Kimiko Date

tennista professional japonesa

Kimiko Date (伊達 公子 , Date Kimiko?) (Kyoto, 28 de setembre de 1970) és una extennista professional japonesa. Va arribar a les semifinals de l'Open d'Austràlia de 1994, de l'Open de França (Torneig de Roland Garros) de 1995 i del Torneig de Wimbledon de 1996, i va guanyar l'Open del Japó quatre vegades. Va assolir el rànquing més alt de la seva carrera com a número 4 mundial el 1995 i es va retirar del tennis professional el novembre de 1996.

Infotaula de personaKimiko Date
Kimiko Date Krumm 2010 Toray Pan Pacific Open.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ja) 伊達 公子 Modifica el valor a Wikidata
28 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Kamigyō-ku (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada163 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1988, 2008–1996), bloguera Modifica el valor a Wikidata
Activitatmarç 1989 Modifica el valor a Wikidata –  12 setembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSonoda Women's University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat3.988.378 US$ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaJapó Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 450–268 Modifica el valor a Wikidata  51
Tennis dobles 184–142 Modifica el valor a Wikidata 83
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- equip del Japó a la Copa Federació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2010Jocs Asiàtics de 2010
1996Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1994Jocs Asiàtics de 1994
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMichael Krumm (2001–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJuichi Date (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Masako Date (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJunko Date (en) Tradueix i Ryusuke Date (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkimiko-date.thetennisdaily.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kimiko.krummdate Instagram: kimiko.date Modifica el valor a Wikidata

Va tornar al tennis gairebé 12 anys després, anunciant una reaparició inesperada l'abril de 2008. Després va guanyar el seu vuitè títol WTA a l'Open de Corea del 2009, convertint-se en la segona millor jugadora de l'Era Open, després de Billie Jean King, en guanyar un títol individual a la gira de la WTA.[1] El 2013 va guanyar tres títols d'aquesta gira en dobles i a l'Open dels Estats Units del 2014, amb 43 anys, per primera vegada a la seva carrera va arribar a les semifinals d'un torneig de dobles del Grand Slam. Date va anunciar la seva jubilació definitiva el setembre de 2017.

Carrera professionalModifica

1989-1996Modifica

Date va començar la seva carrera professional el 1990 arribant a la quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on va ser derrotada per la quarta cap de sèrie Helena Suková. L'any següent, éssent número 112 del rànquing mundial, va quedar subcampiona a Los Angeles, derrotant a la número 3 del món, Gabriela Sabatini, abans de perdre a la final davant Monica Seles.

L'any 1992 va derrotar Arantxa Sánchez Vicario al Pan Pacific Open i va arribar a les semifinals. També va guanyar l'Open del Japó, va arribar a les semifinals del Mizuno World Ladies Open i va arribar a la quarta ronda a Roland Garros. També va participar als Jocs Olímpics de Barcelona, perdent a la segona volta. A finals d'any, va rebre el premi a la millor jugadora de l'any de la WTA.

Date va tornar a guanyar l'Open del Japó l'any 1993. Va ser subcampiona de l'Open femení d'Àsia i de la Nichiray Ladies Cup. Va arribar a les semifinals dels campionats de Lipton derrotant a Mary Joe Fernández. A l'Open dels Estats Units, va arribar als quarts de final superant a Jana Novotná a la quarta ronda.

El 1994 guanyava l'Internacional de Sydney al gener, derrotant a la número 4 del món, Conchita Martinez, i Mary Joe Fernandez, fet que li va permetre entrar al top 10 del món per primera vegada. Va tornar a vèncer a Martínez la setmana següent a l'Open d'Austràlia, de camí a la seva primera semifinal de Grand Slam. Aquell any Date va guanyar el seu tercer Open consecutiu del Japó i als Jocs Asiàtics de 1994 va aconseguir l'or en individual femení. A les finals de la WTA de finals d'any va tornar a derrotar Martínez, abans de perdre a les semifinals contra l'eventual campiona Sabatini, en tres sets.

La data li va guanyar primer, i només, Tier jo el torneig a l'Oceà Pacífic de Cassola Obre dins 1995, derrotant Martinez i Lindsay Davenport al títol. Sigui també corredora-amunt en el tier un Miami Oberta, derrotant Sabatini abans de perdre a Graf en conjunts rectes. La data derrotada Davenport un altre cop en la seva manera a les semifinals del francès Obert, va assolir el quarterfinals a Wimbledon, i era corredor-amunt dins Tòquio i Estrasburg, assolint una carrera-alt ranking de Cap. 4 dins novembre 1995.

El 1996 va guanyar tant en individual com en dobles a l'Open del Japó. A la Fed Cup, per primera i única vegada va derrotar a la número 1 del món, Stefi Graf, guanyant-la per 7–6, 3–6, 12–10. A Wimbledon va vèncer a la número 2 del món, Conchita Martinez, a la quarta ronda i la francesa Mary Pierce als quarts de final, abans de perdre contra la campiona Graf a les semifinals en tres sets. Date va derrotar a Martínez a les semifinals i la número 2 del món, Arantxa Sánchez Vicario, a la final de San Diego i va arribar als quarts de final als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996. Al setembre d'aquell any va anunciar la seva retirada, als 25 anys, i va jugar el seu darrer partit a les finals de la WTA, perdent davant Martina Hingis als quarts de final.[2]

Segona part de la carrera (2008-2017)Modifica

 
Date el 2008

Kimiko Date-Krumm va fer la seva primera aparició en dobles femenins en una pista de tennis el setembre de 2002, durant la Toyota Princess Cup.[3] A principis de 2008, va participar en una exposició a Tòquio amb Martina Navrátilová i Steffi Graf (a qui va vèncer per 6-2, 6-3). Poc després, el 6 d'abril, va anunciar que tornava al circuit professional femení als 37 anys, dotze anys després de jubilar-se.[4] Va arribar a la final del primer torneig ITF que va jugar (a l'abril a Gifu).[5] El 15 de juny a Tòquio va vèncer a la final a la seva compatriota Shiho Akita, vint anys més jove. Finalment va acabar l'any 2008 198a a nivell mundial.[6]

 
Date sostenint el trofeu al Tokyo International Ladies Open de 2008

El 2009 va guanyar el Korea Open de Seül i va esdevenir la segona tennista més gran en obtenir un títol de la WTA (des de l'estatunidenca Billie Jean King el 1983), 13 anys després d'haver guanyat l'Open dels Estats Units a San Diego el 1996.[7] Aquell mateix any també va guanyar el Torneig de Montsó i el Dunlop World Challenge de la ITF.[8]

L'any següent va obtenir la medalla de bronze a la Canton Asian Cup i va quedar finalista al Japan Women's Open Tennis de la WTA, mentre que el 2011 va guanyar el torneig Internationaux Féminins de la Vienne, a Poitiers, i de nou el Japan Women's Open, en dobles. Els anys següents va continuar assolint títols als circuits de la WTA (a l'E-Boks Open de 2012 i l'Open de Pattaya, el Whirlpool Monterrey Open i el Internationaux de Strasbourg, en dobles) i de la ITF (la Blossom Cup, a Quanzhou, el Kangaroo Cup International Ladies Open i el torneig de Dubai, tots tres el 2012).[8]

 
Date el 2011

Finals de la gira WTAModifica

Singles: 15 (8 títols, 7 finals)Modifica

Llegenda
Tornejos del Grand Slam (0–0)
Tier I / Premier obligatori i Premier 5 (1–1)
Tier II / Premier (2–2)
Tier III, IV & V / Internacional (5–4)
Resultat No. Data Torneig Superfície Adversari Puntuació
Finalista 1. agost de 1991 LA Women's Tennis Championships, Manhattan Beach Pista dura   Monica Seles 3–6, 2–6
Guanyadora 1. abril de 1992 Japan Open Tennis Championships, Tòquio Pista dura   Sabine Appelmans 7–5, 3–6, 6–3
Finalista 2. febrer de 1993 Asian Open, Osaka Pista sintètica   Jana Novotná 3–6, 2–6
Guanyadora 2. abril de 1993 Japan Open Tennis Championships, Tòquio Pista dura   Stephanie Rottier 6–1, 6–3
Finalista 3. setembre de 1993 Nichirei International Championships, Tòquio Pista dura   Amanda Coetzer 3–6, 2–6
Guanyadora 3. gener de 1994 Medibank International Sydney, Austràlia Pista dura   Mary Joe Fernández 6–4, 6–2
Guanyadora 4. abril de 1994 Japan Open Tennis Championships, Tòquio Pista dura   Amy Frazier 7–5, 6–0
Guanyadora 5. gener de 1995 Toray Pan Pacific Open, Tòquio Pista sintètica   Lindsay Davenport 6–1, 6–2
Finalista 4. març de 1995 Miami Open, Key Biscayne Pista dura   Steffi Graf 1–6, 4–6
Finalista 5. abril de 1995 Japan Open Tennis Championships, Tòquio Pista dura   Amy Frazier 6–7(5–7), 5–7
Finalista 6. maig de1995 Internationaux de Estrasburg, França Terra batuda   Lindsay Davenport 6–3, 1–6, 2–6
Guanyadora 6. abril de 1996 Japan Open Tennis Championships, Tòquio Pista dura   Amy Frazier 6–4, 7–5
Guanyadora 7. agost de 1996 Southern California Open, San Diego Pista dura   Arantxa Sánchez Vicario 3–6, 6–3, 6–0
Guanyadora 8. setembre de 2009 Koera Open, Seül Pista dura   Anabel Medina Garrigues 6–3, 6–3
Finalista 7. octubre de 2010 Japan Women's Open Tennis, Osaka Pista dura   Tamarine Tanasugarn 5–7, 7–6(7–4), 1–6

Dobles: 10 (6 títols, 4 finals)Modifica

Llegenda
Tornejos del Grand Slam (0–0)
Tier Jo / Premier obligatori i Premier 5 (0–0)
Tier II / Premier (0–0)
Tier III, IV & V / Internacional (6–4)
Resultat No. Data Torneig Superfície Soci Adversaris Puntuació
Finalista 1. abril de1992 Tòquio, Japó Pista dura   Stephanie Rehe   Amy Frazier



  Rika Hiraki
7–5, 6–7(5–7), 0–6
Guanyadora 1. abril de1996 Tòquio, Japó Pista dura   Ai Sugiyama   Amy Frazier



  Kimberly Po
7–6(8–6), 6–7(6–8), 6–3
Finalista 2. setembre de 2009 Guangzhou, Xina Pista dura Fitxer:Flag of PRC.svg Sun Tiantian   Olga Govortsova



  Tatiana Poutchek
6–3, 2–6, [8–10]
Guanyadora 2. octubre de 2011 Japan Women's Open Tennis, Osaka, Japó Pista dura Fitxer:Flag of PRC.svg Zhang Shuai   Vania King



  Yaroslava Shvedova
7–5, 3–6, [11–9]
Finalista 3. febrer de 2012 Abierto Monterrey, Mèxic Pista dura   Zhang Shuai   Sara Errani



  Roberta Vinci
2–6, 6–7(6–8)
Guanyadora 3. abril de 2012 E-Boks Danish Open, Copenhaguen Pista dura   Rika Fujiwara   Sofia Arvidsson



  Kaia Kanepi
6–2, 4–6, [10–5]
Finalista 4. octubre de 2012 Japan Women's Open Tennis, Osaka, Japó Pista dura   Heather Watson   Raquel Kops-Jones



  Abigail Spears
1–6, 4–6
Guanyadora 4. febrer de 2013 PTT Pattaya Open, Tailàndia Pista dura   Casey Dellacqua   Akgul Amanmuradova



  Alexandra Panova
6–3, 6–2
Guanyadora 5. abril de 2013 Abierto Monterrey, Mèxic Pista dura   Tímea Babos   Eva Birnerová



  Tamarine Tanasugarn
6–1, 6–4
Guanyadora 6. maig de 2013 Estrasburg, França Terra batuda   Chanelle Scheepers   Cara Black



  Marina Erakovic
6–4, 3–6, [14–12]

Finals del circuit de l'ITFModifica

Llegenda
100,000$ tornejos
75,000$ tornejos
50,000$ tornejos
25,000$ tornejos
10,000$ tornejos

Individuals: 19 (14–5)Modifica

Resultat No. Data Torneig Superfície Adversaris Puntuació
Guanyadora 1. 7 de novembre de 1988 Matsuyama, Japó Pista dura   Maya Kidowaki 6–3, 6–4
Guanyadora 2. 14 de novembre de 1988 Kyoto, Japó Pista dura   Maya Kidowaki 7–5, 4–6, 6–4
Guanyadora 3. 24 d'abril de 1989 Sutton, Regne Unit Terra batuda   Samantha Smith 6–2, 6–1
Guanyadora 4. 8 de maig de 1989 Lee-on-the-Solent, Regne Unit Terra batuda   Andrea Noszály 6–4, 6–0
Guanyadora 5. 15 de maig de 1989 Sutton, Regne Unit Terra batuda   Caroline Vis 6–3, 6–0
Finalista 1. 4 de maig de 2008 Kangaroo Cup International Ladies Open, Gifu, Japó Pista sintètica   Tamarine Tanasugarn 6–4, 5–7, 2–6
Guanyadora 6. 15 de juny de 2008 Tòquio, Japó Pista dura   Shiho Akita 6–3, 6–2
Guanyadora 7. 20 de juliol de 2008 Miyazaki, Japó Pista sintètica   Chae Kyung-yee 6–3, 6–2
Guanyadora 8. 5 d'agost de 2008 Obihiro, Japó Pista sintètica   Suchanun Viratprasert 6–3, 7–6(7–5)
Guanyadora 9. 11 d'abril de 2009 Montsó, Espanya Pista dura   Alexandra Dulgheru 7–5, 6–2
Guanyadora 10. 19 de novembre de 2009 Dunlop World Challenge, Japó Pista sintètica   Bojana Jovanovski 7–5, 6–2
Guanyadora 11. 30 d'octubre de 2011 Internationaux Féminins de la Vienne, Poitiers, França Pista dura   Elena Baltacha 7–6(7–3), 6–4
Finalista 2. 6 de novembre de 2011 OEC Taipei Ladies Open, Taiwan Pista dura   Ayumi Morita 2–6, 2–6
Finalista 3. 22 de novembre de 2011 Dunlop World Challenge, Japó Pista dura   Tamarine Tanasugarn 2–6, 5–7
Guanyadora 12. 8 de gener de 2012 Blossom Cup, Quanzhou Pista dura   Tímea Babos 6–3, 6–3
Guanyadora 13. 6 de maig de 2012 Kangaroo Cup International Ladies Open, Gifu, Japó Pista dura   Noppawan Lertcheewakarn 6–1, 5–7, 6–3
Finalista 4. 25 de novembre de 2012 Dunlop World Challenge, Japó Pista sintètica   Stefanie Vögele 6–7(3–7), 4–6
Guanyadora 14. 1 de desembre de 2012 Al Habtoor Tennis Challenge, Dubai, Emirats Àrabs Units Pista dura   Yulia Putintseva 6–1, 3–6, 6–4
Finalista 5. 16 de novembre de 2014 Al Habtoor Tennis Challenge, Dubai, Emirats Àrabs Units Pista dura   Alexandra Dulgheru 3–6, 4–6

Dobles: 14 (7–7)Modifica

Resultat No. Data Torneig Superfície Soci Adversaris Puntuació
Guanyador 1. 24 d'octubre de 1988 Ibaraki, Japó Pista dura   Yuko Hosoki   Maya Kidowaki



  Paulette Moreno
6–4, 4–6, 9–7
Finalista 2. 31 d'octubre de 1988 Saga, Japó Herba   Yuko Hosoki   Maya Kidowaki



  Naoko Sato
4–6, 5–7
Guanyador 3. 7 de novembre de 1988 Matsuyama, Japó Pista dura   Yuko Hosoki   Yasuyo Kajita



  Maya Kidowaki
7–5, 3–6, 7–5
Finalista 4. 14 de novembre de 1988 Kyoto, Japó Pista dura   Yuko Hosoki   Kazuko Ito



  Yasuyo Kajita
4–6, 5–7
Guanyador 5. 24 d'abril de 1989 Sutton, Regne Unit Terra batuda   Shiho Okada   Aurelia Gheorghe



  Caroline Vis
6–3, 6–2
Guanyador 6. 15 de maig de 1989 Queen's Club, Anglaterra Terra batuda   Shiho Okada   Belinda Borneo



  Amy van Buuren
7–6(2), 6–3
Guanyador 7. 4 de maig de 2008 Kangaroo Cup International Ladies Open, Gifu, Japó Pista sintètica   Kurumi Nara   Melanie South



  Nicole Thyssen
6–1, 6–7(8), [10–7]
Finalista 8. 20 de juliol de 2008 Miyazaki, Japó Pista sintètica   Tomoko Yonemura   Misaki Doi



  Kurumi Nara
6–4, 3–6, [7–10]
Guanyador 9. 27 d'octubre de 2008 Tòquio, Japó Pista dura   Rika Fujiwara   Chan Chin-wei



  Chen Yi
7–5, 6–3
Finalista 10. 24 de novembre de 2008 Dunlop World Challenge, Japó Pista sintètica   Han Xinyun   Emma Laine



  Melanie South
1–6, 5–7
Finalista 11. 17 de maig de 2009 Sant-Gaudenç, França Terra batuda   Sun Tiantian   Rika Fujiwara



  Chanelle Scheepers
5–7, 4–6
Finalista 12. 10 d'octubre de 2009 Tòquio, Japó Pista dura   Rika Fujiwara   Chan Yung-jan



  Ayumi Morita
2–6, 4–6
Guanyador 13. 30 de maig de 2011 Nottingham, Regne Unit Herba   Zhang Shuai   Raquel Kops-Jones



  Abigail Spears
6–4, 7–6(7)
Finalista 14. 7 de gener de 2012 Guangzhou, Xina Pista dura   Zhang Shuai   Chan Hao-ching



  Rika Fujiwara
6–4, 4–6, [7–10]

Premis i reconeixementsModifica

Al llarg de la seva carrera, Kimiko Date ha estat guardonada en diverses ocasions, especialment al seu país. Els premis relacionats amb la seva trajectòria esportiva són:[8]

  • 1994. Shiga Prefectural Sports Award; Tokyo Citizens' Honorary Award; Japan Professional Athletes Special Award; Japan Fair Play Award; Japan Tennis Association's Most Valuable Player Award
  • 1995. Japan Professional Sports Award for Outstanding Performance
  • 1996. Honorary Special Sports Award, Ajuntament de Kyoto
  • 2001. Best Asian Female Player of the 20th Century
  • 2008. Japan Professional Athletes Special Award
  • 2009. Professional of the Year, Japan Professional Tennis Association
  • 2010. ITF Heart Award; Most Impressive Athlete Award, Mainichi Sports Newspaper; Most Valuable Tennis Player, 60th Japan Sports Award
  • 2013. Akebono Award, prefectua de Kyoto; International Brandlaureate Brand Personality Award

ReferènciesModifica

 

  1. Kimiko Date Krumm: Biography on official WTA site
  2. «Kimiko Date Will Retire After End of the Season». The Los Angeles Times, 25-09-1996.
  3. défaite sur abandon au Plantilla:1er, aux côtés de Miho Saeki
  4. «Tennis-Japan's Date to return to WTA Tour at age of 37» (en anglès). Reuters, 06-04-2008.
  5. Défaite face à face à Tamarine Tanasugarn
  6. « Tennis: Kimiko Date gagne son premier tournoi depuis son retour à la compétition », Nouvelobs.com, 15 juin 2008 (page consultée le 15 juin 2008)
  7. «Age is no barrier: Inspirational champions at 32 or over» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Biography | Kimiko Date Official website | THE TENNIS DAILY» (en japonès). [Consulta: 28 novembre 2021].

Enllaços externsModifica