Héron
Héron és un municipi belga de la província de Lieja, a l'antic comtat d'Haspengouw. L'1 de setembre de 2009 tenia 4766 habitants.[1]
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() Casa de la vila, escola i jutjat de pau (1866) ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | Valònia | ||||
Província | província de Lieja | ||||
Arrondissement | Arrondissement de Huy ![]() | ||||
Capital | Héron ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 5.277 (2018) ![]() | ||||
• Densitat | 137,71 hab/km² | ||||
Predomini lingüístic | Francès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 38,32 km² ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 4218 i 4217 ![]() | ||||
Prefix telefònic | 085 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | heron.be ![]() |
HistòriaModifica
L'1 de setembre de 1830, només unes setmanes abans de la revolució belga, Guillem I dels Països Baixos va atorgar a John Cockerill una concessió d'unes 450 hectàrees de mines de fer, situades al territori dels municipis de Couhtuin, Lavoir i Huccorgne, el que va ser l'inici d'un breu període d'industrialització. Aquestes explotacions, esdevingudes poc rendibles, faç a les importacions de millor preu, van aturar-se després de la segona guerra mundial. Al nucli de Roua també es van explotar uns jaciments de plom, però com que eren d'un accés molt difícil per a la infiltració d'aigua la mina va haver de tancar-se el 1875.
El municipi actual va crear-se a l'1 de gener de 1977 després de la fusió de Héron, Couthuin, Lavoir i Waret l'Évêque.
EconomiaModifica
Tret d'un interludi industrial molt curt al segle xix, la major activitat econòmica sempre va ser l'agricultura i uns indústries derivades: molí de farines biològiques, fabricació d'aliments per a bestiam,. Des de la fi del segle passat, es va començar la viticultura al Fond du Ry.
Nuclis i llocs ditsModifica
HéronModifica
- Boingt
CouthuinModifica
- Marsinne
- Roua
LavoirModifica
Waret L'ÉvêqueModifica
Monuments i llocs d'interèsModifica
- L'edifici de 1866 de l'arquitecte Jean-Lambert Blandot que va aposentar l'administració municipal, l'escola i el jutjat de pau d'Héron
- La capella de Lavoir, al cim d'un turó, probablement al lloc d'una fortalesa medieval.
- La Ferme du Château (masia del castell), una masia quadrilàter típica d'Haspengouw. A l'edat mitjana era la seu d'un jutjat feudal.
- Tres masies dels (segles XVI i XVII), unes de les més velles d'Haspengouw al nucli de Marsinne, un antic al·leu de la col·legiata de la Mare de Déu de Huy.
- El pou i l'església de Sant Hubert de Waret l'Évêque.
| |||
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||