Obre el menú principal

Amélie Mauresmo

tennista professional francesa
(S'ha redirigit des de: Amelie Mauresmo)

Amélie Simone Mauresmo (Saint-Germain-en-Laye, 5 de juliol de 1979) és una extennista professional francesa que fou número 1 del rànquing individual femení. En el seu palmarès destaquen dos títols de Grand Slam (Open d'Austràlia 2006 i Wimbledon 2006) i una medalla olímpica d'argent als Jocs Olímpics d'Atenes (2004).

Infotaula de personaAmélie Mauresmo
Amelie Mauresmo at the 2009 Brisbane International.jpg
Amélie Mauresmo entrenant a Brisbane (2009)
Biografia
Naixement Amélie Simone Mauresmo
5 de juliol de 1979 (1979-07-05) (40 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França)
Residència Ginebra (Suïssa)
Nacionalitat França França
Alçada 1,74 m
Pes 69 kg
Lateralitat Dretana (revés a una mà)
Activitat
Ocupació Tennista i entrenadora de tennis
Activitat 1993 – 3 de desembre de 2009
Patrimoni net estimat 14.992.112 US$
Nacionalitat esportiva França
Esport tennis
Mà de joc dretana i revés a una mà
Entrenador principal Isabelle Demongeot (1999–2002)
Alexia Dechaume (2000–2002)
Loïc Courteau (2002–2008)
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 545–227 1 (2004)
Tennis dobles 92–62 5 (2006)
Hall of fame HOF (2016)
WTA Info WTA
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2006)
Roland Garros QF (2003, 2004)
Wimbledon G (2006)
US Open SF (2002, 2006)
Altres torneigs
Copa Masters G (2005)
Jocs Olímpics Argent Argent (2004)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia QF (1999)
Roland Garros 2R (1997, 1998)
Wimbledon F (2005)
US Open 3R (1999)
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm1550633 Facebook: ameliemauresmo Olympic.org: amelie-mauresmo
Modifica les dades a Wikidata

Va guanyar 22 títols individuals, entre ells l'Obert d'Austràlia, Wimbledon en 2006 i el Masters femení de Los Angeles 2005, i també tres en dobles. Fou número 1 de la classificació WTA en 2006 durant 34 setmanes. A més, guanyà la medalla de plata en la competició d'individuals de los Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

El 3 de desembre de 2009 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis en una conferència de premsa a París.[1][2] L'any 2016 fou inclosa en el International Tennis Hall Of Fame.[3]

BiografiaModifica

Va néixer a Saint-Germain-en-Laye l'any 1979, filla de Françoise i Francis, i germana de Fabien. Començà a jugar a tennis amb quatre anys, inspirada per l'èxit del tennista francès Yannick Noah.

L'any 2006 fou condecorada amb la distinció Legió d'Honor pel President de la República francesa Jacques Chirac, mentre que el 2007 fou guardonada amb el premi Laureus a l'esportista revelació de l'any. El 2008 aparegué en la pel·lícula francesa Astèrix als Jocs Olímpics interpretant una esportista anomenada Amélix.

El 2012 fou escollida capitana de l'equip francès de la Fed Cup, classificant l'equip pel Grup Mundial I l'any 2014.

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 3 (2−1)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1999 Open d'Austràlia   Martina Hingis 2−6, 3−6
Campiona 1. 2006 Open d'Austràlia   Justine Henin 6−1, 2−0, retirada
Campiona 2. 2006 Wimbledon   Justine Henin 2−6, 6−3, 6−4

Dobles: 1 (0−1)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2005 Wimbledon   Svetlana Kuznetsova   Cara Black
  Liezel Huber
2−6, 1−6

Jocs OlímpicsModifica

IndividualModifica

Any Campionat Oponent Resultat
2004 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia   Justine Henin 3−6, 3−6

Carrera esportivaModifica

Aconseguí disputar la final de l'Open d'Austràlia l'any 1999 sense ser cap de sèrie i havent derrotat la número 1 Lindsay Davenport. No va poder fer el mateix amb la número 2 Martina Hingis en la final. Tot just fou la segona tennista francesa en disputar la final d'aquest torneig després de Mary Pierce (1995). Després d'aquest torneig es féu pública la seva homosexualitat i patí les burles d'algunes de les seves contrincants.[4]

A final de 2003 va disputar una nova edició de la Copa Masters i aconseguí classificar-se per primera vegada per la final, però fou superada per Kim Clijsters. L'any 2004 disputà les semifinals de Wimbledon i guanyà la medalla d'argent en els Jocs Olímpics d'Atenes en caure a la final davant Justine Henin. Malgrat no haver guanyat cap títol de Grand Slam, va guanyar cinc títols de vuit finals individuals que li permeteren escalar al número 1 del rànquing individual al setembre d'aquest any, esdevenint la primera tennista francesa en aconseguir aquest honor en l'Era Open. Durant el 2005 va guanyar tres títols però sense èxit en els Grand Slams, i en aquesta edició va guanyar per primera vegada la Copa Masters davant la seva compatriota Mary Pierce.

Aquest títol li va donar molta confiança i tot just començar la temporada 2006 va imposar-se a l'Open d'Austràlia a Justine Henin, el primer Grand Slam de la seva carrera. Va encadenar dos títols més consecutivament (París i Anvers) que li van permetre recuperar el número 1 al cap d'unes setmanes. Al Roland Garros va caure en quarta ronda i a continuació a caure en primera ronda d'Eastbourne. Tanmateix també hi va participar en dobles amb Svetlana Kuznetsova de parella i es van endur el títol, el segon en dobles de la seva carrera. A Wimbledon superà a la resta de favorites aconseguint el segon Grand Slam de l'any, derrotant a Henin en la final. Va esdevenir la primera tennista francesa en coronar-se a Wimbledon des de Suzanne Lenglen l'any 1925. L'estiu descansà per recuperar-se d'uns dolors a l'engonal i tornà poc abans del US Open. En aquest torneig avançà fins a semifinals, on fou derrotada per Maria Xaràpova. A final de temporada fou finalista a la Copa Masters en caure contra Henin en la final. Acabà l'any en la tercera posició del rànquing individual per darrere de Henin i Xaràpova.

A principis de 2007 va caure per sorpresa en quarta ronda davant Lucie Šafářová però aconseguí el títol a Anvers, tercer títol consecutiu en aquest torneig. A Dubai fou finalista en caure davant Henin. El 26 de març de 2007 fou distingida amb el títol de Cavaller de la Legió d'Honor pel President francès Jacques Chirac. Va patir una apendicitis només començar la primavera i va renunciar a participar en diversos torneigs per la seva recuperació. Arribà en condicions per disputar el Roland Garros però Šafářová s'interposà en el seu camí tot just en tercera ronda. Fou finalista en el primer torneig disputat sobre gespa (Eastbourne) en ser derrotada per Henin. A Wimbledon, on defensava corona, va caure en quarta ronda davant Nicole Vaidišová. A l'estiu no renuncià a participar en el US Open per falta de ritme, i retornà al circuit a Pequín, on fou superada a quarts de final per Peng Shuai. En la resta de torneigs, el seu rendiment fou molt mediocre i ni tan sols aconseguí classificar-se per la Copa Masters de final de temporada, ja que va caure del Top 15 en el rànquing.

La temporada 2008 els resultats continuaren sent negatius, i per exemple a l'Open d'Austràlia només va arribar a tercera ronda derrotada per Casey Dellacqua. En la resta de torneigs com Gold Coast, París, Doha, Dubai, Indian Wells, Miami o Amelia Island va caure en segona ronda, tercera, o quarts de final en el millor dels casos. En el Roland Garros també fou superada en segona ronda per Carla Suárez Navarro. Sobre gespa no millorà el seu rendiment i va caure en segona ronda a Eastbourne i tercera a Wimbledon davant Serena Williams, malgrat que en aquests torneigs es va veure afectada per dolors a la cuixa que li van impedir jugar al 100%. A continuació es van disputar els Jocs Olímpics de Pequín però Mauresmo va declinar la invitació de la federació francesa de tennis.[5] Després de dos mesos de descans per recuperar-se dels dolors a la cuixa, Mauresmo va retornar al circuit amb una important millora en el seu joc. A Cincinnati es va classificar per les semifinals fins a perdre davant Nathalie Dechy, i també va caure a semifinals a New Haven. Malauradament, al US Open no va passar de quarta ronda en ser derrotada per Flavia Pennetta. Al setembre va anunciar que abandonava el seu entrenador de molts anys, Loic Courteau, degut als mals resultats. En la resta de la temporada, els seus resultats foren lamentables caient en primera ronda en la majoria de torneigs (Tòquio, Pequín, Zuric), i només a Moscou arribà a segona ronda, i a Luxemburg a quarts de final. Acabà l'any en la posició 24 del rànquing individual.

En l'inici de 2009 va debutar a Brisbane arribant a semifinals, però s'hagué de retirar per lesió. A l'Open d'Austràlia només va poder arribar a tercera ronda en ser derrotada per Victoria Azarenka. Poc després aconseguí el seu primer títol en dos anys a París superant a Ielena Deméntieva en la final. A Indian Wells no va passar de tercera ronda, i a Miami de quarta. Per sorpresa, s'imposà en la final de dobles junt a la russa Kuznetsova. A Madrid aconseguí disputar les semifinals però fou superada per Caroline Wozniacki. Al Roland Garros va caure tot just en primera ronda en mans d'Anna-Lena Grönefeld. A Wimbledon va arribar a quarta ronda fins a ser vençuda per Dinara Safina, en l'estrena del sostre retràctil de l'estadi principal a causa de la pluja. Al US Open tampoc va superar la segona ronda, aquest cop en perdre contra Aleksandra Wozniak. El 3 de desembre anuncià la seva retirada del tennis en una conferència de premsa a París, acabant finalment en la 21a posició del rànquing individual.[6]

EntrenadoraModifica

Un cop retirada del circuit de tennis professional va iniciar la seva carrera com a entrenadora de tennis. La primera col·laboració que va ffer fou pel seu compatriota Michaël Llodra durant el juny i juliol de 2010, únicament per preparar els torneigs sobre gespa. Al novembre d'aquest any també va córrer la seva primera marató, concretament a Nova York. Pel Roland Garros de 2011 tenia previst tornar a competir però només en el quadre de dobles mixtos junt a Llodra, però fou desqualificada prèviament a causa de no haver-se registrat en el programa anti-dopatge obligatori per competir en el circuit.

El 2012 va col·laborar amb la tennista bielorussa Victoria Azarenka, número 1 en aquell moment, per tal de consolidar el seu estil de joc i poder mantenir el nivell tennístic. A l'estiu fou nomenada capitana de l'equip francès de Copa Federació.[7] El 2013 va començar a entrenar la francesa Marion Bartoli, any que va guanyar el seu primer títol de Grand Slam a Wimbledon, i sense cedir cap set. El 2014 va anunciar que entrenaria l'escocès Andy Murray, en principi només pels torneigs sobre gespa.[8] Degut als bons resultats aconseguits fins al final de temporada, Mauresmo va seguir com a entrenadora de Murray.

Palmarès: 29 (25−3−1)Modifica

Medaller
Competint per   França
Tennis
Jocs Olímpics
Plata Atenes 2004 Individual femení

Individual: 48 (25−23)Modifica

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (2−1)
Jocs Olímpics Argent (1)
WTA Tour Championships (1−2)
Tier I (6−5) Premier Mandatory (0−0)
Tier II (14−12) Premier 5 (0−0)
Tier III (0−2) Premier (0−0)
Tier IV i V (1−0) International (1−0)
Títols per superfície
Dura (13−11)
Gespa (1−1)
Terra batuda (6−7)
Moqueta (5−4)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 11 de maig de 1998   Berlín, Alemanya Terra batuda   Conchita Martínez 4−6, 4−6
Finalista 2. 18 de gener de 1999   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Martina Hingis 2−6, 3−6
Finalista 2. 22 de febrer de 1999   París, França Moqueta (i)   Serena Williams 2−6, 6−3, 6−7(4)
Guanyadora 1. 18 d'octubre de 1999   Bratislava, Eslovàquia Dura (i)   Kim Clijsters 6−3, 6−3
Guanyadora 2. 1 de gener de 2000   Sydney, Austràlia Dura   Lindsay Davenport 7−6(2), 6−4
Finalista 4. 1 de maig de 2000   Bol, Croàcia Terra batuda   Tina Pisnik 6−7(4), 6−7(2)
Finalista 5. 15 de maig de 2000   Roma, Itàlia Terra batuda   Monica Seles 2−6, 6−7(4)
Guanyadora 3. 5 de febrer de 2001   París Moqueta (i)   Anke Huber 7−6(2), 6−1
Guanyadora 4. 12 de febrer de 2001   Niça, França Dura (i)   Magdalena Maleeva 6−2, 6−0
Guanyadora 5. 9 d'abril de 2001   Amelia Island, Estats Units Terra batuda   Amanda Coetzer 6−4, 7−5
Guanyadora 6. 7 de maig de 2001   Berlín Terra batuda   Jennifer Capriati 6−4, 2−6, 6−3
Finalista 6. 14 de maig de 2001   Roma (2) Terra batuda   Jelena Dokić 6−7(3), 1−6
Guanyadora 7. 18 de febrer de 2001   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Sandrine Testud 6−4, 7−6(3)
Guanyadora 8. 12 d'agost de 2002   Mont-real, Canadà Dura   Jennifer Capriati 6−4, 6−1
Finalista 7. 3 de febrer de 2003   París (2) Moqueta (i)   Serena Williams 3−6, 2−6
Guanyadora 9. 28 d'abril de 2003   Varsòvia, Polònia Terra batuda   Venus Williams 6−7(6), 6−0, 3−0, ret.
Finalista 8. 12 de maig de 2003   Roma (3) Terra batuda   Kim Clijsters 6−3, 6−7(3), 0−6
Finalista 9. 29 de setembre de 2003   Moscou, Rússia Moqueta (i)   Anastasia Mískina 2−6, 4−6
Guanyadora 10. 27 d'octubre de 2003   Filadèlfia, Estats Units Dura   Anastasia Mískina 5−7, 6−0, 6−2
Finalista 10. 3 de novembre de 2003   WTA Tour Championships, Los Angeles, Estats Units Dura (i)   Kim Clijsters 2−6, 0−6
Finalista 11. 12 de gener de 2004   Sydney Dura   Justine Henin 4−6, 4−6
Finalista 12. 5 d'abril de 2004   Amelia Island Terra batuda   Lindsay Davenport 4−6, 4−6
Guanyadora 11. 3 de maig de 2004   Berlín (2) Terra batuda   Venus Williams Renúncia
Guanyadora 12. 10 de maig de 2004   Roma Terra batuda   Jennifer Capriati 3−6, 6−3, 7−6(6)
Guanyadora 13. 2 d'agost de 2004   Mont-real (2) Dura   Elena Likhovtseva 6−1, 6−0
Finalista 13. 16 d'agost de 2004   Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Dura   Justine Henin 3−6, 3−6
Finalista 14. 4 d'octubre de 2004   Filerstadt, Alemanya Dura   Lindsay Davenport 2−6, retirada
Guanyadora 14. 18 d'octubre de 2004   Linz, Àustria Dura   Elena Bovina 6−2, 6−0
Guanyadora 15. 25 d'octubre de 2004   Filadèlfia (2) Dura   Vera Zvonariova 3−6, 6−2, 6−2
Finalista 15. 7 de febrer de 2005   París (3) Moqueta (i)   Dinara Safina 4−6, 6−2, 3−6
Guanyadora 16. 2 de febrer de 2005   Anvers, Bèlgica Moqueta   Venus Williams 4−6, 7−5, 6−4
Guanyadora 17. 9 de maig de 2005   Roma (2) Terra batuda   Patty Schnyder 2−6, 6−3, 6−4
Finalista 16. 22 d'agost de 2005   New Haven, Estats Units Dura   Lindsay Davenport 4−6, 4−6
Finalista 17. 3 d'octubre de 2005   Filerstadt (2) Dura   Lindsay Davenport 2−6, 4−6
Guanyadora 18. 31 d'octubre de 2005   Filadèlfia (3) Dura   Ielena Deméntieva 7−5, 2−6, 7−5
Guanyadora 19. 13 de novembre de 2005   WTA Tour Championships, Los Angeles Dura (i)   Mary Pierce 5−7, 7−6(3), 6−4
Guanyadora 20. 28 de gener de 2006   Open d'Austràlia Dura   Justine Henin 6−1, 2−0, retirada
Guanyadora 21. 12 de febrer de 2006   París (2) Moqueta (i)   Mary Pierce 6−1, 7−6(2)
Guanyadora 22. 19 de febrer de 2006   Anvers (2) Moqueta   Kim Clijsters 3−6, 6−3, 6−3
Finalista 18. 27 de febrer de 2006   Doha, Qatar Dura   Nàdia Petrova 6−3, 7−5
Guanyadora 23. 8 de juliol de 2006   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Justine Henin 2−6, 6−3, 6−4
Finalista 19. 18 de setembre de 2006   Pequín, Xina Dura   Svetlana Kuznetsova 4−6, 0−6
Finalista 20. 6 de novembre de 2006   WTA Tour Championships, Madrid, Espanya Dura (i)   Justine Henin 4−6, 3−6
Guanyadora 24. 18 de febrer de 2007   Anvers (3) Moqueta   Kim Clijsters 6−4, 7−6(4)
Finalista 21. 18 de febrer de 2007   Dubai Dura   Justine Henin 4−6, 5−7
Finalista 22. 21 de maig de 2007   Estrasburg, França Terra batuda   Anabel Medina Garrigues 4−6, 6−4, 4−6
Finalista 23. 18 de juny de 2007   Eastbourne, Regne Unit Gespa   Justine Henin 5−7, 7−6(4), 6−7(2)
Guanyadora 25. 15 de febrer de 2009   París (3) Dura (i)   Ielena Deméntieva 7−6(7), 2−6, 6−4

Dobles: 4 (3−1)Modifica

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (0−1)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (0−0) Premier Mandatory (0−0)
Tier II (2−0) Premier 5 (0−0)
Tier III (0−0) Premier (1−0)
Tier IV i V (0−0) International (0−0)
Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (1−1)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyadora 1. 16 d'octubre de 2000   Linz, Àustria Moqueta (i)   Chanda Rubin   Ai Sugiyama
  Nathalie Tauziat
6−4, 6−4
Finalista 1. 3 de juliol de 2005   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Svetlana Kuznetsova   Cara Black
  Liezel Huber
2−6, 1−6
Guanyadora 2. 16 de juny de 2006   Eastbourne, Regne Unit Gespa   Svetlana Kuznetsova   Liezel Huber
  Martina Navrátilová
6−2, 6−4
Guanyadora 3. 5 d'abril de 2009   Indian Wells, Estats Units Dura   Svetlana Kuznetsova   Květa Peschke
  Lisa Raymond
4−6, 6−3, [10−3]

Equips: 2 (1−1)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Resultat
Guanyadora 1. 22−23 de novembre de 2003 Copa Federació, Moscou, Rússia Moqueta (i)   Stephanie Cohen-Aloro
  Emilie Loit
  Mary Pierce
  Martina Navrátilová
  Lisa Raymond
  Meghann Shaughnessy
  Alexandra Stevenson
4–1 en el global
Finalista 1. 17−18 de setembre de 2005 Copa Federació, París, França Terra batuda   Nathalie Dechy
  Tatiana Golovin
  Mary Pierce
  Ielena Deméntieva
  Vera Duixévina
  Anastasia Mískina
  Dinara Safina
2–3 en el global

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Títols V − D
Open d'Austràlia A A Q Q 3R F 2R 4R QF A QF QF G 4R 3R 3R 1 / 14 38 – 9
Roland Garros A 1R 2R 2R 1R 2R 4R 1R 4R QF QF 3R 4R 3R 2R 1R 0 / 16 25 – 15
Wimbledon A A A Q 2R A 1R 3R SF A SF SF G 4R 3R 4R 1 / 11 35 – 9
US Open A A A A 3R 4R A QF SF QF QF QF SF A 4R 2R 0 / 11 35 – 10
Jocs Olímpics NC A No celebrat 1R No celebrat F No celebrat A NC 0 / 2 5 – 2
WTA Championships A A A A A 1R A 1R A F SF G F A A A 1 / 6 12 – 9
Total Victòries−Derrotes 3–6 14–10 9–7 26–20 31–23 36–15 24–13 46–12 48–15 53–16 63–11 56–17 51–14 28–15 32–19 27–14 547 – 227
Rànquing a final d'any 827 290 159 109 29 10 16 9 6 4 2 3 3 18 24 15
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

ReferènciesModifica

  1. «Amélie Mauresmo anuncia que deixa el tenis». 3cat24, 03-12-2009. [Consulta: 4 desembre 2009].
  2. «Former Wimbledon champion Amelie Mauresmo retires at 30» (en anglès). BBC, 03-12-2009. [Consulta: 4 desembre 2009].
  3. «Justine Henin, Amelie Mauresmo inducted into the International Tennis Hall of Fame» (en anglès). TennisFame.com, 16-07-2016. [Consulta: 20 juliol 2016].
  4. D'Amboise, Angela. «Lesbian Tennis Star Amelie Mauresmo Named World's Top Player» (en anglès). GaySports.com. [Consulta: 25 abril 2014].
  5. «French stars to miss the Olympics» (en anglès). BBC, 21-07-2008. [Consulta: 29 maig 2014].
  6. «Former Wimbledon champion Amelie Mauresmo retires at 30» (en anglès). BBC, 03-12-2009. [Consulta: 3 juny 2014].
  7. «Mauresmo replaces Escude as French Fed Cup captain» (en anglès). FedCup.com, 19-07-2012. [Consulta: 8 juny 2014].
  8. «Andy Murray appoints Amelie Mauresmo as coach» (en anglès). BBC, 08-06-2014. [Consulta: 8 juny 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amélie Mauresmo