Glauberita
La glauberita és un mineral de la classe dels sulfats. La seva denominació es deu al seu contingut de sulfat de sodi (Na₂SO₄), antigament conegut com a «sal de Glauber», rebent aquest nom per l'alquimista alemany Johann Rudolph Glauber (1604- 1668).
 Glauberita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Na₂Ca(SO₄)₂ |
| Epònim | Johann Rudolph Glauber  |
| Localitat tipus | mina El Castellar, Villarrubia de Santiago, Toledo, Castella la Manxa, Espanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.08 |
| Dana | 28.4.2.1 |
| Heys | 25.4.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,129(2) Å; b = 8,306(2) Å; c = 8,533(2) Å; β = 112,19(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris, groguenca, incolora |
| Exfoliació | perfecta en {001}, irregular en {110} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, cerosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,75 a 2,85 g/cm³ (mesurada); 2,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,507 a 1,515 nβ = 1,527 a 1,535 nγ = 1,529 a 1,536 |
| Birefringència | δ = 0,022 |
| Angle 2V | calculat: 24° a 34° |
| Dispersió òptica | forta r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1808 |
| Símbol | Glb |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La glauberita és un sulfat de fórmula química Na₂Ca(SO₄)₂. És de color blanc i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Mostra una fractura irregular o concoidal; la seva fractura, molt irregular, produeix petits fragments concoides. Té un sabor lleugerament salí.
Formació i jaciments modifica
És un component comú de dipòsits d'evaporita continentals i marítims. També es troba com sublimats al voltant de fumaroles així com en cavitats de lava basàltica farcides de mineral a vegades pot formar part de dipòsits de nitrat en climes àrids. En evaporites apareix associada amb halita, polihalita, anhidrita i thenardita. També s'associa amb aquest últim mineral en fumaroles i dipòsits de nitrats.
El jaciment d'aquest mineral es troba en Villarrubia de Santiago (Toledo, Espanya), també hi ha dipòsits de glauberita en Chinchón i Ciempozuelos (Madrid), en Agoncillo i Alcanadre (La Rioja), i en Remolinos (Saragossa). A Castella i Lleó sobresurten les produccions de Belorado i de Cerezo de Río Tirón, situades en el marge esquerre del Riu Tirón. A Amèrica hi ha jaciments en Sierra Gorda i Iquique (Xile), així com en la Província de Loayza (Bolívia).
Referències modifica
- ↑ «Glauberite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
- Glauberite Mineral Data (Webmineral)
- Glauberite (Handbook of Mineralogy) Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glauberita |