Hans Holbein el Jove
Hans Holbein el Jove —der Jüngere— (Augsburg, 1497? - Londres, 1543) fou un artista alemany, un dels mestres del retrat en el Renaixement i dissenyador de xilografies, vitralls i orfebreria.
 Hans Holbein el Jove | |||
| Nom original | (de) Hans Holbein | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement |
aprox. 1497 Augsburg | ||
| Mort |
Abans del 29 de novembre de 1543 Londres | ||
| Causa de mort | Pesta | ||
| |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | Pintor i dissenyador de xilografies, vitralls i orfebreria | ||
| Gènere artístic | Retrat pictòric | ||
| Moviment | Renaixement alemany | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
|
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Fills |
Holbein, Philipp  Philipp Holbein I | ||
| Pare | Hans Holbein el Vell | ||
| Germans | Ambrosius Holbein | ||
| Parents | Sigmund Holbein (oncle) | ||
 | |||
Contingut
OrígensModifica
Va néixer a Augsburg i des de molt petit va estudiar pintura amb el seu pare, Hans Holbein el Vell, reconegut artista dintre de la tradició flamenca, notable pels seus retrats. Juntament amb el seu germà gran Ambrosius, va treballar primer en el taller del seu pare i posteriorment en el del germà d'aquest, Sigmund Holbein.
Cap a 1515, Holbein el Jove i el seu germà Ambrosius es van instal·lar a Basilea, Suïssa, i entraren en el taller del pintor Hans Herbst. Allà va treballar com a il·lustrador de llibres, realitzant xilografies per a les portades de diverses obres i una sèrie d'esbossos en tinta per a L'elogi de la bogeria d'Erasme de Rotterdam.
Influència del Renaixement italiàModifica
El 1518, durant un viatge a Itàlia, va descobrir les obres dels pintors del Renaixement italià Andrea Mantegna i Leonardo da Vinci. L'impacte d'aquests i altres artistes sobre l'obra de Holbein es pot observar en el modelatge i la composició renaixentistes d'un dels seus primers retrats, Erasme de Rotterdam (1523, Museu del Louvre), en el seu famós Crist mort, en La Passió (ambdós en el Kunstmuseum Basel de Basilea) i en el retaule de La Verge del burgmestre Meyer (Palau del Gran Duc de Darmstadt, Alemanya), tots ells realitzats entre 1519 i 1526.
En aquestes obres, s'aprecia una soltesa en el dibuix i una riquesa cromàtica característiques de les obres dels mestres del nord d'Itàlia. En les seves obres religioses, Holbein va unir aquesta riquesa de detalls i colors amb la dignitat i la severitat en la caracterització pròpies de temes religiosos. El 1519 es va casar amb Elsbeth Binzenstock. En aquest mateix any va pintar el retrat de Bonifatius Amerbach, humanista i amic del pintor. El 1520 va rebre el dret de ciutadania, i a l'any següent va obtenir l'encàrrec de decorar la nova sala municipal de Basilea.
Afectat per la ReformaModifica
Entre 1523 i 1526, va augmentar la seva activitat com a il·lustrador gràcies a una sèrie de 51 dibuixos sobre el tema al·legòric medieval de la dansa macabra (Dansa de la mort), l'autoria de la qual es diu que al principi es va encobrir per evitar represàlies pels seus atacs a l'Església. D'aquesta sèrie, es coneixen diverses versions gravades, i n'és la principal la impresa a Lió el 1538. També va dissenyar una sèrie de gravats en planxa de fusta per a la traducció alemanya de la Bíblia de Martí Luter.
L'austeritat preconitzada per la Reforma es va anar apoderant de la societat suïssa i va disminuir el mecenatge artístic, per la qual cosa, a pesar del seu prestigi, Holbein es va veure obligat a anar-se'n a Anglaterra a la recerca de nous encàrrecs. Va arribar a Londres el 1526 amb cartes de presentació escrites per Erasme de Rotterdam, llavors ja el seu amic i protector, per a importants personatges de l'època, als quals hauria de retratar i entre els quals s'inclou Tomàs Moro.
Encara que retratà diversos personatges rellevants, no va arribar a l'objectiu que desitjava (contactar amb la família reial, els Tudor), i el 1528 va tornar a Basilea. Se li va encarregar l'ampliació d'una obra anterior, Justícia (1521-1522), amb la qual havia decorat la sala del consell de l'ajuntament. L'ampliació d'aquesta sèrie de frescos reflecteix el seu continu creixement com a artista; les noves composicions, menys bigarrades que les ja existents, assoleixen un impacte de major dramatisme que les anteriors. Per desgràcia, no es conserva intacte cap dels molts grans frescos que va realitzar en aquest ajuntament, a Anglaterra i a Alemanya. S'ha de jutjar la seva bellesa partint dels esbossos i de les còpies que artistes posteriors van fer dels seus frescos. De l'any 1528, és el seu Retrat de l'astrònom Nicolas Kratzer, amic de Tomàs Moro.
Trasllat definitiu a AnglaterraModifica
L'escassesa d'encàrrecs el va obligar a intentar una altra incursió a Anglaterra. El 1532 es va tornar a instal·lar a Londres, on finalment va aconseguir cimentar la seva carrera com a mestre retratista. El seu retrat de l'estadista Thomas Cromwell li va proporcionar l'aplaudiment dels cercles reials i, cap al 1536, va ser nomenat pintor de cort d'Enric VIII d'Anglaterra.
Entre les seves obres més significatives, estan els retrats d'Enric VIII d'Anglaterra (aprox. 1534-1536, Museu Thyssen-Bornemisza) i de la seva esposa Jane Seymour, aquest últim destruït pel foc el 1698, així com els de molts personatges de la cort, entre els quals s'inclouen gran part de les esposes d'Enric VIII (Retrat d'Anna de Clèveris) i el seu fill Eduard (més tard, Eduard VI d'Anglaterra). Els esbossos preliminars d'aquestes pintures, en els quals combinava guix i tinta amb altres mitjans, es compten entre les seves obres més preuades. Bastants d'aquests dibuixos van ser reproduïts en gravat per Wenzel Hollar, en el segle XVII. La col·lecció reial del castell de Windsor conté 87 dels dibuixos realitzats per Holbein.
En els seus últims anys, Holbein va treballar tant a Basilea com a Londres. En una de les seves estades a Londres, va pintar el Retrat del mercader Gisze protagonitzat pel mercader alemany Georg Gisze, germà de Tiedemann Giese, en l'anomenat Stalhof, lloc de la Lliga Hanseàtica a Londres.
Mentre Holbein treballava en un altre retrat del rei Enric, va morir a Londres el 1543 durant una epidèmia de pesta. Va fer el seu testament el 7 d'octubre de 1543, i un document adjunt, datat el 29 de novembre, el descriu com a recentment mort.[1]
Síntesi de la seva obraModifica
Holbein va assolir una gran fama gràcies als seus retrats realistes de persones i grups, el detallisme de la pell, el cabell, les vestidures i l'ornamentació, així com el talent per a representar amb exactitud cadascuna de les diferents textures, que no disminuïen ni anaven en detriment de les característiques essencials i de dignitat dels seus retratats. Tal va ser el realisme de la seva obra que la seva influència va sobrepassar els límits de la pintura. La pintura del Crist sepultat va causar gran influència en l'escriptor rus Fiódor Dostoievski, tant és així que el va inspirar en la seva novel·la L'idiota.
Holbein també va realitzar miniatures i va contribuir al gran art renaixentista de la pintura sobre vidre amb nombrosos dibuixos.
ObresModifica
- 1521 El cos de Crist mort en la tomba, Kunstmuseum Basel, Basilea.
- 1526-1529 Verge del burgmestre Meyer, retaule, oli sobre taula, 146,5 X 102 cm. Schlossmuseum, Darmstadt; fins al 2008, en préstec a l’Institut Städel de Frankfurt.
- 1528 Retrat de Nicolas Kratzer, oli sobre fusta, 83 x 67 cm, Museu del Louvre, París.
- 1532 Retrat del mercader Gisze, oli sobre fusta, 96,3 x 85,7 cm. Staatliche Museen, Gemäldegalerie (Berlín).
- 1533 Els ambaixadors, oli sobre taula de roure, 209 x 207 cm, National Gallery de Londres.
- 1536 Retrat de sir Richard Southwell, oli sobre taula, 47,5 X 38cm. Galeria dels Uffizi, Florència.
- Retrat de Cristina de Dinamarca. National Gallery de Londres.
- Retrat de Thomas More. Col·lecció Frick, Nova York.
- Retrat de dama amb esquirol i estornell. National Gallery de Londres.
- Retrat d'Enric VIII d'Anglaterra. Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.
- 1539 Retrat d'Anna de Clèveris, pergamí encolat sobre tela, 65 x 48 cm, Museu del Louvre, París.
ReferènciesModifica
- ↑ Michael Levey, The German School; National Gallery Cataloguis, 1959, National Gallery, Londres
