Harriet Tubman

abolicionista afroamericana

Harriet Tubman, nascuda Araminta Ross (Dorchester, Maryland, 1820Auburn, 10 de març de 1913), també coneguda com a Minty i com a Black Moses, fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista, humanitària, que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme. El luteranisme la commemora com a renovadora de la societat, i l'anglicanisme com a santa.

Infotaula de personaHarriet Tubman
Harriet Tubman.jpg
Fotografia de Harriet Tubman, ca. 1890
Biografia
NaixementAraminta Ross
c. 1820 Modifica el valor a Wikidata
Dorchester County (Maryland) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1913 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Auburn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentFort Hill Cemetery (Auburn) 
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà i Ghanesoamericans Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Conegut perAntiesclavista i sufragista
Activitat
OcupacióEscriptora, sufragista, infermera, activista pels drets humans i abolicionista Modifica el valor a Wikidata
renovadora de la societat
CelebracióEsglésia Anglicana, luteranisme
Festivitat10 de març
Família
CònjugeJohn Tubman (en) Tradueix (1844–1851) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature general affidavit of Harriet Tubman (1898), front.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm10669232 Find a Grave: 1247 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Araminta va néixer al sí d'una família d'origen aixanti com a esclava, propietat d'Edward Brodas, un terratinent de Dorchester (Maryland). Els seus pares, Benjamin Ross i Harriet Greene van arribar a tenir onze fills però gairebé tots van ser venuts pel seu amo. Araminta Ross, que a cinc anys ja treballava ajudant als criats en diferents tasques de la llar, fou maltractada pels diversos amos que tingué.[1] Amb onze anys es va canviar el nom per el de sa mare, Harriet. Encara jove, la van ferir al cap quan l'amo li llençà al cap un pes metàl·lic; com a conseqüència, va patir des de llavors mals de cap i epilèpsia, a més de crisis d'hipersòmnia i episodis de visions i al·lucinacions.[2] Cristiana devota, pensà que aquestes visions eren premonicions divines.

El 1840, el seu pare fou alliberat pel seu amo, amb 55 anys, però continuà treballant per a la mateixa família. Cap al 1844, Harriet es obligada a casar-se amb un negre lliure i a adoptar el seu cognom, John Tubman, però aquest creia que ella havia de continuar sent esclava i de fet ella actua més com a serventa que com a esposa. El 1849 s'entera que l'amo planeja vendre-la amb d'altres esclaus,[1] i així, sense comunicar-li els seus plans al seu marit ja que sabia que la delataria, es va escapar del captiveri amb ajuda d'una dona blanca i, seguint la línia Mason-Dixon, va arribar a Pennsilvània. Poc després va trobar feina de criada a Filadèlfia.[2]

La Underground RailroadModifica

Des de llavors, amb una xarxa d'activistes abolicionistes, anomenada Underground Railroad pel fet que utilitzaven termes ferroviaris, va participar fins en dinou missions en que va ajudar a fugir fins a tres-cents esclaus, entre ells la seva família, arribant-se a oferir fins a 40.000 dòlars per la seva captura, viva o morta. En un d'aquests trajectes va descobrir que el seu marit tenia ja una altra dona.[2]

En aquestes missions anaven en grup, caminant de nit i d'amagats fins a sortir de l'estat. Malgrat la cerca que se'n feia dels fugits, oferint recompenses, mai no se sabé qui els guiava ni n'organitzava la fugida, i Tubman podia continuar treballant en les missions. Quan el 1850 es promulgà una llei contra els fugitius, ajudà a conduir-los fins més al nord, fins i tot al Canadà, on es va establir a la ciutat de St. Catharine's entre 1852 i 1857, i ajudava els alliberats a trobar-hi feina.[1]

Ajudà John Brown a reclutar gent per a l'atac a Harpers Ferry (Virgínia), per obtenir armes per lluitar contra l'esclavitud. El 27 d'abril de 1859 va participar en el rescat de Charles Nalle, un esclau fugit al que pretenien tornar a l'esclavatge. L'any següent, Harriet va iniciar una gira de conferències en les que propugnava, no tan sols el final de l'esclavitud si no també una nova definició dels drets de les dones, fent discursos conjunts amb Susan B. Anthony i d'altres sufragistes.[2]

Durant la Guerra CivilModifica

Partidària dels unionistes durant la Guerra Civil nord-americana, col·laborà amb el seu exèrcit, primer com a cuinera i infermera, i després com a observadora i espia, i fou la primera dona que conduí una expedició armada en la guerra, quan liderà l'atac del riu Combahee, sota les ordres de James Montgomery, el 2 de juny de 1863, on van alliberar uns set-cents cinquanta esclaus, conduint-los fins a Beaufort, i van destruir diversos dipòsits de subministraments confederats. Durant aquesta incursió va conèixer a Nelson Davis, antic esclau i soldat de la Unió, amb qui es casaria l'any 1869 a Auburn.[2]

Últims anysModifica

En acabar la guerra, s'instal·là amb la seva família a Auburn (Nova York), on tenia cura dels seus pares malalts, passant penúries econòmiques. El1898 va fundar un asil per ancians negres, amb els beneficis que li havia reportat el llibre Life of Harriet Tubman, escrit per Sarah Bradford l'any 1868. Formà part del moviment pel sufragi femení, fins que, malalta, hagué de ser ingressada en el mateix asil que ella havia lluitat per obrir, on hi morí el 1913. Fou enterrada al cementiri de Fort Hill, a Auburn.[2]

ReconeixementsModifica

El diari The Commonwealth, de Boston, en la seva edició del 19 de juliol de 1863, va definir l'acció militar de Harriet com a "gloriosa". Així mateix, el capità confederat John F. Lay, deia en el seu informe que l'acció havia estat "molt ben dirigida". Això sí, no sabia que l'acció havia estat portada a terme per esclaus i comandada per una dona negra.[2]

Després de la capitulació dels confederats, Harriet Tubman ja era àmpliament reconeguda i admirada per tothom. William Still, un dels "caps d'estació" de l'Undergroud Railroad, va incloure una detallada descripció de Harriet i de la seva feina en el seu llibre The Underground Railroad, publicat el 1872. També Frederick Douglass, un líder abolicionista negre, li va retre homenatge i, fins i tot, li van arribar notícies a la reina Victòria d'Anglaterra, qui li va concedir una medalla de plata l'any 1897.[2]

Els únics que semblaven no voler reconèixer la seva gran tasca van ser els components del govern al que havia servit incondicionalment que només li van concedir, amb trenta anys de retard, una pensió de 20 dòlars mensuals, per la seva tasca com a infermera. Mai es va reconèixer oficialment la seva tasca com a exploradora ni com a espia, potser a causa del seu gènere o del seu color.[2]

L'any 1944, Eleanore Roosevelt, li va posar el seu nom a un vaixell de la marina dels Estats Units i a la casa on va viure s'ha establert la Fundació Harriet Tubman per recordar la seva figura.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Serbin, Sylvia. Reinas de África y heroínas de la diáspora negra (en espanyol). 1ª ed. Barcelona: Wanáfrica, 2017, p. 223-225,232,237. ISBN 978-84-944154-8-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Manzanera, Laura. Mujeres espías : intrigas y sabotaje tras las líneas enemigas (en espanyol). 1 ed. [Madrid]: Debate, 2008, p. 109-113,116-119. ISBN 84-8306-747-1. 

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica