Thomaz Koch
6−4, 6−3
6. 1975 Barcelona, Espanya Terra batuda   Björn Borg   Wojciech Fibak
  Karl Meiler
3−6, 6−4, 6−3
7. 20 de juliol de 1975 Hilversum (2) Terra batuda
8. 10 d'agost de 1975 Louisville, EUA Terra batuda   Wojtek Fibak   Anand Amritraj
  Vijay Amritraj
No presentats
9. 1977 Baltimore
10. 1977 Niça, França Terra batuda   Ion Tiriac   Chris Kachel
  Chris Lewis
6−4, 6−1
11. 9 d'octubre de 1977 Teheran (2) Terra batuda
12. 27 de novembre de 1977 Buenos Aires II (2) Terra batuda   Ion Tiriac   Ricardo Cano
  Antonio Muñoz
6−4, 6−0
13. 28 de maig de 1978 Munic, Alemanya Occidental Terra batuda   Ion Tiriac   Jürgen Fassbender
  Tom Okker
3−6, 6−4, 7−6
14. 1 d'octubre de 1978 Aix-en-Provence, França Terra batuda   Ion Tiriac   Jan Kodeš
  Tomáš Šmíd
7−6, 6−1
15. 1979 North Conway, Nou Hampshire, EUA Terra batuda
16. 1979 San Jose, Califòrnia, EUA Dura

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 Títols G-P
Open d'Austràlia1 A A A A A A A F A G G SF 3R A A A A NC A A A 2 / 5 23–3
Roland Garros A A 3R 3R 3R F QF G F QF QF 4R F QF 1R 2R QF 2R 2R 1R 1 / 18 56–17
Wimbledon 1R A 1R A 3R QF QF 3R 3R 2R A 1R A 1R A A 1R A A A 0 / 11 15–11
US Open A A 2R 1R 4R SF SF G 4R 4R 4R 4R SF 3R 3R 2R 1R A A A 1 / 15 43–14
Tennis Masters Cup A A A A G SF SF SF2 A RR2 RR2 RR2 SF2 A A A A A A A 1 / 8 16–11
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat
  • Nota 1: L'Open d'Austràlia es va celebrar en dues ocasions l'any 1977 (gener i desembre), però no el 1986. Vilas va disputar només el de gener.
  • Nota 2: El torneig Tennis Masters Cup es va celebrar realment al gener de l'any següent.

Copa DavisModifica

Guillermo Vilas és un dels quinze tennistes amb major quantitat de victòries individuals a la història de la Copa Davis. Des del seu debut en 1970 ha jugat 29 sèries amb un record de 45 victòries i 10 derrotes en individuals i 12 partits guanyats front a 14 perduts.

Finalista davant Estats Units (1981)

Semifinalista davant Austràlia (1977)

Semifinalista davant Txecoslovàquia (1980)

ReferènciesModifica

  1. «Player Activity. Guillermo Vilas» (en anglès). ATPtennis.com, 1977. [Consulta: 7 maig 2010].
  2. «Guillermo Vilas "Young Bull of the Pampas"» (en anglès). International Tennis Hall of Fame, 1991. [Consulta: 7 maig 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillermo Vilas