Hectorfloresita
L'hectorfloresita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del geòleg xilè Hector Flores (1906-84).
Hectorfloresita | |
---|---|
Fórmula química | Na9(SO₄)₄(IO₃) |
Localitat tipus | mina Alianza (Rajo No. 13), Oficina Victoria, Província d'El Tamarugal, Regió de Tarapacá, Xile |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BD.60 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BD.60 |
Dana | 32.1.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 18,77Å; b = 6,93Å; c = 14,23Å; β = 108,91° |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,493 nβ = 1,521 nγ = 1,523 |
Birefringència | δ = 0,030 |
Angle 2V | mesurat: 26°, calculat: 28° |
Dispersió òptica | r > v forta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1987-050a |
Any d'aprovació | 1987 |
Símbol | Hfl |
Referències | [1] |
Característiques
modificaL'hectorfloresita és un sulfat de fórmula química Na9(SO₄)₄(IO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a trobar-se en petits prismes pseudohexagonals, generalment inferiors a 1 mm de longitud i 0,2 mm de diàmetre. És el segon mineral sulfat-iodat, juntament amb la fuenzalidaïta. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural de Washington DC.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hectorfloresita pertany a «07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, caracolita, cesanita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, pseudograndreefita i sundiusita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Alianza, a Oficina Victoria, localitat de la província d'El Tamarugal, a la regió de Tarapacá, Xile, on sol trobar-se associada a altres minerals com: nitratina, halita, glauberita, darapskita i blödita. També ha estat descrita en altres dos indrets, tots dos a Xile: un és a la mina Cala Cala, a la localitat de Pozo Almonte, a dins de la mateixa regió de Tarapacá a on va ser descoberta, i l'altre a la mina Pedro de Valdivia, a la localitat homònima de la regió d'Antofagasta.
Referències
modifica- ↑ «Hectorfloresite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2017].