Hadar és el nom d'un poble i d'un jaciment arqueològic d'Etiòpia, on s'hi han trobat algunes de les restes d'humans més antigues del món.

Infotaula de geografia físicaHadar
Imatge
TipusPoble i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEtiòpia Modifica el valor a Wikidata
Map
 11° 10′ N, 40° 38′ E / 11.17°N,40.63°E / 11.17; 40.63

Situació geogràfica modifica

Hadar es troba a la vall del riu Awash, a la regió dels àfars, a la part més septentrional de la vall del Rift, uns 300 km al nord-est de la capital d'Etiòpia, Addis Abeba.

La zona de la baixa vall del riu Awash, que inclou Hadar, ha estat designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.[1]

Descobertes arqueològiques modifica

L'any 1974 un equip coordinat pel paleoantropòleg nord-americà Donald Johanson hi va descobrir les restes de Lucy, un exemplar d’Australopithecus afarensis amb una antiguitat de 3 a 3,4 milions d'anys.[2] Lucy és un dels fòssils d'hominids més antics mai trobats.[3]

A Hadar, l’any 1975 es va trobar l'anomenada Primera família. Aquesta estava composta per 9 adults i 4 infants. Les restes d’aquestes 13 persones estaven enterrades juntes, per alguna causa natural. D’aquest enterrament fa uns 3,2 milions d’anys.[4]

El 2000 van aparèixer les restes d'un nou esquelet d′Australopithecus afarensis en un altre aflorament de la Formació Hadar, a l'anomenat jaciment de Dikika. L'esquelet corresponia a un individu femella de tres anys que va viure fa aproximadament 3.3 milions d'anys. Aquestes restes va rebre el nom de Selam, que significa ‘pau’ en diversos idiomes etíops.[5]

Referències modifica

  1. «Vall baixa d'Awaish» (en francès). UNESCO. [Consulta: 24 novembre 2019].
  2. «Lucy's Story» (en anglès). Universitat de l'Estat d'Arizona. [Consulta: 24 novembre 2019].
  3. «The 'Lucy' fossil rewrote the story of humanity» (en anglès). BBC, 27-11-2014. [Consulta: 24 novembre 2019].
  4. Sáez, 2019, p. p. 28-29.
  5. Alemseged, 2006, p. 296-301.

Bibliografia modifica

  • Alemseged, Zeresenay et Alii «A juvenile early hominin skeleton from Dikika, Ethiopia» (en anglès). Nature, 443, 2006, pàg. 296-301.
  • SÁEZ R., Evolución humana: prehistoria y origen de la compasión; Espanya; Almuzara; Història; 2019; pàgs. 28-29.