Obre el menú principal

Steffi Graf

tennista professional alemanya

Stefanie Maria "Steffie" Graf (Mannheim, Alemanya Occidental, 14 de juny de 1969) és una tennista professional alemanya retirada, considerada una de les millors jugadores de la història i antiga número 1 del rànquing WTA.

Infotaula de personaSteffi Graf
Steffi Graf in Hamburg 2010 (cropped).jpg
Biografia
Naixement Stefanie Maria Graf
14 de juny de 1969 (1969-06-14) (50 anys)
Mannheim (Alemanya Occidental)
Residència Las Vegas (EUA)
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Grup ètnic Alemanys
Alçada 1,75 m
Pes 64 kg
Lateralitat Dretana (revés a una mà)
Activitat
Ocupació Tennista
Període d'activitat 1982 – 13 d'agost de 1999
Patrimoni net estimat US$ 21.891.306
(4a de la història)
Nacionalitat esportiva Alemanya
Esport tennis
Disciplina esportiva tennis individual
tennis dobles
Mà de joc cop de dreta a una màrevés a una mà i dretana
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 900–115 107 1 (1987)
Tennis dobles 173–72 11 5 (1988)
Hall of fame HOF (2004)
WTA Info WTA
Trajectòria
Durada Equip Competició
1986-1996 Germany Fed Cup team Tradueix
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1988, 1989, 1990, 1994)
Roland Garros G (1987, 1988, 1993, 1995, 1996,
1999)
Wimbledon G (1988, 1989, 1991, 1992, 1993,
1995, 1996)
US Open G (1988, 1989, 1993, 1995, 1996)
Altres torneigs
Copa Masters G (1987, 1989, 1993, 1995, 1996)
Jocs Olímpics

Or Or (1984 demostració)

Or Or (1988)
Dobles
Altres torneigs
Jocs Olímpics Bronze Bronze (1988)
Equips
Copa Federació G (1987, 1992)
Família
Cònjuge Andre Agassi (2001–)
Fills Jaz Elle Agassi Tradueix
Jaden Gil Agassi Tradueix
Pare Peter Graf
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: officialsteffigraf IMDB: nm0333750
Modifica les dades a Wikidata

Va guanyar 22 títols de Grand Slam, la segona de tota la història del tennis en categoria femenina darrere Margaret Court (24), i la millor des de la instauració de l'Era Open. Actualment és l'única tennista que ha guanyat en quatre ocasions els quatre Grand Slams i també fou la primera (homes i dones) en completar el Golden Slam, va guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or als Jocs Olímpics de Seül disputats en un mateix any (1988). També va disputar un total de 29 finals de Grand Slam, tretze d'elles consecutives entre el 1987 i el 1990. Cal afegir un títol de dobles i tres finals més de dobles. Amb l'equip alemany va guanyar en dues ocasions la Copa Federació (1987 i 1992).

Graf estigué en la primera posició del rànquing mundial durant 377 setmanes consecutives, la ratxa més llarga de la història de l'Era Open, i també manté el rècord de nombre d'ocasions com a número 1 a final d'any, amb vuit. Va aconseguir un total de 107 títols individuals, situant-se en tercera posició de la llista per darrere de Martina Navrátilová (167) i Chris Evert (154).

La principal característica del seu estil de joc fou la gran versatilitat en totes les superfícies de joc. És considerada una de les millors tennistes de la història i moltes de les seves rivals afirmen que és la millor.[1] Diversos periodistes especialitzats van nomenar-la la millor tennista del segle xx.[2]

Es va retirar l'any 1999 quan encara estava en tercera posició del rànquing mundial. Posteriorment es va casar amb el tennista estatunidenc, i també exnúmero 1 del món, Andre Agassi, a l'octubre de 2001. Es va traslladar a la seva residència de Las Vegas i van tenir dos fills, Jaden i Jaz Elle.

Contingut

BiografiaModifica

En els anys 1990 va mantenir una llarga relació amb el pilot de cotxes Michael Bartels.[3]

El 22 d'octubre de 2001 es va casar amb Andre Agassi, que també havia estat número 1 del circuit masculí.[4] Quatre dies després va donar a llum, sis setmanes prematurament, el seu fill Jaden Gil. El 3 d'octubre de 2003 va néixer la seva segona filla, Jaz Elle.

El 1991, la ciutat alemanya de Leipzig li va dedicar l'escola de tennis amb el nom de Steffi Graf Youth Tennis Center.[5] També és fundadora i directora de la Fundació Children for Tomorrow, en la qual es pretén ajudar a joves víctimes de la violència, la persecució i les guerres, a fi de facilitar el seu accés a la rehabilitació físico-terapèutica.[5] El 1999 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports pels seus extraordinaris èxits esportius.

Grand SlamsModifica

Individual: 31 (22−9)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Campiona 1. 1987 Roland Garros   Martina Navrátilová 6−4, 4−6, 8−6
Finalista 1. 1987 Wimbledon   Martina Navrátilová 5−7, 3−6
Finalista 2. 1987 US Open   Martina Navrátilová 6−7(4), 1−6
Campiona 2. 1988 Open d'Austràlia   Chris Evert 6−1, 7−6(3)
Campiona 3. 1988 Roland Garros (2)   Natalia Zvereva 6−0, 6−0
Campiona 4. 1988 Wimbledon   Martina Navrátilová 5−7, 6−2, 6−1
Campiona 5. 1988 US Open   Gabriela Sabatini 6−3, 3−6, 6−1
Campiona 6. 1989 Open d'Austràlia (2)   Helena Suková 6−4, 6−4
Finalista 3. 1989 Roland Garros   Arantxa Sánchez Vicario 6−7(6), 6−3, 5−7
Campiona 7. 1989 Wimbledon (2)   Martina Navrátilová 6−2, 6−7(1), 6−1
Campiona 8. 1989 US Open (2)   Martina Navrátilová 3−6, 7−5, 6−1
Campiona 9. 1990 Open d'Austràlia (3)   Mary Joe Fernández 6−3, 6−4
Finalista 4. 1990 Roland Garros (2)   Monica Seles 6−7(6), 4−6
Finalista 5. 1990 US Open (2)   Gabriela Sabatini 2−6, 6−7(4)
Campiona 10. 1991 Wimbledon (3)   Gabriela Sabatini 6−4, 3−6, 8−6
Finalista 6. 1992 Roland Garros (3)   Monica Seles 2−6, 6−3, 8−10
Campiona 11. 1992 Wimbledon (4)   Monica Seles 6−2, 6−1
Finalista 7. 1993 Open d'Austràlia   Monica Seles 6−4, 3−6, 2−6
Campiona 12. 1993 Roland Garros (3)   Mary Joe Fernández 4−6, 6−2, 6−4
Campiona 13. 1993 Wimbledon (5)   Jana Novotná 7−6(6), 1−6, 6−4
Campiona 14. 1993 US Open (3)   Helena Suková 6−3, 6−3
Campiona 15. 1994 Open d'Austràlia (4)   Arantxa Sánchez Vicario 6−0, 6−2
Finalista 8. 1994 US Open (3)   Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−7(3), 4−6
Campiona 16. 1995 Roland Garros (4)   Arantxa Sánchez Vicario 7−5, 4−6, 6−0
Campiona 17. 1995 Wimbledon (6)   Arantxa Sánchez Vicario 4−6, 6−1, 7−5
Campiona 18. 1995 US Open (4)   Monica Seles 7−6(6), 0−6, 6−3
Campiona 19. 1996 Roland Garros (5)   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 6−7(4), 10−8
Campiona 20. 1996 Wimbledon (7)   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 7−5
Campiona 21. 1996 US Open (5)   Monica Seles 7−5, 6−4
Campiona 22. 1999 Roland Garros (6)   Martina Hingis 4−6, 7−5, 6−2
Finalista 9. 1999 Wimbledon (2)   Lindsay Davenport 4−6, 5−7

Dobles: 4 (1−3)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1986 Roland Garros   Gabriela Sabatini   Martina Navrátilová
  Andrea Temesvári
6−1, 6−2
Finalista 2. 1987 Roland Garros (2)   Gabriela Sabatini   Martina Navrátilová
  Pam Shriver
6−2, 6−1
Campiona 1. 1988 Wimbledon   Gabriela Sabatini   Larisa Savchenko Neiland
  Natasha Zvereva
6−3, 1−6, 12−10
Finalista 3. 1989 Roland Garros (3)   Gabriela Sabatini   Larisa Savchenko Neiland
  Natasha Zvereva
6−4, 6−4

Jocs OlímpicsModifica

IndividualModifica

Any Campionat Oponent Resultat
1r lloc 1984 Jocs Olímpics, Los Angeles, Estats Units   Sabrina Goleš 1−6, 6−3, 6−4
Or 1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud   Gabriela Sabatini 6−3, 6−3
Plata 1992 Jocs Olímpics, Barcelona, Catalunya   Jennifer Capriati 6−3, 3−6, 4−6

El color vermell indica que Graf va guanyar el títol però com que el tennis era un esdeveniment en aquesta edició dels Jocs Olímpics, no va ser guardonada amb una medalla d'or.

DoblesModifica

Any Campionat Parella Oponents Resultat
Bronze 1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud   Claudia Kohde-Kilsch   Elizabeth Smylie
  Wendy Turnbull
No disputat

En aquesta edició no es va disputar el partit pel tercer lloc i es van guardonar amb medalla de bronze les dues parelles semifinalistes.

CarreraModifica

InicisModifica

Steffi Graf començà a jugar al tennis a l'edat de 4 anys per iniciativa del seu pare Peter Graf. Després de guanyar les copes "Junior" d'Alemanya i Europa amb regularitat, va debutar com a professional el 18 d'octubre de 1982 a Stuttgart, perdent l'endemà contra Tracy Austin (4-6, 0-6). Durant els primers anys no va aconseguir resultats destacables a excepció de guanyar el torneig dels Jocs Olímpics de Los Angeles. Aquest esdeveniment representava la tornada del tennis al programa olímpic i era de demostració, de manera que no fou recompensada amb la medalla d'or oficial. Graf fou la participant més jove, amb 15 anys, i va representar a Alemanya Occidental.[6] El seu pare controlava estretament la seva agenda per limitar els seus partits i no cremar-se físicament. Per exemple, el 1985 només va disputar deu torneigs declinants nombroses invitacions per dedicar-se a millorar el seu joc. A poc a poc va agafar més consistència en el seu joc preparant-se per assaltar el domini del circuit femení que es disputaven Martina Navrátilová i Chris Evert.

No aconseguiria el seu primer títol fins al 13 d'abril de 1986, vencent Chris Evert en la Family Circle Cup. Fou la primera vegada que va vèncer a Evert i a partir d'aquí ja no va perdre cap partit contra ella. La seva confirmació fou espectacular guanyant els tres torneigs següents d'Amelia Island, Charleston i Berlín, culminant amb la victòria davant Navrátilová en la final. Al Roland Garros va entrar com a tercera cap de sèrie però va perdre a quarts víctima d'un virus. Aquell any va guanyar un total de vuit torneigs i va ser finalista en el torneig de final de temporada, Virginia Slims Championships davant Navrátilová.

L'any 1987 va trencar definitivament amb l'hegemonia d'Everts i Navrátilová amb un inici d'any fulgurant. Sis torneigs guanyats en la primera meitat de l'any fins a arribar al primer títol de Grand Slam al Roland Garros davant Navrátilová. Tanmateix, la tennista estatunidenca la va derrotar en les finals de Wimbledon i US Open, ambdues en dos sets. Graf va esdevenir la tennista número 1 del circuit el 17 d'agost de 1987. Les dues victòries de Grand Slams de Navrátilová van provocar que la primera posició del rànquing a final d'any s'hagués de decidir en el Virginia Slam Championships, però l'estatunidenca va perdre davant Gabriela Sabatini a quarts de final i Graf va aconseguir el títol davant l'argentina. El rendiment de Graf fou espectacular durant tot l'any amb 11 títols i un rècord de 74 victòries i només dues derrotes en les finals de Wimbledon i el US Open. Un cop consolidat el seu tron en el rànquing femení mundial, Graf es va mantenir en aquesta posició durant un total de 186 setmanes fins al 10 de març de 1991.

Golden Slam (1988)Modifica

L'any 1988 va continuar de forma espectacular amb la primera victòria a l'Open d'Austràlia, on no va concedir cap set i només va perdre 29 jocs en tot el torneig. Seguidament va perdre dos cops davant Sabatini i va tornar a guanyar a Amelia Island, San Antonio, Miami i Berlín. També va defensar el seu títol de Roland Garros vencent a Natasha Zvereva per un doble 6−0 en només 32 minuts.[7] Posteriorment va aconseguir el seu primer títol de Wimbledon guanyant a Navrátilová, que defensava sis títols consecutius, en tres sets. Al final de l'estiu, va aconseguir també el seu primer US Open davant Sabatini. La conseqüència d'això fou que va completar el Grand Slam, és a dir, els quatre torneigs de Grand Slam en la mateixa temporada, fita que només havien aconseguit anteriorment Maureen Connolly Brinker (1953) i Margaret Court (1970). La fita més important, però, va arribar en vèncer a Sabatini per un doble 6−3 en la final de l'esdeveniment de tennis en els Jocs Olímpics de Seül. Amb aquest títol va esdevenir la primera tennista, i de moment l'única, que va guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en uns Jocs Olímpics en un mateix any, fita que els mitjans de comunicació van anomenar Golden Slam.

En el 1988 també va guanyar el seu únic títol de dobles de Grand Slam amb la victòria a Wimbledon juntament amb Gabriela Sabatini. Als Jocs Olímpics no va aconseguir el títol però si la medalla de bronze amb la seva compatriota Claudia Kohde-Kilsch. En el Virginia Slims Championships que tancava la temporada, fou eliminada per Pam Shriver en la seva tercera derrota de l'any. Amb tots els èxits aconseguits durant l'any, fou nomenada BBC Overseas Sports Personality of the Year l'any 1988.

Nous reptes (1989-92)Modifica

L'any 1989 començava amb l'especulació si Graf seria capaç de tornar a repetir la gesta i molts periodistes i extennistes consideraven que segurament ho tornaria a repetir. Graf va continuar amb el seu gran nivell de forma i va guanyar novament l'Open d'Austràlia davant Helena Suková. El seu domini en el circuit fou tan aclaparador que va guanyar sis torneigs més durant el primer terç de l'any exceptuant una única derrota davant Sabatini en la final d'Amelia Island. Tanmateix, la seva ratxa de victòries en Grand Slam es va tallar al Roland Garros quan es va trobar una jove tennista de disset anys anomenada Arantxa Sánchez Vicario en la final que la va vèncer en tres sets. Graf es va refer ràpidament defensant el títol a Wimbledon vencent Monica Seles, Sánchez Vicario, Evert i Navrátilová en el camí. Seguidament va guanyar dos torneigs més a l'estiu i va tornar a defensar el títol del US Open davant Navrátilová. Tot i no aconseguir el títol de Grand Slam, Graf va tancar l'any amb tres torneigs Grand Slam, el Virginia Slims Championships, un total de 14 títols, un rècord de 86-2 en els partits disputats i només va perdre 12 sets durant tot l'any.

El 1990 va començar igual que l'any anterior amb el tercer títol consecutiu a Austràlia, amb vuit victòries en els darrers nou Grand Slams disputats. Després de la derrota en el Roland Garros davant Sánchez Vicario, Graf va encadenar una ratxa de 66 victòries fins a perdre amb Seles en la final de Berlín, aconseguint així la segona ratxa de victòries més llarga de la història WTA darrere les 74 de Navrátilová. Durant el transcurs d'aquest torneig, el diari alemany Bild va filtrar un possible escàndol que involucrava el seu pare. Les pressions sobre la tennista anaren creixent i en una roda de premsa durant el desenvolupament del torneig de Wimbledon, Graf trencà a plorar davant les contínues preguntes dels periodistes sobre aquest tema. Això va afectar el seu rendiment en les pistes perdent en la final de Roland Garros davant Seles, en la semifinal a Wimbledon davant Garrison i en la final del US Open contra Sabatini.[8] Malgrat aconseguir només un títol de Grand Slam, Graf va guanyar deu títols durant el 1990 i es va mantenir en la primera posició del rànquing mundial.

Diferents lesions i problemes personals van afectar el seu rendiment durant tot l'any 1992. Aprofitant l'ocasió, Seles va esdevenir la nova dominadora del circuit femení guanyant els Grand Slams d'Austràlia, Roland Garros i US Open. Això va provocar que s'acabés la ratxa de 186 setmanes consecutives en la primera posició del rànquing femení. Graf va perdre a quarts de final de l'Open d'Austràlia davant Jana Novotná, la primera vegada que no arribava a semifinals d'un Grand Slam des de 1986. Al Roland Garros va patir una de les derrotes més doloroses de la seva carrera després de perdre amb Sánchez Vicario, on només va guanyar dos jocs. Això no obstant, es va refer reconquerint el títol de Wimbledon davant Sabatini i momentàniament el número u del rànquing. Navrátilová aconseguí derrotar-la per fi després de quatre anys, a derrota a semifinals del US Open, fet que provocà que Seles la desbanqués de nou en el rànquing. Posteriorment va perdre novament en la Copa Masters femenina. Graf va tancar l'any amb set títols i aconseguint la victòria número 500 de la seva carrera, però també va perdre el número u del rànquing i va trencar definitivament amb el seu entrenador de molt temps Pavel Složil.

Un xarampió va provocar que Graf no pogués diputar els primers torneigs de l'any 1992 i es va perdre l'Open d'Austràlia. Va tornar al circuit sense estar en el millor estat de forma i només va guanyar un torneig durant el primer terç de l'any. En el Roland Garros va guanyar Sánchez Vicario a semifinals però va perdre davant Seles amb 10-8 al tercer set. Les dues tennistes es van trobar novament a la final de Wimbledon però Graf es va venjar en dos sets. Seles va disputar el partit amb gairebé total silenci per les contínues crítiques sobre els seus crits quan copejava la pilota. Graf també va guanyar tots els partits que va disputar en la Copa Federació i Alemanya va guanyar a Espanya en la final.[9] A l'estiu va representar Alemanya en els Jocs Olímpics de Barcelona, però va perdre en la final davant Jennifer Capriati aconseguint així la medalla d'argent. Fins a final d'any va aconseguir quatre títols indoor més però va perdre amb Sánchez Vicario als quarts de final del US Open i a primera ronda del Virginia Slims Championships davant Lori McNeil.

Segon període de domini (1993-96)Modifica

Monica Seles va guanyar a Graf en la final de l'Open d'Austràlia del 1993. Aquest nou gran duel per dominar el circuit femení es va trencar sobtadament quan un malalt mental va apunyalar a l'esquena a Seles mentre disputava el partit de quarts de final d'Hamburg davant Magdalena Maleeva el 30 d'abril de 1993. Inicialment es va pensar en un acte relacionat amb el conflicte bèl·lic que afectava Iugoslàvia, país natal de Seles, però l'autor, Günter Parche, va confessar que era admirador de Graf i que ho havia fet per ajudar-la a recuperar el número u del rànquing. Aquest fet va tenir gran repercussió entre els esportistes que es van tornar més cautes amb els seus admiradors i tots els organitzadors d'esdeveniments esportius van haver de reexaminar les seves mesures de seguretat. Per la seva part, Seles va estar 27 mesos fora del circuit recuperant-se de les ferides i de les seqüeles psicològiques, però mai va tornar a estar al mateix nivell de joc. Amb l'absència de la seva gran rival, Graf va guanyar els tres Grand Slams restants de l'any i va recuperar el tron després de 22 mesos. En el Roland Garros va guanyar a Mary Joe Fernandez, a Jana Novotná a Wimbledon i a Helena Suková al US Open. Tanmateix, el camí no va ser tan fàcil i li va costar començar a guanyar els primers títols de l'any. Després de guanyar nou torneigs durant l'any, va aconseguir el Virginia Slims Championships vencent a Sánchez Vicario.

El 1994 va començar formidablement amb el títol d'Austràlia vencent a Sánchez Vicario i concedint-li només dos jocs. Seguidament va guanyar els quatre torneigs següents fàcilment, ja que va perdre el seu primer set de l'any després de guanyar-ne 54 consecutivament. La primera derrota es va produir en la final d'Hamburg davant Sánchez Vicario després de 36 victòries consecutives. Quan tot indicava que tornaria a aconseguir el Títol de Grand Slam, Graf va perdre davant Mary Pierce a semifinals de Roland Garros i seguidament va perdre en primera ronda a Wimbledon davant Lori McNeil, fet que no succeïa en deu anys. Durant l'estiu va tornar a patir greus dolors a l'esquena i per tal de poder disputar el US Open, abans de cada partit feia un tractament de dues hores i vestia una faixa durant el partit. Tanmateix, això no va servir de gaire perquè els dolors era cada vegada més intensos i finalment va decidir descansar durant dos mesos per tornar a jugar al Virginia Slims Championships, on va perdre davant Pierce a quarts de final.

Les lesions van evitar que jugués l'Open d'Austràlia i va tornar al circuit per disputar i guanyar el Roland Garros i Wimbledon, ambdós davant Sánchez Vicario. Al US Open va coincidir de nou amb Seles en la final, el primer torneig que disputava després de l'atac sofert el 1993, i la va vèncer en tres sets. Finalment també va guanyar el WTA Tour Championships davant Anke Huber amb un total de nou títols. En la parcel·la personal, Graf fou acusada per les autoritats alemanyes d'evadir el pagament d'impostos en els primers anys de la seva carrera. En la seva defensa, va al·legar que a l'inici, el seu pare Peter era el seu representant financer i ell és qui controlava la seva economia. El seu pare fou condemnat a passar 45 mesos a la presó, però fou alliberat després de realitzar serveis socials durant 25 mesos. Els fiscals van tancar el cas quan van acordar amb Graf el pagament d'una multa d'1,3 milions de marcs al govern alemany.

L'any 1996 fou una repetició de l'anterior, on les lesions van provocar que no pogués jugar a Austràlia, posteriorment va defensar els tres títols de Grand Slam repetint contrincant en les finals, i també va guanyar WTA Tour Championships davant Martina Hingis. Malauradament, no va poder participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta a causa d'una lesió al genoll dret.[10]

Darrers anys (1997-99)Modifica

Durant els darrers anys de la seva carrera tennística, Graf va patir nombroses lesions i recaigudes, especialment en els genolls i l'esquena. L'any 1997 es va perdre la majoria del circuit i també el primer lloc del rànquing a mans de Hingis. Deu anys després d'aconseguir el primer títol de Grand Slam, era la primera temporada en la qual no n'aconseguia guanyar cap. El 1997 només va poder guanyar un títol, i després de perdre's la primera meitat del circuit de la temporada 1998, va guanyar-ne tres de menors superant a les tennistes més importants.

El 1999 va disputar la primera final de Grand Slam en tres anys i va aconseguir una victòria memorable al Roland Garros en el que seria el seu últim títol. Addicionalment va esdevenir la primera tennista a vèncer a les tres primeres del rànquing mundial en un mateix torneig de Grand Slam, Lindsay Davenport a quarts de final, Seles a semifinals i Hingis en la final. Després de disputar la final, Graf va assegurar que aquesta seria la seva darrera participació en el torneig, acabant així amb els rumors sobre la seva retirada.[11] A Wimbledon va disputar la seva darrera final perdent davant Davenport. En aquesta ocasió també va disputar el doble mixt fent parella amb John McEnroe, però van declinar jugar la semifinal per tal de no perjudicar més el seu genoll i poder disputar el seu accés a la final individual.[12]

El 13 d'agost va anunciar la seva retirada definitiva del circuit femení professional mentre ostentava la tercera posició del rànquing mundial femení. En les declaracions que va realitzar va assegurar que havia aconseguit tot el que s'havia proposat en el tennis i que sentia que no s'havia deixat res per assolir.[13]

Palmarès: 120 (107−11−2)Modifica

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Competint per   RFA
Or Los Angeles 1984 Individual femení[14]
Or Seül 1988 Individual femení
Bronze Seül 1988 Dobles femenins
Competint per   Alemanya
Plata Barcelona 1992 Individual femení

Individual: 138 (107−31)Modifica

Llegenda
Grand Slam (22−9)
Jocs Olímpics Or (1)
Jocs Olímpics Argent (1)
WTA Tour Championships (5−1)
Tier I (17−7)
Tier II (28−7)
Tier III (10−0)
Tier IV (7−0)
Tier V (0−0)
Virginia Slims (17−6)
Títols per superfície
Dura (34−14)
Gespa (8−2)
Terra batuda (32−11)
Moqueta (33−4)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 15 d'octubre de 1984   Filderstadt, Alemanya Dura (i)   Catarina Lindqvist 1−6, 4−6
Finalista 2. 13 de maig de 1985   Berlín, Alemanya Terra batuda   Chris Evert 1−6, 4−6
Finalista 3. 12 d'agost de 1985   Mahwah, Estats Units Dura   Kathy Rinaldi 4−6, 6−3, 4−6
Finalista 4. 30 de setembre de 1985   Fort Lauderdale, Estats Units Dura   Martina Navrátilová 4−6, 1−6
Finalista 5. 27 de gener de 1986   Key Biscayne, Estats Units Dura   Chris Evert 3−6, 1−6
Finalista 6. 10 de febrer de 1986   Boca Raton, Estats Units Dura   Chris Evert 4−6, 2−6
Guanyadora 1. 13 d'abril de 1986   Hilton Head, Estats Units Terra batuda   Chris Evert 6−4, 7−5
Guanyadora 2. 20 d'abril de 1986   Amelia Island, Estats Units Terra batuda   Claudia Kohde-Kilsch 6−4, 5−7, 7−6(3)
Guanyadora 3. 3 de maig de 1986   Indianapolis, Estats Units Terra batuda   Gabriela Sabatini 2−6, 7−6(5), 6−4
Guanyadora 4. 3 de maig de 1986   Berlín Terra batuda   Martina Navrátilová 6−2, 6−3
Guanyadora 5. 24 d'agost de 1986   Mahwah Dura   Molly Van Nostrand 7−5, 6−1
Guanyadora 6. 14 de setembre de 1986   Tòquio, Japó Moqueta   M. Maleeva-Fragniere 6−4, 6−2
Guanyadora 7. 12 d'octubre de 1986   Zuric, Suïssa Moqueta   Helena Suková 4−6, 6−2, 6−4
Guanyadora 8. 26 d'octubre de 1986   Brighton, Regne Unit Moqueta   Catarina Lindqvist 6−3, 6−3
Finalista 7. 11 de novembre de 1986   Virginia Slims Championships,
Nova York, Estats Units
Moqueta (i)   Martina Navrátilová 6−7, 3−6, 2−6
Guanyadora 9. 26 de febrer de 1987   Boca Raton Dura   Helena Suková 6−2, 6−3
Guanyadora 10. 8 de març de 1987   Miami, Estats Units Dura   Chris Evert 6−1, 6−2
Guanyadora 11. 6 d'abril de 1987   Hilton Head (2) Terra batuda   M. Maleeva-Fragniere 6−2, 4−6, 6−3
Guanyadora 12. 13 d'abril de 1987   Amelia Island (2) Terra batuda   Hana Mandlikova 6−3, 6−4
Guanyadora 13. 4 de maig de 1987   Roma, Itàlia Terra batuda   Gabriela Sabatini 7−5, 4−6, 6−0
Guanyadora 14. 11 de maig de 1987   Berlín (2) Terra batuda   Claudia Kohde-Kilsch 6−2, 6−3
Guanyadora 15. 6 de juny de 1987   Roland Garros, França Terra batuda   Martina Navrátilová 6−4, 4−6, 8−6
Finalista 8. 22 de juny de 1987   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Martina Navrátilová 5−7, 3−6
Guanyadora 16. 10 d'agost de 1987   Los Angeles, Estats Units Dura   Chris Evert 6−3, 6−4
Finalista 9. 31 d'agost de 1987   US Open, Estats Units Dura   Martina Navrátilová 6−7(4), 1−6
Guanyadora 17. 27 de setembre de 1987   Hamburg, Alemanya Terra batuda   Isabel Cueto 6−2, 6−2
Guanyadora 18. 26 d'octubre de 1987   Zuric (2) Moqueta (i)   Hana Mandlikova 6−2, 6−2
Guanyadora 19. 22 de novembre de 1987   Virginia Slims Championships,
Nova York
Moqueta   Gabriela Sabatini 4−6, 6−4, 6−0, 6−4
Guanyadora 20. 11 de gener de 1988   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Chris Evert 6−1, 7−6(3)
Guanyadora 21. 29 de febrer de 1988   San Antonio, Estats Units Dura   Katerina Maleeva 6−4, 6−1
Finalista 10. 7 de març de 1988   Boca Raton (2) Dura   Gabriela Sabatini 6−2, 3−6, 1−6
Guanyadora 22. 14 de març de 1988   Miami (2) Dura   Chris Evert 6−4, 6−4
Guanyadora 23. 9 de maig de 1988   Berlín (3) Terra batuda   Helena Suková 6−3, 6−2
Guanyadora 24. 23 de maig de 1988   Roland Garros (2) Terra batuda   Natasha Zvereva 6−0, 6−0
Guanyadora 25. 3 de juliol de 1988   Wimbledon Gespa   Martina Navrátilová 5−7, 6−2, 6−1
Guanyadora 26. 25 de juliol de 1988   Hamburg (2) Terra batuda   Katerina Maleeva 6−4, 6−2
Guanyadora 27. 22 d'agost de 1988   Mahwah (2) Dura   Nathalie Tauziat 6−0, 6−1
Guanyadora 28. 11 de setembre de 1988   US Open Dura   Gabriela Sabatini 6−3, 3−6, 6−1
Guanyadora 29. 2 d'octubre de 1988   Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud Dura   Gabriela Sabatini 6−3, 6−3
Guanyadora 30. 25 d'octubre de 1988   Brighton (2) Moqueta (i)   M. Maleeva-Fragniere 6−2, 6−0
Guanyadora 31. 16 de gener de 1989   Open d'Austràlia (2) Dura   Helena Suková 6−4, 6−4
Guanyadora 32. 19 de febrer de 1989   Washington DC, Estats Units Moqueta   Zina Garrison 6−1, 7−5
Guanyadora 33. 27 de febrer de 1989   San Antonio (2) Dura   Ann Henricksson 6−1, 6−4
Guanyadora 34. 13 de març de 1989   Boca Raton (2) Dura   Chris Evert 4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora 35. 3 d'abril de 1989   Hilton Head (3) Terra batuda   Natasha Zvereva 6−1, 6−1
Finalista 11. 10 d'abril de 1989   Amelia Island Terra batuda   Gabriela Sabatini 6−3, 3−6, 5−7
Guanyadora 36. 1 de maig de 1989   Hamburg (3) Terra batuda   Jana Novotná Renúncia
Guanyadora 37. 15 de maig de 1989   Berlín (4) Terra batuda   Gabriela Sabatini 6−3, 6−1
Finalista 12. 29 de maig de 1989   Roland Garros Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 6−7(6), 6−3, 5−7
Guanyadora 38. 26 de juny de 1989   Wimbledon (2) Gespa   Martina Navrátilová 6−2, 6−7(1), 6−1
Guanyadora 39. 31 de juliol de 1989   San Diego, Estats Units Dura   Zina Garrison 6−4, 7−5
Guanyadora 40. 14 d'agost de 1989   Mahwah (3) Dura   Andrea Temesvári 7−5, 6−2
Guanyadora 41. 10 de setembre de 1989   US Open (2) Dura   Martina Navrátilová 3−6, 7−5, 6−1
Guanyadora 42. 22 d'octubre de 1989   Zuric (3) Moqueta   Jana Novotná 6−1, 7−6(6)
Guanyadora 43. 29 d'octubre de 1989   Brighton (3) Moqueta   Monica Seles 7−5, 6−4
Guanyadora 44. 19 de novembre de 1989   Virginia Slims Championships,
Nova York (2)
Moqueta   Martina Navrátilová 6−4, 7−5, 2−6, 6−2
Guanyadora 45. 28 de gener de 1990   Open d'Austràlia (3) Dura   Mary Joe Fernandez 6−3, 6−4
Guanyadora 46. 4 de febrer de 1990   Tòquio (2) Moqueta   Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−2
Guanyadora 47. 15 d'abril de 1990   Amelia Island (3) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−0
Guanyadora 48. 6 de maig de 1990   Hamburg (4) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 5−7, 6−0, 6−1
Finalista 13. 14 de maig de 1990   Berlín (2) Terra batuda   Monica Seles 4−6, 3−6
Finalista 14. 28 de maig de 1990   Roland Garros (2) Terra batuda   Monica Seles 6−7(6), 4−6
Guanyadora 49. 5 d'agost de 1990   Mont-real, Canadà Dura   Katerina Maleeva 6−1, 6−7(6), 6−3
Guanyadora 50. 12 d'agost de 1990   San Diego (2) Dura   M. Maleeva-Fragniere 6−3, 6−2
Finalista 15. 27 d'agost de 1990   US Open (2) Dura   Gabriela Sabatini 2−6, 6−7(4)
Guanyadora 51. 30 de setembre de 1990   Leipzig, Alemanya Moqueta (i)   Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−1
Guanyadora 52. 14 d'octubre de 1990   Zuric (4) Moqueta (i)   Gabriela Sabatini 6−3, 6−2
Guanyadora 53. 28 d'octubre de 1990   Brighton (4) Moqueta (i)   Helena Suková 7−5, 6−3
Guanyadora 54. 11 de novembre de 1990   Worcester, Estats Units Moqueta (i)   Gabriela Sabatini 7−6(5) 6−3
Finalista 16. 4 de març de 1991   Boca Raton (3) Dura   Gabriela Sabatini 4−6, 6−7
Guanyadora 55. 31 de març de 1991   San Antonio (3) Dura   Monica Seles 6−4, 6−3
Finalista 17. 8 d'abril de 1991   Amelia Island (2) Terra batuda   Gabriela Sabatini 5−7, 6−7
Guanyadora 56. 5 de maig de 1991   Hamburg (5) Terra batuda   Monica Seles 7−5, 6−7(4), 6−3
Guanyadora 57. 19 de maig de 1991   Berlín (5) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 4−6, 7−6(6)
Guanyadora 58. 7 de juliol de 1991   Wimbledon (3) Gespa   Gabriela Sabatini 6−4, 3−6, 8−6
Guanyadora 59. 6 d'octubre de 1991   Leipzig (2) Moqueta (i)   Jana Novotná 6−3, 6−3
Guanyadora 60. 13 d'octubre de 1991   Zuric (5) Moqueta (i)   Nathalie Tauziat 6−4, 6−4
Guanyadora 61. 22 d'octubre de 1991   Brighton (4) Moqueta (i)   Zina Garrison 5−7, 6−4, 6−1
Guanyadora 62. 2 de març de 1992   Boca Raton (3) Dura   Conchita Martínez 3−6, 6−2, 6−0
Finalista 18. 6 d'abril de 1992   Amelia Island (3) Terra batuda   Gabriela Sabatini 2−6, 6−1, 3−6
Guanyadora 63. 27 d'abril de 1992   Hamburg (6) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 7−6(5), 6−2
Guanyadora 64. 11 de maig de 1992   Berlín (6) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 4−6, 7−5, 6−2
Finalista 19. 25 de maig de 1992   Roland Garros (3) Terra batuda   Monica Seles 2−6, 6−3, 8−10
Guanyadora 65. 5 de juliol de 1992   Wimbledon (4) Gespa   Monica Seles 6−2, 6−1
Finalista 20. 28 de juliol de 1992   Jocs Olímpics, Barcelona, Catalunya Terra batuda   Jennifer Capriati 6−3, 3−6, 4−6
Guanyadora 66. 4 d'octubre de 1992   Leipzig (3) Moqueta (i)   Jana Novotná 6−3, 1−6, 6−4
Guanyadora 67. 11 d'octubre de 1992   Zuric (6) Moqueta (i)   Martina Navrátilová 2−6, 7−5, 7−5
Guanyadora 68. 25 d'octubre de 1992   Brighton (5) Moqueta (i)   Jana Novotná 4−6, 6−4, 7−6(3)
Guanyadora 69. 15 de novembre de 1992   Filadèlfia, Estats Units Moqueta (i)   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 3−6, 6−1
Finalista 21. 18 de gener de 1993   Open d'Austràlia Dura   Monica Seles 6−4, 3−6, 2−6
Guanyadora 70. 7 de març de 1993   Delray Beach (4) Dura   Arantxa Sánchez Vicario 6−4, 6−3
Finalista 22. 12 de març de 1993   Miami Dura   Arantxa Sánchez Vicario 4−6, 6−3, 3−6
Guanyadora 71. 4 d'abril de 1993   Hilton Head (4) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 7−6(8), 6−1
Finalista 23. 26 d'abril de 1993   Hamburg Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 3−6, 3−6
Guanyadora 72. 16 de maig de 1993   Berlín (7) Terra batuda   Gabriela Sabatini 7−6(3), 2−6, 6−4
Guanyadora 73. 6 de juny de 1993   Roland Garros (3) Terra batuda   Mary Joe Fernández 4−6, 6−2, 6−4
Guanyadora 74. 4 de juliol de 1993   Wimbledon (5) Gespa   Jana Novotná 7−6(6), 1−6, 6−4
Guanyadora 75. 8 d'agost de 1993  San Diego (3) Dura   Arantxa Sánchez Vicario 6−4, 4−, 6−1
Guanyadora 76. 22 d'agost de 1993   Toronto (2) Dura   Jennifer Capriati 6−1, 0−6, 6−3
Guanyadora 77. 22 de setembre 1993   US Open (3) Dura   Helena Suková 6−3, 6−3
Guanyadora 78. 3 d'octubre de 1993   Leipzig (4) Moqueta   Jana Novotná 6−2, 6−0
Finalista 24. 8 de novembre de 1993   Filadèlfia Moqueta (i)   Conchita Martínez 3−6, 3−6
Guanyadora 79. 21 de novembre de 1993   Virginia Slims Championships,
Nova York (3)
Moqueta   Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−4, 3−6, 6−1
Guanyadora 80. 30 de gener de 1994   Open d'Austràlia (4) Dura   Arantxa Sánchez Vicario 6−0, 6−2
Guanyadora 81. 6 de febrer de 1994   Toray Pan Pacific Open (3) Moqueta   Martina Navrátilová 6−2, 6−4
Guanyadora 82. 27 de febrer de 1994   Indian Wells, Estats Units Dura   Amanda Coetzer 6−0, 6−4
Guanyadora 83. 6 de març de 1994   Delray Beach (5) Dura   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 7−5
Guanyadora 84. 20 de març de 1994   Miami (3) Dura   Natasha Zvereva 4−6, 6−1, 6−2
Finalista 25. 25 d'abril de 1994   Hamburg (2) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 6−4, 6−7, 6−7
Guanyadora 85. 15 de maig de 1994   Berlín (8) Terra batuda   Brenda Schultz-McCarthy 7−6(3), 6−4
Guanyadora 86. 7 d'agost de 1994   San Diego (4) Dura   Arantxa Sánchez Vicario 6−2, 6−1
Finalista 26. 15 d'agost de 1994   Mont-real Dura   Arantxa Sánchez Vicario 5−7, 6−1, 6−7
Finalista 27. 29 d'agost de 1994   US Open (3) Dura   Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−7, 4−6
Guanyadora 87. 19 de febrer de 1995   París Moqueta   Mary Pierce 6−2, 6−2
Guanyadora 88. 12 de març de 1995   Delray Beach (6) Dura   Conchita Martínez 6−2, 6−4
Guanyadora 89. 26 de març de 1995   Miami (4) Dura   Kimiko Date 6−1, 6−4
Guanyadora 90. 16 d'abril de 1995   Houston, Estats Units Terra batuda   Åsa Svensson 6−1, 6−1
Guanyadora 91. 11 de juny de 1995   Roland Garros (4) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 7−5, 4−6, 6−0
Guanyadora 92. 9 de juliol de 1995   Wimbledon (6) Gespa   Arantxa Sánchez Vicario 4−6, 6−1, 7−5
Guanyadora 93. 10 de setembre de 1995   US Open (4) Dura   Monica Seles 7−6(6), 0−6, 6−3
Guanyadora 94. 12 de novembre de 1995   Filadèlfia (2) Moqueta   Lori McNeil 6−1, 4−6, 6−−3
Guanyadora 95. 19 de novembre de 1995   Virginia Slims Championships, Nova York (4) Moqueta   Anke Huber 6−1, 2−6, 6−1, 4−6, 6−3
Guanyadora 96. 17 de març de 1996   Indian Wells (2) Dura   Conchita Martínez 7−6(5), 7−6(5)
Guanyadora 97. 31 de març de 1996   Miami (5) Dura   Chanda Rubin 6−1, 6−3
Guanyadora 98. 19 de maig de 1996   Berlín (9) Terra batuda   Karina Habšudová 4−6, 6−2, 7−5
Guanyadora 99. 8 de juny de 1996   Roland Garros (5) Terra batuda   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 6−7(4), 10−8
Guanyadora 100. 7 de juliol de 1996   Wimbledon (7) Gespa   Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 7−5
Guanyadora 101. 8 de setembre de 1996   US Open (5) Dura   Monica Seles 7−5, 6−4
Finalista 28. 11 de novembre de 1996   Filadèlfia (2) Moqueta (i)   Jana Novotná 4−6, retirada
Guanyadora 102. 18 de novembre de 1996   Virginia Slims Championships, Estrasburg, França (5) Moqueta (i)   Martina Hingis 6−3, 4−6, 6−0, 4−6, 6−0
Finalista 29. 27 de gener de 1997   Tòquio Moqueta (i)   Martina Hingis Renúncia
Guanyadora 103. 25 de maig de 1997   Estrasburg, França Terra batuda   Mirjana Lučić 6−2, 7−5
Guanyadora 104. 30 d'agost de 1998   New Haven (4) Dura   Jana Novotná 6−4, 6−1
Guanyadora 105. 8 de novembre de 1998   Leipzig (5) Moqueta (i)   Nathalie Tauziat 6–3, 6–4
Guanyadora 106. 15 de novembre de 1998   Filadèlfia (3) Moqueta   Lindsay Davenport 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 30. 5 de març de 1999   Indian Wells Dura   Serena Williams 3−6, 6−3, 5−7
Guanyadora 107. 5 de juny de 1999   Roland Garros (6) Terra batuda   Martina Hingis 4−6, 7−5, 6−2
Finalista 31. 21 de juny de 1999   Wimbledon (2) Gespa   Lindsay Davenport 4−6, 5−7

Dobles: 18 (11−7)Modifica

Llegenda
Grand Slam (1−3)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (1−0)
Tier II (2−0)
Tier III (0−0)
Tier IV (1−0)
Tier V (0−0)
Virginia Slims (6−4)
Títols per superfície
Dura (2−1)
Gespa (1−0)
Terra batuda (5−5)
Moqueta (3−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 13 de maig de 1985   Berlín, Alemanya Terra batuda   Catherine Tanvier   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
4−6, 1−6
Finalista 2. 7 d'abril de 1986   Hilton Head, Estats Units Terra batuda   Catherine Tanvier   Chris Evert
  Anne White
3−6, 3−6
Guanyadora 1. 28 d'abril de 1986   Indianapolis, Estats Units Terra batuda   Gabriela Sabatini   Gigi Fernández
  Robin White
6−2, 6−0
Guanyadora 2. 12 de maig de 1986   Berlín Terra batuda   Helena Suková   Martina Navrátilová
  Andrea Temesvári
7−5, 6−2
Finalista 3. 26 de maig de 1986   Roland Garros, França Terra batuda   Gabriela Sabatini   Martina Navrátilová
  Andrea Temesvári
1−6, 2−6
Finalista 4. 18 d'agost de 1986   Mahwah, Estats Units Dura   Helena Suková   Betsy Nagelsen
  Elizabeth Smylie
6−7, 3−6
Guanyadora 3. 14 de setembre de 1986   Tòquio, Japó Moqueta   Bettina Bunge   Katerina Maleeva
  Manuela Maleeva
6−1, 6−7(4), 6−2
Guanyadora 4. 6 d'octubre de 1986   Zuric, Suïssa Moqueta   Gabriela Sabatini   Lori McNeil
  Alycia Moulton
1−6, 6−4, 6−4
Guanyadora 5. 20 d'octubre de 1986   Brighton, Regne Unit Moqueta   Helena Suková   Tine Scheuer-Larsen
  Catherine Tanvier
6−4, 6−4
Finalista 5. 10 de novembre de 1986   Chicago, Estats Units Moqueta   Gabriela Sabatini   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
7−6, 6−7, 3−6
Guanyadora 6. 13 d'abril de 1987   Amelia Island, Estats Units Terra batuda   Gabriela Sabatini   Hana Mandlikova
  Wendy Turnbull
3−6, 6−3, 7−5
Finalista 6. 25 de maig de 1987   Roland Garros (2) Terra batuda   Gabriela Sabatini   Martina Navrátilová
  Pam Shriver
2−6, 1−6
Guanyadora 7. 14 de març de 1988   Miami, Estats Units Dura   Gabriela Sabatini   Gigi Fernández
  Zina Garrison
7−6(6), 6−3
Guanyadora 8. 20 de juny de 1988   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Gabriela Sabatini   Larisa Savchenko
  Natasha Zvereva
6−3, 1−6, 12−10
Finalista 7. 29 de maig de 1989   Roland Garros (3) Terra batuda   Gabriela Sabatini   Larisa Savchenko
  Natasha Zvereva
4−6, 4−6
Guanyadora 9. 14 d'agost de 1989   Mahwah Dura   Pam Shriver   Louise Allen
  Laura Arraya
6−2, 6−4
Guanyadora 10. 27 d'abril de 1992   Hamburg, Alemanya Terra batuda   Rennae Stubbs   Manon Bollegraf
  Arantxa Sánchez Vicario
4−6, 6−3, 6−4
Guanyadora 11. 26 d'abril de 1993   Hamburg (2) Terra batuda   Rennae Stubbs   Larisa Savchenko
  Jana Novotná
6−4, 7−6(5)

Equips: 2 (2−0)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 26 de juliol − 2 d'agost de 1987 Fed Cup, Vancouver, Canadà   Claudia Kohde-Kilsch
  Silke Meier
  Chris Evert
  Pam Shriver
2−1
Guanyador 2. 19 de juliol de 1992 Fed Cup, Frankfurt, Alemanya Terra batuda   Sabine Hack
  Anke Huber
  Barbara Rittner
  Conchita Martínez
  Arantxa Sánchez Vicario
2−1

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Títols G−P
Grand Slams
Open d'Austràlia 1R 3R A NC A G G G QF A F G A A 4R A QF 4 / 10 47–6
Roland Garros 2R 3R 4R QF G G F F SF F G SF G G QF A G 6 / 16 87–10
Wimbledon Q 4R 4R A F G G SF G G G 1R G G A 3R F 7 / 15 75–8
US Open LQ 1R SF SF F G G F SF QF G F G G A 4R A 5 / 15 73–10
Victòries−Derrotes 5−4 7−4 11−3 9−2 19−2 27−0 27−1 24−3 21−3 17−2 26−1 18−3 21−0 21−0 7−2 5−2 17−2 22 / 56 282–34
Altres torneigs
WTA Tour Championships A A A F G SF G SF QF 1R G QF G G A SF A 5 / 12 31–7
Jocs Olímpics NC G No celebrat G No celebrat F No celebrat A No celebrat 2 / 3 15–1
Estadístiques
Dura V−D 1−2 1−2 19−6 20−3 28−1 38−1 37−0 23−1 23−4 13−2 32−2 38−2 17−1 22−2 3−1 14−5 14−5 343–40
Terra batuda V−D 14−7 7−6 14−4 25−1 32−0 20−1 23−2 20−2 19−2 30−3 21−2 14−2 11−0 16−1 10−2 0−0 9−1 285–37
Gespa V−D 3−4 7−4 3−1 0−0 6−1 7−0 7−0 5−1 7−0 7−0 7−0 0−1 7−0 7−0 0−0 6−2 6−1 85–15
Moqueta V−D 3−2 4−2 4−2 19−2 9−0 7−1 19−0 24−1 16−2 21−2 16−2 6−1 12−1 9−1 3−0 13−2 4−2 189–23
Total V−D 21−15 19−14 40−13 64−6 75−2 72−3 86−2 72−5 65−8 71−7 76−6 58−6 47−2 54−4 16−3 33−9 33−9 902–115
Títols/Finals 0/0 0/1 0/3 8/11 11/13 11/12 14/16 10/13 7/9 8/11 10/14 7/10 9/9 7/8 1/2 3/3 1/3 107/138
Rànquing final temporada 93 22 6 3 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1 28 9
Llegenda: G: Guanyadora F: Finalista SF: Semifinalista QF: Quarts de final Q: Qualificació A: Absent RR: Round Robin NC: No celebrat

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. Finn, Robin. «Graf Is Best, Right? Just Don't Ask Her» (en anglès). The New York Times, 18-08-1999. [Consulta: 19 març 2010].
  2. «Tennis Players of the Century» (en anglès). AugustaSports.com, 12-12-1999. [Consulta: 19 març 2010].
  3. Harwitt, Sandra. «From court ruler to cuddly mother, Graf all about grace» (en anglès). ESPN, 08-05-2008. [Consulta: 3 abril 2010].
  4. Knolle, Sharon. «Andre Agassi and Steffi Graf Wed» (en anglès). ABC, 23-10-2001. [Consulta: 3 abril 2010].
  5. 5,0 5,1 Steffi Graf WTA Bio (en anglès)
  6. Athletes: Steffi Graf Olympic.org
  7. Herman, Robin. «Graf Shuts Out Zvereva to Gain French Open Title» (en anglès). The New York Times, 05-06-1988. [Consulta: 22 març 2010].
  8. Protzman, Ferdinand. «Graf's Toughest Foe: the Press» (en anglès). The New York Times, 13-07-1990. [Consulta: 25 març 2010].
  9. «Fed Cup 1992 - Final - Alemanya vs. Espanya». Fed Cup.
  10. Finn, Robin. «Injuries Force Sampras and Graf to Skip Games» (en anglès). The New York Times, 17-07-1996. [Consulta: 30 març 2010].
  11. «Graf edges Hingis, captures sixth and 'last' French title» (en anglès). Sports Illustrated, 16-08-1999. [Consulta: 3 abril 2010].
  12. Harris, Nick. «Wimbledon 99 - Magic mixture of McEnroe and Graf» (en anglès). The Independent, 26-06-1999. [Consulta: 3 abril 2010].
  13. «Steffi Graf announces retirement» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2010].
  14. Aquesta medalla d'or no té caràcter oficial, al considerar-se el tennis un esport de demostració en aquests Jocs Olímpics.

Enllaços externsModifica