Obre el menú principal

Guy Bedos, Alger, 15 de juny de 1934),[1] és un humorista francès, artista de music-hall, actor i guionista, pied-noir de ascendència espanyola.[2]

Infotaula de personaGuy Bedos
Guy Bedos 19-01-09 Presentation Fnac St Lazare 01.jpg
Biografia
Naixement 15 juny 1934 (85 anys)
Alger
Formació Cours Simon Tradueix
Activitat
Ocupació Actor, comediant i guionista
Família
Cònjuge Sophie Daumier
Karen Blanguernon
Fills Leslie Bedos
Nicolas Bedos
Victoria Bedos

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: Guy_Bedos IMDB: nm0066159 Musicbrainz: ef95417a-adc5-4eec-bd53-df8823e751cc
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Guy Bedos va néixer el 15 de juny 1934 a Alger, d'origen Pied-noir, és un humorista, artista, actor i guionista francès. Com a actor interpreta diversos espectacles d'humor d'autors diferents, entre els quals ell mateix. Desenvolupa una sàtira política regularment posada al dia. Aquesta sàtira arriba sobretot als polítics de dreta, però els seus "companys" d'esquerra també pateixen una mica del seu humor acerb.

Molt amic amb col·legues del seu temps, com Coluche o Pierre Desproges, és a l'origen de la creació d'un espectacle per aquest darrer. Es va casar amb Sophie Daumier,[3] una altra humorista amb qui havia fet un duo. Es separaran el 1977.

El 1980 neix Nicolas Bedos, el seu quart fill, que actualment és autor i representador de textos humorístics a la televisió.

FilmografiaModifica

CinemaModifica

TelevisióModifica

CurtmetratgesModifica

TeatreModifica

LlibresModifica

  • Plans rapprochés, Stock, 2011
  • Le Jour et l'heure, Stock, 2008, ISBN 978-2-234-06151-4
  • Sarko and Co, Le cherche-Midi 2007
  • Mémoires d’outre-mère, Stock, 2005
  • Bête de scène, Hors Collection, 2005
  • Arrêtez le monde je veux descendir, Le Cherche-Midi, 2003
  • Journal d'un mégalo, Seuil, 1999
  • Pointes, piques et répliques, Le Cherche-Midi, 1998
  • Merci pour tout, Seuil, 1996
  • Envie de jouer, Seuil, 1995
  • Inconsolable et gai, Seuil, 1995
  • Petites drôleries et autres méchancetés sans importance, Seuil, 1989
  • Je craque, Calmann-Lévy, 1976

PremisModifica

  • Molière del millor « one-man-show » de 1990 (pel seu espectacle al Zénith)

ReferènciesModifica

  1. Llavors departament francès; La independència de l'Algèria serà l'any 1962
  2. «Guy Bedos, mort».
  3. Jean Paul Billo. «Guy Bedos, rescapé de sa jeunesse». radiofrance.fr: France Bleu.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Bedos