Obre el menú principal

Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.

Infotaula de personaHarold Clayton Urey
Harold Urey.jpg
Biografia
Naixement 29 d'abril de 1893
Walkerton, Indiana, Estats Units
Mort 5 de gener de 1981(1981-01-05) (als 87 anys)
La Jolla, Califòrnia, Estats Units
Nacionalitat Estats Units
Religió Església Catòlica i apostasia al catolicisme
Formació Earlham College
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Montana
Universitat de Colúmbia
Activitat
Director de tesi Gilbert Newton Lewis
Camp de treball Química física i física
Ocupació Química
Ocupador Universitat de Chicago
Universitat de Colúmbia
Universitat Johns Hopkins
Universitat de Copenhaguen
UC San Diego
Participà en
1939Projecte Manhattan
Obra
Estudiant doctoral Stanley Miller, Harmon Craig i Mildred Cohn
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 29 d'abril de 1893 a la població de Walkerton, situada a l'estat nord-americà d'Indiana. Després d'un curt període d'aprenentatge va obtenir el 1917 el títol de zoòleg a la Universitat de Montana, i posteriorment entrà a treballar a la companyia química Barrett de Filadèlfia. Durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a la investigació, continuant després els seus estudis a la Universitat de Califòrnia, on es va doctorar en química l'any 1923. Entre 1923 i 1924 va estudiar física atòmica amb Niels Bohr a la Universitat de Copenhaguen, on es concentrà en l'estructura de l'àtom a l'Institut per a la Física Teòrica de Copenhaguen.

Entre 1919 i 1924 fou professor de química a la Universitat de Montana, entre 1924 i 1929 a la Universitat Johns Hopkins, entre 1934 i 1945 a la Universitat de Colúmbia, i entre 1945 i 1957 a la Universitat d'Oxford. El 1958 fou nomenat professor de la Universitat de Califòrnia, a San Diego

Va morir el 5 de gener de 1981 a La Jolla, situada a l'estat de Califòrnia.

Recerca científicaModifica

Els seus treballs es van centrar inicialment en l'aïllament dels isòtops pesats de l'hidrogen, oxigen, nitrogen, carboni i sofre. El 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per l'obtenció del deuteri, anomenat també hidrogen pesat, i l'aïllament de l'aigua pesant (òxid de deuteri, D-2O).

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial va dirigir, a la Universitat de Colúmbia, el grup d'investigació sobre mètodes de separació de l'isòtop de l'urani, U-235, U-238, i la producció d'aigua pesant. Va contribuir, així mateix, al desenvolupament de la bomba d'hidrogen durant el Projecte Manhattan. Finalitzades aquestes investigacions, va desenvolupar una gran activitat dintre del grup de científics atòmics que sol·licitaven el control internacional de l'energia atòmica.

Es va dedicar també a realitzar investigacions sobre geofísica, el problema de l'origen del Sistema Solar i sobre paleontologia. L'any 1966 va rebre la Medalla d'Or de la Reial Societat Astronòmica.

Va ser un dels autors de l'Experiment de Miller i Urey sobre l'origen químic de la vida.

ReconeixementsModifica

En honor seu s'anomenaren el cràter Urey sobre la superfície de la Lluna així com l'asteroide (4716) Urey descobert el 30 d'octubre de 1989 per Schelte J. Bus.

La Societat Astronòmica Americana lliura cada any el Premi Harold Clayton Urey en el seu honor.

Enllaços externsModifica