John McEnroe

tennista estatunidenc

John Patrick McEnroe, Jr. (Wiesbaden, Alemanya Occidental, 16 de febrer de 1959) és un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.

Plantilla:Infotaula personaJohn McEnroe
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalJohn Patrick McEnroe, Jr.
Biografia
Naixement16 febrer 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Wiesbaden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Stanford
Buckley Country Day School (en) Tradueix
Trinity School
Ivy Preparatory School League (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes75 kg Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTennis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótennista (1978–2010), entrenador de tennis, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata - 1994 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBBC Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat12.552.132 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units Estats Units
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles
dobles mixtos Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 881–198 Modifica el valor a Wikidata  77 Modifica el valor a Wikidata 1 (1980)
Tennis dobles 543–103 Modifica el valor a Wikidata 78 Modifica el valor a Wikidata 1 (1983)
Hall of fame Info HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- Stanford Cardinal men's tennis
1978-1992 equip de Copa Davis dels Estats Units
Família
CònjugePatty Smyth (1997–)
Tatum O'Neal (1986, 1986–1994) Modifica el valor a Wikidata
FillsEmily McEnroe
 () Tatum O'Neal
Sean McEnroe
 () Tatum O'Neal
Kevin John McEnroe
 () Tatum O'Neal Modifica el valor a Wikidata
GermansPatrick McEnroe Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0568501 Allocine: 36147 IBDB: 110876 TMDB.org: 215157
Musicbrainz: da567441-3ab0-4bc8-9ca6-c339600f48d8 Discogs: 1400157 Modifica el valor a Wikidata

Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament.[1] Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seua carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seua habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.

Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals.

El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[2] El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.

Biografia

modifica

McEnroe va néixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental (actual Alemanya), de pares estatunidencs, John Patrick McEnroe i la seva dona Kay, de soltera Tresham.[3] El seu pare, fill d'immigrants irlandesos, estava en aquell moment formant part de la Força Aèria dels Estats Units, cosa que va revelar durant una conferència de premsa a Bèlgica que el seu fill «John es va fer a Bèlgica però va néixer a Alemanya».[4][5][3][6] L'avi patern irlandès de McEnroe era de Ballyjamesduff al Comtat de Cavan i la seva àvia era del Comtat de Westmeath.

Quan tenia uns nou mesos, la família es va traslladar a la Base de la Força Aèria de Stewart a Newburgh, quan el seu pare va ser traslladat de nou als Estats Units. Després de deixar la Força Aèria, el pare de McEnroe va treballar durant el dia com a agent de publicitat mentre assistia a la Fordham Law School de nit.[7] El 1961, la família es va traslladar al barri de Flushing del barri de Queens a Nova York, després a Douglaston, també a Queens, el 1963.[8] En John té dos germans petits: Mark (nascut el 1964) i el també extennista professional Patrick (nascut el 1966).

En créixer a Douglaston, McEnroe va començar a jugar a tennis al Douglaston Club proper quan tenia vuit anys. Als nou anys, els seus pares el van inscriure a la Eastern Lawn Tennis Association i aviat va començar a jugar tornejos regionals. Després va començar a competir en tornejos nacionals juvenils, i als dotze anys; quan ocupava el setè lloc del seu grup d'edat es va unir a la Port Washington Tennis Academy a Long Island.[9] McEnroe va assistir a la Trinity School a Manhattan, graduant-se el 1977.

McEnroe va estar casat amb la guanyadora de l'Oscar Tatum O'Neal, filla de l'actor Ryan O'Neal, de 1986 a 1994. Van tenir tres fills, Kevin, Sean i Emily. Després del seu divorci, se'ls va concedir la custòdia conjunta dels nens, però el 1998 McEnroe se'ls va concedir la custòdia exclusiva a causa de l'addicció d'O'Neal a l'heroïna.[10]

El 1997, McEnroe es va casar amb la cantant de rock Patty Smyth, amb qui té dues filles, Anna i Ava.[10][11] El matrimoni es va establir a Upper West Side.[8]

Torneigs de Grand Slam

modifica
 
John McEnroe.

Individual: 11 (7−4)

modifica
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyador 1. 1979 US Open   Vitas Gerulaitis 7−5, 6−3, 6−3
Finalista 1. 1980 Wimbledon   Björn Borg 6−1, 5−7, 3−6, 7−6(16), 6−8
Guanyador 2. 1980 US Open (2)   Björn Borg 7−6(4), 6−1, 6−7(5), 5−7, 6−4
Guanyador 3. 1981 Wimbledon   Björn Borg 4−6, 7−6(1), 7−6(4), 6−4
Guanyador 4. 1981 US Open (3)   Björn Borg 4−6, 6−2, 6−4, 6−3
Finalista 2. 1982 Wimbledon (2)   Jimmy Connors 6−3, 3−6, 7−6(2), 6−7(5), 4−6
Guanyador 5. 1983 Wimbledon (2)   Chris Lewis 6−2, 6−2, 6−2
Finalista 3. 1984 Roland Garros   Ivan Lendl 6−3, 6−2, 4−6, 5−7, 5−7
Guanyador 6. 1984 Wimbledon (3)   Jimmy Connors 6−1, 6−1, 6−2
Guanyador 7. 1984 US Open (4)   Ivan Lendl 6−3, 6−4, 6−1
Finalista 4. 1985 US Open   Ivan Lendl 6−7(1), 3−6, 4−6

Dobles masculins: 12 (9−3)

modifica
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1978 Wimbledon   Peter Fleming   Bob Hewitt
  Frew McMillan
1−6, 4−6, 2−6
Guanyador 1. 1979 Wimbledon   Peter Fleming   Brian Gottfried
  Raul Ramírez
4−6, 6−4, 6−2, 6−2
Guanyador 2. 1979 US Open   Peter Fleming   Bob Lutz
  Stan Smith
6−2, 6−4
Finalista 2. 1980 US Open   Peter Fleming   Bob Lutz
  Stan Smith
6−7, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6
Guanyador 3. 1981 Wimbledon (2)   Peter Fleming   Bob Lutz
  Stan Smith
6−4, 6−4, 6−4
Guanyador 4. 1981 US Open (2)   Peter Fleming   Heinz Günthardt
  Peter McNamara
Renúncia
Finalista 3. 1982 Wimbledon (2)   Peter Fleming   Peter McNamara
  Paul McNamee
3−6, 2−6
Guanyador 5. 1983 Wimbledon (3)   Peter Fleming   Tim Gullikson
  Tom Gullikson
6−4, 6−3, 6−4
Guanyador 6. 1983 US Open (3)   Peter Fleming   Fritz Buehning
  Van Winitsky
6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 7. 1984 Wimbledon (4)   Peter Fleming   Pat Cash
  Paul McNamee
6−2, 5−7, 6−2, 3−6, 6−3
Guanyador 8. 1989 US Open (4)   Mark Woodforde   Ken Flach
  Robert Seguso
6−4, 4−6, 6−3, 6−3
Guanyador 9. 1992 Wimbledon (5)   Michael Stich   Jim Grabb
  Richey Reneberg
5−7, 7−6(5), 3−6, 7−6(5), 19−17

Dobles mixts: 1 (1−0)

modifica
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 1977 Roland Garros   Mary Carillo   Florenţa Mihai
  Iván Molina
7−6, 6−3

Carrera

modifica

Aficionat (1977)

modifica

Com a aficionat de 18 anys el 1977, McEnroe va guanyar tant els dobles mixtes com el títol d'individual júnior a Roland Garros en associació amb Mary Carillo al primer. McEnroe més tard va progressar pel torneig de classificació individual al Campionat de Wimbledon i al quadre principal, on va perdre a les semifinals davant Jimmy Connors en quatre sets. Va ser la millor actuació d'un classificat masculí en qualsevol torneig de Grand Slam, i una actuació rècord d'un aficionat a l'era Open.[12]

1978-1983

modifica

Després de Wimbledon, McEnroe va ser reclutat per l'entrenador Dick Gould i va entrar a la Universitat Stanford, on, el 1978, va dirigir l'equip de Stanford a un campionat de la NCAA, i també va guanyar. el títol individual de la NCAA. Més tard, el 1978, es va unir a la gira de l'ATP i va signar el seu primer acord professional de testimoni, amb Sergio Tacchini. Va tornar a avançar a les semifinals en un major, aquesta vegada l'Open dels Estats Units, perdent de nou davant Connors. Després d'això, va guanyar cinc títols aquell any, inclòs el seu primer Masters Grand Prix, superant Arthur Ashe, així com esdeveniments de Gran Premi a Estocolm i Wembley. El seu èxit de finals de temporada li va permetre acabar com a jugador número 4 al final de l'any, classificant-se pel Masters d'aquell any. McEnroe va resultar tota una revelació i la seva irrupció al circuit va ser tremendament ràpida. A principis de l'any següent va jugar el Masters davant del seu públic, a Nova York, i va demostrar la seva classe en guanyar tots els seus partits i superar a la final el seu compatriota Arthur Ashe.

 
John McEnroe al torneig ABN Tennis de 1979.

El 1979 va conquistar el seu primer títol de Grand Slam en guanyar el Obert dels Estats Units després de vèncer Connors en semifinals i el seu gran amic Vitas Gerulaitis a la final, convertint-se en el més jove en guanyar el torneig (després superat per Pete Sampras), amb 20 anys i 6 mesos.[13] Aquell any va conquistar 10 títols d'individuals i 17 de dobles, sumant-ne 27 en total,[14] un rècord no superat fins avui.

El joc de McEnroe combinava cops magistrals, encara que no gaire potents, amb una volea mestra, considerada una de les millors de la història, i un joc d'atac ràpid. Els seus enormes reflexos li permetien tornar els millors serveis i passing shots amb gran excel·lència i varietat de cops, cosa que agraïa intensament el públic. McEnroe va destacar aviat pel seu esperit competitiu i el seu temperament extremadament fogós. Les discussions als partits semblaven ser un element motivador als seus partits per suportar situacions complicades, encara que el van posar en problemes en nombroses ocasions.

El 1980, McEnroe va aconseguir per primera vegada el nº 1 del món al mes de març, i aquell any va ocupar aquesta posició durant 4 setmanes. Al juny va aconseguir per primera vegada la final de Wimbledon després de vèncer Connors en semifinals en un polèmic partit pels seus improperis a jutges de línia i umpires. Allí es trobaria amb Björn Borg, qui optava al seu cinquè títol consecutiu a la gespa de l'All England Club.

Després de ser escridassat a la seva entrada per la seva actitud en el partit anterior, McEnroe i Borg començarien al partit gairebé unànimement considerat com el millor partit de tennis de la història d'aquest esport (fins a la final de Wimbledon 2008, jugada pel suís Roger Federer i el mallorquí Rafael Nadal). El partit va començar a favor de McEnroe qui es va emportar el primer set per 6-1, a la qual cosa Borg va respondre emportant-se els dos següents. El quart set va ser d'alt nivell i es va arribar al 'tie-break' final, en el que podria haver estat la primera final de Wimbledon a definir-se en una mort sobtada.

En una increïble demostració de concentració i ment freda tots dos jugadors no aconseguien treure's avantatge. Borg feia gala dels seus passing shots i McEnroe demostrava la seva subtilesa a la volea. Després de 5 punts de partit a favor de Borg (un salvat per McEnroe amb ajuda de la xarxa), i 7 set punts més a favor de “Big Mac” (un fallat amb una volea relativament fàcil) el suec va deixar una volea a la xarxa i es va acabar el 'tie-break', 18-16, a favor de l'estatunidenc després de 20 minuts. Tot i que molts suposaven en això una injecció anímica important a McEnroe i una frustració per a Borg que inclinarien el partit cap al costat del novaiorquès, aquest no va poder trencar el servei del suec a l'últim set i va perdre per 8-6.

McEnroe es va convertir en el millor jugador d'individuals del món per primer cop el 3 de març de 1980.[12] Va ser el millor jugador en 14 ocasions diferents entre 1980 i 1985 i va acabar l'any en el lloc número 1 quatre anys seguits des del 1981 fins al 1984. Va passar un total de 170 setmanes al capdavant del rànquing.

McEnroe es va rescabalar poc després en derrotar-ho en la final de l'Open dels Estats Units també en 5 apassionants sets. En aquest torneig va tornar a superar Connors en semifinals i en quarts de final a qui anys més tard seria un altre dels seus grans rivals, el txec Ivan Lendl.

 
McEnroe en un anunci de raquetes publicat a El Gráfico el 1981.

El 1981 va tornar la controvèrsia. Després de la seva victòria de segona ronda a Wimbledon davant Tom Gullikson, va ser multat amb 1500 dòlars i va estar a prop de ser expulsat del torneig com a resultat d'una controvèrsia amb l'umpire Ted James, a qui va qualificar com a «l'escòria del món» («the pits of the World»), i altres insults a l'àrbitre del torneig, Fred Hoyles. En aquest torneig, McEnroe emprava freqüentment la frase «you cannot be serious» («no pots dir-ho seriosament») per protestar contra les fallades. Anys després, esdevindria el títol de la seva autobiografia.[15] La seva rivalitat amb Borg es tornava atractiva pel talent de tots dos i pel gran contrast que mostraven, tant en tipus de joc com en personalitat.

Tot i les crítiques de la premsa britànica, que ho va anomenar com el «SuperBrat» (una cosa així com “el súper-mocós”), McEnroe va aconseguir de nou la final davant Borg. Aquesta vegada es va imposar, guanyant en 4 sets i deixant en 41 la ratxa de partits consecutius guanyats pel suec a Wimbledon.

Però en resposta a les actituds de McEnroe en els partits, l'All England Club no li va concedir la membresia honorària del club, un honor normalment donat als guanyadors d'individuals immediatament després de la victòria. McEnroe va respondre no acudint al sopar de campions a la nit. Preguntat per aquest assumpte va respondre: «Volia passar la nit amb la família, els amics i la gent que m'ha encoratjat i no amb un munt d'estirats d'entre 70 i 80 anys que et diuen que estàs actuant com un imbècil».

A l'Open dels Estats Units, després d'una dura batalla de 5 sets amb Vitas Gerulaitis a semifinals, McEnroe es va veure les cares per última vegada amb Borg i va triomfar en 4 sets a la final. Es va convertir en el primer home des de la dècada del 1920 a guanyar tres Oberts d'EE.UU. consecutius. Borg va deixar sorprenentment l'activitat abans de començar la temporada de 1982. McEnroe va acabar el 81 per primera vegada com a nº 1 del món, relegant a Borg al nº 2, amb 9 títols individuals.

McEnroe només va perdre un set abans de la final del Campionat de Wimbledon de 1982. No obstant això, va perdre contra Connors a la final, tot i ser un desempat de la victòria al final del quart set. Després va caure a les semifinals de l'Open dels Estats Units i va ser subcampió a les finals del WCT. Va poder mantenir el rànquing número 1 mundial de l'ATP basat en els punts al final de l'any, després d'haver guanyat esdeveniments importants a Filadèlfia, Wembley i Tòquio; però a causa de les victòries de Connors en els dos esdeveniments més importants de l'any (Wimbledon i l'Open dels Estats Units), Connors va ser nomenat Jugador de l'Any per l'ATP i la majoria de les autoritats del tennis.

El 1983, McEnroe va assolir la seva quarta final consecutiva de Wimbledon, perdent només un set, per la seva segona corona de Wimbledon. A l'Open dels Estats Units, va ser derrotat a la quarta ronda, la seva primera eliminació des de 1977. Després va jugar a l'Open d'Austràlia per primera vegada, arribant a les semifinals abans de ser derrotat en quatre sets per Mats Wilander. Va disputar la WCT Finals per tercera vegada i va vèncer a Ivan Lendl en un partit èpic de cinc sets. Va guanyar el títol del Masters Grand Prix per segona vegada, guanyant de nou a Lendl, en tres sets. També va guanyar esdeveniments premiats a Filadèlfia, Forest Hills i Wembley, la qual cosa li va permetre obtenir una vegada més el rànquing número 1 de final d'any.

El millor any: 1984

modifica

La millor temporada de McEnroe va arribar el 1984, ja que va obtenir un rècord de partits de 82–3 que segueix sent el millor en una sola temporada de l'Era Open. Va guanyar els millors 13 tornejos d'individuals de la seva carrera, inclosos els Campionats de Wimbledon i l'Open dels Estats Units, obtenint el nº 1 al final de l'any. També va jugar als equips guanyadors de la World Team Cup dels Estats Units i al subcampió de la Copa Davis. El seu rècord combinat contra els jugadors número 2 i 3 de l'any, Jimmy Connors i Ivan Lendl, respectivament, va ser d'11–1, només va perdre contra Lendl a la final de Roland Garros, en cinc sets, i va quedar invicte contra Connors en cinc partits.

L'any no va acabar sense polèmica. Mentre jugava i guanyava el torneig a Estocolm, McEnroe va tenir un esclat a la pista que aviat es va fer notori. Després de qüestionar una trucada feta per l'àrbitre de la cadira, McEnroe va exigir: «Contesta la meva pregunta! La pregunta, idiota!» Aleshores, McEnroe va colpejar la seva raqueta contra un carro de sucs al costat de la pista amb ira, i la gent de l'estadi el va esbroncar. Va ser suspès durant 3 setmanes (21 dies) per excedir un límit de 7.500 dòlars en multes que s'havien creat a causa del seu comportament.[7] Com a resultat, va ser desqualificat de competir a l'important torneig de Wembley de la setmana següent, en el qual se suposava que seria el cap de sèrie número u, amb Connors i Lendl (el guanyador final) com a segon i tercer cap de sèrie. Durant la seva suspensió, es va lesionar el canell esquerre en un entrenament, el que va fer que es retirés de l'Open d'Austràlia.

Prenent-se temps lliure

modifica

El 1985, després d'haver arribat a les semifinals de Ronland Garros, McEnroe va ser derrotat en sets seguits per Kevin Curren als quarts de final de Wimbledon.[16][17] Va arribar a la seva última gran final individual a l'Open dels Estats Units; aquesta vegada, va ser derrotat en tres sets per Lendl. No va passar dels quarts de final a les finals del WCT ni al Gran Premi del Màster. Va guanyar esdeveniments importants a Filadèlfia (la seva quarta consecutiva allà), Canadà (segona consecutiva) i Estocolm (segona consecutiva i quarta a la general) i va acabar l'any com a jugador número 2 del món.

El 1986, la pressió de jugar al cim s'havia fet massa gran per a McEnroe, i es va prendre un descans de sis mesos de la gira. Va ser durant aquest any sabàtic que l'1 d'agost de 1986 es va casar amb l'actriu Tatum O'Neal, amb qui ja havia tingut un fill, Kevin (1986). Van tenir dos fills més, Sean (1987) i Emily (1991), abans de divorciar-se el 1994. Quan McEnroe va tornar a la gira més tard el 1986, va guanyar tres tornejos ATP, però el 1987 no va aconseguir guanyar un títol per primera vegada des que es va fer professional. Va prendre's un altre descans de set mesos del joc després de l'Open dels Estats Units, on va ser suspès durant dos mesos i va multar amb 17.500 dòlars per mala conducta i abús verbal.

Èxit en dobles

modifica
 
McEnroe amb Peter Fleming (esquerra) a Wimbledon.

S'ha escrit sobre McEnroe que podria haver estat «el millor jugador de dobles de tots els temps» i «possiblement el millor jugador d'equip que mai no ha jugat en un esport d'equip».[7][18][19] Va ser el número 1 en dobles durant un total de 270 setmanes. Va formar una poderosa associació amb Peter Fleming, amb qui va guanyar 57 títols de dobles, inclosos quatre a Wimbledon i tres a l'Open dels Estats Units. Fleming sempre va ser modest sobre la seva pròpia contribució a l'associació, una vegada va dir que «la millor associació de dobles del món és McEnroe amb qualsevol».[7] McEnroe va guanyar un quart títol de dobles masculí de l'Open dels Estats Units el 1989 amb Mark Woodforde, i un cinquè títol de dobles masculí de Wimbledon el 1992 amb Michael Stich. També va guanyar el títol de dobles mixtes de l'Open de França de 1977 amb la seva amiga de la infància Mary Carillo.

Copa Davis

modifica

Més que qualsevol altre jugador de la seva època, McEnroe va ser el responsable de reviure l'interès estatunidenc per la Copa Davis,[7] que havia estat rebutjada per Jimmy Connors i altres jugadors destacats dels Estats Units, i que no havia vist competir regularment un jugador destacat des de Arthur Ashe. La negativa de Connors a jugar la Copa Davis en lloc d'exhibicions lucratives havia estat una font d'enemistat entre ell i Ashe. A la Copa Davis de 1978, McEnroe va guanyar dos partits individuals a la final, i els Estats Units van guanyar la Copa per primera vegada des de 1972, guanyant a Gran Bretanya a la final. McEnroe va continuar sent un puntal dels equips de la Copa Davis dels Estats Units durant els següents 14 anys, i va formar part dels equips guanyadors del títol el 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992. Va establir nombrosos rècords de la Copa Davis dels Estats Units, inclosos els anys jugats (12), empats (30), victòries individuals (41) i victòries totals en individuals i dobles (59). Va jugar tant en individuals com en dobles en 13 sèries, i ell i Peter Fleming van guanyar 14 dels 15 partits de dobles de la Copa Davis junts.

Una actuació èpica va ser la victòria de McEnroe en 6 hores i 22 minuts sobre Mats Wilander en la decisiva victòria de quarts de final sobre Suècia el 1982, jugada a St. Louis, Missouri. McEnroe va guanyar el partit, en aquell moment més llarg de la història de la Copa Davis, 9–7, 6–2, 15–17, 3–6, 8–6. McEnroe gairebé va batre aquest rècord en una derrota de la Copa Davis de 6 hores i 20 minuts contra Boris Becker cinc anys després.

McEnroe també va ajudar els Estats Units a guanyar la Copa del Món el 1984 i el 1985, en ambdós casos derrotant a Txecoslovàquia a la final.

Darrers anys de carrera

modifica

McEnroe va lluitar per recuperar la seva forma després del seu any sabàtic de 1986. Va perdre tres vegades a majors davant Ivan Lendl, perdent quarts de final de tres sets tant a l'Open dels Estats Units de 1987 com a l'Open d'Austràlia de 1989, i un partit llarg de quatre sets, jugat durant dos dies, a la quarta ronda de Roland Garros de 1988. Els rumors de abús de drogues havien començat durant el seu segon any sabàtic. McEnroe els va negar en aquell moment, però més tard va reconèixer que havia consumit cocaïna durant la seva carrera en una entrevista l'any 2000, tot i que va negar que la droga afectés el seu joc.[7]

El 1989, McEnroe va guanyar un cinquè títol rècord a les World Championship Tennis Finals (el torneig de campionat de la gira WCT, que s'estava organitzant per darrera vegada), derrotant Lendl millor classificat a les semifinals. A Wimbledon, va derrotar a Mats Wilander en uns quarts de final de quatre sets abans de perdre davant Stefan Edberg a les semifinals. Va guanyar els campionats RCA a Indianapolis i va arribar a la final de l'Open de Canadà, on va perdre davant Lendl. També va guanyar les seves dues proves individuals en l'empat de quarts de final de la Copa Davis amb Suècia.

McEnroe es va retirar de la gira professional a finals de 1992. Va acabar la seva carrera com a individual com a número 20 del món. Va jugar en un torneig el 1994 com a convidat a l'Open de Rotterdam, perdent a la primera ronda. Aquest va ser el seu darrer partit individual a l'ATP Tour.

Després que Steffi Graf guanyés Roland Garros el 1999, McEnroe li va suggerir que juguessin els dobles mixtes a Wimbledon. Ella va acceptar, i van arribar a les semifinals, però es van retirar en aquella etapa perquè Graf havia arribat a la final individual, i va preferir centrar-se en aquest torneig.

Després de la retirada

modifica
 
John McEnroe servint durant un partit de la Champions Cup Boston el 2007.

Després de retirar-se, McEnroe va perseguir el seu objectiu posterior a la gira de convertir-se en músic. Havia après a tocar la guitarra amb l'ajuda d'amics com Eddie Van Halen i Eric Clapton. Durant el seu divorci, McEnroe va formar The Johnny Smyth Band amb ell mateix com a cantant i guitarrista, va començar a escriure cançons i va fer petits concerts. Encara que Lars Ulrich va felicitar-lo pel seu «instint natural per a la música», un propietari d'un bar on tocava la banda de McEnroe va dir que «no podria cantar per salvar-se la seva vida». La banda va fer una gira durant dos anys, però McEnroe ho va deixar de sobte l'any 1997 just abans d'acabar el seu primer àlbum.[7] El 1997, la dona de McEnroe, la cantant i compositora Patty Smyth, li va dir: «En el futur només un de nosaltres treballarà fora de casa en una gira musical i no seràs tu!»[5][4]

McEnroe va ser inclòs al Saló de la Fama Internacional del Tennis el 1999. Ara és un comentista esportiu que fa comentaris per a xarxes de televisió nord-americanes com ESPN, CBS, NBC i EUA a l'US Open, l'Australian Open i diversos tornejos ATP, així com a Wimbledon per a la BBC al Regne Unit.

 
John McEnroe el 2007 al Madrid Masters Senior.

McEnroe es va convertir en el capità de la Copa Davis dels Estats Units el setembre de 1999. El seu equip amb prou feines va evitar la derrota en les seves dues primeres sortides l'any 2000, guanyant Zimbabwe i la República Txeca en enfrontaments ajustats per 3-2. Després van ser derrotats per 5-0 per Espanya a les semifinals. McEnroe va dimitir el novembre del 2000 després de 14 mesos com a capità, citant la frustració amb el calendari i el format de la Copa Davis com a dues de les seves principals raons. El seu germà Patrick es va ocupar el lloc.

El 2002, McEnroe es va interpretar a si mateix a Mr. Deeds i de nou el 2008 a You Don't Mess with the Zohan. McEnroe es va interpretar a si mateix a la pel·lícula de 2004 Wimbledon. El juliol de 2004, McEnroe va començar un programa de tertúlies de la CNBC titulat McEnroe, però el programa no va tenir èxit, guanyant dues vegades una puntuació de Nielsen de 0,0 i es va cancel·lar en cinc mesos. El 2002, va presentar el programa The Chair a ABC així com la versió britànica a BBC One, però aquesta empresa tampoc no va tenir èxit.

El 2004, McEnroe va dir que durant gran part de la seva carrera havia pres esteroides sense voler-ho. Va dir que li havien administrat aquests fàrmacs sense el seu coneixement, afirmant: «Durant sis anys no sabia que em donaven una forma d'esteroide del tipus legal que solien donar als cavalls fins que van decidir que era massa fort fins i tot per als cavalls».[20]

McEnroe és actiu en la filantropia i el desenvolupament del tennis. Durant anys ha copresidit la recaptació de fons anual de CityParks Tennis de la Fundació City Parks. S'hi recapten fons crucials per als programes municipals de tennis juvenil més grans de la ciutat de Nova York. Col·lecciona art contemporani americà i va obrir una galeria a Manhattan el 1993.[7]

McEnroe encara juga regularment a l'ATP Champions Tour. Una victòria va arribar al Trofeu Jean-Luc Lagardere de París el 2010, on va derrotar Guy Forget a la final. Jugar al Champions Tour li permet continuar les seves rivalitats més emblemàtiques amb els vells adversaris Ivan Lendl i Björn Borg. La seva darrera i 26a victòria (un rècord per a l'ATP Champions Tour) va ser la seva victòria del 2016 a Estocolm contra Thomas Muster.

 
McEnroe demostrant el seu swing en una festa Vanity Fair a la ciutat de Nova York el 2009.

En esdeveniments benèfics i World Team Tennis, ha guanyat a molts jugadors de primer nivell, inclosos Mardy Fish i Mark Philippoussis.

El 2007, McEnroe va rebre el Premi Philippe Chatrier Award (el màxim reconeixement de la ITF) per les seves contribucions al tennis tant dins com fora de la pista. Més tard aquell mateix any, també va aparèixer a la comèdia de la NBC 30 Rock com a presentador d'un programa de jocs anomenat "Gold Case" en el qual va pronunciar la seva famosa frase «You cannot be serios!» quan una gravació va sortir malament. McEnroe també va aparèixer a la comèdia d'HBO Curb Your Enthusiasm.

El 2010, va fundar la John McEnroe Tennis Academy a Randalls Island a la ciutat de Nova York.[21][22][23][24][25]

McEnroe va formar part de l'equip d'entrenadors de Milos Raonic de maig a agost de 2016.[26]

A més dels seus altres papers de comentarista, McEnroe va ser una figura central de la cobertura de la cadena de televisió australiana Nine de l'Open d'Austràlia 2019/2020.[27]

Palmarès

modifica

Individual: 108 (77−31)

modifica
Títols per superfície
Dura (21−7)
Gespa (8−5)
Terra batuda (4−4)
Moqueta (44−15)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 24 de juny de 1978   Londres, Regne Unit Gespa   Tony Roche 6−8, 7−9
Guanyador 1. 24 de setembre de 1978   Hartford, Estats Units Moqueta   Johan Kriek 6−2, 6−4
Guanyador 2. 2 d'octubre de 1978   San Francisco, Estats Units Moqueta   Dick Stockton 2−6, 7−6, 6−2
Finalista 2. 29 d'octubre de 1978   Basilea, Suïssa Moqueta   Guillermo Vilas 3−6, 7−5, 5−7, 4−6
Guanyador 3. 13 de novembre de 1978   Estocolm, Suècia Moqueta   Tim Gullikson 6−2, 6−2
Guanyador 4. 19 de novembre de 1978   Wembley, Regne Unit Moqueta   Tim Gullikson 6−7, 6−4, 7−6, 6−2
Guanyador 5. 14 de gener de 1979   Tennis Masters Cup, Nova York, Estats Units Moqueta   Arthur Ashe 6−7, 6−3, 7−5
Guanyador 6. 25 de març de 1979   Nova Orleans, Estats Units Moqueta   Roscoe Tanner 6−4, 6−2
Guanyador 7. 1 d'abril de 1979   Milà, Itàlia Moqueta   John Alexander 6−4, 6−3
Finalista 3. 8 d'abril de 1979   Rotterdam, Països Baixos Moqueta   Björn Borg 4−6, 2−6
Guanyador 8. 22 d'abril de 1979   San Jose, Estats Units Moqueta   Peter Fleming 7−6, 7−6
Guanyador 9. 6 de maig de 1979   WCT Finals, Dallas, Estats Units Moqueta   Björn Borg 7−5, 4−6, 6−2, 7−6
Guanyador 10. 17 de juny de 1979   Londres Gespa   Víctor Pecci 6−7, 6−1, 6−1
Guanyador 11. 5 d'agost de 1979   South Orange, Estats Units Terra batuda   John Lloyd 6−7, 6−4, 6−0
Finalista 4. 19 d'agost de 1979   Toronto, Canadà Dura   Björn Borg 3−6, 3−6
Guanyador 12. 9 de setembre de 1979   US Open, Estats Units Dura   Vitas Gerulaitis 7−5, 6−3, 6−3
Guanyador 13. 20 de setembre de 1979   San Francisco (2) Moqueta   Peter Fleming 4−6, 7−5, 6−2
Finalista 5. 23 de setembre de 1979   Los Angeles, Estats Units Moqueta   Peter Fleming 4−6, 4−6
Guanyador 14. 11 de novembre de 1979   Estocolm (2) Dura (i)   Gene Mayer 6−7, 6−3, 6−3
Guanyador 15. 18 de novembre de 1979   Wembley (2) Moqueta (i)   Harold Solomon 6−3, 6−4, 7−5
Finalista 6. 27 de gener de 1980   Filadèlfia, Estats Units Moqueta   Jimmy Connors 3−6, 6−2, 3−6, 6−3, 4−6
Guanyador 16. 3 de febrer de 1980   Richmond, Estats Units Moqueta (i)   Roscoe Tanner 6−1, 6−2
Guanyador 17. 2 de març de 1980   Memphis, Estats Units Moqueta (i)   Jimmy Connors 7−6(6), 7−6(4)
Guanyador 18. 30 de març de 1980   Milà (2) Moqueta (i)   Vijay Amritraj 6−1, 6−4
Finalista 7. 4 de maig de 1980   WCT Finals, Dallas Moqueta   Jimmy Connors 6−2, 6−7, 1−6, 2−6
Finalista 8. 11 de maig de 1980   Forest Hills, Estats Units Terra batuda   Vitas Gerulaitis 6−2, 2−6, 0−6
Guanyador 19. 15 de juny de 1980   Londres (2) Gespa   Kim Warwick 6−3, 6−1
Finalista 9. 6 de juliol de 1980   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Björn Borg 6−1, 5−7, 3−6, 7−6, 6−8
Finalista 10. 3 d'agost de 1980   South Orange Terra batuda   José Luis Clerc 3−6, 2−6
Guanyador 20. 7 de setembre de 1980   US Open (2) Dura   Björn Borg 7−6(4), 6−1, 6−7(5), 5−7, 6−4
Guanyador 21. 12 d'octubre de 1980   Brisbane, Austràlia Gespa   Phil Dent 6−3, 6−4
Guanyador 22. 19 d'octubre de 1980   Sydney, Austràlia Dura (i)   Vitas Gerulaitis 6−3, 6−4, 7−5
Guanyador 23. 10 de novembre de 1980   Wembley (3) Moqueta (i)   Gene Mayer 6−3, 6−4, 6−3
Finalista 11. 16 de novembre de 1980   Estocolm Moqueta (i)   Björn Borg 3−6, 4−6
Guanyador 24. 14 de desembre de 1980   Mont-real, Canadà Moqueta (i)   Vijay Amritraj 6−1, 6−2, 6−1
Guanyador 25. 15 de febrer de 1981   Boca Raton, Estats Units Terra batuda   Guillermo Vilas 6−7, 6−4, 6−0
Guanyador 26. 29 de març de 1981   Milà (3) Moqueta (i)   Björn Borg 7−6, 6−4
Guanyador 27. 5 d'abbril de 1981   Frankfurt del Main, Alemanya Occidental Moqueta (i)   Tomáš Šmíd 6−2, 6−3
Guanyador 28. 20 d'abril de 1981   Los Angeles Dura   Sandy Mayer 6−7, 6−3, 6−3
Guanyador 29. 3 de maig de 1981   WCT Finals, Dallas (2) Moqueta   Johan Kriek 6−1, 6−2, 6−4
Guanyador 30. 14 de juny de 1981   Londres (3) Gespa   Brian Gottfried 7−6, 7−5
Guanyador 31. 4 de juliol de 1981   Wimbledon Gespa   Björn Borg 4−6, 7−6, 7−6, 6−4
Guanyador 32. 23 d'agost de 1981   Cincinnati, Estats Units Dura   Chris Lewis 6−3, 6−4
Guanyador 33. 13 de setembre de 1981   US Open (3) Dura   Björn Borg 4−6, 6−2, 6−4, 6−3
Guanyador 34. 18 d'octubre de 1981   Sydney (2) Dura (i)   Roscoe Tanner 6−4, 7−5, 6−2
Finalista 12. 15 de novembre de 1981   Wembley Moqueta (i)   Jimmy Connors 6−3, 6−2, 3−6, 4−6, 2−6
Guanyador 35. 31 de gener de 1982   Filadèlfia Moqueta   Jimmy Connors 6−3, 6−3, 6−1
Finalista 13. 14 de febrer de 1982   Memphis Moqueta (i)   Johan Kriek 3−6, 6−3, 4−6
Finalista 14. 26 d'abril de 1982   WCT Finals, Dallas (2) Moqueta   Ivan Lendl 2−6, 6−3, 3−6, 3−6
Finalista 15. 13 de juny de 1982   Londres (2) Gespa   Jimmy Connors 5−7, 3−6
Finalista 16. 4 de juliol de 1982   Wimbledon (2) Gespa   Jimmy Connors 6−3, 3−6, 7−6, 6−7, 4−6
Guanyador 36. 26 de setembre de 1982   San Francisco (3) Moqueta   Jimmy Connors 6−1, 6−3
Guanyador 37. 17 d'octubre de 1982   Sydney (3) Dura (i)   Gene Mayer 6−4, 6−1, 6−4
Guanyador 38. 31 d'octubre de 1982   Tòquio, Japó Moqueta (i)   Peter McNamara 7−6, 7−5
Guanyador 39. 14 de novembre de 1982   Wembley (4) Moqueta (i)   Brian Gottfried 6−3, 6−2, 6−4
Finalista 17. 23 de gener de 1983   Tennis Masters Cup, Nova York Moqueta (i)   Ivan Lendl 4−6, 4−6, 2−6
Guanyador 40. 6 de febrer de 1983   Filadèlfia (2) Moqueta   Ivan Lendl 4−6, 7−6, 6−4, 6−3
Guanyador 41. 1 de maig de 1983   WCT Finals, Dallas (3) Moqueta   Ivan Lendl 6−2, 4−6, 6−3, 6−7, 7−6
Guanyador 42. 8 de maig de 1983   Forest Hills Terra batuda   Vitas Gerulaitis 6−3, 7−5
Finalista 18. 12 de juny de 1983   Londres (3) Gespa   Jimmy Connors 3−6, 3−6
Guanyador 43. 3 de juliol de 1983   Wimbledon (2) Gespa   Chris Lewis 6−2, 6−2, 6−2
Finalista 19. 21 d'agost de 1983   Cincinnati Dura   Mats Wilander 4−6, 4−6
Finalista 20. 25 de setembre de 1983   San Francisco Moqueta (i)   Ivan Lendl 6−3, 6−7, 4−6
Guanyador 44. 16 d'octubre de 1983   Sydney (4) Dura (i)   Henri Leconte 6−1, 6−4, 7−5
Guanyador 45. 13 de novembre de 1983   Wembley (5) Moqueta (i)   Jimmy Connors 7−5, 6−1, 6−4
Guanyador 46. 15 de gener de 1984   Tennis Masters Cup (2) Moqueta (i)   Ivan Lendl 6−3, 6−4, 6−4
Guanyador 47. 29 de gener de 1984   Filadèlfia (3) Moqueta   Ivan Lendl 6−3, 3−6, 6−3, 7−6
Guanyador 48. 5 de febrer de 1984   Richmond (2) Moqueta (i)   Steve Denton 6−3, 7−6
Guanyador 49. 4 de març de 1984   Madrid, Espanya Moqueta (i)   Tomáš Šmíd 6−0, 6−4
Guanyador 50. 11 de març de 1984   Brussel·les, Bèlgica Moqueta (i)   Ivan Lendl 6−1, 6−3
Guanyador 51. 29 d'abril de 1984   WCT Finals, Dallas (4) Moqueta   Jimmy Connors 6−1, 6−2, 6−3
Guanyador 52. 13 de maig de 1984   Forest Hills (4) Terra batuda   Ivan Lendl 6−4, 6−2
Finalista 21. 10 de juny de 1984   Roland Garros, França Terra batuda   Ivan Lendl 6−3, 6−2, 4−6, 5−7, 5−7
Guanyador 53. 17 de juny de 1984   Londres (4) Gespa   Leif Shiras 6−1, 3−6, 6−2
Guanyador 54. 8 de juliol de 1984   Wimbledon (3) Gespa   Jimmy Connors 6−1, 6−1, 6−2
Guanyador 55. 19 d'agost de 1984   Toronto Dura   Vitas Gerulaitis 6−0, 6−3
Guanyador 56. 9 de setembre de 1984   US Open (4) Dura   Ivan Lendl 6−3, 6−4, 6−1
Guanyador 57. 23 de setembre de 1984   San Francisco (4) Moqueta   Brad Gilbert 6−4, 6−4
Guanyador 58. 4 de novembre de 1984   Estocolm (3) Dura (i)   Mats Wilander 6−2, 3−6, 6−2
Guanyador 59. 13 de gener de 1985   Tennis Masters Cup (3) Moqueta (i)   Ivan Lendl 7−5, 6−0, 6−4
Guanyador 60. 27 de gener de 1985   Filadèlfia (4) Moqueta   Miloslav Mečíř 6−3, 7−6, 6−1
Guanyador 61. 3 de març de 1985   Houston, Estats Units Moqueta   Kevin Curren 7−5, 6−1, 7−6
Guanyador 62. 31 de març de 1985   Milà (4) Moqueta (i)   Anders Järryd 6−4, 6−1
Guanyador 63. 7 d'abril de 1985   Chicago, Estats Units Moqueta   Jimmy Connors Renúncia
Guanyador 64. 28 d'abril de 1985   Atlanta, Estats Units Moqueta   Paul Annacone 7−6, 7−6, 6−2
Finalista 22. 12 de maig de 1985   Forest Hills (2) Terra batuda   Ivan Lendl 3−6, 3−6
Guanyador 65. 11 d'agost de 1985   Stratton Mountain, Estats Units Dura   Ivan Lendl 7−6, 6−2
Guanyador 66. 18 d'agost de 1985   Toronto (2) Dura   Ivan Lendl 7−5, 6−3
Finalista 23. 8 de setembre de 1985   US Open Dura   Ivan Lendl 6−7, 3−6, 4−6
Guanyador 67. 11 de novembre de 1985   Estocolm (4) Dura (i)   Anders Järryd 6−1, 6−2
Guanyador 68. 21 de setembre de 1986   Los Angeles (2) Dura   Stefan Edberg 6−2, 6−3
Guanyador 69. 28 de setembre de 1986   San Francisco (5) Moqueta   Jimmy Connors 7−6, 6−3
Guanyador 70. 12 d'octubre de 1986   Scottsdale, Estats Units Dura   Kevin Curren 6−3, 3−6, 6−2
Finalista 24. 8 de febrer de 1987   Filadèlfia (2) Moqueta   Tim Mayotte 6−3, 1−6, 3−6, 1−6
Finalista 25. 22 de març de 1987   Rotterdam (2) Moqueta   Stefan Edberg 6−3, 3−6, 1−6
Finalista 26. 29 de març de 1987   Brussel·les Moqueta (i)   Mats Wilander 3−6, 4−6
Finalista 27. 12 d'abril de 1987   WCT Finals, Dallas (3) Moqueta   Miloslav Mečíř 0−6, 6−3, 2−6, 2−6
Guanyador 71. 17 d'abril de 1988   Tòquio (2) Dura   Stefan Edberg 6−2, 6−2
Finalista 28. 7 d'agost de 1988   Indianapolis, Estats Units Dura   Boris Becker 4−6, 2−6
Guanyador 72. 20 de novembre de 1988   Detroit, Estats Units Moqueta   Aaron Krickstein 7−5, 6−2
Guanyador 73. 26 de febrer de 1989   Lió, França Moqueta   Jakob Hlasek 6−3, 7−6
Guanyador 74. 4 de març de 1989   WCT Finals, Dallas (5) Moqueta   Brad Gilbert 6−3, 6−3, 7−6
Guanyador 75. 13 d'agost de 1989   Indianapolis Dura   Jay Berger 6−4, 4−6, 6−4
Finalista 29. 20 d'agost de 1989   Mont-real (2) Dura   Ivan Lendl 1−6, 3−6
Finalista 30. 15 d'octubre de 1989   Tolosa, França Dura (i)   Jimmy Connors 3−6, 3−6
Guanyador 76. 30 de setembre de 1990   Basilea (3) Dura (i)   Goran Ivanišević 6−7, 4−6, 7−6, 6−3, 6−4
Guanyador 77. 3 de març de 1991   Chicago (2) Moqueta   Patrick McEnroe 3−6, 6−2, 6−4
Finalista 31. 29 de setembre de 1991   Basilea (2) Dura (i)   Jakob Hlasek 6−7, 0−6, 3−6

Períodes com a número 1

modifica
Núm. Predecessor Dates Successor Setmanes Acumulat
1.   Björn Borg 03/03/1980 − 23/03/1980   Björn Borg 3 3
2.   Björn Borg 11/08/1980 − 17/08/1980   Björn Borg 1 4
3.   Björn Borg 06/07/1981 − 19/07/1981   Björn Borg 2 46
4.   Björn Borg 03/08/1981 − 12/09/1982   Jimmy Connors 58 64
5.   Jimmy Connors 01/11/1982 − 07/11/1982   Jimmy Connors 1 65
6.   Jimmy Connors 15/11/1982 − 30/01/1983   Jimmy Connors 11 76
7.   Jimmy Connors 07/02/1983 − 13/02/1983   Jimmy Connors 1 77
8.   Jimmy Connors 06/06/1983 − 12/06/1983   Jimmy Connors 1 78
9.   Jimmy Connors 04/07/1983 − 30/10/1983   Ivan Lendl 17 95
10.   Ivan Lendl 12/12/1983 − 08/01/1984   Ivan Lendl 4 99
11.   Ivan Lendl 12/03/1984 − 10/06/1984   Ivan Lendl 13 112
12.   Ivan Lendl 18/06/1984 − 08/07/1984   Ivan Lendl 3 115
13.   Ivan Lendl 13/08/1984 − 18/08/1985   Ivan Lendl 53 168
14.   Ivan Lendl 26/08/1985 − 08/09/1985   Ivan Lendl 2 170

Dobles masculins: 103 (79−24)

modifica
Títols per superfície
Dura (26−10)
Gespa (7−3)
Terra batuda (7−1)
Moqueta (39−10)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1977   Ocean City, Estats Units Moqueta   Cliff Richey   Alex Metreveli
  Bill Scanlon
6−7, 3−6
Finalista 2. 1977   Virginia Beach, Estats Units Dura   Francisco González   Patrice Dominguez
  Ray Ruffels
3−6, 4−6
Guanyador 1. 1978   South Orange, Estats Units Terra batuda   Peter Fleming   Ion Țiriac
  Guillermo Vilas
6−3, 6−3
Finalista 3. 1978   Washington, Estats Units Moqueta   Arthur Ashe   Robert Lutz
  Stan Smith
7−6, 5−7, 1−6
Guanyador 2. 24 de setembre de 1978   Hartford, Estats Units Moqueta   Bill Maze   Mark Edmondson
  Van Winitsky
6−3, 3−6, 7−6
Finalista 4. 1978   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Peter Fleming   Bob Hewitt
  Frew McMillan
1−6, 4−6, 2−6
Guanyador 3. 2 d'octubre de 1978   San Francisco, Estats Units Moqueta   Peter Fleming   Robert Lutz
  Stan Smith
5−7, 6−4, 6−4
Finalista 5. 1978   Maui, Estats Units Dura   Peter Fleming   Tim Gullikson
  Tom Gullikson
6−7, 6−7
Guanyador 4. 29 d'octubre de 1978   Basilea, Suïssa Dura (i)   Wojtek Fibak   Bruce Manson
  Andrew Pattison
7−6, 7−5
Guanyador 5. 1978   Colònia, Alemanya Occidental Dura (i)   Peter Fleming   Bob Hewitt
  Frew McMillan
6−3, 6−2
Guanyador 6. 19 de novembre de 1978   Wembley, Regne Unit Moqueta   Peter Fleming   Bob Hewitt
  Frew McMillan
7−6, 4−6, 6−4
Guanyador 7. 1978   Bolonya, Itàlia Moqueta   Peter Fleming   Jean-Louis Haillet
  Antonio Zugarelli
6−1, 6−4
Guanyador 8. 14 de gener de 1979   Tennis Masters Cup, Nova York, Estats Units Moqueta   Peter Fleming   Wojtek Fibak
  Tom Okker
6−4, 6−2, 6−4
Guanyador 9. 1979   Londres, Regne Unit Moqueta   Peter Fleming   Ilie Năstase
  Sherwood Stewart
3−6, 6−2, 6−3, 6−1
Finalista 6. 1979   Filadèlfia, Estats Units Moqueta   Peter Fleming   Wojtek Fibak
  Tom Okker
7−5, 1−6, 3−6
Guanyador 10. 1979   Richmond, Estats Units Moqueta (i)   Brian Gottfried   Ion Țiriac
  Guillermo Vilas
6−4, 6−3
Guanyador 11. 25 de març de 1979   Nova Orleans (2) Moqueta   Peter Fleming   Robert Lutz
  Stan Smith
6−1, 6−3
Guanyador 12. 1 d'abril de 1979   Milà, Itàlia Moqueta   Peter Fleming   José Luis Clerc
  Tomáš Šmíd
6−1, 6−3
Guanyador 13. 8 d'abril de 1979   Rotterdam, Països Baixos Moqueta   Peter Fleming   Heinz Günthardt
  Bernard Mitton
6−4, 6−4
Guanyador 14. 22 d'abril de 1979   San Jose, Estats Units Moqueta   Peter Fleming   Hank Pfister
  Brad Rowe
6−3, 6−4
Guanyador 15. 1979   Wimbledon Gespa   Peter Fleming   Brian Gottfried
  Raúl Ramírez
4−6, 6−4, 6−2, 6−2
Guanyador 16. 1979   Forest Hills, Estats Units Terra batuda   Peter Fleming   Gene Mayer
  Sandy Mayer
6−7, 7−6, 6−3
Guanyador 17. 5 d'agost de 1979   South Orange (2) Terra batuda   Peter Fleming   Fritz Buehning
  Bruce Nichols
6−1, 6−3
Guanyador 18. 1979   Indianapolis, Estats Units Terra batuda   Gene Mayer   Jan Kodeš
  Tomáš Šmíd
6−4, 7−6
Guanyador 19. 19 d'agost de 1979   Toronto, Canadà Dura   Peter Fleming   Heinz Günthardt
  Bob Hewitt
6−7, 7−6, 6−1
Guanyador 20. 9 de setembre de 1979   US Open, Estats Units Dura   Peter Fleming   Robert Lutz
  Stan Smith
6−2, 6−4
Guanyador 21. 20 de setembre de 1979   San Francisco (2) Moqueta   Peter Fleming   Wojtek Fibak
  Frew McMillan
6−2, 6−3
Guanyador 22. 11 de novembre de 1979   Estocolm, Suècia Dura (i)   Peter Fleming   Wojtek Fibak
  Tom Okker
6−4, 6−4
Guanyador 23. 18 de novembre de 1979   Wembley (2) Moqueta (i)   Peter Fleming   Tomáš Šmíd
  Stan Smith
6−2, 6−3
Guanyador 24. 1979   Bolonya (2) Moqueta   Peter Fleming   Fritz Buehning
  Ferdi Taygan
6−1, 6−1
Guanyador 25. 1980   Tennis Masters Cup, Nova York (2) Moqueta   Peter Fleming   Wojtek Fibak
  Tom Okker
6−3, 7−6, 6−1
Guanyador 26. 27 de gener de 1980   Filadèlfia Moqueta   Peter Fleming   Brian Gottfried
  Raúl Ramírez
6−3, 7−6
Guanyador 27. 2 de març de 1980   Memphis, Estats Units Moqueta (i)   Brian Gottfried   Rod Frawley
  Tomáš Šmíd
6−3, 6−7, 7−6
Guanyador 28. 30 de març de 1980   Milà (2) Moqueta (i)   Peter Fleming   Andrew Pattison
  Butch Walts
6−2, 6−7, 6−2
Finalista 7. 1980   Montecarlo, Mònaco Terra batuda   Vitas Gerulaitis   Paolo Bertolucci
  Adriano Panatta
2−6, 7−5, 3−6
Guanyador 29. 11 de maig de 1980   Forest Hills (2) Terra batuda   Peter Fleming   Peter McNamara
  Paul McNamee
6−2, 5−7, 6−2
Guanyador 30. 1980   Kobe, Japó Moqueta (i)   Wojtek Fibak   Victor Amaya
  Brian Teacher
3−6, 6−3, 7−5
Guanyador 31. 3 d'agost de 1980   South Orange (3) Terra batuda   Bill Maze   Fritz Buehning
  Van Winitsky
7−6, 6−4
Guanyador 32. 1980   San Francisco (3) Moqueta   Peter Fleming   Gene Mayer
  Sandy Mayer
6−1, 6−4
Guanyador 33. 1980   Maui Dura   Peter Fleming   Victor Amaya
  Hank Pfister
7−6, 6−7, 6−2
Finalista 8. 7 de setembre de 1980   US Open Dura   Peter Fleming   Robert Lutz
  Stan Smith
6−7, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6
Guanyador 34. 12 d'octubre de 1980   Brisbane, Austràlia Gespa   Matt Mitchell   Phil Dent
  Rod Frawley
8−6
Guanyador 35. 19 d'octubre de 1980   Sydney, Austràlia Dura (i)   Peter Fleming   Tim Gullikson
  Johan Kriek
4−6, 6−1, 6−2
Guanyador 36. 10 de novembre de 1980   Wembley (3) Moqueta (i)   Peter Fleming   Bill Scanlon
  Eliot Teltscher
7−5, 6−3
Guanyador 37. 1981   Tennis Masters Cup, Nova York (3) Moqueta   Peter Fleming   Peter McNamara
  Paul McNamee
6−4, 6−3
Finalista 9. 29 de març de 1981   Milà Moqueta (i)   Peter Rennert   Brian Gottfried
  Raúl Ramírez
6−7, 3−6
Finalista 10. 5 d'abril de 1981   Frankfurt del Main, Alemanya Occidental Moqueta (i)   Vitas Gerulaitis   Brian Teacher
  Butch Walts
5−7, 7−6, 5−7
Finalista 11. 20 d'abril de 1981   Los Angeles, Estats Units Dura   Ferdi Taygan   Tom Gullikson
  Butch Walts
4−6, 4−6
Guanyador 38. 1981   Las Vegas, Estats Units Dura   Peter Fleming   Tracy Delatte
  Trey Waltke
6−3, 7−6
Guanyador 39. 1981   Forest Hills (3) Terra batuda   Peter Fleming   John Fitzgerald
  Andy Kohlberg
6−4, 6−4
Guanyador 40. 4 de juliol de 1981   Wimbledon (2) Gespa   Peter Fleming   Robert Lutz
  Stan Smith
6−4, 6−4, 6−4
Finalista 12. 1981   Mont-real Dura   Peter Fleming   Raúl Ramírez
  Ferdi Taygan
6−2, 6−7, 4−6
Guanyador 41. 23 d'agost de 1981   Cincinnati, Estats Units Dura   Ferdi Taygan   Robert Lutz
  Stan Smith
7−6, 6−3
Guanyador 42. 13 de setembre de 1981   US Open (2) Dura   Peter Fleming   Heinz Günthardt
  Peter McNamara
Renúncia
Guanyador 43. 1981   San Francisco (4) Moqueta   Peter Fleming   Mark Edmondson
  Sherwood Stewart
7−6, 6−4
Guanyador 44. 18 d'octubre de 1981   Sydney (2) Dura (i)   Peter Fleming   Sherwood Stewart
  Ferdi Taygan
6−7, 7−6, 6−1
Finalista 13. 15 de novembre de 1981   Wembley Moqueta (i)   Peter Fleming   Sherwood Stewart
  Ferdi Taygan
5−7, 7−6, 4−6
Guanyador 45. 1982   Tennis Masters Cup, Nova York (4) Moqueta   Peter Fleming   Kevin Curren
  Steve Denton
6−3, 6−3
Guanyador 46. 31 de gener de 1982   Filadèlfia (2) Moqueta   Peter Fleming   Sherwood Stewart
  Ferdi Taygan
7−6, 6−4
Finalista 14. 14 de febrer de 1982   Memphis (2) Moqueta (i)   Peter Fleming   Kevin Curren
  Steve Denton
6−7, 6−4, 2−6
Guanyador 47. 13 de juny de 1982   Londres, Regne Unit Gespa   Peter Rennert   Victor Amaya
  Hank Pfister
7−6, 7−5
Finalista 15. 4 de juliol de 1982   Wimbledon (2) Gespa   Peter Fleming   Peter McNamara
  Paul McNamee
3−6, 2−6
Finalista 16. 1982   Mont-real (2) Dura   Peter Fleming   Steve Denton
  Mark Edmondson
7−6, 5−7, 2−6
Guanyador 48. 1982   Cincinnati (2) Dura   Peter Fleming   Steve Denton
  Mark Edmondson
6−2, 6−3
Guanyador 49. 17 d'octubre de 1982   Sydney (2) Dura (i)   Peter Rennert   Steve Denton
  Mark Edmondson
6−3, 7−6
Finalista 17. 31 d'octubre de 1982   Tòquio, Japó Moqueta (i)   Peter Rennert   Tim Gullikson
  Tom Gullikson
4−6, 6−3, 6−7
Guanyador 50. 14 de novembre de 1982   Wembley (4) Moqueta (i)   Peter Fleming   Heinz Günthardt
  Tomáš Šmíd
7−6, 6−4
Guanyador 51. 23 de gener de 1983   Tennis Masters Cup, Nova York (5) Moqueta   Peter Fleming   Sherwood Stewart
  Ferdi Taygan
7−5, 6−3
Guanyador 52. 1983   Los Angeles Dura   Peter Fleming   Sandy Mayer
  Ferdi Taygan
6−1, 6−2
Finalista 18. 6 de febrer de 1983   Filadèlfia (2) Moqueta   Peter Fleming   Kevin Curren
  Steve Denton
4−6, 6−7
Guanyador 53. 3 de juliol de 1983   Wimbledon (3) Gespa   Peter Fleming   Tim Gullikson
  Tom Gullikson
6−4, 6−3, 6−4
Guanyador 54. 1983   US Open (3) Dura   Peter Fleming   Fritz Buehning
  Van Winitsky
6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 55. 25 de setembre de 1983   San Francisco (5) Moqueta (i)   Peter Fleming   Ivan Lendl
  Vince Van Patten
6−1, 6−2
Finalista 19. 16 d'octubre de 1983   Sydney Dura (i)   Peter Rennert   Mark Edmondson
  Sherwood Stewart
2−6, 4−6
Guanyador 56. 13 de novembre de 1983   Wembley (5) Moqueta (i)   Peter Fleming   Steve Denton
  Sherwood Stewart
6−3, 6−4
Guanyador 57. 15 de gener de 1984   Tennis Masters Cup, Nova York (6) Moqueta   Peter Fleming   Pavel Složil
  Tomáš Šmíd
6−2, 6−2
Guanyador 58. 29 de gener de 1984   Filadèlfia (3) Moqueta   Peter Fleming   Henri Leconte
  Yannick Noah
6−2, 6−3
Guanyador 59. 5 de febrer de 1984   Richmond (2) Moqueta (i)   Patrick McEnroe   Kevin Curren
  Steve Denton
7−6, 6−2
Guanyador 60. 4 de març de 1984   Madrid, Espanya Moqueta (i)   Peter Fleming   Fritz Buehning
  Ferdi Taygan
6−3, 6−3
Guanyador 61. 8 de juliol de 1984   Wimbledon (4) Gespa   Peter Fleming   Pat Cash
  Paul McNamee
6−2, 5−7, 6−2, 3−6, 6−3
Guanyador 62. 19 d'agost de 1984   Toronto (2) Dura   Peter Fleming   John Fitzgerald
  Kim Warwick
6−4, 7−6
Guanyador 63. 23 de setembre de 1984   San Francisco (6) Moqueta   Peter Fleming   Mike De Palmer
  Sammy Giammalva Jr
6−3, 6−4
Guanyador 64. 13 de gener de 1985   Tennis Masters Cup, Nova York (7) Moqueta   Peter Fleming   Mark Edmondson
  Sherwood Stewart
6−3, 6−1
Guanyador 65. 3 de març de 1985   Houston, Estats Units Moqueta   Peter Fleming   Hank Pfister
  Ben Testerman
6−3, 6−2
Guanyador 66. 1986   Stratton Mountain, Estats Units Dura   Peter Fleming   Paul Annacone
  Christo van Rensburg
6−3, 3−6, 6−3
Finalista 20. 21 de setembre de 1986   Los Angeles (2) Dura   Peter Fleming   Stefan Edberg
  Anders Järryd
6−3, 5−7, 6−7
Guanyador 67. 28 de setembre de 1986   San Francisco (7) Moqueta   Peter Fleming   Mike De Palmer
  Gary Donnelly
6−4, 7−6
Guanyador 68. 1986   París, França Moqueta   Peter Fleming   Mansour Bahrami
  Diego Pérez
6−3, 6−2
Guanyador 69. 1986   Wembley (6) Moqueta (i)   Peter Fleming   Sherwood Stewart
  Kim Warwick
3−6, 7−6, 6−2
Guanyador 70. 1988   Los Angeles (2) Dura   Mark Woodforde   Peter Doohan
  Jim Grabb
6−4, 6−4
Guanyador 71. 1988   San Francisco (8) Moqueta   Mark Woodforde   Scott Davis
  Tim Pawsat
6−4, 7−6
Guanyador 72. 1989   Adelaida, Austràlia Dura   Mark Woodforde   Ivan Lendl
  Mats Wilander
7−6, 6−2
Finalista 21. 26 de febrer de 1989   Lió, França Moqueta   Jakob Hlasek   Eric Jelen
  Michael Mortensen
3−6, 6−3, 3−6
Guanyador 73. 1989   Milà (3) Moqueta (i)   Jakob Hlasek   Heinz Günthardt
  Balázs Taróczy
6−3, 6−4
Guanyador 74. 1989   US Open (4) Dura   Mark Woodforde   Ken Flach
  Robert Seguso
6−4, 4−6, 6−3, 6−3
Guanyador 75. 1989   Wembley (7) Moqueta (i)   Jakob Hlasek   Jeremy Bates
  Kevin Curren
6−1, 7−6
Finalista 22. 29 de setembre de 1991   Basilea Dura (i)   Petr Korda   Jakob Hlasek
  Patrick McEnroe
6−3, 6−7, 6−7
Guanyador 76. 1992   Brussel·les, Bèlgica Moqueta (i)   Boris Becker   Guy Forget
  Jakob Hlasek
6−3, 6−2
Finalista 23. 1992   's-Hertogenbosch, Països Baixos Gespa   Michael Stich   Jim Grabb
  Richey Reneberg
4−6, 7−6, 4−6
Guanyador 77. 1992   Wimbledon (5) Gespa   Michael Stich   Jim Grabb
  Richey Reneberg
5−7, 7−6, 3−6, 7−6, 19−17
Finalista 24. 1992   Toronto (3) Dura   Andre Agassi   Patrick Galbraith
  Danie Visser
4−6, 4−6
Guanyador 78. 1992   París (2) Moqueta (i)   Patrick McEnroe   Patrick Galbraith
  Danie Visser
6−4, 6−2
Guanyador 79. 2006   San Jose (2) Dura   Jonas Björkman   Paul Goldstein
  Jim Thomas
7−6, 4−6, 10−7

Períodes com a número 1

modifica
Núm. Predecessor Dates Successor Setmanes Acumulat
1.   Tom Okker 23/04/1979 − 01/03/1981   Stan Smith 97 97
2.   Stan Smith 27/04/1981 − 24/04/1981   Paul McNamee 4 101
3.   Paul McNamee 15/06/1981 − 31/01/1982   Peter Fleming 33 134
4.   Peter Fleming 22/02/1982 − 18/03/1984   Peter Fleming 108 242
5.   Peter Fleming 26/03/1984 − 10/06/1984   Peter Fleming 111 253
6.   Peter Fleming 06/08/1984 − 12/08/1984   Peter Fleming 1 254
7.   Peter Fleming 17/09/1984 − 16/12/1984   Tomáš Šmíd 13 267
8.   Jim Pugh 11/09/1989 − 24/09/1989   Anders Järryd 2 269

Dobles mixts: 1 (1−0)

modifica
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 5 de juny de 1977   Roland Garros, França Terra batuda   Mary Carillo   Florenţa Mihai
  Iván Molina
7−6, 6−3

Equips: 6 (5−1)

modifica
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 8−10 de desembre de 1978 Copa Davis, Rancho Mirage, Estats Units Dura   Brian Gottfried
  Robert Lutz
  Stan Smith
  Mark Cox
  David Lloyd
  John Michael Lloyd
  Christopher Mottram
4−1
Guanyador 2. 14−16 de desembre de 1979 Copa Davis, San Francisco, Estats Units Moqueta (i)   Vitas Gerulaitis
  Robert Lutz
  Stan Smith
  Corrado Barazzutti
  Paolo Bertolucci
  Adriano Panatta
  Antonio Zugarelli
5−0
Guanyador 3. 11−13 de desembre de 1981 Copa Davis, Cincinnati, Estats Units Moqueta (i)   Peter Fleming
  Roscoe Tanner
  Eliot Teltscher
  Eduardo Bengoechea
  Ricardo Cano
  José Luis Clerc
  Guillermo Vilas
3−1
Guanyador 4. 26−28 de desembre de 1982 Copa Davis, Grenoble, França Terra batuda (i)   Peter Fleming
  Gene Mayer
  Eliot Teltscher
  Henri Leconte
  Gilles Moretton
  Yannick Noah
  Thierry Tulasne
4−1
Finalista 1. 16−18 de desembre de 1984 Copa Davis, Göteborg, Suècia Terra batuda (i)   Jimmy Arias
  Jimmy Connors
  Peter Fleming
  Stefan Edberg
  Anders Järryd
  Henrik Sundstrom
  Mats Wilander
1−4
Guanyador 5. 4−6 de desembre de 1992 Copa Davis, Fort Worth, Estats Units Dura (i)   Andre Agassi
  Jim Courier
  Pete Sampras
  Thierry Grin
  Jakob Hlasek
  Claudio Mezzadri
  Marc Rosset
3−1

Trajectòria

modifica

Individual

modifica
Torneig 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 Títols V − D
Open d'Austràlia A A A A A A A SF A QF NC A A QF 4R A QF A A 0 / 5 18 – 5
Roland Garros A 2R A A 3R QF A QF F SF A 1R 4R A A 1R 1R A A 0 / 10 25 – 10
Wimbledon A SF 1R 4R F G F G G QF A A 2R SF 1R 4R SF A A 3 / 14 59 – 11
US Open A 4R SF G G G SF 4R G F 1R QF 2R 2R SF 3R 4R A A 4 / 16 66 – 12
Masters Grand Prix A A G SF RR SF F G G 1R A A A SF A A A A A 3 / 9 19 – 11
WCT Finals A A A G F G F G G QF A F A G No disputat 5 / 9 21 – 4
Total Victòries−Derrotes 1−1 28−14 79−19 95−14 84−18 76−10 71−9 63−11 82−3 71−9 22−5 34−12 30−10 47−11 33−15 33−18 32−18 0−0 0−1 881 – 198
Rànquing a final d'any 264 21 4 3 2 1 1 1 1 2 14 10 11 4 13 28 20 1219
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Dobles masculins

modifica
Torneig 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 ... 2006 Títols V − D
Open d'Austràlia A A A A A A A A A 3R A A NC A A SF A A A A A A 0 / 2 5 – 2
Roland Garros A A A 2R A A A A A A A A A A A A A A QF A A A 0 / 2 4 – 2
Wimbledon A A A Q2 F G SF G F G G SF A A A 3R A 2R G A A A 5 / 11 51 – 6
US Open 1R 2R 1R 2R QF G F G QF G SF A A A A G 1R 3R SF A A A 4 / 15 45 – 11
Masters Grand Prix NC A A A G G G G G G G A A A A A A A A A A A 7 / 7 14 – 0
Total Victòries−Derrotes 0−1 0−1 0−1 16−10 56−14 80−5 57−5 55−8 47−6 43−8 40−5 15−2 23−3 8−5 10−2 30−7 2−3 8−6 35−8 0−0 2−1 5−1 532 – 102
Rànquing a final d'any 346 69 2 1 1 1 1 1 2 34 12 82 49 3 347 150 9 396 242
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Referències

modifica
  1. «Men's Tennis Rankings: 11 Records That Few People Know, Held by American Players».
  2. Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
  3. 3,0 3,1 McEnroe, with Kaplan, 2002, Serious, pp. 17-18.
  4. 4,0 4,1 «John McEnroe: Still Rockin' at 60» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 1r juliol 2021].
  5. 5,0 5,1 «BBC One - John McEnroe: Still Rockin' at 60» (en anglès britànic). [Consulta: 1r juliol 2021].
  6. Tignor, Steve. «John McEnroe, Sr. was a colorful character from tennis' golden age», 24-02-2017. [Consulta: 9 juliol 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Rubinstein, Julian (2000-01-30). «Being John McEnroe». The New York Times Magazine. 
  8. 8,0 8,1 «John McEnroe: From Homes in Queens to a Central Park Duplex». The Wall Street Journal, 14-02-2017 [Consulta: 15 març 2019].
  9. McEnroe, with Kaplan, 2002, Serious, p. 24–25.
  10. 10,0 10,1 «Tatum O'Neal Responds to McEnroe 'Tell-All'», 04-09-2004. [Consulta: 4 juny 2016].
  11. McNeil, Liz (2015-05-29). «Growing Up McEnroe: The Untold Story». People. 
  12. 12,0 12,1 «John McEnroe». ATP World Tour. [Consulta: 9 febrer 2018].
  13. Pete Sampras posteriorment el va superar en guanyar l'Obert dels Estats Units als 19 anys el 1990.
  14. «John McEnroe» (en anglès). Salary Sport. [Consulta: 3 setembre 2022].
  15. «John McEnroe: 'I am being deadly serious... Murray is a kindred spirit'». The Independent [Londres], 15-06-2011 [Consulta: 15 juny 2011].
  16. «Kevin Curren: 1985 Wimbledon defeat by Boris Becker a special not bitter memory». The Guardian, 25-06-2015 [Consulta: 26 gener 2018].
  17. «McEnroe is routed for his worst loss in Wimbledon play». The New York Times, 04-07-1985 [Consulta: 26 gener 2018].
  18. «John McEnroe». Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 28 octubre 2013].
  19. Cronin, Matthew. Epic: John McEnroe, Bjorn Borg, and the Greatest Tennis Season Ever. Wiley, 10 març 2011, p. 144. ISBN 978-1-118-01595-7. «mcenroe greatest doubles.» 
  20. «McEnroe says he took steroids unknowingly». , 14-01-2004 [Consulta: 15 agost 2012].
  21. «John McEnroe starts tennis academy in Randall's Island», 02-09-2010.
  22. Araton, Harvey «Building the Next McEnroe». The New York Times, 07-05-2010 [Consulta: 25 octubre 2014].
  23. «Can John McEnroe's Tennis Academy Lift U.S. Talent?». TIME. 2010-08-30. 
  24. Platt, Larry (2010-08-22). «How John McEnroe Plans to Save Tennis by Opening a Tennis Academy on Randall's Island». New York. 
  25. Pagliaro, Richard. «John McEnroe Tennis Academy Launches On NYC's Randall's Island», 20-05-2010. [Consulta: 25 octubre 2014].
  26. Melville, Toby «McEnroe ends coaching partnership with Canadian Milos Raonic». The Globe and Mail, 29-08-2016 [Consulta: 9 febrer 2018].
  27. «John McEnroe & Jim Courier to head Nine's Australian Open coverage». B&T Magazine [Consulta: 7 gener 2019].

Enllaços externs

modifica
  • John McEnroe a l'ATP (anglès)
  • John McEnroe a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
  • John McEnroe a la Copa Davis (anglès)
  • John McEnroe a International Tennis Hall of Fame (anglès)