Obre el menú principal

Yannick Noah (Sedan, 18 de maig de 1960) és un extennista professional i cantant francès. La fita esportiva més important que va assolir va ser el triomf a la final masculina de Roland Garros el 1983. També fou capità dels equips francesos de la Copa Davis i la Copa Federació. Arribà al tercer lloc en el rànquing individual i al capdamunt del rànquing de dobles. Retirat del món del tennis es va dedicar a la música i també fundà una organització benèfica. El seu fill Joakim Noah és jugador dels Chicago Bulls de l'NBA.

Infotaula de personaYannick Noah
NoahSegara.jpg
Hèlene Segara i Yannick Noah (2007)
Biografia
Naixement 18 de maig de 1960 (1960-05-18) (59 anys)
Sedan (França)
Nacionalitat França França
Alçada 1,93 m
Pes 82 kg
Lateralitat Dretà (revés a una mà)
Activitat
Ocupació Tennista, cantant, entrenador de tennis i artista d'estudi
Activitat 1977 – 1996
Gènere Pop
Patrimoni net estimat 3.440.660 US$
Instrument Veu
Discogràfica Sony Music Entertainment
Nacionalitat esportiva França
Esport tennis
Mà de joc dretà
Entrenador principal Patrice Hagelauer
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 478–209
Tennis dobles 213–109
Hall of fame HOF (2005)
ATP Info ATP
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (1990)
Roland Garros G (1983)
Wimbledon 3R (1979, 1985)
US Open QF (1983, 1985, 1989)
Altres torneigs
Copa Masters QF (1982)
Dobles
Grand Slams
Roland Garros G (1984)
US Open F (1985)
Altres torneigs
Copa Masters F (1987)
Família
Cònjuge Cecilia Rodhe (1984–1987)
Heather Stewart-Whyte (1995–1999)
Fills Joakim Noah
Pares Zacharie Noah TradueixMarie-Claire Noah
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm1169301 Allocine: 12768
Facebook: yannicknoahofficiel Twitter: noahyannick Youtube: UC69naTYEu3LQ4FxBOw5fEpg Spotify: 0BCkVcs4QEgfHlvZ7rjSNv Musicbrainz: fe87035a-eef5-4cde-9961-747f0492c5d7 Songkick: 349140 Discogs: 572128
Modifica les dades a Wikidata

Noah va néixer a França l'any 1960 fill de Zacharie Noah, futbolista camerunès, i Marie-Claire, professora i jugadora de bàsquet francesa. A causa d'una greu lesió del seu pare l'any 1963, la família es va traslladar al Camerun on va començar a jugar a tennis. Als 11 anys fou descobert pels tennistes Arthur Ashe i Charlie Pasarell, i el seu talent no va passar desapercebut per la federació francesa de tennis que li va permetre tornar a França l'any 1971.

Es va casar amb Cécilia Rodhe, Miss Suècia 1978 i escultora, amb qui tingué dos fills, Joakim (1985) i Yelena (1986). El primer és un famós jugador de bàsquet de l'NBA amb els Chicago Bulls mentre que Yelena és model. Posteriorment es va casar amb la model britànica Heather Stewart-Whyte amb qui tingué dos fills més, Elijah (1996) i Jénayé (1997). Actualment està casat amb la productora de televisió francesa Isabelle Camus, amb qui ha tingut el seu cinquè fill, Joalukas (2004).

Noah és propietari d'un restaurant a Saint Barthélemy, a les Antilles Franceses, de nom Do Brazil.

El 15 de juliol de 1996 fou demandat per les autoritats franceses per evasió fiscal durant els anys 1993 i 1994, i el tribunal va confirmar posteriorment que Noah no havia declarat tres comptes bancaris a Suïssa, Països Baixos i als Estats Units.

Carrera esportivaModifica

 
Yannick Noah en la Copa Davis (1979).

Va esdevenir professional l'any 1977 i guanyà el primer títol a Manila l'any següent. Noah va convertir-se en heroi nacional el 1983 quan va guanyar el Roland Garros, 37 anys sense vencedor local després de la victòria de Marcel Bernard el 1946. De fet, aquest continua sent la darrera victòria d'un tennista francès a París. L'any següent també va imposar-se en la final de dobles amb el seu compatriota Henri Leconte. L'agost de 1986 va esdevenir número 1 del rànquing de dobles, posició que va mantenir durant 19 setmanes. En el rànquing individual arribà a la tercera posició, però encara continua sent el tennista francès que més amunt ha arribat en el rànquing individual des de la seva introducció. No aconseguí cap títol més de Grand Slam però disputà dues finals més en dobles amb Leconte (US Open 1985) i Guy Forget (Roland Garros 1987).

Noah va defensar l'equip francès de Copa Davis durant onze temporades amb un balanç positiu de 39 victòries i 22 derrotes (26-15 individual i 13-7 en dobles). El 1982 van arribar a la final però foren derrotats per l'equip estatunidenc. Nou anys després, ja retirat, fou nomenat capità de l'equip francès de Copa Davis i en aquesta ocasió si que es van poder imposar en la final, també davant l'equip estatunidenc, 59 anys després de la seva darrera victòria. El 1996 van repetir el títol imposant-se a Suècia en aquesta ocasió. L'any següent fou nomenat capità de l'equip francès de Copa Federació i va conduir l'equip a la primera victòria de la seva història.

L'any 2005 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.

Torneigs del Grand SlamModifica

Individual: 1 (1−0)Modifica

Resultat Núm. Any Campionat Oponent a la final Marcador
Guanyador 1. 1983 Roland Garros   Mats Wilander 6−2, 7−5, 7−6(3)

Dobles: 3 (1−2)Modifica

Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponents a la final Marcador
Guanyador 1. 1984 Roland Garros   Henri Leconte   Pavel Složil
  Tomáš Šmíd
6−4, 2−6, 3−6, 6−3, 6−2
Finalista 1. 1985 US Open   Henri Leconte   Ken Flach
  Robert Seguso
7−6(5), 6−7(1), 6−7(6), 0−6
Finalista 2. 1987 Roland Garros   Guy Forget   Anders Järryd
  Robert Seguso
7−6(5), 7−6(2), 3−6, 4−6, 2−6

Palmarès: 39 (23−16)Modifica

Individual: 36 (23−13)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1978   Niça, França Terra batuda   José Higueras 3−6, 4−6, 4−6
Guanyador 1. 1978   Manila, Filipines Terra batuda   Peter Feigl 7−6, 6−0
Guanyador 2. 1978   Calcuta, Índia Terra batuda   Pascal Portes 6−3, 6−2
Guanyador 3. 1979   Nancy, França Dura (i)   Jean-Louis Haillet 6−2, 5−7, 6−1, 7−5
Guanyador 4. 1979   Madrid, Espanya Terra batuda   Manuel Orantes 6−3, 6−7, 6−3, 6−2
Guanyador 5. 1979   Bordeus, França Terra batuda   Harold Solomon 6−0, 6−7, 6−1, 1−6, 6−4
Finalista 2. 1980   Roma, Itàlia Terra batuda   Guillermo Vilas 0−6, 4−6, 4−6
Guanyador 6. 1981   Richmond, Estats Units Moqueta   Ivan Lendl 6−1, 3−1, retirada
Guanyador 7. 1981   Niça Terra batuda   Mario Martínez 6−4, 6−2
Finalista 3. 1981   Gstaad, Suïssa Terra batuda   Wojtek Fibak 1−6, 6−7
Guanyador 8. 1982   La Quinta, Estats Units Dura   Ivan Lendl 6−3, 2−6, 7−5
Finalista 4. 1982   Niça (2) Terra batuda   Balázs Taróczy 2−6, 6−3, 11−13
Guanyador 9. 1982   South Orange, Estats Units Terra batuda   Raúl Ramírez 6−3, 7−6
Guanyador 10. 1982   Basilea, Suïssa Dura (i)   Mats Wilander 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 11. 1982   Tolosa, França Dura (i)   Tomáš Šmíd 6−3, 6−2
Finalista 5. 1983   Lisboa, Portugal Terra batuda   Mats Wilander 6−2, 6−7(2), 4−6
Guanyador 12. 1983   Madrid (2) Terra batuda   Henrik Sundström 3−6, 6−0, 6−2, 6−4
Guanyador 13. 1983   Hamburg, Alemanya Terra batuda   José Higueras 3−6, 7−5, 6−2, 6−0
Guanyador 14. 1983   Roland Garros, França Terra batuda   Mats Wilander 6−2, 7−5, 7−6(3)
Finalista 6. 1984   La Quinta Dura   Jimmy Connors 2−6, 7−6(7), 3−6
Finalista 7. 1985   Memphis, Estats Units Moqueta   Stefan Edberg 1−6, 0−6
Guanyador 15. 1985   Roma Terra batuda   Miloslav Mečíř 6−3, 3−6, 6−2, 7−6(4)
Guanyador 16. 1985   Washington D.C., Estats Units Terra batuda   Martín Jaite 6−3, 6−4
Guanyador 17. 1985   Tolosa (2) Dura (i)   Tomáš Šmíd 6−4, 6−4
Finalista 8. 1985   Basilea Dura (i)   Stefan Edberg 7−6, 4−6, 6−7, 1−6
Finalista 9. 1986   La Quinta (2) Dura   Joakim Nyström 1−6, 3−6, 2−6
Finalista 10. 1986   Montecarlo, Mónaco Terra batuda   Joakim Nyström 3−6, 2−6
Guanyador 18. 1986   Forest Hills, Estats Units Terra batuda   Guillermo Vilas 7−6(3), 6−0
Finalista 11. 1986   Basilea (2) Dura (i)   Stefan Edberg 6−7(5), 2−6, 7−6(7), 6−7(5)
Guanyador 19. 1986   Wembley, Regne Unit Moqueta   Jonas Svensson 6−2, 6−3, 6−7(12), 4−6, 7−5
Guanyador 20. 1987   Lió, França Moqueta   Joakim Nyström 6−4, 7−5
Finalista 12. 1987   Forest Hills Terra batuda   Andrés Gómez 4−6, 6−7(5), 6−7(1)
Guanyador 21. 1987   Basilea (2) Dura (i)   Ronald Agénor 7−6(6), 6−4, 6−4
Guanyador 22. 1988   Milà, Itàlia Moqueta   Jimmy Connors 4−4, retirada
Finalista 13. 1989   Indian Wells (3) Dura   Miloslav Mečíř 6−3, 6−2, 1−6, 2−6, 3−6
Guanyador 23. 1990   Sydney, Austràlia Dura   Carl-Uwe Steeb 5−7, 6−3, 6−4

Dobles: 25 (16−9)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 1978   Calcuta, Índia Terra batuda   Gilles Moretton   Sashi Menon
  Sherwood Stewart
6−7, 4−6
Guanyador 1. 1981   Niça, França Terra batuda   Pascal Portes   Chris Lewis
  Pavel Složil
4−6, 6−3, 6−4
Guanyador 2. 1981   París, França Dura   Ilie Năstase   Andrew Jarrett
  Jonathan Smith
6−4, 6−4
Guanyador 3. 1982   Niça (2) Terra batuda   Henri Leconte   Paul McNamee
  Balázs Taróczy
5−7, 6−4, 6−3
Guanyador 4. 1982   Basilea, Suïssa Dura (i)   Henri Leconte   Fritz Buehning
  Pavel Složil
6−2, 6−2
Finalista 2. 1982   Tolosa, França Dura (i)   Jean-Louis Haillet   Pavel Složil
  Tomáš Šmíd
4−6, 4−6
Finalista 3. 1983   Montecarlo, Mònaco Terra batuda   Henri Leconte   Heinz Günthardt
  Balázs Taróczy
2−6, 4−6
Finalista 4. 1984   Filadèlfia, Estats Units Moqueta   Henri Leconte   Peter Fleming
  John McEnroe
2−6, 3−6
Guanyador 5. 1984   Roland Garros, França Terra batuda   Henri Leconte   Pavel Složil
  Tomáš Šmíd
6−4, 2−6, 3−6, 6−3, 6−2
Guanyador 6. 1985   Chicago, Estats Units Moqueta   Johan Kriek   Ken Flach
  Robert Seguso
3−6, 4−6, 7−5, 6−1, 6−4
Finalista 5. 1985   US Open, Estats Units Dura   Henri Leconte   Ken Flach
  Robert Seguso
7−6, 6−7, 6−7, 0−6
Finalista 6. 1986   La Quinta, Estats Units Dura   Sherwood Stewart   Guy Forget
  Peter Fleming
4−6, 3−6
Guanyador 7. 1986   Montecarlo Terra batuda   Guy Forget   Joakim Nyström
  Mats Wilander
6−4, 3−6, 6−4
Guanyador 8. 1986   Roma, Itàlia Terra batuda   Guy Forget   Mark Edmondson
  Sherwood Stewart
7−6, 6−2
Guanyador 9. 1986   Basilea (2) Dura (i)   Guy Forget   Jan Gunnarsson
  Tomáš Šmíd
7−6, 6−4
Finalista 7. 1986   Masters Doubles, Londres, Regne Unit Moqueta   Guy Forget   Stefan Edberg
  Anders Järryd
3−6, 6−7, 3−6
Guanyador 10. 1987   Lió, França Moqueta   Guy Forget   Kelly Jones
  David Pate
4−6, 6−3, 6−4
Guanyador 11. 1987   Indian Wells Dura   Guy Forget   Boris Becker
  Eric Jelen
6−4, 7−6
Guanyador 12. 1987   Forest Hills, Estats Units Terra batuda   Guy Forget   Gary Donnelly
  Peter Fleming
4−6, 6−4, 6−1
Guanyador 13. 1987   Roma (2) Terra batuda   Guy Forget   Miloslav Mečíř
  Tomáš Šmíd
6−2, 6−7, 6−3
Finalista 8. 1987   Roland Garros Terra batuda   Guy Forget   Anders Järryd
  Robert Seguso
7−6, 7−6, 3−6, 4−6, 2−6
Guanyador 14. 1987   Queen's, Regne Unit Gespa   Guy Forget   Rick Leach
  Tim Pawsat
6−4, 6−4
Guanyador 15. 1988   Orlando, Estats Units Dura   Guy Forget   Sherwood Stewart
  Kim Warwick
6−4, 6−4
Guanyador 16. 1990   Niça (3) Terra batuda   Alberto Mancini   Marcelo Filippini
  Horst Skoff
6−4, 7−6
Finalista 9. 1990   Bordeus, França Terra batuda   Mansour Bahrami   Tomàs Carbonell
  Libor Pimek
3−6, 7−6, 2−6

Equips: 0 (0−1)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 26−28 de novembre de 1982 Copa Davis, Grenoble, França Terra batuda (i)   Henri Leconte   John McEnroe
  Gene Mayer
  Peter Fleming
1−4

Carrera musicalModifica

 
Yannick Noah en concert a Rennes (2011).

Un cop retirat del tennis professional, Noah va iniciar una carrera com a cantant fent diverses actuacions al llarg d'Europa. El primer àlbum musical fou llançat l'any 1991 amb el títol de Black or What. Entre les cançons dels primers treballs destaquen "Saga Africa", "Get on Back" i "Simon Papa Tara", aquesta darrera amb la col·laboració d'Erick Benzi i Robert Goldman. També va cantar cançons de Bob Marley i Téléphone. A nivell de vendes destacà el setè àlbum titulat Charango (2006), superant el milió de còpies gràcies als senzills "Donne-moi une vie" i "Aux arbres citoyens". L'any 2010 va tornar amb el seu vuitè treball de nom Frontières, en el qual destaca la cançó "Angela", dedicada a l'activista política Angela Davis. El seu darrer treball fou Hommage publicat l'any 2012.

DiscografiaModifica

  • Black and What (1991)
  • Urban Tribu (1993)
  • ZamZam (1998)
  • Yannick Noah (2000)
  • Live 2002 (2002)
  • Pokhara (2003)
  • Métisse(s) (2005)
  • Frontières (2010)

BeneficènciaModifica

Noah és una persona molt activa en actes i organitzacions benèfiques. Entre aquesta organitzacions i campanyes destaquen Enfants de la Terre, creada per la seva mare Marie-Claire (1988), Fête le Mur, que va fundar ell mateix (1996) per infants desfavorits d'àrees pobres i banlieues. També és portaveu Appel des Enfants pour l'Environnement que pertany a World Wide Fund for Nature (WWF), i va prendre part cantant amb Les Enfoirés per ajudar a Les Restos du Cœur.

Enllaços externsModifica