El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena.[2] Seles es va retirar del circuit durant dos anys i després del retorn va aconseguir alguns èxits més, però no va poder recuperar el seu millor nivell tennístic. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.
Seles va néixer a Novi Sad, a l'antiga Iugoslàvia, actualment Sèrbia, en una família d'ètnia hongaresa. Va començar a jugar a tennis a l'edat de cinc anys entrenada pel seu pare, Károly Szeles. Posteriorment fou entrenada per Jelena Genčić i amb només onze anys es va imposar en l'Orange Bowl. La seva victòria va atraure l'atenció del prestigiós entrenador Nick Bollettieri, i la seva família es va traslladar als Estats Units per tal d'assistir a la seva acadèmia de formació.
L'any 1996 fou convidada a participar en la sèrie de televisió còmica The Nanny, i el 2008 va participar en el programa de televisió Dancing with the Stars.[3]
El 21 d'abril de 2009, Seles va publicar les seves memòries titulades Getting A Grip: On My Body, My Mind, My Self, en les quals explica com va superar la depressió i la seva addició a menjar que va patir després de la punyalada, com va superar la diagnosi de càncer i posterior mort del seu pare, i el seu retorn al món del tennis.[4][5][6]
Des de l'any 2009, Seles manté una relació amorosa amb l'empresari multimilionari Tom Golisano.[7]
El seu primer partit en un torneig professional fou el 1988 amb catorze anys. L'any següent ja va esdevenir professional i ja va guanyar el primer títol a Houston el maig de 1989. Poc després va arribar a les semifinals del seu primer Grand Slam a Roland Garros, on fou derrotada per la número 1 del rànquing, Steffi Graf. En la seva primera temporada com a professional ja va acabar com a número 6 del rànquing individual. L'any següent va guanyar el seu primer Grand Slam al Roland Garros davant Graf, esdevenint així la tennista més jove en guanyar aquest torneig amb 16 anys i 6 mesos. A final de temporada també va guanyar la Copa Masters femenina superant a Gabriela Sabatini i va acabar l'any en la segona posició del rànquing.
La temporada 1991 fou la primera dels dos anys de domini que va realitzar en el circuit femení. Inicialment va guanyar l'Open d'Austràlia vencent a Jana Novotná en la final, i poques setmanes després va ascendir fins al número 1 del rànquing individual. Va defensar el títol de Roland Garros derrotant a Arantxa Sánchez Vicario, però no va poder disputar el torneig de Wimbledon a causa d'una lesió. Ràpidament va recuperar el ritme de competició i també es va imposar en la final del US Open davant Martina Navrátilová. Amb tres títols Grand Slam va assentar el seu número 1 mundial. Durant el 1992 va defensar els tres títols de Grand Slam que havia guanyat en la temporada anterior i a més, va disputar la final de Wimbledon, però fou derrotada per Graf clarament. En les darreres rondes del torneig, les seves rivals es van queixar dels crits al colpejar la pilota, ja que eren massa sorollosos i els jutges la van obligar a abaixar el volum dels seus crits. Des de gener de 1991 a febrer de 1993, Seles va participar en un total de 34 torneigs, dels quals va disputar la final en 33 i es va endur el títol en 22, per un total de 159 victòries i només 22 derrotes (92,9%), de les quals 55 i 1 en Grand Slams (98%).
La rivalitat entre Graf i Seles va arribar al clímax quan, el 1993 es va produir una agressió que va canviar totalment la seva vida. El 30 d'abril, durant el partit de quarts de final en el torneig d'Hamburg davant Magdalena Maleeva, un boig anomenat Günter Parche va clavar un ganivet a l'espatlla de Seles, sota l'omòplat. Malgrat que la ferida estigué curada al cap d'unes setmanes, Seles no va tornar a jugar a tennis competitivament en més de dos anys. En un primer moment es va creure que l'incident estava relacionat amb els conflictes polítics i ètnics de la guerra de Iugoslàvia, però més tard el mateix Günter Parche va declarar que era admirador de Graf i que es pensava que, si treia Seles del mig, Graff tornaria a ser la número u.[2] L'agressor no fou empresonat, ja que patia trastorns psicològics i fou sentenciat a seguir un tractament psicològic durant uns anys. L'atac va canviar la història del tennis, en el qual es van reforçar les mesures de seguretat.[2]
Aquest atac va allunyar Seles de les pistes durant 27 mesos i li va fer perdre el nivell de joc que tenia. Durant el període de recuperació, Seles va demanar la nacionalitat estatunidenca (1994) i des de llavors va disputar la Copa Federació amb aquest país. Va guanyar les edicions de 1996, 1999 i 2000. Va tornar a jugar a l'agost de 1995 i se li va restablir el lloc que ocupava al rànquing de la WTA, el número 1, compartit amb Steffi Graff. Malgrat que va guanyar el primer torneig que va disputar en el seu retorn i va tornar a guanyar diversos títols, fins i tot l'Open d'Austràlia davant Anke Huber el 1996, en aquesta segona etapa no va aconseguir recuperar el nivell de domini anterior. Va participar en els Jocs Olímpics de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va finalitzar en cinquena posició de la prova individual femenina. Les dificultats es van agreujar quan el seu pare i entrenador va morir a causa d'un càncer el 1998. Va disputar tres finals més de Grand Slam però no aconseguí imposar-se en cap. En els Jocs Olímpics de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) aconseguí guanyar la medalla de bronze en aquesta mateixa competició. El seu darrer any complet en el circuit fou el 2002, acabant la temporada en el setè lloc del rànquing individual.
A la primavera de 2003, Seles va patir una lesió al peu i va tardar diversos mesos a recuperar-se. Ja el 2005 va jugar un parell de partits d'exhibició i va anunciar que potser retornaria al circuit el 2006. Finalment, però, el retorn no es va produir realment, va disputar diversos partits d'exhibició, especialment contra Navrátilová. Malgrat tornar a considerar el retorn inspirada per l'èxit obtingut per Lindsay Davenport en el seu retorn, el 14 de febrer de 2008 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis professional. El gener de 2009 fou escollida per entrar a formar part de l'International Tennis Hall of Fame.[8]
Steffi Graf
Jana Novotná
Arantxa Sánchez Vicario
Martina Navrátilová
Jelena Dokić
Estats Units
Brighton, Regne Unit
Judith Wiesner
Manuela Maleeva
Roma, Itàlia
Roland Garros, França
Gabriela Sabatini
Kimiko Date
Conxita Martínez
Mont-real, Canadà
Amanda Coetzer
Martina Hingis
Madrid, Espanya
Jana Novotná
Moscou, Rússia
Ruxandra Dragomir
Bahia, Brasil
Tamarine Tanasugarn
Xangai, Xina
Doha, Qatar
Dubai, Emirats Àrabs Units
Justine Henin
Elna Reinach
Natasha Zvereva
Goran Prpić
Iugoslàvia
Iugoslàvia