Obre el menú principal

Viktória Azàrenka

tennista professional bielorussa

Viktória Fiódorovna Azàrenka, més coneguda com a Viktória Azàrenka (bielorús: Вікторыя Азарэнка, Азаранка, rus: Виктория Азаренко) és una jugadora de tennis professional bielorussa nascuda el 31 de juliol del 1989 a Minsk, Unió Soviètica. L'any 2012 va guanyar el seu primer títol de Grand Slam a l'Open d'Austràlia alhora que va esdevenir número 1 del rànquing individual. Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va aconseguir la medalla de bronze en categoria individual quan era la número 1 del rànquing i en dobles mixtos va guanyar la medalla d'or junt amb Maks Mirni.

Infotaula de personaViktória Azàrenka
Victoria Azarenka Acura Classic.jpg
Viktória Azàrenka (2007)
Biografia
Naixement Viktória Fiódorovna Azàrenka
31 de juliol de 1989 (1989-07-31) (30 anys)
Minsk (URSS)
Residència Scottsdale, Arizona (EUA)
Nacionalitat Bielorússia Bielorússia
Alçada 1.83 m
Pes 66 kg
Lateralitat Dretana (revés a dues mans)
Activitat
Ocupació Tennista
Període d'activitat 2003 – 
Patrimoni net estimat US$ 16.857.277
Nacionalitat esportiva Bielorússia
Esport tennis
Mà de joc cop de dreta a una màrevés a dues mans i dretana
Entrenador principal Sam Sumyk (2010–2015)
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 503–194 1
Tennis dobles 157–61 7
WTA Info WTA
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2012, 2013)
Roland Garros SF (2013)
Wimbledon SF (2011, 2012)
US Open F (2012)
Altres torneigs
Copa Masters F (2011)
Jocs Olímpics Bronze Bronze (2012)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia F (2008, 2011)
Roland Garros F (2009)
Wimbledon QF (2008)
US Open 2R (2009)
Dobles mixtos
Open d'Austràlia F (2007)
Roland Garros G (2008)
Wimbledon 3R (2012)
US Open G (2007)
Jocs Olímpics Or Or (2012)
Família
Parella Sergei Bubka Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: VictoriaAzarenka Twitter: vika7 IMDB: nm3598676
Modifica les dades a Wikidata

Es convertí en campiona júnior del món el 2005 després de guanyar diversos Grand Slams en aquesta categoria.[1] Com a professional va tardar uns anys a aconseguir els èxits individualment per, però en dobles mixtos va aconseguir dos títols de Grand Slams ben aviat, el US Open (2007) junt a Mirnyi i el Roland Garros (2008) amb Bob Bryan.

Contingut

BiografiaModifica

Amb 16 anys, Azàrenka va traslladar la seva residència de Minsk a Scottsdale amb la col·laboració de Nikolai Khabibulin, porter de la lliga National Hockey League i la seva muller, que era íntima amiga de la seva mare. Des de març de 2012 manté una relació amorosa amb el tennista ucraïnès Sergei Bubka Jr, fill del mític saltador de perxa Serguei Bubka.[2]

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 4 (2−2)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Campiona 1. 2012 Open d'Austràlia   Maria Xaràpova 6−3, 6−0
Finalista 1. 2012 US Open   Serena Williams 2−6, 6−2, 5−7
Campiona 2. 2013 Open d'Austràlia (2)   Li Na 4−6, 6−4, 6−3
Finalista 2. 2013 US Open (2)   Serena Williams 5−7, 7−6(6), 1−6

Dobles: 3 (0−3)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 2008 Open d'Austràlia   Shahar Pe'er   Alona Bondarenko
  Katerina Bondarenko
6−2, 1−6, 4−6
Finalista 2. 2009 Roland Garros   Ielena Vesninà   Anabel Medina Garrigues
  Virginia Ruano Pascual
1−6, 1−6
Finalista 3. 2011 Open d'Austràlia (2)   Maria Kirilenko   Gisela Dulko
  Flavia Pennetta
6−2, 5−7, 1−6

Dobles mixtos: 4 (2−2)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 2007 Open d'Austràlia   Maks Mirni   Elena Likhovtseva
  Daniel Nestor
4−6, 4−6
Campiona 1. 2007 US Open   Max Mirnyi   Meghann Shaughnessy
  Leander Paes
6−4, 7−6(6)
Campiona 2. 2008 Roland Garros   Bob Bryan   Katarina Srebotnik
  Nenad Zimonjić
6−2, 7−6(4)
Finalista 2. 2018 Wimbledon   Jamie Murray   Nicole Melichar
  Alexander Peya
6−7(1), 3−6

Jocs OlímpicsModifica

IndividualModifica

Any Campionat Oponent Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit   Maria Kirilenko 6−3, 6−4

Dobles mixtosModifica

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit   Maks Mirni   Laura Robson
  Andy Murray
2−6, 6−3, [10−8]

Carrera esportivaModifica

Inicis (2005−2008)Modifica

L'any 2005, Azàrenka va guanyar els Grand Slams de l'Open d'Austràlia i el US Open en categoria júnior individual, gràcies als quals fou nomenada campiona mundial en categoria júnior per la ITF. També va guanyar el seu primer títol ITF a Pétange, Luxemburg. Al Guangzhou va entrar per primera vegada en el quadre principal d'un torneig WTA després de superar tres rondes de qualificació, però en tercera ronda va perdre davant Yan Zi, que en fou la campiona. A la temporada 2006 va disputar diversos torneigs importants que li van permetre assentar-se al circuit professional. El seu millor resultat fou arribar a les semifinals a Taixkent, on va perdre contra Tiantian Sun.

 
Viktoria Azàrenka a Wimbledon (2008).

El 2007 va començar dins les millors 100 tennistes del món. A l'Open d'Austràlia i a Wimbledon va arribar a tercera ronda on va perdre amb dues caps de sèrie. Això no obstant, a Austràlia va arribar a la final de dobles mixtos junt al seu compatriota Maks Mirni. Al US Open va superar el seu millor resultat arribant a quarta ronda perdent contra Svetlana Kuznetsova i va guanyar el títol de dobles mixtos, novament amb Mirnyi com a parella, derrotant a Meghann Shaughnessy i Leander Paes.[3] Individualment fou finalista a Estoril i a Taixkent, destacant com a millors resultats en torneigs menors. En dobles fou finalista en quatre torneigs amb diverses companyes però tampoc va aconseguir cap títol. Tots aquests resultats li van permetre entrar al Top 30 en ambdues categories, 27 en individuals i 29 en dobles.

Durant la temporada 2008 va demostrar que seguia evolucionant el seu nivell tennístic, tot i que encara no va aconseguir cap títol individual. Només començar l'any va arribar a la final del torneig de Gold Coast, però va perdre contra Li Na. Aquests punts li van permetre arribar a l'Open d'Austràlia com a cap de sèrie per primer cop en un Grand Slam. Tanmateix va perdre a tercera ronda contra la defensora del títol, Serena Williams. En dobles fou finalista junt a Shahar Pe'er però van perdre davant les germanes Katerina i Alona Bondarenko. Al Roland Garros va arribar a quarta ronda perdent contra Kuznetsova i junt a Bob Bryan va aconseguir el seu segon títol de dobles mixtos després de vèncer a Katarina Srebotnik i Nenad Zimonjić en la final. També fou finalista a Praga però durant la segona meitat de la temporada no va aconseguir cap resultat destacable.

Top 10 (2009−2011)Modifica

 
Viktoria Azàrenka al Roland Garros (2009).

L'any 2009 va començar amb un magnífic estat de forma i per fi es va treure l'espina de ser finalista en tants torneigs. A Bribane va guanyar el seu primer títol individual del circuit WTA, vencent a Marion Bartoli en la final. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda però es va retirar a causa d'una lesió quan estava guanyant a la segona cap de sèrie, Serena Williams. Poc després va disputar el torneig de Memphis fent el doblet. Va vèncer en la final de dobles junt a Caroline Wozniacki i va guanyar la final individual precisament a la seva parella. Seguidament va aconseguir el seu títol més important fins al moment en dobles a Indian Wells, aquest cop amb Vera Zvonariova com a companya, i en individuals va perdre a semifinals contra la seva parella, que en fou la campiona. La setmana següent va aconseguir el seu títol més destacat individualment a Miami, derrotant per fi a Serena Williams. Amb aquest resultat va entrar finalment al Top 10 del rànquing mundial, concretament a la posició número 8. Al Roland Garros va arribar per primera ocasió als quarts de final d'un Grand Slam, però va perdre davant Dinara Safina. Amb Ielena Vesninà com a parella, van ser finalistes perdent clarament contra les espanyoles Anabel Medina Garrigues i Virginia Ruano Pascual. A Wimbledon fou derrotada a quarts de final novament per Serena Williams, que en fou la campiona. A partir d'aquí no va aconseguir millorar els seus resultats però el seu rànquing li va permetre participar en la Copa Masters femenina per primera vegada. Allà va guanyar el primer partit contra Jelena Janković però va perdre els altres dos davant Wozniacki i Agnieszka Radwańska, quan els tenia tots molt ben encarats, i fins i tot no aprofitant pilotes de partit. Va acabar la temporada en la posició 7 del rànquing individual amb una trajectòria de 45-15 victòries i derrotes. Malgrat aquests bons resultats, Azàrenka va decidir prescindir del seu entrenador Antonio Van Grichen.

 
Azàrenka disputant la Copa Federació (2011).

Assentada en el Top 10, el seu objectiu pel 2010 era assaltar el podi de millors tennistes mundials. El primer torneig important fou l'Open d'Austràlia però va caure a quarts de final, novament contra la seva bèstia negra per tercer cop consecutiu, Serena Williams. A Dubai fou finalista però no va superar a Venus Williams. Seguidament no va poder millorar els resultats aconseguits a Indian Wells i Miami, on defensava el títol, i va perdre a tercera i quarta ronda respectivament. Petites lesions van minvar el seu potencial en els següents torneigs i no va aconseguir resultats destacables. Al Roland Garros va arribar justa per la recuperació d'una lesió i va caure a primera ronda, fet que provocà la seva caiguda al número 16 del rànquing. Això no obstant, a Eastbourne va arribar a la final sense ser cap de sèrie, on va perdre davant Iekaterina Makàrova. A Wimbledon tampoc va millorar els seus resultats i va caure a tercera ronda. Els millors resultats de la temporada es van produir durant la preparació de l'Open dels Estats Units. Va guanyar el torneig de Stanford davant Maria Xaràpova i també va aconseguir el títol de Cincinnati en dobles junt a la seva nova parella, Maria Kirilenko. Al US Open va caure a segona ronda, demostrant novament que en les grans cites perdia la seva competitivitat perquè es bloquejava mentalment. A més, aquí va perdre la consciència mentre jugava a causa d'un cop i de la calor, i fou ingressada a l'hospital.[4] Es va recuperar ràpidament i va poder guanyar el segon títol de la temporada a Moscou, derrotant a Kirilenko en la final. Amb aquesta punts va assolir la darrera plaça per disputar la Copa Masters femenina. Va perdre els dos primers partits contra Zvonariova i Kim Clijsters, i va guanyar el tercer a Janković, tot i que ja no tenia possibilitats de classificar-se per la segona fase. Va acabar la temporada en desena posició del rànquing, dins el Top 10 per segon any consecutiu.

Amb la intenció de millorar els seus resultats als Grands Slams, el 2011 va arribar a l'Open d'Austràlia com a vuitena cap de sèrie. Malauradament va perdre novament a quarta ronda, aquest cop davant Li Na, que en fou finalista. Amb Kirilenko com a parella va tornar a ser finalista per segona ocasió perdent contra la millor parella del món, Gisela Dulko i Flavia Pennetta. Després va formar part de l'equip bielorús en la Copa Federació, on va guanyar tots els partits i es va classificar per disputar els playoffs d'accedir al grup Grup Mundial II. A Indian Wells es va retirar a causa d'una lesió a quarts de final i llavors va tornar a guanyar a Miami per segona vegada. La setmana següent va disputar el torneig menor de Marbella on també va guanyar. Aquests punts li van permetre pujar fins a la cinquena posició del rànquing mundial millorant la seva millor posició. Seguidament va tornar a participar en la Copa Federació per disputar el playoff contra Estònia, on van guanyar i es van classificar per disputar el Grup Mundial II en l'edició següent. A Madrid fou finalista perdent contra Petra Kvitova, però va aconseguir els punts suficients per pujar fins a la quarta posició del rànquing mundial. Al Roland Garros va arribar a quarts de final novament, i com a Austràlia, també fou derrotada per Li, que en fou la campiona. A Wimbledon va superar el seu millor resultat en un Grand Slam caient a semifinals davant Kvitova. En el torneig de Stanford, on defensava el títol individual, va realitzar un partit horrible en segona ronda perdent contra Marina Erakovic, número 124 el rànquing. Tanmateix, ho va compensar emportant-se el títol de dobles junt a Kirilenko. A Toronto va arribar a semifinals fins que la va aturar Serena Williams, i en dobles es va quedar sense poder jugar la final a causa d'una lesió a la mà. En el US Open va avançar fins a tercera ronda, on fou superada novament per Williams, però aquest resultat li va permetre escalar fins a la tercera posició del rànquing. Seguidament va arribar a semifinals de Tòquio perdent contra Agnieszka Radwańska, però fou suficient per assegurar-se la participació a la Copa Masters d'Istanbul. En el darrer torneig important abans de la Copa Masters, Azàrenka es va retirar a tercera ronda de Pequín a causa d'un dolor al peu dret. Posteriorment va guanyar el tercer títol de la temporada a Luxemburg derrotant a Monica Niculescu en la final. En el WTA Tour Championships va guanyar els dos primers partits contra Stosur i Li Na, i llavors va perdre contra Bartoli en un partit intranscendent. A semifinals va superar ràpidament a Zvonariova però no va poder vèncer a Kvitová.

Número 1 (2012−present)Modifica

2012Modifica

 
Azàrenka (dreta), Williams i Xaràpova mostrant les medalles olímpiques (2012)

La temporada 2012 va començar de forma excel·lent, primer títol en el primer torneig de l'any a Sydney davant Li Na, defensora del títol. En l'Open d'Austràlia va avançar fins a la final després de vèncer Clijsters a semifinals. En la seva primera final individual de Grand Slam va derrotar a Xaràpova clarament, després del 3-3 inicial va guanyar tots els jocs fins a imposar-se en el partit. Malgrat ser la tercera cap de sèrie, va escalar automàticament al número 1 del rànquing mundial. Poc després va disputar el torneig de Doha i va aconseguir el tercer títol després de superar a Stosur en la final. Va renunciar a participar en el torneig de Dubai per una petita lesió al turmell. A Indian Wells també va seguir amb el mateix nivell i va tornar a superar a Xaràpova, quatre títols en quatre torneigs disputats. A Miami es va trencar la seva ratxa de 26 victòries consecutives en perdre davant Bartoli a quarts de final. Seguidament va disputar el torneig de Stuttgart arribant a la final contra Xaràpova, una nova final entre les dues millors tennistes del moment, però en aquesta ocasió va caure. A Madrid guanyà novament a Radwanska a semifinals (sisena consecutiva durant el 2012) però Serena Williams es va imposar en la final en tot just la seva tercera derrota de l'any. A Roma va avançar a tercera ronda però va abandonar a causa d'uns dolors a l'espatlla. En el Roland Garros va arribar a quarta ronda amb facilitat, però fou sorpresa per Dominika Cibulkova, i com a conseqüència va perdre el número 1 del rànquing individual en mans de Xaràpova. A Wimbledon avançà fins a les semifinals però Serena Williams la va derrotar per després imposar-se en la final. Tanmateix, aquest resultat li va valdre recuperar el número 1 després de quatre setmanes.

Un mes després, Azàrenka va participar en els Jocs Olímpics de Londres, on els esdeveniments es disputaven en les instal·lacions de Wimbledon. Va participar en les categories individual i dobles mixtos junt al seu compatriota Max Mirny, i en ambdues com a principal cap de sèrie. En categoria individual va guanyar els primers quatre partits avançant fins a les semifinals, on va ser derrotada novament per Serena Williams que finalment fou medalla d'or. Això no obstant, es va recuperar de la derrota imposant-se en la final de consolació contra Kirilenko per aconseguir la medalla de bronze.[5] En dobles mixtos es van plantar a la final sense gaires problemes i allà també van superar la parella local formada per Andy Murray i Laura Robson.[6] Poc després havia de tornar al circuit per disputar però en el primer partit de Cincinnati contra Tamira Paszek es va retirar a causa d'una lesió. En el US Open es va classificar per primera vegada pels quarts de final perdent només deu jocs en els primers quatre partits. Va superar Stosur, defensora del títol, i llavors a Xaràpova a semifinals. Malauradament va coincidir amb Serena Williams que la va superar per vuitena ocasió consecutiva, malgrat que en aquesta ocasió va romandre a les portes de la victòria. Això li va permetre retenir el número 1 i classificar-se pel WTA Tour Championships. Posteriorment va disputar el torneig de Tòquio però es va retirar a quarts de final per uns mareigs. A Pequín va coincidir novament amb Xaràpova en la final i la va superar amb claredat, aconseguint el cinquè títol de l'any. A Linz va guanyar un nou torneig contra Julia Goerges. Va acabar la temporada disputant el WTA Tour Championships amb dues victòries contra Angelique Kerber i Na Li, i una derrota contra Serena Williams. Amb aquest resultat es va assegurar acabar l'any com a número 1 però a semifinals fou derrotada per Xaràpova. Va acabar l'any amb 69 victòries i 10 derrotes aconseguint sis títols i establint un nou rècord de guanys econòmics amb gairebé 8 milions de dòlars.

Palmarès: 31 (20−8−3)Modifica

Individual: 36 (20−16)Modifica

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (2−2)
WTA Tour Championships (0−1)
Tier I (0−0) Premier Mandatory (6−2)
Tier II (0−0) Premier 5 (3−2)
Tier III (0−1) Premier (4−5)
Tier IV i V (0−3) International (5−0)
Títols per superfície
Dura (19−9)
Gespa (0−1)
Terra batuda (1−6)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 6 de maig de 2007   Estoril, Portugal Terra batuda   Gréta Arn 6−2, 1−6, 6−7(3)
Finalista 2. 7 d'octubre de 2007   Taixkent, Uzbekistan Dura   Pauline Parmentier 5−7, 2−6
Finalista 3. 5 de gener de 2008   Gold Coast, Austràlia Dura   Li Na 6−4, 3−6, 4−6
Finalista 4. 4 de maig de 2008   Praga, República Txeca Terra batuda   Vera Zvonariova 6−7(2), 2−6
Guanyadora 1. 10 de gener de 2009   Brisbane, Austràlia Dura   Marion Bartoli 6−3, 6−1
Guanyadora 2. 21 de febrer de 2009   Memphis, Estats Units Dura (i)   Caroline Wozniacki 6−1, 6−3
Guanyadora 3. 4 d'abril de 2009   Miami, Estats Units Dura   Serena Williams 6−3, 6−1
Finalista 5. 20 de febrer de 2010   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Venus Williams 3−6, 5−7
Finalista 6. 19 de juny de 2010   Eastbourne, Regne Unit Gespa   Iekaterina Makàrova 6−7(5), 4−6
Guanyadora 4. 1 d'agost de 2010   Stanford, Estats Units Dura   Maria Xaràpova 6−4, 6−1
Guanyadora 5. 24 d'octubre de 2010   Moscou, Rússia Dura (i)   Maria Kirilenko 6−3, 6−4
Guanyadora 6. 3 d'abril de 2011   Miami (2) Dura   Maria Xaràpova 6−1, 6−4
Guanyadora 7. 10 d'abril de 2011   Marbella, Espanya Terra batuda   Irina-Camelia Begu 6−3, 6−2
Finalista 7. 8 de maig de 2011   Madrid, Espanya Terra batuda   Petra Kvitová 6−7(3), 4−6
Guanyadora 8. 23 d'octubre de 2011   Ciutat de Luxemburg, Luxemburg Dura (i)   Monica Niculescu 6−2, 6−2
Finalista 8. 30 d'octubre de 2011   WTA Tour Championships, Istanbul, Turquia Dura (i)   Petra Kvitová 5−7, 6−4, 3−6
Guanyadora 9. 13 de gener de 2012   Sydney, Austràlia Dura   Li Na 6−2, 1−6, 6−3
Guanyadora 10. 28 de gener de 2012   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Maria Xaràpova 6−3, 6−0
Guanyadora 11. 19 de febrer de 2012   Doha, Qatar Dura   Samantha Stosur 6−1, 6−2
Guanyadora 12. 18 de març de 2012   Indian Wells, Estats Units Dura   Maria Xaràpova 6−2, 6−3
Finalista 9. 29 d'abril de 2012   Stuttgart, Alemanya Terra batuda (i)   Maria Xaràpova 1−6, 4−6
Finalista 10. 13 de maig de 2012   Madrid (2) Terra batuda (i)   Serena Williams 1−6, 3−6
Finalista 11. 8 de setembre de 2012   US Open, Estats Units Dura   Serena Williams 2−6, 6−2, 5−7
Guanyadora 13. 7 d'octubre de 2012   Pequín, Xina Dura   Maria Xaràpova 6−3, 6−1
Guanyadora 14. 14 d'octubre de 2012   Linz, Àustria Dura (i)   Julia Görges 6−3, 6−4
Guanyadora 15. 26 de gener de 2013   Open d'Austràlia (2) Dura   Li Na 4−6, 6−4, 6−3
Guanyadora 16. 17 de febrer de 2013   Doha (2) Dura   Serena Williams 7−6(6), 2−6, 6−3
Finalista 12. 19 de maig de 2013   Roma, Itàlia Terra batuda   Serena Williams 1−6, 3−6
Finalista 13. 4 d'agost de 2013   Carlsbad, Estats Units Dura   Samantha Stosur 2−6, 3−6
Guanyadora 17. 18 d'agost de 2013   Cincinnati, Estats Units Dura   Serena Williams 2−6, 6−2, 7−6(6)
Finalista 14. 8 de setembre de 2013   US Open (2) Dura   Serena Williams 5−7, 7−6(6), 1−6
Finalista 15. 4 de gener de 2014   Brisbane Dura   Serena Williams 4−6, 5−7
Finalista 16. 28 de febrer de 2015   Doha Dura   Lucie Šafářová 4−6, 3−6
Guanyadora 18. 9 de gener de 2016   Brisbane (2) Dura   Angelique Kerber 6−3, 6−1
Guanyadora 19. 20 de març de 2016   Indian Wells (2) Dura   Serena Williams 6−4, 6−4
Guanyadora 20. 2 d'abril de 2016   Miami (3) Dura   Svetlana Kuznetsova 6−3, 6−2

Dobles: 18 (8−10)Modifica

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (0−3)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (0−2) Premier Mandatory (2−0)
Tier II (0−3) Premier 5 (1−0)
Tier III (0−1) Premier (2−1)
Tier IV i V (1−0) International (2−0)
Títols per superfície
Dura (6−7)
Gespa (0−0)
Terra batuda (2−2)
Moqueta (0−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 26 de febrer de 2006   Memphis, Estats Units Dura   Caroline Wozniacki   Lisa Raymond
  Samantha Stosur
6−7(2), 3−6
Guanyadora 1. 14 de maig de 2006   Taixkent, Uzbekistan Dura   Tatsiana Putxak   Maria Elena Camerin
  Emmanuelle Gagliardi
Renúncia
Finalista 2. 29 de juliol de 2007   Stanford, Estats Units Dura   Anna Txakvetadze   Sania Mirza
  Shahar Pe'er
4−6, 6−7(5)
Finalista 3. 5 d'agost de 2007   San Diego, Estats Units Dura   Anna Txakvetadze   Cara Black
  Liezel Huber
5−7, 4−6
Finalista 4. 30 de setembre de 2007   Luxemburg, Luxemburg Dura (i)   Shahar Pe'er   Iveta Benešová
  Janette Husárová
4−6, 2−6
Finalista 5. 14 d'octubre de 2007   Moscou, Rússia Moqueta (i)   Tatsiana Putxak   Cara Black
  Liezel Huber
6−4, 1−6, [7−10]
Finalista 6. 25 de gener de 2008   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Shahar Pe'er   Alona Bondarenko
  Katerina Bondarenko
6−2, 1−6, 4−6
Finalista 7. 13 d'abril de 2008   Amelia Island, Estats Units Terra batuda   Ielena Vesninà   Bethanie Mattek
  Vladimíra Uhlířová
3−6, 1−6
Guanyadora 2. 21 de febrer de 2009   Memphis Dura (i)   Caroline Wozniacki   Yuliana Fedak
  Michaëlla Krajicek
6−1, 7−6(2)
Guanyadora 3. 4 d'abril de 2009   Indian Wells, Estats Units Dura   Vera Zvonariova   Gisela Dulko
  Shahar Pe'er
6−3, 3−6, [10−5]
Finalista 8. 24 de maig de 2009   Roland Garros, França Terra batuda   Ielena Vesninà   Anabel Medina Garrigues
  Virginia Ruano Pascual
1−6, 1−6
Guanyadora 4. 15 d'abril de 2010   Cincinnati, Estats Units Dura   Maria Kirilenko   Lisa Raymond
  Rennae Stubbs
7−6(4), 7−6(8)
Finalista 9. 28 de gener de 2011   Open d'Austràlia (2) Dura   Maria Kirilenko   Gisela Dulko
  Flavia Pennetta
6−2, 5−7, 3−6
Guanyadora 5. 5 de maig de 2011   Madrid, Espanya Terra batuda   Maria Kirilenko   Květa Peschke
  Katarina Srebotnik
6−4, 6−3
Guanyadora 6. 31 de juliol de 2011   Stanford Dura   Maria Kirilenko   Liezel Huber
  Lisa Raymond
6−1, 6−3
Finalista 10. 15 d'agost de 2011   Toronto, Canadà Dura   Maria Kirilenko   Liezel Huber
  Lisa Raymond
Renúncia
Guanyadora 7. 2 de març de 2019   Acapulco, Mèxic Dura   Zheng Saisai   Desirae Krawczyk
  Giuliana Olmos
6−1, 6−2
Guanyadora 8. 19 de maig de 2019   Roma, Itàlia Terra batuda   Ashleigh Barty   Anna-Lena Grönefeld
  Demi Schuurs
4−6, 6−0, [10−3]

Dobles mixtos: 4 (3−1)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 2007   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Maks Mirni   Elena Likhovtseva
  Daniel Nestor
4−6, 4−6
Guanyadora 1. 2007   US Open, Estats Units Dura   Max Mirnyi   Meghann Shaughnessy
  Leander Paes
6−4, 7−6(6)
Guanyadora 2. 2008   Roland Garros, França Terra batuda   Bob Bryan   Katarina Srebotnik
  Nenad Zimonjić
6−2, 7−6(4)
Guanyadora 3. 5 d'agost de 2012   Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa   Max Mirnyi   Laura Robson
  Andy Murray
2−6, 6−3, [10−8]

Períodes com a número 1Modifica

Núm. Precedida per Dates Succeïda per Setmanes Acumulat
1.   Caroline Wozniacki 30/01/2012 − 10/06/2012   Maria Xaràpova 19 19
2.   Maria Xaràpova 09/07/2012 − 17/02/2013   Serena Williams 32 51

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Títols V – D
Open d'Austràlia 1R 3R 3R 4R QF 4R G G QF 4R QF A A 1R 2 / 12 39 – 10
Roland Garros 1R 1R 4R QF 1R QF 4R SF A 3R 1R A 1R 2R 0 / 12 22 – 12
Wimbledon 1R 3R 3R QF 3R SF SF 2R 2R QF A 4R 2R 3R 0 / 13 32 – 12
US Open 3R 4R 3R 3R 2R 3R F F QF QF A A 3R 0 / 11 34 – 11
Jocs Olímpics NC 3R No celebrat 3a No celebrat A No celebrat 0 / 2 7 – 2
WTA Championships A A A RR RR F SF RR A A A A A 0 / 5 8 – 9
Rànquing a final d'any 92 30 15 7 10 3 1 2 32 22 13 208 51 128 – 50
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

DoblesModifica

Torneig 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Títols V – D
Open d'Austràlia A A F 3R 3R F A 0 / 4 14 − 3
Roland Garros A 1R QF F 2R QF A 0 / 5 12 − 5
Wimbledon A 2R QF 3R 1R A A 0 / 4 5 − 3
US Open A 1R 1R 2R A A A 0 / 3 1 − 3
Rànquing a final d'any 110 32 12 15 44 12 367 33 − 14
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

ReferènciesModifica

  1. Azàrenka campiona júnior de la ITF el 2005, itftennis.com, 19 de desembre del 2005
  2. Pucin, Diane. «Victoria Azarenka is the new Big Noise in tennis» (en anglès). Los Angeles Times, 06-03-2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  3. «Mirnyi and Azarenka capture US Open mixed doubles title» (en anglès). AFP, 06-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-09. [Consulta: 17 juny 2011].
  4. «Statement from Victoria Azarenka» (en anglès). US Open, 01-09-2010. [Consulta: 18 juny 2011].
  5. Pagliaro, Richard. «Azarenka beats Kirilenko to win bronze for Belarus» (en anglès). Tennis.com, 04-08-2012. [Consulta: 14 gener 2013].
  6. Ornstein, David. «Andy Murray & Laura Robson take silver in Olympics final» (en anglès). BBC, 05-08-2012. [Consulta: 14 gener 2013].

Enllaços externsModifica