Jean Améry
Hans Maier, conegut pel seu pseudònim Jean Améry, (Viena, 31 d'octubre de 1912- Salzburg, 17 d'octubre de 1978)[1][2] fou un escriptor austríac, supervivent de l'Holocaust.[3] No es considerà semita ni tingué creences religioses.[1]
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Hans Chaim Mayer 31 octubre 1912 Viena (Àustria) |
| Mort | 17 octubre 1978 (65 anys) Salzburg (Àustria) |
| Causa de mort | suïcidi, sobredosi |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Residència | Viena Bèlgica |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, filòsof, militant de la resistència |
| Activitat | 1935 - |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Premis | |
 
  | |
Va nàixer d'un pare jueu integrat, mort a la Primera Guerra Mundial i que per tant no arribà a conèixer, i una mare catòlica. Estudià Filosofia i Lletres a Viena.[1] El desembre de 1938 fugí a Bèlgica i s'uní a la resistència contra els nazis baix el seu conegut pseudònim. Caigué en poc temps a mans de la Gestapo el 1940,[1] fou torturat i després enviat a diversos camps de concentració (el d'Auschwitz, el de Bergen-Belsen i el de Buchenwald).[3][4]
El 1945, uns mesos després de ser alliberat del camp de concentració tornà a Brussel·les on començà a escriure la novel·la Dornenkrone der Liebe, una autobiografia fingida protagonitzada per Althager que viu una tortura a la fortalesa de Breendonk després de ser arrestat el 1940 pels nazis per possessió de propaganda anti-nazi.[3]
Es practicà la mort voluntària després d'escriure un assaig sobre el suïcidi.[5]
Criticà la doctrina existencialista, especialment la de Jean-Paul Sartre.[3] Tingué una polèmica amb Primo Levi perquè Améry estava en contra del perdó als partícips del nazisme.[6] A més, argumentà a favor de respectar la decisió de practicar-se de manera voluntària la mort.[1]
Obres
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 González Rivera, Pilar «Comentario sobre Levantar la mano sobre uno mismo, de Jean Améry». Desde el Jardín de Freud, 9, 2009, pàg. 23-29.
- ↑ Pardo, José Luis «Llegué, vi, perdí». El País, 28-10-2006 [Consulta: 31 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 West, Adrian. «Hope as Insult and Provocation». Asymptote. [Consulta: 31 març 2016].
- ↑ Rosoux, Valérie; Brudholm, Thomas «The Unforgiving. Reflections on the Resistance to Forgiveness after Atrocity.». Law and Contemporary Problems, 72, 2, Primavera 2009, pàg. 33-50.
- ↑ Abad Faciolince, Héctor «¿Por qué se mata un escritor?». El País, 28-09-2008 [Consulta: 31 març 2016].
- ↑ Moix, Ana María «Levi y sus autores favoritos». El Pais, 16-10-2004 [Consulta: 31 març 2016].
- ↑ Hinterhuber, Hartmann «Philosophisch-literarische Aspekte des Suizids». Antidepressiva bei Bipolaren Depressionen Einstellungsforschung Behandlungszufriedenheit Suicid: Philosophisch, 72, 2005, pàg. 76. Arxivat de l'original el 2016-04-13 [Consulta: 1r abril 2016].