Ha-Tiqvà

Ha-tiqvà (hebreu: התקווה‎, ‘l'esperança’) és l'himne nacional d'Israel. La lletra va ser escrita per a Iasi l'any 1878 per Naftali Herz Imber (1856-1909), poeta jueu nascut a Zloczow (Galitzia). En l'any 1897, durant el primer congrés sionista, va esdevenir l'himne del sionisme. Tot i estar prohibit per les autoritats britàniques al Mandat Britànic de Palestina durant un temps, va sobreviure fins a ésser proclamat himne nacional d'Israel l'any 1948, any de la creació de l'Estat d'Israel.

Ha-Tiqvà

Títol original	התקווה (he)
Forma musical	himne nacional obra de composició musical
Àudio
Compositor	Samuel Cohen
Llibretista	Naphtali Herz Imber
Lletra de	Naphtali Herz Imber
Llengua	hebreu
Basat en	La Mantovana
Data de publicació	1878

Música

La melodia de Ha-tiqvà deriva de La Mantovana, una cançó italiana del segle xvi, composta per Giuseppe Cenci, també conegut com a Giuseppino del Biado ca. 1600 amb el text «Fuggi, fuggi, fuggi da questo cielo». A la Itàlia de princips del segle xvii era coneguda com a «Ballo di Mantova» i va guanyar popularitat a l'Europa del renaixement amb noms diversos segons les zones. La melodia va ser utilitzada pel compositor txec Bedřich Smetana en el poema simfònic "Vltava", que pertany a l'obra Má vlast (La meva pàtria). Va ser arranjada per Samuel Cohen i orquestrada l'any 1897 pel compositor Paul Ben-Jaim.

Text actual

A continuació es mostra el text actual en hebreu, la transliteració i la seva traducció al català.

Versió original en hebreu	Transliteració	Versió en català
כָּל עוֹד בַּלֵּבָב פְּנִימָה נֶפֶשׁ יְהוּדִי הוֹמִיָּה, וּלְפַאֲתֵי מִזְרָח, קָדִימָה, עַיִן לְצִיּוֹן צוֹפִיָּה, עוֹד לֹא אָבְדָה תִּקְוָתֵנוּ, הַתִּקְוָה בַּת שְׁנוֹת אַלְפַּיִים, לִהְיוֹת עַם חָופְשִׁי בְּאַרְצֵנוּ, אֶרֶץ צִיּוֹן וִירוּשָׁלַיִם.	Kol od ba-levav penima Néfeix yehudí homiyyà U-le-faaté mizrah qadima Àyin le-Tsiyyon tsofiyyà Od lo avdà tiqvatenu Ha-tiqvà bat xenot alpàyim Lihyot am hofxí beartsenu Érets Tsiyyon v-Iruixalàyim.	Mentre dins el cor palpiti una ànima jueva, i, cap a l'extrem del Llevant, l'ull vegi Sió, encara no estarà perduda la nostra esperança, l'esperança bimil·lenària, de ser un poble lliure al nostre país, el País de Sió i de Jerusalem.

Bibliografia

• Krämer, Gudrun. Historia de Palestina desde la conquista otomana hasta la Fundación del Estado de Israel (en castellà). Espanya: Siglo XXI de España Editores, 2006. ISBN 8432312746. 

Enllaços externs

• Fitxer MP3
• (anglès) Informació de la Hatikva Arxivat 2009-05-24 a Wayback Machine. a la pàgina de l'Agència Jueva.