Andrew Murray

tennista professional britànic
(S'ha redirigit des de: Andy Murray)

Andrew Barron «Andy» Murray OBE (Glasgow, 15 de maig de 1987) és un tennista professional escocès que fou número 1 del rànquing individual. Si bé ha dit que la seva superfície preferida és la terra batuda, ha aconseguit els seus millors resultats en pista dura. Ha estat un dels millors tennistes de la dècada del 2010 en la qual arribà al número 1 després de molts anys estant a l'ombra dels tres grans tennistes de la seva època Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Đoković.

Infotaula de personaAndrew Murray

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Andy Murray Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Andrew Barron Murray Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1987 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSchiller International University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada191 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsWilliam Álvarez Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat63.749.674 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalLeon Smith
Brad Gilbert (agost 2006–novembre 2007)
Àlex Corretja i Verdegay (abril 2008–març 2011) Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 725–241 Modifica el valor a Wikidata  44 Modifica el valor a Wikidata 105 (2021)
Tennis dobles 79–81 Modifica el valor a Wikidata 2 Modifica el valor a Wikidata 51 (2011)
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − dobles masculins (5è)
2021Jocs Olímpics d'Estiu de 2020
14 agost 2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 − Individual masculí (1r)
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 − Dobles mixts (5è)
2016Copa Davis 2016
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 − Dobles masculins (17è)
2015Copa Davis 2015
2014Copa Davis 2014
2013Copa Davis 2013
28 juliol 2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Individual masculí (1r) (medalla d'or olímpica)
2012Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Dobles masculins (17è)
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Dobles mixtos (2n) (medalla d'argent olímpica)
2011Copa Davis 2011
2009Copa Davis 2009
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2008Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - Individual masculí (33è)
2008Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - Dobles masculins (9è)
2008Copa Davis 2008
2007Copa Davis 2007
2006Copa Davis 2006
2005Copa Davis 2005
13 març 1996Dunblane school massacre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKnight Bachelor Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKim Sears (en) Tradueix (2015–) Modifica el valor a Wikidata
MareJudy Murray Modifica el valor a Wikidata
GermansJamie Murray Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
27 juliol 2012-12 agost 2012Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webandymurray.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2367673 TMDB.org: 1669952
Facebook: andymurrayofficial Twitter (X): andy_murray Instagram: andymurray Youtube: UCLiqdP0UvZdL5yMD8niyP6A Olympics.com: andy-murray Modifica el valor a Wikidata

Al llarg de la seva trajectòria fou finalista dels quatre torneigs Grand Slam però fins al 2012 no va aconseguir la primera victòria en una final, concretament el US Open. Poques setmanes abans havia guanyat la medalla d'or olímpica aconseguida en els Jocs Olímpics de Londres 2012, superant a Federer en la final, número 1 del rànquing i màxim favorit. Quatre anys després va repetir èxit als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 enfront Juan Martín del Potro, esdevenint el primer tennista masculí en guanyar dos ors olímpics individuals. Malgrat haver disputat la final de tots quatre torneig de Grand Slam, el suís Roger Federer i el serbi Novak Đoković el van apartar de la glòria en la majoria d'ocasions. Durant la temporada 2015 va guiar l'equip britànic per aconseguir la Copa Davis, des del 1936 que el seu país no aconseguia aquest títol.

Biografia modifica

Murray va néixer el 15 de maig de 1987 a Glasgow (Escòcia), fill de Will i Judy, i té un germà un any més gran, Jamie, que també és tennista professional però es dedica bàsicament al circuit de dobles i que han jugat diversos torneigs junts. Quan tenia nou anys es van separar els seus pares i ambdós germans van anar a viure amb el seu pare i va estudiar a l'institut Dunblane High School.[1]

El 1996, als 8 anys, Murray va sobreviure a la Massacre de Dunblane, en la qual 16 xiquets i un mestre van ser assassinats en una escola primària.[2] Murray es va amagar en l'oficina del director durant el tràgic fet, encara que ha dit que no recorda gens sobre aquell moment.

El 29 de desembre de 2012 fou distingit com a Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) pel Príncep Guillem de Cambridge en reconeixement als èxits obtinguts en el món del tennis, per la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Londres de 2012, i especialment per ser el primer tennista britànic en conquerir Wimbledon en categoria individual després de 77 anys de sequera.[3]

Des de l'any 2005 manté una relació sentimental amb l'artista anglesa Kim Sears i viuen a Oxshott (Surrey).[4] Al novembre de 2014 va anunciar el casament per a l'abril de l'any següent.[5]

Torneigs de Grand Slam modifica

Individual: 11 (3−8) modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 2008 US Open   Roger Federer 2−6, 5−7, 2−6
Finalista 2. 2010 Obert d'Austràlia   Roger Federer 3−6, 4−6, 6−7(11)
Finalista 3. 2011 Obert d'Austràlia (2)   Novak Đoković 4−6, 2−6, 3−6
Finalista 4. 2012 Wimbledon   Roger Federer 4−6, 7−5, 6−3, 6−4
Guanyador 1. 2012 US Open   Novak Đoković 7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2
Finalista 5. 2013 Obert d'Austràlia (3)   Novak Đoković 7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6
Guanyador 2. 2013 Wimbledon   Novak Đoković 6−4, 7−5, 6−4
Finalista 6. 2015 Obert d'Austràlia (4)   Novak Đoković 6−7(5), 7−6(4), 3−6, 0−6
Finalista 7. 2016 Obert d'Austràlia (5)   Novak Đoković 1−6, 5−7, 6−7(3)
Finalista 8. 2016 Roland Garros   Novak Đoković 6−3, 1−6, 2−6, 4−6
Guanyador 3. 2016 Wimbledon (2)   Milos Raonic 6−4, 7−6(3), 7−6(2)

Jocs Olímpics modifica

Individual modifica

Any Campionat Oponent Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit   Roger Federer 6−2, 6−1, 6−4
2016 Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil   Juan Martín del Potro 7–5, 4–6, 6–2, 7–5

Dobles mixtos modifica

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit   Laura Robson   Viktória Azàrenka
  Maks Mirni
6−2, 3−6, [8−10]

Carrera esportiva modifica

Inicis modifica

Va començar a jugar a tennis amb cinc anys i va estar a les ordre de Leon Smith fins als disset anys. Amb dotze anys, va obtenir l'Orange Bowl de Florida, prestigiós esdeveniment júnior. Als 15 anys es va traslladar a Barcelona per a entrenar-se en l'escola Sánchez-Casal Academy, on va entrenar a les ordres d'Emilio Sánchez Vicario. Al setembre de 2004, als 17 anys, va guanyar l'Obert dels Estats Units en júniors. Dues setmanes més tard, va ser convocat per a representar a Gran Bretanya en la Copa Davis en la sèrie contra Àustria, encara que no va disputar cap dels partits que van determinar el resultat advers de 3-2. A final d'any li fou concedit el premi BBC Young Sports Personality of the Year al millor esportista jove de l'any 2004 que atorga la BBC.[6]

Va debutar en el circuit professional amb una invitació a l'Open SEAT de Barcelona però va perdre davant Jan Hernych. Després de diversos torneigs júniors, fou convidat al torneig de Queens on va aconseguir la primera victòria derrotant a Santiago Ventura. Gràcies a ser una de les promeses del tennis britànic, també va rebre una invitació per participar en el torneig de Wimbledon. No va defraudar les expectatives i va arribar a tercera ronda derrotant a Radek Štěpánek, cap de sèrie 14, esdevenint així en el primer tennista escocès de l'Era Open en arribar a aquesta ronda. Després de jugar la Copa Davis, on va perdre el seu partit contra Stanislas Wawrinka, va arribar a la primera final ATP, concretament al torneig de Bangkok, però va coincidir amb el millor tennista del rànquing mundial, Roger Federer, que el va derrotar fàcilment. Va acabar la temporada en la posició 64 del rànquing quan va començar més enllà de la 400.

Ascens al Top 20 (2006−2007) modifica

 
Andy Murray entrenant en el US Open (2007).

Per la temporada 2006 va decidir disputar tot el circuit ATP completament. Ben aviat va aconseguir el seu primer torneig professional a San Jose vencent a Lleyton Hewitt en la final. La prometedora temporada no va continuar tan reeixida i no va guanyar gaires partits fins a arribar a Wimbledon, on va arribar a quarta ronda vencent a diversos caps de sèrie però va perdre davant Markos Bagdatís. Aquests bons resultats van continuar a Washington, on fou finalista però va perdre contra Arnaud Clément. A Toronto va arribar a semifinals i a Cincinnati es convertí en un dels dos únics tennistes, junt a Rafael Nadal, que va derrotar a Federer durant l'any 2006. Al US Open també va arribar a la quarta ronda on fou vençut per Nikolai Davidenko. Tots aquests èxits li van permetre entrar al Top 20 del rànquing arribant fins a la 17a posició a final d'any. Malgrat aquests resultats, va decidir canviar Brad Gilbert per Miles Maclagan com a entrenador principal.

Un important acord de patrocini amb Highland Spring per aproximadament un milió de lliures esterlines el va convertir en el tennista més ben pagat per un patrocini per samarretes.[7] El 2007 va començar arribant a la final de Doha on fou derrotat per Ivan Ljubičić. Després d'arribar a quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on fou vençut per Nadal (número 2 del món), va defensar amb èxit el títol aconseguit a San Jose. Seguidament va encadenar tres semifinals consecutives a Memphis, Indian Wells i Miami, on va caure contra Roddick i Đoković en els dos últims. Una important lesió en el canell va provocar que es perdés els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon, i va arribar just de forma en el US Open on només va arribar a tercera ronda. Posteriorment fou finalista a Metz, on el vencé Tommy Robredo. Murray va aconseguir el seu tercer títol ATP a Sant Petersburg, on va vèncer a Fernando Verdasco en la final. Tot i aquesta victòria, va romandre a les portes del Top 10 i no va aconseguir plaça per disputar la Copa Masters.

Consolidació en el Top 4 (2008−2011) modifica

2008
 
Murray a la Copa Masters (2008).

Només començar l'any 2008 va guanyar el torneig de Doha derrotant el primer preclassificat, Nikolai Davidenko, en semifinals i al suís Stanislas Wawrinka en la final, i amb els punts aconseguits va tornar a entrar al Top 10. A l'Obert d'Austràlia va perdre en primera ronda davant el francès Jo-Wilfried Tsonga, que fou la revelació del torneig arribant a la final. Poc després va aconseguir el seu cinquè títol en el Torneig de Marsella derrotant en la final a Mario Ancic. Després d'una poca reeixida gira per Estats Units i en les pistes lentes d'Europa (va perdre davant Nicolás Almagro en la tercera ronda de Roland Garros), va arribar als quarts de final de Wimbledon però va caure fàcilment davant Rafael Nadal, després guanyador del torneig. El mateix Nadal el derrotà en semifinals del Masters del Canadà. L'agost s'adjudicà el primer títol important de la seva carrera, Masters de Cincinnati, després de derrotar en la final al serbi Đoković per 7-6(4) i 7-6(5). Posteriorment va disputar els seus primers Jocs Olímpics però va caure inesperadament davant el taiwanès Ien-Hsun Lu. Tanmateix, poc després va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam. Pel camí va superar a Juan Martín del Potro i també a Nadal per primera vegada fins a arribar a la seva primera final de Grand Slam, però fou vençut per Federer en tres sets. Era el primer britànic a arribar a una final de Grand Slam des de Greg Rusedski el 1997. A l'octubre va conquerir el seu segon Masters a Madrid, on va superar Federer a semifinals i Gilles Simon en la final. La fantàstica temporada va continuar amb el títol segon títol a Sant Petersburg la setmana següent, superant Andrei Gólubev en la final. Així doncs, esdevenia el primer tennista britànic de la història en aconseguir cinc títol en una temporada, i també el primer a guanyar dos Masters.[8] Per primera ocasió es classificà per disputar la Copa Masters després d'arribar a la quarta posició del rànquing individual. A Xangai va guanyar els tres partits de la fase Round Robin, però a semifinals va patir el cansament de superar a Federer en el tercer partit i va caure davant Davidenko.

2009

Només començar la temporada 2009 va disputar el torneig de Doha i va defensar el títol amb èxit contra Roddick per 6-4 6-2. Posteriorment participà en l'Obert d'Austràlia perdent en quarta ronda amb l'espanyol Fernando Verdasco. Seguidament va encadenar el segon títol de la temporada a Rotterdam vencent a Nadal en la final, qui va patir una complicació en el seu genoll dret i va haver de ser atès abans de començar el segon set, per 6-3, 4-6 i 6-0 en un partit d'1 hora i 50 minuts. En les semifinals del Indian Wells va vèncer per quarta vegada consecutiva a Federer, però en la final fou derrotat per Rafael Nadal per 6-1 i 6-2. A Miami derrotà a Đoković per parcials de 6-2 i 7-5. L'assignatura pendent era la temporada sobre terra batuda i va seguir progressant. En el Màsters de Montecarlo perd a semifinals davant el rei d'aquesta superfície, Rafael Nadal, però a Roma va caure precipitadament a segona ronda. Tanmateix, la progressió li va valer l'entrada al número tres del rànquing mundial, el primer tennista britànic que ho aconseguia en l'Era Open. Arribava al Màsters de Madrid amb la intenció de defensar el títol aconseguit en l'edició anterior, però amb el canvi de superfície de dura a pols de rajola, només va poder arriba als quarts de final vençut per Juan Martín del Potro. Al Roland Garros va arribar a quarts de final caient davant Fernando González. Poc després va arribar el seu primer títol sobre gespa amb la victòria a Queen's, fet que no aconseguia un tennista britànic des de 1938. Afrontava el Wimbledon amb l'esperança de trencar la maledicció dels tennistes locals, però malgrat els seus esforços, caigué a semifinals amb l'estatunidenc Andy Roddick en quatre sets. A Mont-real va aconseguir un nou títol superant a Del Potro per parcials de 6-7, 7-6 i 6-1. Els punts aconseguits li van permetre pujar fins a la segona posició del rànquing mundial, acabant d'aquesta manera amb l'hegemonia de quatre anys de Federer i Nadal ocupant les dues privilegiades posicions. Defensava el títol a Cincinnati però va caure a semifinals davant el suís Federer. Al US Open va arribar a quarta ronda però fou superat per Marin Cilic per problemes en un canell. Posteriorment va tornar al circuit amb èxit aconseguint el sisè títol de la temporada a València. A l'Copa Masters va guanyar dos partits en la fase inicial, però un empat a victòries i sets el deixà fora només per un sol joc. Finalment acabà la temporada en la quarta posició de rànquing novament.

2010
 
Andy i Jamie Murray durant un partit de dobles (2011).

Va començar l'any 2010 disputant la Copa Hopman junt a Laura Robson i van arribar fins a la final que van perdre davant la parella espanyola. Seguidament va començar l'Open d'Austràlia com a cinquè cap de sèrie. A quarts de final va superar a Nadal, número 2 del món i es va plantar a la final després de vèncer a Cilic. En la seva segona final de Grand Slam, va tornar a caure davant Federer en tres sets. Posteriorment va disputar diversos torneigs de pista dura i terra batuda sense èxit i perdent en les primeres rondes. Al Roland Garros va caure a quarta ronda davant Tomáš Berdych. La temporada d'herba fou més positiva, no obstant no va aconseguir defensar el títol a Queen's. A Wimbledon va rebre la visita de la reina Elisabet II, primera visita al torneig des de 1977, en el seu partit de segona ronda. Va arribar fins a semifinals on va perdre contra Nadal, que en fou el campió. Al final de juliol va decidir acomiadar el seu entrenador Maclagan i reemplaçar-lo pel català Àlex Corretja. El primer torneig amb el nou entrenador fou a Los Angeles, on fou finalista després de caure davant Sam Querrey. Al Masters de Canadà va aconseguir defensar el títol guanyat en l'edició anterior, superant pel camí als dos millors tennistes del rànquing. A Cincinnati va patir problemes de salud per culpa de calor i va caure a quarts de final. A l'Open dels Estats Units fou superat per Wawrinka a tercera ronda. A Xangai va aconseguir el segon títol de l'any, ambdós Màsters i vencent a Federer en la final. Amb aquest aconseguia el sisè títol de categoria Masters en la seva trajectòria. A València no va aconseguir defensar el títol caient precipitadament a segona ronda davant Juan Mónaco. Tanmateix, va participar en dobles junt al seu germà aconseguint el seu primer títol en aquesta categoria davant Mahesh Bhupathi i Maks Mirni. En una nova participació en l'Copa Masters, va aconseguir dues victòries en la fase inicial però va caure a semifinals davant Nadal. Els punts aconseguit li van permetre recuperar la quarta posició del rànquing i acabar la temporada en aquesta posició per tercer any consecutiu.

2011

Novament va començar la temporada disputant la Copa Hopman junt a Laura Robson però foren eliminats durant la fase de grups, tot i que Murray va guanyar tots els partits individuals. En l'Open d'Austràlia va repetir el mateix resultat que l'any anterior sent finalista però aquest cop contra Đoković. Seguidament va enganxar una ratxa negativa amb derrotes en els primers partits a Rotterdam, Indian Wells i Miami, i decidí trencar amb el seu entrenador Àlex Corretja.[9] A Rotterdam també va disputar el quadre de dobles junt al seu germà Jamie Murray arribant a semifinals. Va tornar al circuit disputant el torneig de Montecarlo, arribant a semifinals fins a trobar-se a Nadal. A Madrid fou eliminat a tercera ronda mentre que a Roma va arribar a semifinals. En el Roland Garros va millorar el seu millor resultat arribant a semifinals però el va derrotar Nadal, dominador sobre terra batuda. La primera alegria de l'any arribà al torneig de Queen's, on superà a Tsonga en la final. A Wimbledon arribà a semifinals on va caure davant Nadal. A Canadà, on defensava dos títols consecutius, no va passar de segona ronda en ser derrotat per Kevin Anderson. Es va refer en imposar-se en la final de Cincinnati contra Đoković. En el US Open fou derrotat novament per Nadal en semifinals, tercera semifinal de Grand Slam del 2011 consecutiva on era derrotat per Nadal. Posteriorment s'imposà en els torneigs menors de Bangkok i Tòquio davant Donald Young i Nadal, primera vegada que el superava aquest any. També va disputar el quadre de dobles junt al seu germà i s'imposaren en la final, esdevenint l'únic tennista de l'any en guanyar ambdós títols en el mateix torneig. A Xangai va reeditar el títol derrotant a David Ferrer en la final. Aquest es va venjar en el primer de partit de la fase de grups del ATP World Tour Finals i Murray es va retirar del torneig per una lesió. Novament acabà la temporada en el quart lloc del rànquing individual per quart any consecutiu.

Primer Grand Slam i or olímpic (2012−2015) modifica

2012

Va començar temporada sota les ordres de l'extennista Ivan Lendl i ja en el primer torneig es van endur el títol a Sydney derrotant a Aleksandr Dolhopòlov en la final. També va jugar en dobles junt al seu germà arribant a quarts de final. En el primer Grand Slam a l'Open d'Austràlia va caure davant Đoković a semifinals després de gairebé cinc hores de partit. A Dubai es va revenjar però fou superat per Federer en la final. Posteriorment fou novament sorprès a segona ronda d'Indian Wells però es va refer disputant la final de Miami, on va perdre contra Đoković. Llavors va caure a quarts de final a Montecarlo i Barcelona, mentre que a Roma només va arribar a tercera ronda. En el Roland Garros va arribar a quarts de final en caure contra Ferrer. Sobre herba va caure en el primer partit a Queen's contra Nicolas Mahut. Malgrat aquests mal resultats, a Wimbledon es va plantar en la final, trencant així 74 anys de sequera que portaven els tennistes britànics per disputar la final del seu torneig més important, el darrer havia estat Bunny Austin l'any 1938.[10] En la final, però, Federer es va imposar en quatre sets.

 
Laura Robson i Murray disputant un partit de dobles mixtos als Jocs Olímpics (2012).

Poques setmanes després es van celebrar els Jocs Olímpics de Londres on la competició es disputava en les mateixes instal·lacions de Wimbledon i Murray era la màxima esperança local en el tennis. Va disputar els tres esdeveniments als quals podia participar individual, dobles masculins junt al seu germà Jamie i dobles mixtos junt a la seva compatriota Laura Robson. En el quadre de dobles mixtos van avançar fins a la final malgrat no ser caps de sèrie, però allà foren derrotats pels màxims favorits, la parella belarussa formada per Viktória Azàrenka i Max Mirnyi, enduent-se així la medalla d'argent. En els dobles masculins van ser derrotats tot just en el primer partit pels austríacs Jürgen Melzer i Alexander Peya.[11] En el quadre individual estigué molt segur de si mateix cedint només un set fins a classificar-se per la final, on casualment va coincidir amb Federer, repetint així la final que havien disputat un mes abans pel Grand Slam de Wimbledon i en el mateix escenari. Murray es va poder imposar en aquesta ocasió en relativa facilitat aconseguint així el títol més important de la seva carrera.[12]

Durant l'estiu va disputar el Canadà però es va retirar a tercera ronda a causa d'una lesió al genoll, i a Cincinnati també va caure a tercera ronda davant Jeremy Chardy. En el darrer Grand Slam de la temporada, el US Open, Murray va avançar fins a la final no sense problemes. Destaca el partit contra Feliciano López on hagué de guanyar tres tie-breaks per passar de ronda. En la final coincidí amb Đoković però el superà en cinc sets molt disputats, esdevenint així el primer tennista britànic en guanyar un títol Grand Slam des de Fred Perry l'any 1936. Posteriorment va disputar el torneig de Tòquio, en el qual defensava el títol, però fou superat per Milos Raonic en semifinals. A Xangai tampoc va poder reeditar el títol en ser derrotat per Đoković en la final. Amb la baixa de Nadal durant tota la segona meitat de l'any a causa d'una lesió, Murray es va assegurar la tercera plaça del rànquing i per fi superava la quarta posició a final d'any. En l'ATP World Tour Finals es va classificar per semifinals després de vèncer a Berdych i Tsonga però perdre davant Đoković. A semifinals no pogué superar a Federer acabant la temporada només amb tres títols però un era un Grand Slam i l'altre representava l'or olímpic, i un registre de 56 victòries i 16 derrotes.

2013
 
Andy Murray aguantant el trofeu de Wimbledon (2013).

Murray va començar la temporada 2013 reeditant el títol de Brisbane superant a Grígor Dimitrov en la final. Va encarar l'Open d'Austràlia amb la intenció d'encadenar dos títols de Grand Slam consecutius. Es va plantar a semifinals amb relativa facilitat i allà va superar a Federer, la primera vegada que el guanyava en un Grand Slam. Aquesta fou la seva tercera final de Grand Slam consecutiva però Đoković el va vèncer en quatre sets. Després de diverses setmanes de descans va disputar el Masters d'Indian Wells però va caure en quarts de final davant Del Potro. Es va refer ràpidament a Miami guanyant la final contra Ferrer superant un punt de partit en contra. Amb aquest títol va escalar fins a la segona posició del rànquing individual, i junt a Đoković al número 1, van finalitzar una ratxa de gairebé una dècada en la qual Federer o Nadal ocupaven alguna de les dues posicions capdavanteres del rànquing individual. Seguidament va iniciar els torneigs sobre terra batuda amb resultats molt negatius, derrotes en tercera ronda a Montecarlo davant Wawrinka, en quarts de final a Madrid contra Berdych i en segona ronda a Roma davant Marcel Granollers, aquesta última a causa d'uns dolors al maluc. Aquesta lesió tan a prop del Roland Garros van provocar que no tingués prou temps de descansar i recuperar-se, de manera que va haver de renunciar. El seu retorn es va produir a Queen's per iniciar els torneigs de gespa. Va recuperar el seu millor nivell i es va endur el títol per tercera ocasió derrotant a Čilić. Abans de començar el torneig de Wimbledon, Murray portava una ratxa d'onze victòries sobre gespa i novament es classificà per disputar la final. En aquesta ocasió, Murray va superar Đoković en només tres sets esdevenint així el primer tennista britànic en coronar-se a Wimbledon en categoria individual 77 anys després que ho aconseguís Fred Perry l'any 1936, i el primer escocès des de Harold Mahony el 1896. En el US Open, on defensava el títol, va caure a quarts de final davant Wawrinka. A continuació va disputar la Copa Davis amb l'equip britànic per superar Croàcia i classificar-se pel Grup Mundial. A continuació va decidir operar-se per superar uns dolors en l'esquena que li causaven moltes molèsties des de l'inici de la temporada. D'aquesta manera va posar punt final a la temporada per tal de recuperar-se de l'operació quirúrgica.

2014
 
Murray a Londres (2014).

Va començar la temporada 2014 a Doha però fou eliminat tot just en segona ronda. Va començar l'Open d'Austràlia amb pocs partits disputats, però va anar avançant de ronda fins als quarts de final, on fou eliminat per Roger Federer. Després del torneig va caure en la sisena posició del rànquing mundial, de manera que per primera vegada des de 2008 abandonava el Top 5 del rànquing. A continuació va disputar la primera ronda de la Copa Davis contra els Estats Units, i va classificar el Regne Unit pels quarts de final per primera vegada des de 1986. Els mals resultats van continuar a Rotterdam, Acapulco i Indian Wells. La conseqüència d'això fou que Murray va despatxar a Ivan Lendl com a entrenador. A Miami va caure en quarts de final enfront Novak Đoković i a continuació va disputar els quarts de final de la Copa Davis contra Itàlia. Malauradament no va poder repetir l'èxit de la ronda prèvia i foren eliminats en el cinquè partit. A Madrid va caure tot just en segona ronda i a Roma en quarts de final. Malgrat els resultats mediocres sobre terra batuda, en el Roland Garros va aconseguir el seu millor resultat disputant les semifinals però el va derrotar Rafael Nadal. A continuació va anunciar el fitxatge de l'extennista Amélie Mauresmo com a entrenadora, per primera vegada un tennista de gran nivell tenia una dona com a entrenadora.[13] A Wimbledon no va aconseguir defensar el títol, ja que va perdre contre Grigor Dimitrov en quarts de final, i va caure al 10è lloc del rànquing individual. A l'estiu va caure a quarts de final en els torneigs de Canadà, Cincinnati i US Open. Per primera vegada des de 2009 que no es classificava per una final de Grand Slam i va abandonar el Top 10. A la tardor va participar en l'edició inaugural del torneig de Shenzhen i es va classificar per la primera final des de feia més d'un any. Allà va coincidir amb el català Tommy Robredo i va imposar-se després de salvar cinc punts de partit. A continuació va caure a semifinals de Pequín i en tercera a Xangai. Encara amb possibilitats d'entrar a l'ATP World Tour Finals, va disputar el torneig de Viena i va guanyar a David Ferrer aconseguint el segon títol de l'any. A continuació es va classificar per la tercera final en cinc setmanes a València. En una repetició de la final de Shenzhen, Murray va salvar novament cinc punts de partit contra Robredo en un altre partit maratonià.[14] En l'ATP World Tour Finals va guanyar un partit contra Milos Raonic però va perdre davant Kei Nishikori i Roger Federer, de manera que no va poder avançar a semifinals. Amb 59 victòries per 20 derrotes i tres títols va acabar l'any en la sisena posició del rànquing. També va decidir trencar la relació amb l'entrenador català Dani Vallverdú, que portaven cinc anys junts, i tenir només a Mauresmo com a única entrenadora.

2015

Disputà la Copa Hopman amb Heather Watson de parella per començar la temporada 2015. Murray va guanyar tots els partits individuals però no van classificar-se per disputar la final. El primer torneig competitiu de l'any ja fou l'Open d'Austràlia, on es classificà per la final per quart any, i novament fou derrotat per Novak Đoković en quatre sets. De nou entre els quatre millors del rànquing individual, fou sorprès en quarts de final de Rotterdam per Gilles Simon, i també a Dubai per Borna Ćorić. Seguidament participà en la victòria de l'equip britànic en la primera ronda de la Copa Davis contra l'estatunidenc, guanyant els dos partits individuals. En el Masters d'Indian Wells va arribar a semifinals en perdre davant Đoković. Tanmateix, durant el torneig superà les 496 victòries de Tim Henman que el convertien en el tennista britànic amb més victòries de l'Era Open.[15] Seguidament es classificà per la final de Miami però novament el derrotà l'omnipresent Đoković, amb el qual ja acumulava set derrotes consecutives. L'extennista suec Jonas Björkman es va afegir al seu equip de tècnics en previsió que la seva entrenadora Amélie Mauresmo estava embarassada i Björkman passaria a ser el seu entrenador principal durant la seva absència.[16] Després de deu anys de carrera professional, finalment aconseguí guanyar el seu primer títol sobre terra batuda, concretament a Múnic i superant el local Philipp Kohlschreiber. Des de 1976 que un tennista britànic (Buster Mottram) no guanyava un títol sobre terra batuda. Aquest títol no fou la flor d'un dia, ja que a continuació s'imposà en el Masters de Madrid contra el gran especialista sobre terra batuda Rafael Nadal, la primera vegada que el superava en aquesta superfície. Durant el transcurs del Masters de Roma va patir símptomes de fatiga i va preferir retirar-se per descansar abans del Roland Garros. Va avançar fins a les semifinals sense grans problemes però allà es trencà la ratxa de quinze victòries consecutives sobre terra batuda, novament per culpa de Đoković.

 
Murray a l'Open d'Austràlia (2015).

Sobre gespa va disputar el torneig de Queen's Club on es va endur el títol per quarta ocasió, aquest cop davant de Kevin Anderson. A Wimbledon va superar totes les rondes fins a les semifinals, on no aconseguir imposar-se a Roger Federer malgrat ser favorit. Tot seguit tornà a les pistes del Queen's Club per disputar els quarts de final de la Copa Davis contra l'equip francès. Gràcies a les seves dues victòries individuals i la de dobles juntament amb el seu germà Jamie, l'equip britànic es va plantar a les semifinals després de més de trenta anys. Va tornar al circuit a Washington DC després d'un mes de descans, però fou sorprès tot just en el primer partit davant per Teimuraz Gabaixvili. Es va refer de la derrota imposant-se a Mont-real precisament a Đoković, trencant una ratxa de vuit derrotes consecutives contra el serbi. També hi va participar en categoria de dobles amb Leander Paes, però foren eliminats en segona ronda pel seu germà Jamie i John Peers, la primera ocasió on els dos germans s'enfrontaven en el circuit ATP.[17] Aquest títol li va permetre recuperar momentàniament el número 2 del rànquing individual que posseïa Federer, qui precisament el va derrotar en les semifinals de Cincinnati. En el US Open va avançar fins a quarta ronda amb forces problemes, i va caure davant Kevin Anderson quan acumulava divuit edicions de torneigs Grand Slam consecutius classificant-se per quarts de final. A continuació va disputar les semifinals de la Copa Davis contra l'equip australià, i novament, gràcies a les seves dues victòries individuals i la de dobles amb el seu germà, va conduir l'equip britànic a la final.

A la tardor va arribar a semifinals de Xangai i a la final de París, però en ambdós llocs fou derrotat novament per Đoković. Tanmateix va igualar el seu millor registre de victòries en una temporada. En l'ATP World Tour Finals només va aconseguir la victòria en el partit inaugural contra David Ferrer, i va perdre contra Nadal i Stan Wawrinka, provocant la seva eliminació en la fase de grups. Aquesta eliminació no fou tan negativa, ja que això li va permetre preparar mínimament la final de la Copa Davis, es disputava la setmana següent, a Bèlgica, i implicava un canvi de superfície (terra batuda). Com en les eliminatòries prèvies, Murray va guanyar els dos partits individuals i el partit de dobles junt al seu germà Jamie. Amb el resultat final de 3 a 1, Murray va permetre a l'equip britànic tornar a guanyar la Copa Davis, l'anterior datava de l'any 1936 (80 anys després).[18] En aquesta edició, Murray va esdevenir el tercer tennista en guanyar tots els vuit partits individuals (després de John McEnroe i Mats Wilander), però amb l'afegitó que també va guanyar tres partits de dobles i només una derrota.[19] Va acabar la temporada amb 71 victòries per 14 derrotes, que li van permetre aconseguir quatre títols destacant dos de categoria Masters, i va acabar en el número 2 del rànquing individual. Destaca el fet que de les 14 derrotes, 6 van ser en mans de Đoković.

Palmarès modifica

Medaller
Competint per   Regne Unit
Tennis
Jocs Olímpics
Or Londres 2012 Individual masculí
Or Rio de Janeiro 2016 Individual masculí
Plata Londres 2012 Dobles mixtos

Individual: 71 (46−25) modifica

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (3−8)
Jocs Olímpics Or (2−0)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (1−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (14−7)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (9−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (17−9)
Títols per superfície
Dura (32−21)
Gespa (8−2)
Terra batuda (3−2)
Moqueta (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 1 d'octubre de 2005   Bangkok, Tailàndia Dura (i)   Roger Federer 3−6, 5−7
Guanyador 1. 13 de febrer de 2006   San José, Estats Units Dura (i)   Lleyton Hewitt 2−6, 6−1, 7−6(3)
Finalista 2. 6 d'agost de 2006   Washington DC, Estats Units Dura   Arnaud Clément 6−7(4), 2−6
Finalista 3. 6 d'agost de 2007   Doha, Qatar Dura   Ivan Ljubičić 4−6, 4−6
Guanyador 2. 12 de febrer de 2007   San José (2) Dura (i)   Ivo Karlović 6−7(3), 6−4, 7−6(2)
Finalista 4. 7 d'octubre de 2007   Metz, França Dura (i)   Tommy Robredo 6−0, 2−6, 3−6
Guanyador 3. 28 d'octubre de 2007   Sant Petersburg, Rússia Moqueta (i)   Fernando Verdasco 6−2, 6−3
Guanyador 4. 5 de gener de 2008   Doha Dura   Stanislas Wawrinka 6−4, 4−6, 6−2
Guanyador 5. 17 de febrer de 2008   Marsella, França Dura (i)   Mario Ančić 6−3, 6−4
Guanyador 6. 3 d'agost de 2008   Cincinnati, Estats Units Dura   Novak Đoković 7−6(4), 7−6(5)
Finalista 5. 8 de setembre de 2008   US Open, Estats Units Dura   Roger Federer 2−6, 5−7, 2−6
Guanyador 7. 19 d'octubre de 2008   Madrid, Espanya Dura (i)   Gilles Simon 6−4, 7−6(6)
Guanyador 8. 26 d'octubre de 2008   Sant Petersburg (2) Dura (i)   Andrei Gólubev 6−1, 6−1
Guanyador 9. 10 de gener de 2009   Doha (2) Dura   Andy Roddick 6−4, 6−2
Guanyador 10. 15 de febrer de 2009   Rotterdam, Països Baixos Dura (i)   Rafael Nadal 6−4, 4−6, 6−0
Finalista 6. 22 de març de 2009   Indian Wells, Estats Units Dura   Rafael Nadal 1−6, 2−6
Guanyador 11. 5 d'abril de 2009   Miami, Estats Units Dura   Novak Đoković 6−2, 7−5
Guanyador 12. 14 de juny de 2009   Londres, Regne Unit Gespa   James Blake 7−5, 6−4
Guanyador 13. 16 d'agost de 2009   Mont-real, Canadà Dura   Juan Martín del Potro 6−7(4), 7−6(3), 6−1
Guanyador 14. 8 de novembre de 2009   València, Espanya Dura (i)   Mikhaïl Iujni 6−3, 6−2
Finalista 7. 31 de gener de 2010   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Roger Federer 3−6, 4−6, 6−7(11)
Finalista 8. 1 d'agost de 2010   Los Angeles, Estats Units Dura   Sam Querrey 7−5, 6−7(2), 3−6
Guanyador 15. 15 d'agost de 2010   Toronto (2) Dura   Roger Federer 7−5, 7−5
Guanyador 16. 17 d'octubre de 2010   Xangai, Xina Dura   Roger Federer 6−3, 6−2
Finalista 9. 30 de gener de 2011   Open d'Austràlia (2) Dura   Novak Đoković 4−6, 2−6, 3−6
Guanyador 17. 12 de juny de 2011   Londres (2) Gespa   Jo-Wilfried Tsonga 3−6, 7−6(2), 6−4
Guanyador 18. 21 d'agost de 2011   Cincinnati (2) Dura   Novak Đoković 6−4, 3−0, retirada
Guanyador 19. 2 d'octubre de 2011   Bangkok Dura (i)   Donald Young 6−2, 6−0
Guanyador 20. 9 d'octubre de 2011   Tòquio, Japó Dura   Rafael Nadal 3−6, 6−2, 6−0
Guanyador 21. 16 d'octubre de 2011   Xangai (2) Dura   David Ferrer 7−5, 6−4
Guanyador 22. 8 de gener de 2012   Brisbane, Austràlia Dura   Aleksandr Dolhopòlov 6−1, 6−3
Finalista 10. 3 de març de 2012   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Roger Federer 5−7, 4−6
Finalista 11. 4 d'abril de 2012   Miami Dura   Novak Đoković 1−6, 6−7(4)
Finalista 12. 8 de juliol de 2012   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Roger Federer 6−4, 5−7, 3−6, 4−6
Guanyador 23. 5 d'agost de 2012   Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa   Roger Federer 6−2, 6−1, 6−4
Guanyador 24. 10 de setembre de 2012   US Open Dura   Novak Đoković 7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2
Finalista 13. 14 d'octubre de 2012   Xangai Dura   Novak Đoković 7−5, 6−7(11), 3−6
Guanyador 25. 6 de gener de 2013   Brisbane (2) Dura   Grígor Dimitrov 7−6(0), 6−4
Finalista 14. 27 de gener de 2013   Open d'Austràlia (3) Dura   Novak Đoković 7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6
Guanyador 26. 31 de març de 2013   Miami (2) Dura   David Ferrer 2−6, 6−4, 7−6(1)
Guanyador 27. 16 de juny de 2013   Londres3 (3) Gespa   Marin Čilić 5−7, 7−5, 6−3
Guanyador 28. 8 de juliol de 2013   Wimbledon Gespa   Novak Đoković 6−4, 7−5, 6−4
Guanyador 29. 28 de setembre de 2014   Shenzhen, Xina Dura   Tommy Robredo 5−7, 7−6(9), 6−1
Guanyador 30. 19 d'octubre de 2014   Viena, Àustria Dura (i)   David Ferrer 5−7, 6−2, 7−5
Guanyador 31. 26 d'octubre de 2014   València (2) Dura (i)   Tommy Robredo 3−6, 7−6(7), 7−6(8)
Finalista 15. 1 de febrer de 2015   Open d'Austràlia (4) Dura   Novak Đoković 6−7(5), 7−6(4), 3−6, 0−6
Finalista 16. 5 d'abril de 2015   Miami (2) Dura   Novak Đoković 6−7(3), 6−4, 0−6
Guanyador 32. 4 de maig de 2015   Múnic, Alemanya Terra batuda   Philipp Kohlschreiber 7−6(4), 5−7, 7−6(4)
Guanyador 33. 10 de maig de 2015   Madrid (2) Terra batuda   Rafael Nadal 6−3, 6−2
Guanyador 34. 21 de juny de 2015   Londres (4) Gespa   Kevin Anderson 6−3, 6−4
Guanyador 35. 16 d'agost de 2015   Mont-real (3) Dura   Novak Đoković 6−4, 4−6, 6−3
Finalista 17. 8 de novembre de 2015   París, França Dura (i)   Novak Đoković 2−6, 4−6
Finalista 18. 31 de gener de 2016   Open d'Austràlia (5) Dura   Novak Đoković 1−6, 5−7, 6−7(3)
Finalista 19. 8 de maig de 2016   Madrid Terra batuda   Novak Đoković 2−6, 6−3, 3−6
Guanyador 36. 15 de maig de 2016   Roma, Itàlia Terra batuda   Novak Đoković 6−3, 6−3
Finalista 20. 5 de juny de 2016   Roland Garros, França Terra batuda   Novak Đoković 6−3, 1−6, 2−6, 4−6
Guanyador 37. 19 de juny de 2016   Londres (5) Gespa   Milos Raonic 6−7(5), 6−4, 6−3
Guanyador 38. 10 de juliol de 2016   Wimbledon (2) Gespa   Milos Raonic 6−4, 7−6(3), 7−6(2)
Guanyador 39. 14 d'agost de 2016   Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil Dura   Juan Martín del Potro 7−5, 4−6, 6−2, 7−5
Finalista 21. 21 d'agost de 2016   Cincinnati Dura   Marin Čilić 4−6, 5−7
Guanyador 40. 9 d'octubre de 2016   Pequín, Xina Dura   Grigor Dimitrov 6−4, 7−6(2)
Guanyador 41. 16 d'octubre de 2016   Xangai (3) Dura   Roberto Bautista Agut 7−6(1), 6−1
Guanyador 42. 30 d'octubre de 2016   Viena (2) Dura (i)   Jo-Wilfried Tsonga 6−3, 7−6(6)
Guanyador 43. 6 de novembre de 2016   París Dura (i)   John Isner 6−3, 6−7(4), 6−4
Guanyador 44. 20 de novembre de 2016   ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit Dura (i)   Novak Đoković 6−3, 6−4
Finalista 22. 8 de gener de 2017   Doha (2) Dura   Novak Đoković 3−6, 7−5, 4−6
Guanyador 45. 4 de març de 2017   Dubai Dura   Fernando Verdasco 6−3, 6−2
Guanyador 46. 20 d'octubre de 2019   Anvers, Bèlgica Dura (i)   Stan Wawrinka 3−6, 6−4, 6−4
Finalista 23. 15 de gener de 2022   Sydney, Austràlia Dura (i)   Aslan Karatsev 3−6, 3−6
Finalista 24. 12 de juny de 2022   Stuttgart, Alemanya Gespa   Matteo Berrettini 4−6, 7−5, 3−6
Finalista 25. 26 de febrer de 2023   Doha (3) Dura   Daniïl Medvédev 4−6, 4−6

Períodes com a número 1 modifica

Núm. Predecessor Dates Successor Setmanes Acumulat
1.   Novak Đoković 07/11/2016 − 20/08/2017   Rafael Nadal 41 41

Dobles masculins: 5 (3−2) modifica

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−1)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 (3−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 (0−1)
Títols per superfície
Dura (2−2)
Gespa (1−0)
Terra batuda (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponent Marcador
Finalista 1. 1 d'octubre del 2006   Bangkok, Tailàndia Dura (i)   Jamie Murray   Jonathan Erlich
  Andy Ram
2−6, 6−2, [4−10]
Guanyador 1. 7 de novembre del 2010   València, Espanya Dura (i)   Jamie Murray   Mahesh Bhupathi
  Maks Mirni
7−6(8), 5−7, [10−7]
Guanyador 2. 9 d'octubre de 2011   Tòquio, Japó Dura   Jamie Murray   František Čermák
  Filip Polášek
6−1, 6−4
Finalista 4. 11 d'agost de 2013   Mont-real, Canadà Dura   Colin Fleming   Alexander Peya
  Bruno Soares
4−6, 6−7(4)
Guanyador 3. 23 de juny de 2019   Londres, Regne Unit Gespa   Feliciano López   Rajeev Ram
  Joe Salisbury
7−6(6), 5−7, [10−5]

Dobles mixts: 1 (0−1) modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 5 d'agost de 2012   Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa   Laura Robson   Viktória Azàrenka
  Maks Mirni
6−2, 3−6, [8−10]

Equips: 2 (1−1) modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 9 de gener de 2010 Copa Hopman, Austràlia Dura (i)   Laura Robson   M.J. Martínez Sánchez
  Tommy Robredo
2−1
Guanyador 1. 27−29 de novembre de 2015 Copa Davis, Gant, Bèlgica Terra batuda   Kyle Edmund
  Jamie Murray
  James Ward
  Ruben Bemelmans
  Kimmer Coppejans
  Steve Darcis
  David Goffin
3−1

Rivalitats modifica

Federer−Murray modifica

Roger Federer i Andy Murray s'han enfrontat un total de 25 ocasions de les quals Federer n'ha guanyat 14 per 11. La majoria d'enfrontaments s'han realitzat sobre pista dura amb 12−10 per Federer, mentre que la resta són sobre gespa (2−1), ja que sobre terra batuda no han coincidit en cap torneig. Federer domina els partits de Grand Slam (5−1) i ATP World Tour Finals (4−1), mentre que Murray ho fa en els Masters (6−3). A excepció del Roland Garros, s'han enfrontat en una ocasió en la resta de finals de Grand Slam amb victòria per Federer en totes tres. També van disputar la final olímpica el 2012 amb victòria per Murray. L'escocès va dominar la seva rivalitat inicialment amb un clar avantatge però a poc a poc es va eixugar la diferència i Federer està per davant actualment.

Ambdós tennistes també s'han enfrontat en una ocasió en dobles en la Copa Davis, amb victòria final per Federer.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Murray Federer
1. 2005 Bangkok 250 Dura (i) F Federer 6−3, 7−5 1:26 0 1
2. 2006 Cincinnati MS/1000 Dura R32 Murray 7−5, 6−4 1:37 1 1
3. 2008 Dubai Gold/500 Dura R32 Murray 6−7(6), 6−3, 6−4 1:55 2 1
4. 2008 US Open GS Dura F Federer 6−2, 7−5, 6−2 1:51 2 2
5. 2008 Madrid MS/1000 Dura (i) SF Murray 3−6, 6−3, 7−5 1:57 3 2
6. 2008 Tennis Masters Cup CM Dura (i) RR Murray 4−6, 7−6(3), 7−5 3:01 4 2
7. 2009 Doha 250 Dura SF Murray 6−7(6), 6−2, 6−2 2:05 5 2
8. 2009 Indian Wells MS/1000 Dura SF Murray 6−3, 4−6, 6−1 1:48 6 2
9. 2009 Cincinnati MS/1000 Dura SF Federer 6−2, 7−6(8) 1:30 6 3
10. 2009 Londres CM Dura (i) RR Federer 3−6, 6−3, 6−1 1:58 6 4
11. 2010 Open d'Austràlia GS Dura F Federer 6−3, 6−4, 7−6(11) 2:41 6 5
12. 2010 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura F Murray 7−5, 7−5 2:05 7 5
13. 2010 Xangai MS/1000 Dura F Murray 6−3, 6−2 1:25 8 5
14. 2010 Londres CM Dura (i) RR Federer 6−4, 6−2 1:17 8 6
15. 2012 Dubai Gold/500 Dura F Federer 7−5, 6−4 1:37 8 7
16. 2012 Wimbledon GS Gespa F Federer 4−6, 7−5, 6−3, 6−4 3:24 8 8
17. 2012 Jocs Olímpics JO Gespa F Murray 6−2, 6−1, 6−4 1:56 9 8
18. 2012 Xangai MS/1000 Dura SF Murray 6−4, 6−4 1:38 10 8
19. 2012 Londres CM Dura (i) SF Federer 7−6(5), 6−2 1:35 10 9
20. 2013 Open d'Austràlia GS Dura SF Murray 6−4, 6−7(5), 6−3, 6−7(2), 6−2 4:00 11 9
21. 2014 Open d'Austràlia GS Dura QF Federer 6−3, 6−4, 6−7(6), 6−3 3:20 11 10
22. 2014 Cincinnati MS/1000 Dura QF Federer 6−3, 7−5 1:33 11 11
23. 2014 Londres CM Dura (i) RR Federer 6−0, 6−1 0:56 11 12
24. 2015 Wimbledon GS Gespa SF Federer 7−5, 7−5, 6−4 2:09 11 13
25. 2015 Cincinnati MS/1000 Dura SF Federer 6−4, 7−6(6) 1:39 11 14
Dobles
Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyadors Resultat Perdedors Murray Federer
1. 2005 Copa Davis CD Terra batuda (i) PO GM Federer / Allegro 7−5, 2−6, 7−6(1), 6−2 Murray / Rusedski 0 1

Nadal−Murray modifica

Rafael Nadal i Andy Murray s'han enfrontat un total de 24 ocasions de les quals Nadal n'ha guanyat 17 per 7, més una renúncia de Nadal. El tennista mallorquí domina els enfrontaments en totes les superfícies malgrat que només és especialista sobre terra batuda. En pista dura lidera per 7−5, sobre terra batuda 7−2, i sobre gespa 3−0. En Grand Slams s'han enfrontat en set ocasions amb cinc victòries per Nadal, però per altra banda, el britànic supera a Nadal en les finals per 3−1. Paradoxalment, el seu primer enfrontament és el més llarg que han disputat, i fou en quarta ronda.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Murray Nadal
1. 2007 Open d'Austràlia GS Dura 4R Nadal 6−7(3), 6−4, 4−6, 6−3, 6−1 3:51 0 1
2. 2007 Madrid MS/1000 Dura (i) 3R Nadal 7−6(5), 6−4 2:17 0 2
3. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda 3R Nadal 6−3, 6−2 1:18 0 3
4. 2008 Wimbledon GS Gespa QF Nadal 6−3, 6−2, 6−4 1:55 0 4
5. 2008 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura SF Nadal 7−6(2), 6−2 2:02 0 5
6. 2008 US Open GS Dura SF Murray 6−2, 7−6(5), 4−6, 6−4 3:31 1 5
7. 2009 Rotterdam 500 Dura (i) F Murray 6−3, 4−6, 6−0 1:51 2 5
8. 2009 Indian Wells MS/1000 Dura F Nadal 6−1, 6−2 1:21 2 6
9. 2009 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Nadal 6−2, 7−6(4) 2:09 2 7
10. 2010 Open d'Austràlia GS Dura QF Murray 6−3, 7−6(2), 3−0, ret. 2:30 3 7
11. 2010 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 6−4, 7−6(6), 6−4 2:22 3 8
12. 2010 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura SF Murray 6−3, 6−4 1:44 4 8
13. 2010 Londres CM Dura (i) SF Nadal 7−6(5), 3−6, 7−6(6) 3:12 4 9
14. 2011 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Nadal 6−4, 2−6, 6−1 2:59 4 10
15. 2011 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 7−5, 6−4 3:17 4 11
16. 2011 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 5−7, 6−2, 6−2, 6−4 2:59 4 12
17. 2011 US Open GS Dura SF Nadal 6−4, 6−2, 3−6, 6−2 3:24 4 13
18. 2011 Tòquio 500 Dura F Murray 3−6, 6−2, 6−0 2:16 5 13
2012 Miami MS/1000 Dura SF Murray Renúncia 5 13
19. 2014 Roma MS/1000 Terra batuda QF Nadal 1−6, 6−3, 7−5 2:40 5 14
20. 2014 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−3, 6−2, 6−1 1:40 5 15
21. 2015 Madrid MS/1000 Terra batuda F Murray 6−3, 6−2 1:29 6 15
22. 2015 Londres CM Dura (i) RR Nadal 6−4, 6−1 1:32 6 16
23. 2016 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Nadal 2−6, 6−4, 6−2 2:43 6 17
24. 2016 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Murray 7−5, 6−4 2:11 7 17

Đoković−Murray modifica

Novak Đoković i Andy Murray s'han enfrontat un total de 36 ocasions de les quals Murray n'ha guanyat 11 per 25 derrotes. El tennista serbi domina els enfrontaments en les superfícies de terra batuda (5−1) i pista dura (20−8), en canvi, sobre gespa domina l'escocès amb 2 victòries sense derrota. En Grand Slams s'han enfrontat en deu ocasions amb vuit victòries per Đoković, però en canvi està molt més ajustat quan s'enfronten en finals de torneigs per 10−7.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Murray Đoković
1. 2006 Madrid MS/1000 Dura (i) R16 Đoković 1−6, 7−5, 6−3 2:11 0 1
2. 2007 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−2, 6−3 1:03 0 2
3. 2007 Miami MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 6−0 1:03 0 3
4. 2008 Montecarlo MS/1000 Terra batuda R16 Đoković 6−0, 6−4 1:18 0 4
5. 2008 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura QF Murray 6−3, 7−6(3) 1:45 1 4
6. 2008 Cincinnati MS/1000 Dura F Murray 7−6(4), 7−6(5) 2:23 2 4
7. 2009 Miami MS/1000 Dura F Murray 6−2, 7−5 2:05 3 4
8. 2011 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 6−4, 6−2, 6−3 2:39 3 5
9. 2011 Roma MS/1000 Terra batuda SF Đoković 6−1, 3−6, 7−6(2) 3:02 3 6
10. 2011 Cincinnati MS/1000 Dura F Murray 6−4, 3−0, retirada 1:12 4 6
11. 2012 Open d'Austràlia GS Dura SF Đoković 6−3, 3−6, 6−7(4), 6−1, 7−5 4:50 4 7
12. 2012 Dubai 500 Dura SF Murray 6−2, 7−5 1:23 5 7
13. 2012 Miami MS/1000 Dura F Đoković 6−1, 7−6(4) 2:18 5 8
14. 2012 Jocs Olímpics JO Gespa SF Murray 7−5, 7−5 2:00 6 8
15. 2012 US Open GS Dura F Murray 7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2 4:54 7 8
16. 2012 Xangai MS/1000 Dura F Đoković 5−7, 7−6(11), 6−3 3:22 7 9
17. 2012 Londres CM Dura (i) RR Đoković 4−6, 6−3, 7−5 2:34 7 10
18. 2013 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 6−7(2), 7−6(3), 6−3, 6−2 3:40 7 11
19. 2013 Wimbledon GS Gespa F Murray 6−4, 7−5, 6−4 3:09 8 11
20. 2014 Miami MS/1000 Dura QF Đoković 7−5, 6−3 1:31 8 12
21. 2014 US Open GS Dura QF Đoković 7−6(1), 6−7(1), 6−2, 6−4 3:33 8 13
22. 2014 Pequín 500 Dura SF Đoković 6−3, 6−4 1:36 8 14
23. 2014 París MS/1000 Dura (i) QF Đoković 7−5, 6−2 1:42 8 15
24. 2015 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 7−5(5), 6−7(4), 6−3, 6−0 3:39 8 16
25. 2015 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−2, 6−3 1:28 8 17
26. 2015 Miami MS/1000 Dura F Đoković 7−6(3), 4−6, 6−0 2:47 8 18
27. 2015 Roland Garros GS Terra batuda SF Đoković 6−3, 6−3, 5−7, 5−7, 6−1 4:09 8 19
28. 2015 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura F Murray 6−4, 4−6, 6−3 3:00 9 19
29. 2015 Xangai MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 6−3 1:07 9 20
30. 2015 París MS/1000 Dura (i) F Đoković 6−2, 6−4 1:32 9 21
31. 2016 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 6−1, 7−5, 7−6(3) 2:53 9 22
32. 2016 Madrid MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−2, 3−6, 6−3 2:06 9 23
33. 2016 Roma MS/1000 Terra batuda F Murray 6−3, 6−3 1:35 10 23
34. 2016 Roland Garros GS Terra batuda F Đoković 3−6, 6−1, 6−2, 6−4 3:03 10 24
35. 2016 Londres CM Dura (i) F Murray 6−3, 6−4 1:42 11 24
36. 2017 Doha 250 Dura F Đoković 6−3, 5−7, 6−4 2:54 11 25

Trajectòria modifica

Individual modifica

Torneig 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Títols V – D
Grand Slams
Open d'Austràlia A 1R 4R 1R 4R F F SF F QF F F 4R A 1R A A 2R 3R 0 / 15 51 – 15
Roland Garros A 1R A 3R QF 4R SF QF A SF SF F SF A A 1R A 0 / 11 39 – 11
Wimbledon 3R 4R A QF SF SF SF F G QF SF G QF A A NC 3R 2R 2R 2 / 14 59 – 12
US Open 2R 4R 3R F 4R 3R SF G QF QF QF QF A 2R A 2R 1R 3R 2R 1 / 17 50 – 16
Victòries–Derrotes 3−2 6−4 5−2 12−4 15−4 16−4 21−4 22−3 17−2 17−4 19−4 23−3 12−3 1−1 0−1 1−2 2−2 3 / 53 193 − 50
Altres
ATP World Tour Finals A A A SF RR SF RR SF A RR RR G A A A A A 1 / 8 16 – 11
Jocs Olímpics No celebrat 1R No celebrat G No celebrat G No celebrat A NC 2 / 3 12 – 1
ATP World Tour Masters 1000
Indian Wells A 2R SF 4R F QF 2R 2R QF 4R SF 3R 2R A A NC 3R 0 / 13 27 – 13
Miami A 1R SF 2R G 2R 2R F G QF F 3R A A A NC A 2 / 11 28 – 9
Montecarlo A 1R A 3R SF 2R SF QF 3R A A SF 3R A A NC A 0 / 9 15 – 9
Hamburg A 2R 1R 3R Madrid (terra batuda) 1 / 11 21 − 10
Madrid (terra batuda) Hamburg QF QF 3R A QF 3R G F 3R A A NC A
Roma A 1R 1R 2R 2R 3R SF 3R 2R QF 3R G 2R A A A A 1 / 12 14 – 10
Mont-real/Toronto A SF 2R SF G G 2R 3R 3R QF G A A A A NC A 3 / 10 26 – 6
Cincinnati 2R QF 1R G SF QF G 3R QF QF SF F A 1R 1R 3R 2R 2 / 16 34 – 14
Madrid (dura) A 3R 3R G Xangai 4 / 10 32 − 6
Xangai Madrid (dura) A G G F A 3R SF G A A 2R NC NC
París A 3R QF QF 3R QF QF 3R A QF F G A A A A 1R 1 / 11 21 – 10
Estadístiques
Finals 1 2 4 6 7 4 6 7 5 3 7 13 2 0 1 0 0 68
Títols 0 1 2 5 6 2 5 3 4 3 4 9 1 0 1 0 0 46
Dura V–D 7−4 26−14 36−12 43−10 47−6 34−12 35−8 35−10 26−5 43−14 42−12 48−6 12−3 6−3 11−7 3−3 12−12 34 / 176 471 − 144
Gespa V–D 5−3 9−4 2−0 8−1 10−1 6−2 9−1 12−2 12−0 5−2 12−1 12−0 4−2 1−2 0−0 0−0 3−2 8 / 32 110 − 23
Terra batuda V–D 0−2 4−5 0−2 7−5 9−4 6−4 12−4 9−4 5−3 11−4 17−1 18−3 9−5 0−0 0−0 0−1 0−0 3 / 49 107 − 47
Moqueta V–D 2−1 1−2 5−0 0−0 Superfície eliminada 1 / 4 8 − 3
Total Victòries–Derrotes 14−10 40−25 43−14 58−16 66−11 46−18 56−13 56−16 43−8 59−20 71−14 78−9 25−10 7−5 11−7 3−4 15−14 696 − 217
Rànquing a final d'any 63 17 11 4 4 4 4 3 4 6 2 1 16 240 125 122 134
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons modifica

Referències modifica

  1. Malcolm Folley i Patricia Kane. «What really upset Andy? The day that Judy walked out on us» (en anglès). Daily Mail, 05-07-2009. [Consulta: 7 juliol 2011].
  2. «Faultless young Scot who is all set to take on the tennis world» (en anglès). The Scotsman, 14-09-2004. [Consulta: 7 juliol 2011].
  3. «Murray receives OBE honour fro Duke of Cambridge» (en anglès). ATP, 17-10-2013. [Consulta: 19 març 2014].
  4. «Bloc de Kim Sears» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 27 novembre 2014].
  5. «Tennis star Murray to marry Kim Sears». China Daily, 27/11/2014llengua=anglès.
  6. «BBC Scotland audiences serve ace result for Andrew Murray in Sports Personality poll» (en anglès). BBC, 09-12-2005. [Consulta: 7 juliol 2011].
  7. «Murray in major sponsorship deal» (en anglès). BBC News, 29-12-2006. [Consulta: 7 juliol 2011].
  8. Bierley, Steve. «Murray masters Madrid on his path to grander ambitions» (en anglès). The Guardian, 20-10-2008. [Consulta: 8 juliol 2011].
  9. «Andy Murray parts with coach Alex Corretja» (en anglès). BBC, 29-03-2011. [Consulta: 29 novembre 2012].
  10. Karen, Mattias. «Andy Murray is first Brit to make Wimbledon finals in 74 years» (en anglès). The Augusta Chronicle, 06-07-2012. [Consulta: 2 desembre 2012].
  11. «Andy and Jamie Murray beaten in Olympic tennis doubles» (en anglès). BBC, 28-07-2012. [Consulta: 2 desembre 2012].
  12. Ornstein, David. «Andy Murray wins men's singles Olympics tennis gold» (en anglès). BBC, 05-08-2012. [Consulta: 2 desembre 2012].
  13. «Andy Murray appoints Amelie Mauresmo as coach» (en anglès). BBC, 08-06-2014. [Consulta: 14 març 2015].
  14. Dickson, Mike. «Andy Murray beats Tommy Robredo in gruelling Valencia Open final to edge closer to ATP World Tour Finals qualification» (en anglès). Daily Mail, 26-10-2014. [Consulta: 14 març 2015].
  15. «Tennis - Murray sets new milestone on way to Indian Wells semi-finals» (en anglès). Yahoo!, 19-03-2015. [Consulta: 19 febrer 2015].
  16. Cambers, Simon. «Andy Murray adds to Bjorkman burden while Mauresmo prepares for birth» (en anglès). The Guardian, 26-04-2015. [Consulta: 19 febrer 2015].
  17. «Jamie claims bragging rights» (en anglès). SportingLife.com, 14-08-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 25 febrer 2016].
  18. Newbery, Piers. «Andy Murray wins the Davis Cup for Great Britain» (en anglès). BBC, 29-11-2015. [Consulta: 2 març 2016].
  19. Mitchell, Kevin. «Andy Murray beats David Goffin for GB’s first Davis Cup in 79 years» (en anglès). The Guardian, 29-11-2015. [Consulta: 2 març 2016].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrew Murray